25 gener 2021 (23.01.21)
Clavegueres
Assenyalar
judicialment la X
dels GAL
Tres lustres més tard de
l'entrada en presó de l'exministre d'Interior, José Barrionuevo, i de
l'exsecretari d'Estat de Seguretat, Rafael Vera, ambdós del PSOE, pels GAL, la CIA va desclassificar uns
papers en els quals s'assenyalava que l'expresident del Govern espanyol, Felipe
González, «havia acordat la creació d'un grup de mercenaris per combatre a
terroristes fóra de la llei». Aquella revelació va impulsar Pilar Zabala,
germana del presumpte membre d'ETA assassinat per la guerra bruta i exdirigent
de Podem al País Basc, a impulsar una plataforma per investigar els crims dels
GAL sense resoldre i «assenyalar judicialment» la X del terrorisme d'Estat. Entre les primeres
accions, hi ha el registre d'un escrit a la Fiscalia de Sant Sebastià per investigar González.
A les portes de la presó de Guadalajara, el soroll dels
simpatitzants socialistes era força notable. Amb els càntics «d'innocents» i
«llibertat», prop de 7.000 seguidors del PSOE s'havien concentrat per atorgar
caliu a José
Barrionuevo, exministre d'Interior, i Rafael
Vera, exsecretari d'Estat, els quals havien d'ingressar a la
garjola aquell 10 de setembre de 1998 com a responsables del segrest del
ciutada Segundo Marey del l'any
1983. Venedor immobiliari i fill d'un exiliat socialista a França arran del cop
d'Estat feixista del dictador Francisco Franco l'any 1936, havia estat capturat
per mercenaris finançats pel Govern espanyol de Felipe González. Els membres de
l'escamot terrorista l'havien apressat confonent-lo amb el suposat dirigent de
la banda criminal ETA, Mikel Lujua.
Abans que Vera i Barrionuevo
accediren a la presó, van abraçar-se efusivament amb González, qui estava
acompanyat, segons la crònica elaborada aleshores pel diari El País, per
dirigents de la formació del puny i la rosa com ara Joaquín Almunia i Josep
Borrell, així com referents del
socialisme espanyol com, per exemple, Alfonso Guerra. «El PSOE
seguirà lluitant perquè Espanya tinga un futur de pau i no de rancúnia», va
expressar Almunia. Ambdós exdirigents entrarien a les seues cel·les com a
responsables governamentals d'autoritzar aquella operació, tot i que la seua
estança entre reixes va ser inferior als tres mesos gràcies a un indult parcial
del neocon José María Aznar. L'ombra dels GAL va perseguir durant
aquella investigació González, a qui la junta de fiscals del Tribunal Suprem va
decidir per unanimitat l'any 1996 no citar com a imputat.
Dècades més tard, però, la CIA va desclassificar uns documents que van
revifar les sospites respecte de la implicació de l'exdirigent del PSOE en la
guerra bruta contra el terrorisme d'ETA. Segons
l'informe de l'agència d'intel·ligència nord-americana, el qual va ser destapat completament pel diari La Razón,
«González va acordar la creació d'un grup de mercenaris, controlat per
l'exèrcit, per combatre terroristes fóra de la llei». «El Govern espanyol està
disposat a adoptar una estratègia poc ortodoxa en relació amb ETA», s'afegeix a
un document que té ratllat en blanc les frases anteriors i posteriors a
l'afirmació sobre González, i que va ser elaborat per un analista
d'intel·ligència, tal com va analitzar eldiario.es.
Arran d'aquella revelació, ERC, EH
Bildu, PNB, Junts per Catalunya, BNG o Compromís van demanar la creació d'una
comissió d'investigació que va ser rebutjada gràcies als vots del PP, PSOE,
Ciutadans i l'extrema dreta Vox. Unides Podem, qui en un primer moment va
adoptar una posició de rebuig a la iniciativa, va sumar-se a la petició després
de la telefonada de Pilar Zabala, dirigent dels
morats al País Basc i germana del presumpte membre d'ETA segrestat, torturat i
assassinat pels GAL, al vicepresident segon espanyol, Pablo
Iglesias. En la sol·licitud registrada al Senat, les forces
polítiques impulsores argumentaven que el naixement d'aquesta comissió serviria
«per a actuar amb transparència i esclarir els diversos aspectes que fins al
moment segueixen sense ser investigats».
La desclassificació del document
d'intel·ligència, així com l'enrenou pel posicionament parlamentari d'Unides
Podem, ha motivat Zabala per crear una plataforma civil amb la qual investigar
les 482
accions criminals dels GAL sense resoldre, que suposen un 37%
de tots els assassinats comesos per aquests mercenaris a sou de l'Estat
espanyol. Anomenada B Egiaz, el projecte de recerca objectiva i científica
d'aquests episodis obscurs de la història de l'Estat espanyol va arrencar el
setembre de 2020. En les darreres setmanes, però, s'ha habilitat una pàgina web
que actuarà com a una crida per a totes les persones que vulguen col·laborar-hi
i aportar-hi els seus coneixements a la tasca de rastreig. «En un principi, ens
proposem un termini de dos anys per realitzar aquesta recerca, en la qual volem
explorar tota mena de fonts i documents que ens permeten posar-hi llum a
episodis encara envoltats de foscor», apunta Jesús Maria Garate, una de
les veus de la plataforma.
L'objectiu, tal com explica
l'activista, «no és un altre que aconseguir informació fidedigna per demostrar
allò que sempre s'ha intentat ocultar: la vinculació que han tingut
determinades persones amb els GAL, que, en comptes de ser garants de l'estat
democràtic i de dret, s'han prevalgut del caràcter públic per a escometre,
ordenar o ocultar greus vulneracions de drets humans». «Per a moltes víctimes
de vulneracions de drets humans, que
no saben el que va ocórrer, fins i tot aquelles dels GAL, el realment lenitiu,
al marge del reconeixement i la reparació, és la cerca de la veritat, amb
majúscules. Sense veritat, no és possible realitzar un duel per a pacificar la
memòria», recorda.
Aquesta tasca, tanmateix, «no és un assumpte exclusiu de
les víctimes». «La memoria colectiva només
pot sanar-se si es descriuen i publiciten, de manera objectiva, totes les
violències causades i sofertes, interpersonals i polítiques, individuals i
estructurals, civils i militars. Impulsar una veritat el més científic i
independent possible ens permetrà reparar i rehistoriar les nostres memòries
col·lectives i individuals. I per a elaborar un relat versemblant, la narració
ha de partir d'unes dades objectives que siguen admeses pel conjunt de la
ciutadania», ressalta.
La plataforma, la qual compta, en
aquests moments, amb diverses persones de renom com ara exmagistrats, aspira a
comptar amb persones de reconegut prestigi en els camps de la defensa dels
drets humans, així com amb experts en àrees com ara la historiografia, la
sociologia, el dret, la medicina i el periodisme. «Amb la pandèmia del
coronavirus, la posada en marxa està sent un poc més lenta. Amb tot, tindrem
una pàgina web més elaborada entre febrer i març. Una de les nostres prioritats
és recopilar tot el material documental possible i contactar amb aquelles fonts
que tenen coneixements d'aquests fets. El següent pas serà aprofundir en els
fets, especialment posant-hi el focus al territori francés. No debades, va investigar-se menys»,
indica, per incorporar: «El propòsit d'aquesta iniciativa és també traslladar
tota aquesta informació als tribunals. Volem assenyalar la X dels
GAL als jutjats, encara que els delictes puguen estar prescrits
a l'Estat espanyol. No descartem, de fet, acudir-hi a la justícia universal,
tal com han fet les víctimes de la dictadura franquista».
Mentre la plataforma engega la seua
recerca per enllumenar l'opacitat al voltant del terrorisme emanat des de les
mateixes institucions estatals, Zabala va presentar a principis d'aquest mes un
escrit a la Fiscalia
de Sant Sebastià. A la denúncia, sol·licitaven que la justícia «dilucide si el
senyor Felipe González Márquez ha de ser objecte de denúncia per haver
incorregut presumptament en el delicte d'induir a cometre atemptats i desaparicions
forçades a través dels GAL o
en el delicte de, en comptes de ser garant de l'estat democràtic i de dret,
haver-se prevalgut del seu càrrec públic de president del Govern espanyol per a
tolerar, finançar o encobrir greus vulneracions de drets humans per mitjà dels
fons reservats, tal com evidencien innombrables testimonis i informacions».
