22 maig 2025
El
factor humà
“Després
ens abraçarem”
Era
dia d’abraçades, ahir, a l’elegant sala de columnes del Col·legi d’Advocats de
Barcelona. Una abraçada és confort, escalfor, proximitat, és un gest net que no
enganya. Hi ha abraçades que es fan, abraçades que es reben i abraçades que
representen un empat infinit de sentiments que convergeixen. Es fan abraçades
on la llaçada de braços i l’encontre de cossos formen un anhel compartit, una
alegria que es gaudeix en un gest de comunió, un dol que es comparteix donant
robustesa al sentiment de desconsol, una esperança que es construeix sabent que
no s’està sol.
Les
abraçades les feia ahir Javier Martínez, que des de la fatídica tarda del 17
d’agost del 2017, quan una furgoneta va segar la vida del seu petit fill, en
Xavier, ha tingut necessitat de sentir molt a prop l’estima i la injecció de
força que s’experimenta amb un d’aquests gestos de proximitat i calidesa
humana. Aquesta necessitat de rebre però també de donar –perquè una abraçada
sempre va en el doble sentit– és el que ha inspirat la creació de 17-A
Associació Volem Saber la Veritat, una entitat que, nascuda del dolor que van
generar els terribles atemptats de la Rambla de Barcelona i Cambrils, vol anar
més enllà de l’horror i el plor desconsolat per la mort absurda. “Volem aportar
alguna cosa a la societat, fent també coses boniques”, va dir en Javier en la
presentació d’aquesta iniciativa, abans de cedir la paraula i fondre’s en una
robusta abraçada amb Robert Manrique, víctima a Hipercor i defensor dels drets
de les víctimes en atemptats terroristes.
Manrique,
que fins fa dos anys va impulsar una entitat, UAVAT, que va treballar
infructuosament per tal que es reconeguessin els drets de tots els perjudicats
per l’acció dels gihadistes l’estiu del 2017, va donar un bany de realitat
alertant als impulsors de la nova associació de la falta de compromís de les
institucions amb aquestes víctimes. Les institucions que van deixar en via
morta la tasca de Manrique són les mateixes que ara s’interpel·len des de la
nova associació del 17-A. “Estenem la mà a tots els que ens vulguin ajudar”, va
dir en Javier Martínez amb il·lusió renovada.
L’associació
neix per ajudar i per sumar en positiu però també, i sobretot, per no oblidar i
per continuar reivindicant una investigació que aclareixi el paper de l’imam
Es-Satty i el vincle d’aquest amb els serveis secrets espanyols. Per això un
dels propòsits, tal com va explicar Jaume Cuevillas, advocat i secretari de
l’entitat, és denunciar els fets davant la justícia dels països d’on procedien
les víctimes de la Rambla, vist el nul interès de l’Estat espanyol a investigar
el cas.
L’última
abraçada i la més sentida del Javier va ser la que va fer i també rebre de la
seva filla Mireia, a qui la ferida vital de la mort del germà ha portat a
dedicar la seva carrera professional en el món de la psicologia a l’atenció de
víctimes de catàstrofes. La Mireia també forma part de l’organigrama de
l’associació, i des de la seva responsabilitat va agrair la presència de
víctimes: “Soc conscient del que costa venir a actes com aquest”, va
manifestar. Els va somriure i els va instar a trobar-se un cop acabessin els
parlaments. “Després ens abraçarem”, va dir. Doncs que siguin aquestes i moltes
més abraçades de confort i suport.
Opinió:
Entre el públic, a banda de víctimes dels atemptats
d’agost de 2017, també hi havia víctimes d’ETA, de l’extrema dreta i de Terra
Lliure per fer arribar el seu suport i escalf a les víctimes del terrorisme
que, malauradament, es van afegint a aquesta trist relació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario