10
maig 2024
El
Constitucional s'espolsa les víctimes del 17-A, que aniran al TEDH a reclamar
justícia
El
TC rebutja l'empara a víctimes del 17-A, que ara aniran al Tribunal Europeu de
Drets Humans pel dret a la veritat
Cop
de porta. El Tribunal Constitucional (TC) ha inadmès el recurs d’empara
presentat per Javier Martínez i Sílvia Mompart perquè asseguren que se’ls ha
vulnerat el dret a tenir tutela judicial efectiva per fer complir el dret a la
veritat en els atemptats de la Rambla de Barcelona del 17 d’agost de 2017, on
va morir el seu fill Xavi, de 3 anys, amb 14 persones més, atropellades per un
jove radicalitzat. El TC sosté que el cas "no té especial transcendència
constitucional” i per això el rebutja, en una resolució de dimarts. Els
advocats de la família, Jaume Alonso-Cuevillas i Agustí Carles, han lamentat
aquesta resposta del TC perquè asseguren que mai s’ha pronunciat sobre el dret
a saber la veritat, amb tot han avançat que ara demanaran empara al Tribunal
Europeu de Drets Humans (TEDH), segons han confirmat a ElNacional.cat aquest
dijous.
A
l’Estat espanyol, només quedarà la comissió d’investigació al Congrés dels
Diputats, impulsada per Junts, per aclarir les afirmacions del comissari
jubilat José Manuel Villarejo, que en seu judicial el 2022 va afirmar que els
atemptats de Barcelona i Cambrils “va ser un error greu del senyor Sanz Roldán,
que va calcular malament les conseqüències per donar-li un petit esglai a
Catalunya”, referint-se a l’exdirector del Centre Nacional d’Intel·ligència
(CNI). La família també vol aclarir si realment està mort o no el cap del grup
terrorista de Ripoll, l’imam Abdelbaky Es Satty, i si aquest tenia relació amb
els serveis secrets espanyols.
Cap
relat reparador
En
el recurs, els advocats asseguren: “Les respostes obtingudes dels tribunals
sobre el relat de tots els extrems dels fets analitzats no convenç els meus
representats i, per tant, no estem en presència d'un relat reparador, com
exigeix la Cort Interamericana de Drets Humans, com a requisit indispensable
per donar compliment al Dret a la veritat.”
El
Tribunal Suprem va desestimar, el novembre passat, els recursos de cassació
interposats pels dos principals processats i per víctimes contra la sentència
de la sala d'apel·lació de l'Audiència Nacional, que va condemnar Driss Oukabir
(36 anys de presó) i Mohamed Houli Chemlal (43 anys de presó) com a autors dels
delictes de pertinença a organització criminal amb finalitat terrorista,
fabricació i tinença d'explosius amb aquesta finalitat i d'estralls i lesions
imprudents, i a Said Ben Iazza com a cooperador en el delicte d'organització
criminal amb finalitat terrorista. Familiars i agents dels Mossos reclamaven
repetir el judici per poder-los acusar dels 16 assassinats a Barcelona i
Cambrils el 17 d'agost del 2017. De Ben Iazza, el Suprem va estimar parcialment
el recurs, ja que considera que "va ser comès per imprudència greu",
en deixar la furgoneta als assassins, i va rebaixar la pena de 8 anys a 18
mesos de presó, que ja ha complert.
Opinió:
La informació que presenta la Maite Piulachs ens confirma
el que molts sospitem des de fa molts anys.
Ens confirma l'absoluta desídia i passotisme (podríem
traduir-ho com tantsemenfotisme) que tenen certes víctimes de certs atemptats
per certs membres de la magistratura i de la justícia. Ep, al tanto, he escrit
per "certs membres"... no pas tots.
Però veient les decisions judicials i fent unes petites
comparatives... no hi ha cap problema quan casos d'interés polític es porten
als tribunals i aquests fan tot el que poden (i poden molt, malauradament) per
interpretar la legislació en una direcció i un criteri polític concret.
Segons marca la sentència de +1.000 pàgines i el sumari de
+60.000, hi ha 16 assassinats i prop de 500 ferits. Malgrat aquests fets tan
dantescs i quan es tracta d'intentar una investigació sobre els errors comesos
perquè no tornin a succeir... tot queda tancat.
I quan es tracta de poder oferir una investigació sobre la
realitat actual de l'inductor e ideòleg d'aquests atemptats, a moltes
d'aquestes víctimes no se'ls dona el dret ni tan sols de fer les investigacions
que demanen.
I reitero, he escrit a "moltes d'aquestes
víctimes" perquè, en un exercici i una demostració d'enorme abandonament,
estic convençut que moltes d'elles ni tan sols han estat assistides un sol cop
per cap de les administracions involucrades en oferir-los els serveis.
I si algú no s'ho creu o algú vol més informació, ja sap
on trobar-nos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario