14 gener 2025 (5) elmon.cat (opinió) (link)

 

14 gener 2025 

El CNI va lloar la intel·ligència de l’imam de Ripoll pels informes que escrivia

Els documents desclassificats confirmen que la retirada de l'ordre d'expulsió, amb la implicació de l'advocat de l'Estat, es va fer en l'època de la relació d'Es-Satty amb el CNI i la Guàrdia Civil

Aquest dilluns, els portaveus de la comissió d’investigació dels atemptats jihadistes del 17-A han rebut uns documents que temien que mai no arribarien. En concret, els documents que el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) i el Ministeri de l’Interior tenien sobre Abdelbaki es-Satty, l’imam de Ripoll que va ser el cervell de la cèl·lula jihadista que va atemptar a Barcelona i Cambrils el 17 d’agost de 2017. Uns informes que detallen les reunions que van mantenir amb l’imam a la presó i els contactes posteriors tant amb el CNI com amb el servei d’Informació de la Guàrdia Civil.

D’entrada els documents contravenen el primer informe del Ministeri de l’Interior, que computava quatre reunions amb els dos serveis de seguretat quan en realitat en van ser sis, tres amb cada servei de seguretat. En tot cas, els informes avalen la tesi que el CNI no només tenia controlat l’imam, sinó que a més el va aprofitar com a col·laborador, informador i confident. A més, el mateix imam va aportar informes manuscrits a canvi de protegir la seva seguretat i, curiosament, dies abans d’aconseguir la seva sortida de la presó i en plena tramitació del seu dret d’asil –una de les condicions de treballar amb els serveis d’intel·ligència era no haver de tornar al Marroc–, se li va suspendre la pena d’expulsió de l’Estat.

Gràcies als informes manuscrits que va aportar a petició dels “entrevistadors” del CNI, els serveis d’intel·ligència de l’Estat li van fer un perfil. Un informe grafològic-psicològic que el definia com un “individu amb una alta intel·ligència i molta memòria” que seria “capaç de manipular amb eficàcia”. De fet, arriben a concloure que si no recorda alguna cosa del que “hagi d’informar, el més probable és que estigui mentint”. Fins i tot, arriben a descriure’l de “fiable” perquè “percep molt bé l’entorn” i té tendència a dir “el que els altres volen conèixer”. Li reconeixen una gran capacitat de “discernir”.

Tres entrevistes i un informe

La primera entrevista del CNI es concreta el 17 de març de 2014 a la presó de Castelló. Una trobada on Es-Satty assegura davant els agents que té por de difondre els seus coneixements tant sobre els implicats en l’operació Chacal, cas antijihadista de l’any 2006 a Vilanova i la Geltrú, com sobre els de l’11M. Temia sobre “possibles conseqüències” pel fet de passar la informació. Amb els agents van pactar les “qüestions de seguretat” i van concertar una nova entrevista per a l’1 d’abril de 2014. Una trobada on hauria de tenir enllestit un relat dels fets del seu pas per Vilanova.

La reunió se celebra un dia abans del previst, el 31 de març. S’allarga dues hores i mitja. Abans de lliurar la informació demana quin ús se’n farà i sobretot es preocupa que el seu testimoni i dades no siguin materials per utilitzar judicialment. Accepta facilitar tots els seus coneixements del passat sobre els processos a Catalunya, Ceuta i el Marroc, dels quals, segons informa, hi havia “ramificacions”. En aquesta reunió identifica una sèrie de noms i assenyala “dos dels pitjors” del grup jihadista desarticulat. També admet ser el responsable de Bellill Belgacem, un jihadista immolat a Nasiriya, a l’Iraq, en un atemptat que va causar la mort 12 carabineris italians. “També va citar els altres marroquins que van intentar immolar-se i van ser detinguts”, apunten els agents.

La mateixa trobada també va servir per proporcionar i recollir informació de la mesquita de Cambrils i de l’operació Lago de l’any 2003, en què es va desarticular una suposada trama de preparació d’explosius. En aquesta entrevista li tornen a reclamar els informes per escrit. Els agents reconeixen que, quan li convé, es mostra dispers o desvia el focus o “juga amb els seus coneixements”. Per exemple, es mostra refractari a delatar islamistes engarjolats a la mateixa presó o detallar les relacions amb Mohamed Atta, immolat en l’atemptat de les Torres Bessones, o la seva coneixença amb un altre jihadista –el nom del qual està guixat pel CNI en el document desclassificat perquè no es pugui llegir– que havia tornat de l’Afganistan i que es va instal·lar en una masia a Tarragona que coneixia, on també va afegir que hi havien fet estades “persones relacionades amb terrorisme i delinqüència”. Pacten una nova entrevista per a finals d’abril. En l’informe del CNI els agents fan constar que “es tracta d’una persona prou intel·ligent i molt desconfiada, que intenta jugar amb els seus coneixements”.

Una tercera entrevista amb el CNI i tres amb la Guàrdia Civil

El 24 d’abril, els agents es tornen a trobar a la presó amb Abdelbaki es-Satty. No li fan “cap proposta informativa per no revelar els objectius del Centre [CNI]”. La trobada dura una hora i mitja. En aquesta ocasió dona el seu número de telèfon i lliura un informe manuscrit de quatre pàgines. Els agents li donen un telèfon de contacte per a quan sortís de la presó “a condició que no el proporcioni a ningú”. La informació, segons els agents, cal analitzar-la. Un document amb un castellà molt raonable i amb parts censurades detalla els seus contactes a la presó, a Vilanova i la Geltrú, al Marroc o a Segur de Calafell.

A aquestes entrevistes cal afegir les tres realitzades per la Guàrdia Civil un any i mig abans. El cinc d’abril, el 24 de maig i el 27 de juny de l’any 2012. En aquestes entrevistes, els agents expliquen que ha aportat dades “relacionades indistintament amb activitats criminals com tràfic de drogues, radicalització, recaptació de fins amb finalitat terrorista i pretensió de comissió d’atemptats”. En aquestes entrevistes, Es-Satty també demana que no ser retornat al Marroc i que no s’executi l’ordre d’expulsió que hi ha contra ell.

Es-Satty se’n va sortir: no va ser expulsat

Els precs a la Guàrdia Civil i els posteriors pactes amb la Guàrdia Civil es van complir. En concret el 22 de maig del 2014, just quan feina un mes que havia sortit de la presó, el Ministeri de l’Interior, a través de la Direcció General de Política Interior, va emetre una resolució, signada pel sotsdirector general d’Asil, amb què admetia a tràmit la “sol·licitud de protecció internacional” d’Abdelbaki es-Satty, registrada el 29 d’abril del mateix any. Una petició d’asil que finalment es va veure superada perquè el jutjat contenciós número 2 de Castelló va córrer més i va anul·lar la seva expulsió d’Espanya –que hauria anat associada a la prohibició d’entrada a l’Estat espanyol per si intentava tornar–, amb la complicitat de l’advocat de l’Estat.

La sol·licitud d’asil va ser paral·lela a la reclamació de suspensió “cautelar” de l’ordre d’expulsió implícita en la pena de presó davant el jutjat contenciós administratiu número dos de Castelló. L’ordre d’expulsió es va dictar el 22 d’abril del 2014 i Abdelbaki es-Satty va interposar el recurs oposant-se a ser repatriat al Marroc, on va néixer l’any 1973. El jutjat, en un temps rècord, va tramitar el recurs. A més, l’advocat de l’Estat no es va oposar a la suspensió demanada per l’imam. Així, el 19 de maig del 2014, en la interlocutòria 123 del procediment abreujat 170/2014, el jutjat va decidir a la vista de “l’arrelament” d’Es-Satty i “la no oposició expressa de l’administració” suspendre l’expulsió.

La decisió d’aturar l’expulsió es va convertir en ferma per sentència 59/2015 del mateix jutjat dictada el dos de març del 2015. La decisió del jutge va obligar el Ministeri de l’Interior no només a deixar sense efecte l’ordre d’expulsió sinó que, a més, va anul·lar també “l’extinció de l’autorització de residència de llarga durada” de la qual era titular l’imam. Tot va quedar regulat pel Ministeri de l’Interior el 9 de juny del 2015, per ordre de l’aleshores subdelegat del govern espanyol a Castelló, David Barelles. Aquesta ordre feia decaure la petició d’asil perquè se li reconeixia a l’imam la vigència del número d’identificació d’estranger (NIE) i el seu empadronament a l’Estat espanyol, és a dir, el reconvertia en ciutadà lliure a Espanya. Al final, doncs, l’imam sí que va tenir una llarga col·laboració amb els serveis de seguretat i d’intel·ligència de l’Estat.

Opinió:

Per tal de poder veure alguna de la documentació, aporto el link de la noticia:

https://elmon.cat/politica/tribunals/cni-lloava-intelligencia-imam-ripoll-informes-escrivia-951515/