22 febrero 1993 (2) Diari de Barcelona

22 febrero 1993 (2)

El “Diari de Barcelona” del dilluns 22 de febrer presentava una entrevista amb en Robert en la que es parlava de la detenció del membre d’ETA Rafael Caride i de altres temes candents, com el de les indemnitzacions que els afectats encara no havien rebut. La informació es presentava firmada per en JMC:

 Les víctimes reclamen a l’Estat els 1.300 milions que haurien de pagar els etarres”

Els afectats per l’explosió demanen que Caride no es pugui acollir mai a la reinserció

La delegació catalana de l’Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) va reiterar ahir, arran de la detenció del “cervell” de l’atemptat d’Hipercor, que l’Estat s’ha de fer càrrec de les indemnitzacions que va fixar l’Audiència Nacional pels etarres de l’escamot Barcelona.

El tribunal va dictaminar que Domingo Troitiño Arrana i Josefa Ernaga Esnoz havien de pagar a les víctimes de l’Hipercor gairebé 1.300 milions de pessetes. Com que van declarar-se insolvents, mai s’han satisfet aquestes responsabilitats.

El delegat de l’AVT de Catalunya, Robert Manrique, considera que l’Estat s’hauria de fer responsable civil subsidiari, pel fet que les forces de seguretat van ser advertides de la col·locació del cotxe bomba amb prou antelació, segons ell, com per evitar l’explosió. L’Associació de Víctimes va presentar un recurs a l’Audiència Nacional, que encara no ha fet cap dictamen.

Segons les dades de l’AVT, els tribunals han imposat als membres d’ETA indemnitzacions a les víctimes per un valor superior als 60.000 milions de pessetes, dels quals 1.300 corresponen als fets dels magatzems Hipercor.

El Ministeri paga.

El Ministeri de l’Interior ha pagat a les víctimes d’aquest atemptat prop de 95 milions de pessetes, que és la totalitat del que li correspon en aplicació del reial decret sobre indemnitzacions d’accions terroristes, de 24 de gener de 1986.

Els familiars dels morts han rebut del ministeri de l’Interior 4.5 milions de pessetes, equivalents a 107 mensualitats del salari mínim interprofessional, que és la quantitat que fixa el reial decret. La normativa obliga també al pagament d’entre 30 i 78 mensualitats a les persones que restin incapacitades, segons el grau de disminució.

Les famílies també van rebre 90 milions de pessetes més per una pòlissa d’assegurances que va subscriure Hipercor, que donava cobertura tant als empleats com als clients del centre comercial.

Robert Manrique va precisar que el ministeri de l’Interior i la Seguretat Social, que ha pagat les baixes dels afectats, han cobert el que “per llei” els corresponia, però no “el que seria legítim”, les indemnitzacions que l’Audiència Nacional va fixar als etarres.

De les 44 famílies afectades per l’explosió dels grans magatzems, només tretze continuen lluitant judicialment pels seus interessos. Manrique ho justifica pel fet que molts han abandonat les seves reivindicacions per no “recordar contínuament” el que va passar.

L’AVT es presentarà com acusació particular en el judici contra Rafael Caride Simón, detingut diumenge a Tolosa, quan se n’aconsegueixi l’extradició, segons va anunciar Josep Maria Fuster Fabra, advocat de l’associació.

Petició de penes íntegres.

A més, Robert Manrique va exigir que “s’ha de fer justícia” amb Caride Simón, l’ex-cap de l’escamot Barcelona i “cervell” de l’atemptat, perquè “compleixi íntegrament la condemna que se li imposi”.

El delegat de l’AVT de Catalunya considera que les autoritats no han de permetre mai que Caride Simón s’aculli a les mesures de reinserció, perquè “no seria comprensible” que un terrorista condemnat a una pena “de segles sortís als carrer d’aquí set o vuit anys”.

Manrique, que va resultar greument ferit en l’atemptat –treballava de carnisser a l’Hipercor-, es va mostrar satisfet per la detenció sis anys després de Caride Simón, del qual va dir que no entenia “com una persona que ha matat tanta gent es podia estar tranquil·lament a la barra d’un bar”.

Amb motiu del cinquè aniversari de la tragèdia, el juny passat es van aplegar a la parròquia de Cristo Rey, al barri de La Sagrera, 400 persones.

En el sumari que es va obrir a l’Audiència Nacional per l’atemptat de l’Hipercor, a més de Caride, Troitiño i Ernaga hi figurava l’ex-cap de l’aparell militar d’ETA, Santiago Arróspide Sarasola, àlies Santi Potros, engarjolat a França.

L’esposa de Santi Potros, Izaskun Rekalde, va comentar a la premsa setmanes després de l’atemptat que “Hipercor havia estat mes dur (per ella) que la captura del militant d’ETA”.

El primer identificat, l’últim detingut.

Tot i la satisfacció per la detenció de l’ex-cap de l’escamot Barcelona i del “cervell” de l’atemptat Barcelona, les víctimes d’aquesta tragèdia consideren que les forces de seguretat no es van esforçar prou per detenir Rafael Caride Simón.

Va ser el primer a ser identificat, però l’últim a ser detingut, es va lamentar Robert Manrique, delegat de l’Associació de Víctimes del Terrorisme de Catalunya. La policia el va identificar dues setmanes abans de l’atemptat d’Hipercor, pero no el va poder detenir fins cinc anys i mig després, gairebé el mateix temps que porten a la presó els seus companys d’escamot Domingo Troitiño Arranz, Josefa Ernaga Esnoz i José Luis Gallastegui.

Manrique creu que en el cas de Caride Simón “no hi ha hagut prou interès” per enxampar-lo perquè, segons ell, les forces de seguretat tenien prou dades per localitzar-lo. Els portaveus oficials ho negeun, indicant que era un dels “objectius prioritaris”.

Caride Simón va ingressar a ETA fa poc mes de deu anys, però en no és quatre anys ja va tenir un lloc destacat en la seva direcció. Després de dirigir l’escamot Barcelona, es va refugiar a França per portar la formació i ensinistrament dels escamots terroristes. Per la seva professió de torner mecánic i per la sedva trajectòria, se l’ha definit com “Hàbil amb les mans i fred amb el cap”.

El dia abans de l’atemptat de l’Hipercor, ell i Domingo Troitiño se’n van anar a comprar als magatzems i, com qualsevol altre client, van aparcar al cotxe al supermercat. Un día després van tornar-hi, amb el maleter carregat amb 20 kilos d’amonal i un centenar de litres de gasolina.