07 febrer 2025 (2) Cicle de contactes amb Escola Waldorf – Els Til·lers de Bellaterra

07 febrer 2025

 

Cicle de contactes amb Escola Waldorf – Els Til·lers de Bellaterra

Des de fa uns anys, l’Escola Waldorf – Els Til·lers de Bellaterra em dona l’oportunitat de col·laborar en els seus projectes educatius, especialment en l’anomenat “Fausto”. És un honor poder anar a l’escola per mantenir col·loquis referents a com es poden superar greus situacions que qualsevol ésser humà pot patir en la seva vida personal.

Conceptes com perdó, resiliència o diàleg són la correa de transmissió en totes les converses mantingudes. De fet, una altra víctima del terrorisme que ha participat en aquest projecte “Faust” és en Javier Martínez, el pare d’en Xavi, el nen de tres anys assassinat a l’atemptat de La Rambla.

I òbviament, cada cop anirem ampliant el ventall de víctimes que puguin col·laborar en un futur.

El plàning d’activitats, coordinat per Georgina Escalante, també inclou el fet de gravar un programa de ràdio (amb la col·laboració de Ràdio Cerdanyola) totalment coordinat pels mateixos alumnes: guions, música, temes i convidats.

Però aquest any hem gaudit d'un acte que mai s’havia fet encara. Crec que és el primer cop que una escola a Catalunya crea i presenta un monument dedicat a les víctimes del terrorisme. La iniciativa ha estat, evidentment, una sorpresa fins al dia de la presentació, que var ser dimarts 4 de febrer.

 

En Yasuji, en Marc, la Martina i en Nil (fotografía) han estat els creadors d'aquesta meravella, amb l’ajut de la professora d’art, la Sara i la inestimable col·laboració d'un altra professora, la Núria, que va ser qui va fer la recerca del tronc en el qual es fonamenta l’escultura. A la part superior esta inscrita la frase : “UN CAMI CAP A LA RESILIENCIA I EL PERDO”.

 

 

Prèviament a la presentació de l’escultura, varem gaudir de dos actes. En Nil va fer una magnífica representació teatral sobre els sentiments que, a parer del grup d’alumnes, es manifesten després d'una pèrdua i el conseqüent desig de superació. Tot seguit, el Ayran va interpretar, al violí, el “Canon” de Pachelbel.

 

 

 

 

Després d’un entranyable dinar a Sant Pancràs de Bellaterra (amb anècdota molt personal inclosa), a la tarda vàrem gaudir d'una conferència-col·loqui amb alumnes, pares i professors de l’escola en el que, com era d’esperar, es van tractar molts temes relacionats amb el terrorisme: cronologia d’atemptats succeïts, assistència rebuda per les víctimes, col·laboració de les administracions, l’evident ús polític que es fa del terrorisme i de “LAS” víctimes, les trobades restauratives i/o reparadores entre víctima i terrorista…

 

 

De fet, van ser més de tres hores de interessant i molt productiu col·loqui…

I encara queden projectes per als dies vinents…