08 noviembre 2020
Els aspectes més obscurs del judici del 17-A
Dimarts vinent comença a l'Audiència espanyola el judici als tres únics acusats de la matança de Barcelona i Cambrils del 2017, amb interrogants importants sobre es-Satti i la gestió del govern espanyol
Han passat tres anys i quatre mesos fins que no ha començat el judici pels atemptats del 17-A de Barcelona i Cambrils. Younes Abouyaaqoub va matar tretze persones a la Rambla i en va ferir més d’un centenar envestint-les amb una furgoneta, i després, mentre fugia, va matar el jove Pau Pérez. I Mohamed i Omar Hichamy, Moussa Oukabir, Saïd Alla i Hussein Abouyaaqoub van matar una dona i van ferir sis persones més a Cambrils quan les van envestir amb un cotxe. Tots els autors d’aquesta matança, inclòs el cap de la cèl·lula de Ripoll de la qual formaven part, Abdelbaki es-Satti, van morir. Però hi ha dos membres d’aquell grup i un tercer acusat de col·laborar-hi que són vius: són els acusats al judici que començarà dimarts, 10 de novembre, a l’Audiència espanyola. Els dos membres del grup són Mohamed Houli Chemlal i Driss Oukabir i el tercer acusat, Saïd ben Iazza.
El judici comença amb el malestar de les víctimes perquè els acusats foren processats per organització terrorista, fabricació i tinença d’explosius i intent de causar estralls però no pas per assassinat. I amb moltes ombres i preguntes sense respondre, com ara quina vinculació tenia es-Satti amb els serveis secrets espanyols i fins i tot si és possible que encara avui l’ex-imam de Ripoll sigui viu.
A la sala de l’Audiència espanyola que hi ha a San Fernando de Henares, als afores de Madrid, hi haurà un munt d’advocats de les acusacions. Moltes són particulars, en representació de diverses víctimes. I la petició de penes que fan és molt diversa, perquè el jutge, tot i que no va incloure l’assassinat en el processament de Houli, Oukabir i Ben Iazza, deixava en mans de cada part de formular l’acusació que considerés adient, inclòs l’assassinat en el marc del delicte d’organització terrorista. Però la fiscalia no n’ha formulada cap, i demana penes que van de 8 anys de presó a 41.
Tampoc la Generalitat ni l’Ajuntament de Barcelona, que són acusació, tot i que estudiaran de demanar pena per assassinat al final del judici, segons com hagi anat la pràctica de la prova, és a dir, les declaracions de testimonis i experts i l’exhibició de documents. Ara com ara, la Generalitat demana entre 8 anys i 44 i l’ajuntament, fins a 95 anys. En canvi, l’Ajuntament de Cambrils, que també hi és com a part perjudicada, sí que demana una pena de presó permanent per assassinat.
Per què hi ha aquestes diferències tan importants entre acusacions? El fet que l’Audiència espanyola tanqués la fase d’instrucció sense parlar d’assassinat, hi té a veure, perquè tant la fiscalia com la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona argumenten que cap dels tres acusats no fou l’autor directe de les morts. Però, en canvi, tots tres van tenir un paper destacat en la preparació i en la logística que havia de permetre de cometre els atemptats, segons les dades de la investigació duta a terme fins ara. Houli és, de fet, l’únic supervivent de l’explosió de la casa d’Alcanar, el dia abans dels atemptats, i segons les acusacions va participar activament tant en la planificació com en el trasllat dels materials explosius a la finca. El propòsit inicial del grup que dirigia es-Satti era, segons la investigació, cometre un gran atemptat amb bomba el 20 d’agost a la Sagrada Família. Però l’explosió d’Alcanar va canviar els plans, i va precipitar l’atemptat de la Rambla i després el de Cambrils. I les acusacions assenyalen Houli pel paper que va tenir en la preparació dels explosius que es duia a terme a Alcanar fins al moment de l’explosió.
Driss Oukabir, que consideren també membre de la cèl·lula de Ripoll, és qui va llogar la furgoneta amb què Younes Abouyaaqoub va cometre l’atropellament a la Rambla i finalment es va fer enrere a l’hora de participar activament en els atemptats. I per a Iazza les acusacions són de col·laboració amb organització terrorista per haver deixat una furgoneta a un dels membres de la cèl·lula sabent que l’havia de fer servir per a transportar-hi explosius.
Les ombres del judici
Heus ací el panorama general d’aquest judici, que, tal com l’Audiència espanyola l’ha presentat, deixa un munt d’interrogants i d’elements inquietants. Perquè el tribunal ha denegat de practicar més diligències, tal com demanaven algunes acusacions particulars, com ara proves cal·ligràfiques o nous testimonis. I també ha denegat que siguin interrogats com a investigats homes de la notorietat de l’ex-secretari d’estat de Seguretat José Antonio Nieto i de José Luis Olivera, ex-director del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat espanyol (CITCO). Així mateix, no ha acceptat més diligències per a esbrinar si l’imam de Ripoll realment va sobreviure a l’explosió d’Alcanar.
