07 febrer 2025
Expectació
pel testimoni del jihadista supervivent d’Alcanar a la comissió sobre el 17-A
El
Congrés també espera la compareixença d'un veí que va veure una furgoneta com
la de l'imam marxar just després de l'explosió
La
comissió d’investigació al Congrés sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils
del 17 d’agost de 2017 continua avançant. Ara s’hi esperen dos testimonis que
han aixecat una gran expectativa dels grups polítics de la cambra baixa
espanyola, perquè poden ajudar a aclarir els punts més foscos d’una
entrebancada investigació i instrucció que ha deixat llacunes i ha alimentat
tota mena de suspicàcies. Seran Mohammed Houli Chemnal, un dels condemnats per
aquells atacs que encara continua a la presó de Còrdova, i Gerard Gustave
Gaston Trouvay, ciutadà francès veí de la urbanització Montecarlo d’Alcanar
(Montsià), que va explicar en el judici que havia vist la fugida d’una
furgoneta propietat de l’imam de Ripoll, cervell dels atemptats, després de
l’explosió del xalet on es preparaven els explosius per al que havia de ser un
atac amb bombes, quan se suposa que Abdelbaki Es Satty havia mort en la
deflagració.
Tots
dos declararan per videoconferència el pròxim dia 13 de febrer, el mateix dia
que es votarà una proposta de Junts per desclassificar encara més documents
considerats secrets. Dos testimonis que els grups qualifiquen de necessàries
per aconseguir l’objectiu de la comissió: trobar la veritat. Els diputats
esperen que Houli, que va anar canviant de versió –n’ha donat cinc en total–
des de la seva primera declaració als investigadors dels Mossos, detalli com es
va articular la cèl·lula i aporti detalls dels rols de cadascun, així com el
paper de l’imam en tota la preparació dels atemptats. També podrà escatir el
misteri del quart home de la casa d’Alcanar que, tot i trobar-se’n una
fotografia, mai es va saber ni qui era ni cap de les seves dades. D’altra banda,
els diputats esperen que Gaston detalli l’episodi de la furgoneta marxant del
lloc de l’explosió i que va ser trobada dies després. Una Mercedes Sprinter,
amb matrícula 2958BVZ, localitzada el 21 d’agost al carrer Sant Isidre de Sant
Carles de la Ràpita, a vint minuts de la casa d’Alcanar.
Houli,
des de la presó
Houli
compleix una pena de 43 anys de presó. La seva història comença amb la seva
primera declaració davant dels Mossos, feta just després de l’explosió de la
casa d’Alcanar i un cop recuperat mínimament del sotrac. Una declaració del
suposat únic supervivent d’aquell sinistre que va tornar a obrir el dubte de
quanta gent hi havia a la casa la nit de l’explosió, el 16 d’agost del 2017. En
el primer relat dels fets, Houli va assegurar a la policia que l’imam –que
oficialment va morir en l’accident– no hi era. Houli, a l’Hospital Mare de Déu
de la Cinta de Tortosa i encara com a testimoni, va dir que a la casa hi podien
haver entre “4 o 5 persones”. Però a
mesura que va avançar la investigació va reduir el nombre d’ocupants de la casa
a dos, a més d’ell mateix.
Davant
els agents dels Mossos amb número de TIP 13.925 i 15.926, instructor i
secretari de l’atestat, va relatar una versió més detallada sobre els habitants
de la casa que enterboleix el relat oficial dels morts a l’explosió. Segons
relata aquest atestat, al qual ha tingut accés El Món, Houli “no recorda si
dimarts o dimecres va arribar a casa un amic de Youssez Aalla, Abdelbaki, que
era l’imam de Ripoll fa un temps, de la mesquita que hi ha davant del Consell
Comarcal”. Tot seguit, Houli concreta als Mossos que “Abdelbaki anava de camí
al Marroc i va passar la nit a la casa amb ells”. “Conduïa una furgoneta
blanca”, va afegir i subratllava que “l’endemà va continuar el seu camí”.
Canvi
de versió
Per
tant, segons les seves primeres explicacions, l’imam no era a la casa la nit de
l’explosió perquè havia marxat a primera hora del matí del dia del sinistre. La
dada també embolica més la troca perquè un sergent dels Mossos i una acta de
dos agents de la Unitat Central Especial d’Informació de la Guàrdia Civil van
aportar a la Sala Tercera de l’Audiència Nacional informacions que indicarien
que a la casa hi havia fins a 4 persones. Un informes que van quedar enterrats
en el dens sumari del cas.
Ara
bé, això no va quedar aquí, l’11 de setembre de 2017, Houli va canviar de
versió. Així ho demostra un document, al qual ha tingut accés El Món i que ja
ha estat lliurat a la comissió. Es tracta d’un informe del Grup de Control
d’institucions penitenciàries del Centre Penitenciari Madrid II a Alcalá de
Henares on relata detalls que es contradiuen clamorosament amb la primera
versió dels fets. A més, els “controladors”, que no s’identifiquen, agraeixen
la col·laboració d’Oussama Zeaaj, que identifiquen amb la persona que ha permès
la nova declaració que corrobora la tesi policial que ja es començava a
esbossar.
Els
veïns, esperats
Els
diputats també esperen amb fruïció el testimoni Gerard Gustave Gaston Trouvay.
La seva declaració policial, ratificada en el judici, és que va arribar a la
urbanització Montecarlo el 12 d’agost amb la seva família. Els agents de la
Comissaria General d’Informació, com l’instructor 7.930, li van prendre
declaració el dia 19 a tres quarts de dotze del matí. En el seu testimoni,
recollit pels investigadors a mà i al qual ha tingut accés El Món, el ciutadà
francès explica que “van sentir una explosió”.
Aleshores
“van sortir corrents al carrer i van veure com sortia a gran velocitat una
furgoneta de color blanc”. Els agents fins i tot van constatar i destacar que
“n’apunta el model o marca, descrivint-la tipus Renault Master o similar”. A més, el testimoni va afegir als Mossos que
la furgoneta va passar corrent pel davant del domicili on eren “en direcció a
l’entrada/sortida de la urbanització”. Després no van poder afegir res més
perquè “amb la seva família van marxar directament de la zona de l’explosió”.
En
Gustave és un dels dos testimonis que feien dubtar de la convicció que l’imam
era a la casa durant l’explosió. L’altre va ser el d’Elianne Navarro que va
declarar que va sentir bordar el gos i va veure un cotxe que arribava a la casa
d’Alcanar sense llums i sense el motor arrencat. Dos testimonis que la
sentència va qualificar “d’imprecisos” per no atorgar-los prou rellevància per
investigar amb més profunditat la figura de l’imam i certificar de manera
indubitada la seva mort.
Opinió:
Doncs és veritat, ara començarà el que podríem anomenar
com a “lo que podrá molestar a los que mandan”… Fins ara hem pogut escoltar a
les diferents sessions a representants del CNI, CITCO o gent amb alta
representació política en el temps previ a l’atemptat i immediatament
posterior.
Ara, ves per on, podrà parlar gent que estava en el lloc
dels fets i que podran aportar la seva visió sobre temes que no agradaran a
segons qui… ja estic comprant crispetes.
i per acabar-ho d’adobar, encara quedarà pendent parlar de
quina ha estat l’assistència rebuda per les víctimes que apareixen en la
sentència… de les que estan al sumari, ningú dirà res?
Per si algú vol consultar la documentació que en Quico
Sallés a`porta en la seva informació, aquest és el link
https://elmon.cat/politica/tribunals/expectacio-testimoni-jihadista-supervivent-alcanar-comissio-17-a-963697/
No hay comentarios:
Publicar un comentario