21 abril 2025
CNI va comprar explosius per internet després del 17-A
per deixar en evidència un altre òrgan de l’Estat
Els serveis d'intel·ligència van organitzar un "mistery shopping"
per culpabilitzar el CITCO per falta de vigilància
Un dels punts més foscos en el cas dels atemptats del 17 d’agost
del 2017 a Barcelona i Cambrils va ser com la cèl·lula jihadista va arribar a
emmagatzemar en quantitats industrials, a Alcanar i en habitatges del Ripollès,
elements indispensables per a la fabricació d’explosius. En concret,
ingredients per fabricar TAPT,
triperòxid de triacetona, fàcil i barat de fabricar i conegut
com la Mare de Satanàs.
Va ser un dels forats negres de la investigació, però tampoc va
obrir titulars perquè els explosius van esclatar a la urbanització Montecarlo
d’Alcanar, de manera els seus efectes es van limitar als membres de la
cèl·lula, dos terroristes morts –entre ells, suposadament, l’imam Abdelbaki es Satty– i afectacions per
a membres dels Mossos d’Esquadra, dels Bombers i dels equips de neteja que van
actuar al lloc del sinistre. També en va resultar afectat el membre de la
cèl·lula Mohamed Houli, supervivent en l’explosió i que a la comissió
d’investigació del Congrés sobre el 17-A va apuntar a la responsabilitat dels
serveis d’intel·ligència espanyols en l’articulació del grup dirigit per
l’imam, per falta de vigilància d’Es-Satty.
La facilitat amb què els membres de la cèl·lula de Ripoll van
adquirir els elements per fabricar explosius va ser objecte d’una profunda
anàlisi del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). De fet, era una prova
que el centre buscava en descàrrec seu –els seus agents no havien controlat
l’imam– per apuntar a un altre organisme de l’Estat, el Centre d’Intel·ligència
contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), en la responsabilitat de la
minsa dificultat que van tenir els jihadistes per obtenir els materials. Amb
aquest objectiu, el
CNI va comprar els mateixos elements per internet i per demostrar que, quatre
mesos després de l’atemptat, no hi havia cap mena de problema per adquirir-los, sense que es disparés cap alarma.
El CNI era comandat aleshores pel veterà general Félix Sanz Roldán i
el cap de la Divisió Antiterrorista era Luis Garcia Teran, actual número dos
dels serveis d’intel·ligència espanyols.
Mistery shopping”
Segons detallen fonts de La
Casa -nom del CNI en l’argot dels espies-, només dos mesos
després dels atemptats i de l’explosió d’Alcanar, el cap de la divisió
antiterrorista, Santiago R., va ordenar a la Unitat de Tàctiques, Tècniques i
Procediments de grups Terroristes, dirigits per Danton, nom en clau de
D.D., un “mistery
shopping”. És
a dir, comprar amagant la seva identitat, per internet o físicament, prou
material precursor d’explosius, imitant les quantitats que van adquirir els
terroristes i van emmagatzemar a Alcanar. Fins i tot, bombones de butà a través
de la plataforma Wallapop.
Membres de l’equip d’aquest mistery shopping relaten a El Món que van
poder comprar sense problemes els materials com l’acetona o
el peròxid d’hidrogen (aigua oxigenada) o àcid sulfúric. “Fins i tot, vam demanar que la comanda
fos lliurada en repositoris d’Amazon”, expliquen les
mateixes fonts mentre ensenyen part de l’informe. “Vam recollir el material
sense cap dificultat”, asseguren. L’alerta al CNI es va disparar i van remetre
un duríssim informe al CITCO, que aleshores dirigia el comissari del Cos
Nacional de Policia José
Luis Olivera, -un dels principals actors de la policia
patriòtica contra l’independentisme- emfatitzant les falles de seguretat i de
prevenció.
Al capdavall, el CNI buscava treure’s les puces de sobre en un
dels punts més foscos dels atemptats i apuntar directament al CITCO, organisme
que, segons el seu criteri, tenia la competència i la responsabilitat de parar
l’orella en aquesta mena de compres. És a dir, el CITCO tenia la missió de
controlar i fiscalitzar les adquisicions sospitoses per a la fabricació
d’explosius. “La
resposta del CITCO després dels atemptats no va ser gaire efectiva, es van
limitar a fer un díptic informatiu per a drogueries i magatzems de materials
químics”, retreuen des del CNI.
Entre 200 i 500 quilos d’explosius
La investigació del Jutjat Central d’Instrucció 4 de l’Audiència
Nacional va recollir, de fonts dels Tedax dels Mossos d’Esquadra, que a Alcanar
hi havia entre 200 i
500 quilos d’explosius i 17 granades de mà, així com un grapat d’aparells
electrònics que havien de servir de polsadors o iniciadors de l’explosió i per
a la fabricació de detonadors a distància. També van
trobar un cinturó d’explosius i material per fer-ne tres més, a part de les 104
bombones de gas butà, que havien adquirit en diverses compres per internet.
Durant el judici, els responsables dels establiments on els
terroristes jihadistes van fer les compres de material químic que la policia
identifica com a precursors d’explosius van explicar, amb cert punt
d’acomplexament, com van aconseguir quantitats considerables de material
sensible com l’acetona o el peròxid d’hidrogen (aigua oxigenada) o àcid
sulfúric. Els testimonis van narrar la facilitat amb què es podien comprar
grans quantitats de material considerat “perillós” sense gaires problemes
burocràtics.