Són proves i testimonis que tenen a veure amb qüestions importants, com ara la relació que tenia es-Satti amb el CNI. Però no sols això, perquè també hi ha qüestions que es fan les víctimes dels atemptats, com ara si hi va haver negligència de l’estat, si es va fer realment tot allò que calia per a aturar la preparació d’un atemptat com aquell; per què tant els joves com l’imam havien entrat constantment a la xarxa, demanant com es fa un explosiu, quins requisits es necessiten, fent cerques de bombones de butà, cercant plànols del Camp Nou, de la Sagrada Família, de discoteques, de sales de concerts, de llocs on hi havia trobades… i comprant substàncies precursores d’explosius.
Aquest element el posen damunt la taula els advocats de la família d’en Xavi, el nen de tres anys de Rubí mort a la Rambla. Quan hi va haver els atemptats, l’estat espanyol tenia obert un expedient de la UE perquè no tenia regulat el control de la venda de substàncies que són precursores d’explosius quan s’empren en unes grans quantitats. Jaume Alonso-Cuevillas, un dels advocats, ho explicava en aquesta entrevista a VilaWeb: ‘Hi ha un reglament europeu que regula la venda de precursors d’explosius, i determina que cal tenir un control estricte atesa la seva perillositat. I, per tant, l’estat espanyol, i entenem que la competència directa era del secretari d’estat de seguretat, aleshores José Antonio Nieto, havia d’haver regulat i haver pres les mesures necessàries, quan érem en un nivell 4 d’alerta antiterrorista. No pot ser que nosaltres puguem anar a comprar aquests precursors explosius, sense cap impediment, que aquells nois compressin una quantitat tan gran de material –hi havia entre 200 a 500 quilos d’explosius, segons els Tedax– si hi havia una normativa europea que obligava a regular-ho, i quan sabem que són els tipus de precursors que es van fer servir a Bèlgica i a París.’ Aquesta acusació particular va més enllà, i per això en aquest judici demana que l’estat espanyol assumeixi la responsabilitat que li pertoca.
Es-Satti és mort?
La immersió en el vast sumari del cas ha fet que tant Alonso-Cuevillas com el seu col·lega Agustí Carles detectessin elements contradictoris importants sobre es-Satti, no solament pel fet d’haver estat confident dels serveis secrets espanyols, sinó sobre la seva mort mateixa. L’ex-imam va morir en l’explosió de la casa d’Alcanar, però aquests advocats en dubten, perquè van comprovar que s’havia trencat la cadena de custòdia de les mostres d’ADN que suposadament eren de l’imam i que encara avui són al Marroc, tot i que haurien de ser a Madrid.
A la casa d’Alcanar hi va haver dos morts. Un era Ioussef Aalla, segons que es va poder concloure contrastant les mostres d’ADN que s’hi van trobar. Hi ha unes altres mostres d’ADN, d’un altre individu, que es van atribuir a es-Satti. Però no eren proves concloents, i el jutge va acceptar que es fes una comissió rogatòria al Marroc demanant l’ADN dels familiars d’es-Satti, perquè se’n poguessin fer comparacions. Aquelles mostres s’havien d’haver enviat a Madrid, però en canvi es van quedar al Marroc, i uns biòlegs d’aquell país van fer per iniciativa pròpia una anàlisi comparativa de les mostres obtingudes dels familiars amb una mostra agafada entre la runa de la casa d’Alcanar que ningú no ha sabut explicar fins ara com va anar a parar al Marroc. La conclusió d’aquells biòlegs és que les mostres coincidien, però la cadena de custòdia d’aquell ADN s’havia perdut, havia quedat trencada, i tampoc no corresponia al Marroc de resoldre-ho.
És per això que uns dels testimonis destacats d’aquest judici seran els biòlegs marroquins que van fer l’informe sobre les mostres d’ADN atribuïdes a es-Satti. Perquè si bé el tribunal ha vedat una bona part de les proves que haurien de servir per a comprovar la relació d’es-Satti amb la policia espanyola, sí que ha acceptat testimonis i experts que podrien ajudar a aclarir si entre les restes humanes trobades en la runa de la casa d’Alcanar hi havia les de l’ex-imam de Ripoll.
Opinió:
Nomes un comentari… em sembla molt extrany que no es parli del criteri que seguirá la acusació majoritaria, que representa a 73 afectats.
Pero be, ja tindrem temps de parlar-ne.
Suposso.
No hay comentarios:
Publicar un comentario