09 març 2015
Els
treballadors de la pau diuen adéu
Lokarri
s'acomiada convençut que la fi de la violència és irreversible
El moviment
social reclama portar el procés de pau fins al final
Punt final per a Lokarri. La xarxa ciutadana per
l'acord, la consulta i la reconciliació es va acomiadar ahir en un acte en què
va donar per conclosa la seva trajectòria com a moviment social per la pau i la
convivència, ja que considera que el principal objectiu que en va motivar
l'aparició –la fi de la violència– s'ha complert. Fundat formalment fa nou anys
–tot i que els seus orígens es remunten al 1992, amb l'aparició d'Elkarri–, des
de Lokarri sempre han defensat l'assoliment d'una solució pacífica i dialogada
per al final de la violència. D'acord amb aquest esperit, durant aquests anys
Lokarri ha treballat insistentment per intentar acostar els diversos actors
implicats en el conflicte basc i per obrir nous espais de diàleg, intentant fer
bo el significat del seu nom: ‘el que serveix per unir'.
La tasca no ha resultat senzilla, sobretot perquè al
llarg de la seva història ha estat objecte de tot tipus d'entrebancs. Així, ha
encaixat des del vet de l'esquerra abertzale –durant una part de la seva
història– fins a acusacions d'estar al servei dels postulats d'ETA. En
qualsevol cas, durant la seva existència, Lokarri no ha deixat mai d'intentar
bastir ponts a favor del diàleg, la convivència i la pau. Aquesta voluntat i el
seu esforç i treball han jugat un paper molt important a l'hora d'aconseguir
dues de les fites que aquest moviment social considera més transcendentals per
considerar que avui dia el procés de pau és irreversible i que, per tant, la
seva feina ha finalitzat: la legalització de l'esquerra abertzale –Lokarri va
organitzar l'acte de presentació dels estatuts de Sortu– i la declaració per
part d'ETA, el 20 d'octubre del 2011, del “cessament definitiu de la seva
activitat armada”, un anunci que va arribar tres dies després de la Conferència de Pau de
Sant Sebastià, organitzada precisament per Lokarri.
Malgrat que plega en un moment en què el procés de
pau està estancat, aquest moviment social considera que correspon a les institucions
i als partits afrontar les tasques pendents. Ahir, en el seu comiat, Lokarri va
defensar la necessitat de portar fins al final aquest procés i va presentar una
“aportació final” en forma de “somni” en què expressa el seu desig de veure
l'any 2020 una societat basca en convivència en què totes les víctimes de la
violència hagin estat reconegudes i reparades, ETA estigui desarmada i hagi
admès el dany injust que ha causat, l'Estat hagi aclarit totes les violacions
de drets humans, els presos estiguin prop dels seus llocs d'origen i els
partits polítics hagin arribat a un acord per a la convivència, la
reconciliació i la memòria.
Lokarri va subratllar ahir que aquest somni no és
cap utopia i va reclamar a tots els agents implicats en la resolució del conflicte
basc que impulsin iniciatives per fer-lo realitat. Ja sense la presència
d'aquest col·lectiu, caldrà veure si a partir d'ara la resta d'actors entenen
–com ha intentat transmetre Lokarri durant aquests últims anys– que mai com ara
s'havien donat unes condicions tan bones per impulsar definitivament la pau.
No hay comentarios:
Publicar un comentario