18
agost 2025 (17.08.25)
Protesta silenciosa per a exigir la veritat sobre el 17-A en l’acte d’homenatge del vuitè aniversari
La concentració s'ha
dissolt per si sola poc després d'acabar un acte, que ha estat breu i no ha
comptat amb discursos
Un centenar de persones han participat d’una concentració silenciosa en la qual han exigit la veritat sobre els atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils (Baix Camp). S’hi podien veure banderes estelades i pancartes amb la llegenda “Estat espanyol assassí”, enmig de la desconfiança generada per una comissió d’investigació al congrés espanyol que, no només no ha resolt cap dels grans interrogants, sinó que ha generat encara més preguntes i dubtes sobre el paper del CNI en els fets.
La concentració s’ha dissolt per si sola poc després d’acabar un acte, que ha estat breu i no ha comptat amb discursos.
A banda, l’acte institucional ha consistit d’un minut de silenci i una ofrena floral amb clavells blancs. Com en anys anteriors, les autoritats s’han mantingut en segon terme i han cedit la primera fila a les víctimes: un centenar de ferits i familiars de les persones assassinades en els atemptats.
La commemoració s’ha fet davant el mosaic de Joan Miró a la Rambla. Hi han assistit, entre altes autoritats, el president de la Generalitat, Salvador Illa; el president del Parlament, Josep Rull i el batlle de Barcelona, Jaume Collboni.
Després del minut de silenci, les víctimes i els familiars han dipositat clavells blancs a les tres jardineres situades al costat del memorial dels atemptats, i tot seguit ho han fet les autoritats. Mentrestant, el violoncel·lista Manuel Martínez ha interpretat ‘El cant dels ocells’, l’himne oficiós de la pau de Pau Casals.
També han participat en l’homenatge la consellera d’Interior, Nuria Parlón, representants dels grups polítics de l’Ajuntament de Barcelona, del Parlament i del congrés espanyol, delegacions consulars, comandaments policíacs, així com els equips d’emergències.
Opinió:
Agrair a Vilaweb que hagi esmentat el nombre d'assistents, prop d'un centenar. Dona molta feina, agradable òbviament, contactar amb tants afectats per informar-los sobre els actes que es fan, realment, en el seu record i homenatge… i ho dic també perquè després apareixeran alguns dient que fan actes per “LES” víctimes els que, curiosament, no hi va cap.
I és lògic, perquè ni les han atès ni les coneixen. És al mateix que tantes sigles que un cop a l’any se'n recorden i fan un “tuit”, però que en 364 dies restants de l’any ni truquen per saber que poden fer per aquestes víctimes a les que recorden prement una tecla de l’ordinador.
De tot plegat, només s’escapen els amics i companys de la Asociación 11-M Afectados por Terrorismo. Des d'aquí, una abraçada a tots però, en especial, al Pedro i a la Isabel.
Per cert, la vicepresidenta d'aquesta associació va
estar present a l'acte de la Rambla. On eren la resta
d'"associacions", fundacions i altres satèl·lits? Ni una trucada.

No hay comentarios:
Publicar un comentario