Cinc establiments implicats
Els terroristes van comprar aquests productes en magatzems de
Vic, Tortosa, Ripoll, Vinaròs i Sant Carles de la Ràpita, sense aixecar cap
sospita. Només en un cas, perquè la furgoneta que portaven no estava homologada
per transportar determinada mena de productes químics. Segons la sentència, els
jihadistes van comprar el material amb diferents excuses. En concret, a la
Industrial Sabonera de Tortosa van argüir que necessitaven peròxid d’hidrogen
per “blanquejar roba
al Marroc” on “era molt difícil trobar-ne”. Va ser l’argument del primer intent de
compra, l’11 de juliol, que no es va consumar perquè fallava el DNI per fer la
carta de transport. Però l’argument va ser repetit l’endemà per Youssef Aalla,
en comprar 100 litres del mateix producte.
Al magatzem Colors de Tortosa, van justificar que la venda era
per “netejar fusta” i
a, Pintures Vic, per “netejar
peces metàl·liques per immersió”. A Pintures Galindo, de
Vinaròs, van dir que el volien per “netejar
peces d’alumini i ferro”. En el moment del judici, els
responsables dels establiments van advertir que calia que fos necessari demanar
als compradors per a què volien aquesta mena de mercaderies. Al capdavall, els
requisits per a aquesta venda, únicament era demanar la fitxa de transport d’ADR,
de matèria perillosa, on s’identifica l’origen, el destí i el transportista. A
més, tots aquests productes es van pagar en efectiu, per tant, un segon control
de traçabilitat de les compres era més dificultós.
Des dels atemptats, apunten alguns d’aquests testimonis fora de
l’estrada, ja no es poden realitzar aquest tipus de venda amb aquesta
facilitat. En qualsevol cas, per la compra d’acetona o de dissolvent, com va
passar a pintures Audí de Tortosa, no calia cap mena de requisit. En total van
adquirir uns 500 litres d’acetona.
Refer la legislació
Tot i l’informe alarmant del CNI, i el “díptic” del
CITCO, l’Estat no va reaccionar de manera immediata. No va ser fins a la llei
25/2022, d’1 de desembre, sobre precursors d’explosius que es va incorporar
tota la normativa europea de control a la legislació espanyola. Ara com ara, el
Ministeri de l’Interior deixa ben clar que el responsable del control dels precursors és el CITCO,
que atorga les llicències per a la seva compra i distribució.
Una llei sobre la qual el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska,
en la seva presentació, afirmava que l’objectiu era “reforçar les limitacions
d’accés dels particulars a aquestes substàncies químiques”. El gran canvi que
la norma implicava era que “els compradors d’aquests productes hauran
d’emplenar i lliurar al venedor una declaració de client amb les dades
particulars i comercials, i l’obligació de comunicar l’operació al CITCO”.
Fins al moment, Espanya aplicava de manera descafeïnada el
Reglament de la Unió Europea núm. 98/2013 del Parlament Europeu i del Consell
d’Europa que regulava la comercialització d’aquest tipus de productes
susceptibles d’utilitzar per fabricar explosius. Després dels atemptats, i amb
l’alè del CNI al clatell, el ministeri va impulsar la Llei 8/2017, de 8 de
novembre, sobre precursors d’explosius, que exigia més requisits.
Posteriorment, va aprovar la resolució de 16 de maig de 2018 de la Secretaria
d’Estat de Seguretat, per la qual s’establien els models de la sol·licitud i de
la llicència que autoritza els particulars per adquirir, posseir, utilitzar o
introduir a Espanya els precursors d’explosius. El CNI, amb ganes de treure’s
responsabilitats de sobre, va apuntar directament al CITCO d’una de les grans
falles de seguretat de l’Estat.
https://elmon.cat/politica/tribunals/el-cni-va-comprar-explosius-per-internet-despres-del-17-a-per-deixar-en-evidencia-un-altre-organ-de-lestat-996036/
Opinió:
Es obvi que alguns estem molt pendents de qualsevol noticia que pugui aparèixer
en relació a la investigació dels atemptats de l’agost de 2017. I encara es mes
obvi que llegar aquestes noticies no fan res mes que certificar les errades
comeses pels diferents organismes responsables de garantir la seguretat dels
ciutadans… i mes quan ja se estaba en alarma de nivell 4.
Que a mes a mes es trobin evidencies de les
males relacions entre unes sigles i altres (CNI i CITCO concretament) no fan
mes que augmentar les sospites que algunes persones (víctimes o no) hem anat
comentant des de que varem tenir accés a les informacions o inclos varem ser
compareixents en la Comisiòn de Investigación.
La manca de control dels anomenats precursors i
que no hi hagi cap resolución al respecte per part del Ministerio Fiscal… que
el propi Jose Antonio Nieto no tingués de respondre a aquestes sospites (que
cada día son menys sospites i mes evidencies)… no importa als responsables de
la seguretat?
Si s’ha pogut repetir l’adquisició seguint
“l’ejemple” dels propis terroristes , no fa pensar que quelcom va fallar? I no
fa pensar si ara mateix algú pot estar fent la mateixa feina?
Ep, no podem oblidar que encara queda molt
material per desclassificar.