«El passat mes de juny sortia a la
llum un informe redactat per la
CIA en gener de 1984 en el qual s'asseverava textualment que
'Felipe González ha acordat la creació d'un grup de mercenaris per a combatre
fora de la llei a terroristes'. La frase sobre el presumpte paper de
l'expresident del Govern espanyol en la creació dels GAL queda suspesa entre
dos grans buits en blanc censurats per l'agència d'intel·ligència americana
abans de desclassificar el citat informe, per la qual cosa no s'identifica la
font de la informació que permet fer aquesta afirmació. No obstant això, que tant
la frase anterior com la següent estiguen ratllades denota un clar indici que
no es tracta de declaracions indirectes, sinó de la revelació categòrica d'una
o de diverses persones amb informació fidedigna, directa i privilegiada»,
s'argumenta a l'escrit judicial, on reforcen: «Quan el document segueix
assenyalant que 'la premsa espanyola està plagada d'especulacions respecte de
si les autoritats estan rere dels GAL [...], sí que es remarca clarament que
les fonts provenen d'informacions periodístiques, al contrari que en el cas
anterior». «És sorprenent que la data de redacció de l'informe de la CIA (gener de 1984) es
produïsca en un moment fins i tot anterior a les primeres publicacions que
apuntaven al fet que el Govern espanyol estava rere dels GAL», s'incideix.
L'escrit judicial, amb tot,
incorpora més testimonis de la presumpta responsabilitat de l'expresident
espanyol. «El 6 de juliol de 1983, tres mesos abans que els GAL començaran a
actuar en territori francès (Joxean Lassa Arostegi i el meu germà van ser
segrestats el 16 d'octubre en Baiona), el CESID [l'antic CNI] redactava una 'nota de
despatx', l'encapçalament del qual deia: 'Accions a França'. Aquest informe
[...] recollia com i de quina manera es havia d'actuar contra els presumptes
membres d'ETA i concloïa que 'la forma d'acció més aconsellable és la
desaparició per segrest'; això sí, subratlla que 'només qui està conduint la
lluita contra el terrorisme en el seu conjunt, pot decidir o no aquest tipus
d'accions'. Amb posterioritat, aquesta 'nota de despatx' va ser coneguda
popularment com l'acta fundacional dels GAL», aporta Zabala.
«El ministre de Defensa del primer
govern de José María Aznar, Eduardo Serra, en un programa
de Salvados (La Sexta) es vanava de ser 'el protagonista de no
desclassificar uns papers dels serveis d'intel·ligència que presumptament
inculpaven a l'anterior president del govern d'haver col·laborat de manera poc
legítima en la lluita contra ETA'. Serra argumentava que 'en el fons estic
protegint el bé que m'encarrega la comunitat, la societat espanyola, que és que
el terrorisme no continue fent estralls'», s'incorpora a la denúncia, i també
inclou les paraules de Robert Pandreau, ministre delegat per a la seguretat
del govern francès del conservador Jacques Chirac entre els anys 1986 i 1988,
expressades a les autoritats espanyoles: «Jo us donaré quan sé, i procediré a
les extradicions, però ho pararé tot si es produeixen a França atemptats
antiindependentistes dels GAL». Aquestes afirmacions van produir-se
originalment «quan Pandreau visitava oficialment Madrid per a entrevistar-se
amb el ministre de lnterior de l'època, José Barrionuevo, i amb Felipe
González, que va interrompre expressament les seues vacances estivals per a
acudir a la trobada».
A partir d'aquell moment, segons es
descriu a l'escrit judicial, «no es van produir cap atemptat dels GAL, excepte
l'assassinat de Juan Carlos Garcia Goena, sobre el qual el govern francès va demanar
immediatament informació i explicacions». «A París, ningú dubtava que els GAL
era una eren una emanació del Govern espanyol», es remarca a la denúncia, que
conclou: «Arran dels fets exposats, es desprèn tàcitament que els serveis
secrets, tant francesos com espanyols, estan en possessió d'informació que
apunta al fet que els seus governs posseeixen més que sospites respecte de si
el senyor Felipe González Márquez hauria impulsat els GAL o, almenys, hauria
autoritzat la seua creació». «Aquesta suposició es corrobora de manera directa
als documents desclassificats de la
ClA, on s'assegura categòricament que l'expresident va
acordar la creació d'un grup de mercenaris per
a combatre fora de la llei a terroristes», tanca la denúncia l'exdirigent basca
d'Unides Podem i víctima dels GAL, l'ombra de la qual torna a planar amb força
per sobre de González.