24 octubre 2025
L'oficina que arriba tard: el
llarg camí de les víctimes del terrorisme a Catalunya
La Generalitat reobre l'oficina
tretze anys després del seu tancament
Link:
https://www.3cat.cat/3catinfo/loficina-que-arriba-tard-el-llarg-cami-de-les-victimes-del-terrorisme-a-catalunya/noticia/3376559/
Trenta
anys després qu e les víctimes de terrorisme de
Catalunya reclamessin per primera vegada una oficina
d'atenció a les víctimes del terrorisme, el Govern català ha anunciat finalment
la seva (re) obertura.
Es tracta d'una fita llargament esperada que arriba després de dècades de desatenció institucional, projectes efímers n'hi va haver una entre el 2010 i 2012 i iniciatives ciutadanes que han hagut de suplir el que l'administració no ha volgut o no ha sabut fer.
Segons
dades facilitades per la Conselleria d'Interior, entre 1979 i 2024,
hi va haver 465 víctimes amb residència a Catalunya, 578 víctimes d'atemptats
produïts a Catalunya. A l'Estat espanyol, n'hi ha 10.604 com a reconegudes.
Un
deute pendent des de fa dècades
L'assassinat d'Ernest Lluch,
el 21 de novembre del 2000, va commocionar la societat catalana. Aquell dia,
milers de persones van sortir al carrer per demanar el final de la violència.
Lluch, defensor del diàleg com a camí per a la pau al País Basc, es convertia
en un símbol de convivència i reconciliació.
La seva filla, Rosa Lluch, ho resumeix amb claredat. Admet que van ser un cas a part pel suport social que van rebre, però denuncia la falta de suport, "gairebé res" --diu--, de les institucions i afegeix:
És
vergonyós que, de l'Hipercor al 17A,
les víctimes hagin viscut situacions tan semblants.
La
seva denúncia posa paraules a un malestar col·lectiu: el sentiment d'oblit i
desprotecció que arrosseguen moltes víctimes del terrorisme a Catalunya.
De
promeses a buits institucionals
L'any
2010, el govern tripartit (PSC, ERC i ICV) va crear el Servei d'Informació i Orientació
a les Víctimes del Terrorisme (SIOVT). Era un espai
pioner, la primera oficina que oferia atenció psicològica, assessorament
jurídic i orientació sobre ajuts econòmics a persones afectades per atemptats.
Però va durar poc: dos anys després, el govern de Convergència i Unió el va tancar argumentant que les víctimes ja podien recórrer a les oficines d'atenció general als afectats per delictes. Era un moment d'austeritat en què el govern va fer nombroses retallades.
A les víctimes se'ls va argumentar que podien adreçar-se a les oficines generals d'atenció a víctimes de delictes amb seus a les quatre demarcacions.
Per a Robert Manrique, supervivent de l'atemptat d'Hipercor (1987) i històric defensor dels drets de les víctimes, aquella decisió va ser un error monumental. Recorda que l'any 1995 ja van demanar una oficina pròpia que van tenir uns mesos el 2010 i la van tancar.
Només
costava 20.000 euros l'any! Ha trigat trenta anys, però per fi l'administració
catalana ha vist que s'havia de fer.
Aquell tancament va marcar un abans i un després. Durant més d'una dècada, les víctimes van quedar sense un punt de referència específica pel seu tipus d'afectació.
El
2017, els atemptats de Barcelona i Cambrils van
tornar a posar en evidència el buit institucional. La sentència de l'Audiència
Nacional admetia que les víctimes havien estat "les grans oblidades"
del procés perquè moltes havien quedat desprotegides i ni tan sols
l'administració els donava estatus de "víctima".
L'empenta de la societat civil
Davant la inacció de la Generalitat i la mala gestió del Ministeri de
l'Interior, van ser les mateixes víctimes qui van reaccionar.
