30 novembre 2020 elmon.cat

30 novembre 2020 elmon.cat 

 

Un testimoni convers sorprèn el tribunal del 17A en descobrir-se com a possible infiltrat

Era amic de l’imam i assegura que Es Satti ja incitava a cometre atemptats l’any 2014

Eren testimonis tan estranys com esperats en la sessió d'avui del judici pels atemptats del 17A. Han declarat dos musulmans conversos que van tenir relació, molt estreta, amb l’imam de Ripoll, Abdelbaky Es Satti, després de la seva sortida de la presó de Castelló. Són en Cristian i l’Adrián. Tots dos van explicar la seva relació amb l’imam a la Guàrdia Civil el 2017 i avui, hàbils interrogatoris de la fiscal Ana Noé i dels advocats de la defensa i acusació particular han aprofundit en el contingut, fins al punt que els testimonis han tingut alguna relliscada. Un d’ells ha deixat entreveure que era una mena d’infiltrat en assegurar al tribunal que “els nostres agents” no haurien permès discursos radicals a la mesquita de Castelló. La sospita de moltes parts s'ha confirmat. Els dos testimonis han estat força diferents. Un, plenament lliurat a explicar amb detalls la vida amb l’imam i, el segon, indòcil, s’ha enganxat en la seva pròpia versió gràcies a l’interrogatori de la fiscal Noé.

El primer a passar per l’estrada ha estat Cristian R.M. que ha detallat que cap al novembre del 2011 va abraçar la fe islàmica. Va conèixer l’imam per l’assistència nocturna a la mesquita de Castelló. Va mantenir-hi una relació més estreta quan buscava algú que l’ajudés amb l’ordinador. A partir d’aquí, a més de la mesquita, Cristian visitava tot sovint l’imam amb qui mantenia una relació de “professor i alumne”. Segons ha relatat hi anava més gent, però sempre per separat i només una persona, com era el cas de l’Adrián. Cristian ha exposat que l’imam li mostrava vídeos del Daesh en àrab i l'hi anava traduint, tot i que no tenia gaire fluidesa amb l’espanyol. L’ha descrit com un “paranoic”.

El convers va començar a sospitar i va deixar d’assistir a casa l’imam. Durant les seves trobades li va parlar d'“un company seu amb qui havia viscut a Barcelona, que va anar a l'Iraq a estavellar un camió contra la gent”. “Ho explicava orgullós”, ha emfatitzat. Així mateix ho justificava perquè “s’atacaven els països musulmans i s’havien de defensar”. Fins i tot, Abdelbakky Es Satti hauria proposat al testimoni “arrassar un Mercadona”.  Cristian ha afegit que li va perdre el rastre quan va marxar de Castelló.

Després el testimoni ha indicat que va conèixer Yousef Aalla, Younnes Abouyaaqoub i Mohamed Hichami, que va conèixer durant la collida de la taronja. I ha afegit que el 2016 van anar tots a casa l’Adrián. “Els vaig dir que anessin amb cura, els vaig advertir”, ha assenyalat. En aquest punt ha concretat al tribunal que a la “mesquita no feia sermons radicals, perquè serien condemnats”. I ha sigut aleshores quan ha dit: “Els nostres agents no ho haurien permès". Una frase que ha deixat glaçada la sala perquè semblava el relat d’un confident infiltrat en la comunitat. De fet, era una sospita generalitzada en les parts del judici que interpretaven aquest testimoni com una mena d’informador de la Unitat Central Especial 2 del servei d’Informació de la Guàrdia Civil, encarregat del jihadisme.

El segon convers ha estat més hostil. El “no ho recordo” o “no ho puc assegurar” ha estat la resposta més habitual d’Adrián M.R., però la pressió dels interrogatoris no li ha deixat aire. A diferència del seu company, ha fet l'orni quan li han preguntat sobre si veia vídeos del DAESH, però ha acabat admetent que segurament parlava de la jihad. Fins i tot, en un principi esquivava respondre amb claredat a les preguntes respecte de la trobada a casa seva amb  Yousef Aalla, Younnes Abouyaaqoub i Mohamed Hichami, que li van donar diners. "És costum fer almoïna als pobres, i jo ho era”, ha justificat. Adrián ha afegit al tribunal que va mantenir la relació amb l’imam fins al punt que en tornar del Marroc, abans de l’atemptat, van dinar junts a Benicarló. Ha definit Abdelbakky Es Satti com a “cap” ,però no un “manipulador”, sinó perquè era un “imam”. Així mateix ha admès que va estar a la casa d’Alcanar “més de tres vegades però menys de deu”, i ha dit que fins i tot va tenir ganes de comprar-la.