El 2018 es va crear la UAVAT, la
Unitat d'Atenció i Valoració a Afectats pel Terrorisme, impulsada per
Robert Manrique i la psicòloga Sara Bosch amb el suport de l'Ajuntament de
Barcelona. Durant cinc anys, la UAVAT va acompanyar víctimes del 17A i d'altres
atemptats, però la falta de suport econòmic va forçar el seu tancament el 2023.
Un altre cop, el buit, malgrat que en aquells atemptats van perdre la vida
16 persones i la sentència va reconèixer gairebé 400 víctimes de terrorisme.
El retorn de l'administració
Durant el setè homenatge a les víctimes dels atemptats de l'estiu de 2017,
els supervivents van distribuir un escrit a la trentena de polítics que hi van
assistir per denunciar la passivitat de l'administració i recordar-los les seves reivindicacions: a més de
l'obertura d'una oficina, una normativa catalana pròpia d'atenció a les
víctimes com les que tenen altres comunitats, i la creació d'un centre de
memòria històrica sobre el terrorisme, entre d'altres.
Ara, el Govern de la Generalitat ha anunciat la nova oficina d'atenció a
les víctimes del terrorisme, aquest 2025. Un projecte que vol recuperar la
funció que el SIOVT va exercir breument, però amb una estructura més estable i amb professionals especialitzats.
Manrique ho veu com una victòria a mitges: "L'any 1995 ja vam demanar
aquesta oficina. Ha trigat trenta anys. Però, per fi, l'administració catalana
ha entès que cal buscar i acompanyar les víctimes."
També Rosa Lluch celebra el pas endavant, però amb cautela: "A cada
govern li hem demanat que ho fes, des d'Artur Mas fins ara. Finalment s'ha
materialitzat. Tant de bo sigui una realitat duradora."
Més que una oficina
Les
víctimes esperen que aquest nou servei sigui un espai real. Darrere de cada
atemptat hi ha històries com la de l'Arantxa López,
que amb només 21 anys va sobreviure a l'atropellament de la Rambla i encara
avui en pateix les seqüeles.
Fa
falta. Fa falta sentir que no ens hem quedat sols.
Més enllà de la seva funció administrativa, l'oficina representa una oportunitat per reparar una mancança històrica i per demostrar que la memòria de les víctimes no pot dependre del color polític de cada govern.
L'obertura
d'aquesta oficina arriba tard, però arriba. És un pas necessari per reconèixer
el patiment i la dignitat de qui ha viscut la violència terrorista de prop.
Ara, el repte serà que no es tracti d'un gest simbòlic sinó d'un espai que
disposi dels recursos, la sensibilitat i la continuïtat que les víctimes
reclamen des de fa trenta anys.
Cronologia d'un camí llarg
- 1987 Atemptat d'Hipercor: 21 morts i 45 ferits.
- 2000 ETA assassina Ernest Lluch a Barcelona.
- 2010 Neix el SIOVT, primera oficina catalana per a víctimes del
terrorisme.
- 2012 El govern d'Artur Mas la
tanca per austeritat.
- 2017 Atemptats del 17A: 16 morts i 500 afectats.
- 2018 Es crea la UAVAT, entitat d'atenció voluntària.
- 2023 La UAVAT cessa l'activitat
per manca de suport institucional.
- 2024 Les víctimes reclamen la
reobertura de l'oficina durant l'homenatge del 17A.
- Març 2025 Robert Manrique compareix al Parlament per
denunciar l'oblit institucional.
- Octubre 2025 La Generalitat
inaugura el SASPAT, 13 anys després del tancament del SIOVT.
- Víctimes amb residència a
Catalunya: 465
- Víctimes d'atemptats produïts a
Catalunya: 578
- Total de víctimes reconegudes a
Espanya: 10.604
*Dades facilitades per la Conselleria
d'Interior de la Generalitat de Catalunya
No hay comentarios:
Publicar un comentario