17 febrer 2018
Sis mesos després del 17A
L’Estat no vigilava la venda de material per fer explosius
tot i estar-hi obligat
L’agost del 2017 la UE tenia obert un expedient a
Espanya per no controlar aquestes substàncies
Els terroristes del 17-A havien acumulat a la casa
d’Alcanar més de 800
litres d’acetona i peròxid d’hidrogen (aigua oxigenada),
dos dels materials que van fer servir per fabricar entre 80 i 120 quilos de
triperòxid de triacetona (TATP). Aquest explosiu, més conegut com amare de Satanàs, s’ha utilitzat en
atemptats jihadistes a París i Brussel·les. L’explosió a Alcanar el 16 d’agost va
frustrar el pla inicial de la cèl·lula sorgida de Ripoll d’atemptar amb
explosius, i va precipitar l’atropellament en massa a la Rambla i l’atac de Cambrils , que van deixar 16 morts i 130 ferits.
Però tot i que al final la cèl·lula no va poder fer servir els explosius que
havia preparat a Alcanar, fonts de la investigació consultades per l’ARA
asseguren que haver controlat la compra d’aquests materials -que es poden
adquirir als establiments- hauria permès detectar la presència del grup. La
supervisió no es va fer tot i que Espanya hi estava obligada. L’any 2013 el
Parlament Europeu va aprovar el reglament de precursors d’explosius, que des
del 2014 és d’obligat compliment per a tots els estats membres. I no calia ni
desenvolupar cap llei pròpia -com la que va aprovar Espanya fa quatre mesos, al
novembre- per aplicar la normativa, segons fonts de la Comissió Europea
(CE).
El reglament europeu és clar: “Es prohibeix posar a
disposició dels particulars els materials precursors d’explosius d’ús
restringit”. Només els poden adquirir les persones “que tinguin una llicència
que els acrediti” per utilitzar aquests productes professionalment. Segons
Europa, cada estat haurà de “designar una autoritat” a qui els establiments que
venen aquests productes puguin “alertar” de les transaccions sospitoses i
passar-ne un registre. Aquest organisme ha de vetllar perquè “es compleixi” el
reglament, encarregar-se de “difondre’l” i “imposar sancions” en cas d’incompliment.
Això és el que Espanya no ha fet durant els últims tres anys.
La llei espanyola aprovada al novembre, després dels
atemptats del 17-A, estableix el Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i
el Crim Organitzat (CITCO) com l’autoritat encarregada d’executar el reglament
de control d’explosius. A més, fonts del ministeri de l’Interior admeten que
encara no s’ha desenvolupat el reglament, que també ha de servir per determinar
quin cos assumeix les tasques d’inspecció i de sanció.
Aquest buit, segons fonts de la investigació, és el que
explica que un dels terroristes abatuts a Cambrils hagués comprat amb total
impunitat 50 litres d’acetona a una
empresa de pintures de Tortosa. El jutge de l’Audiència Nacional també apunta
que els terroristes van utilitzar la documentació d’un home detingut a Vinarós (Baix
Maestrat) -que és provisionalment a la presó- per comprar 100 i 240 litres de peròxid
d’hidrogen el 12 i el 27 de juliol.
Es tracta de materials barats i els terroristes tan sols
van necessitar uns centenars d’euros per comprar-los. “Qui vulgui pot fer un
atemptat”, assegura en aquest sentit un investigador dels atacs terroristes de
Barcelona i Cambrils. Per això es considera que la font de finançament dels
terroristes del 17-A no podia ser una de les claus per detectar la cèl·lula. En
canvi, les mateixes fonts expliquen que amb un control efectiu sobre la compra
dels productes com el que estableix Europa, l’activitat de la cèl·lula no
hauria passat inadvertida.
Tres anys d’incompliment
El setembre del 2016 la Comissió Europea
va obrir un procediment d’infracció contra Espanya, França, Luxemburg, Romania
i Xipre. Considerava que aquests països, al contrari que la resta d’estats membres,
no havien “aplicat totes les disposicions” del reglament, malgrat que feia dos
anys que estava en vigor. Entre les mesures que, segons la CE , Espanya encara no havia
implantat hi havia l’establiment d’un punt de contacte per comunicar les
transaccions sospitoses, els robatoris i les desaparicions. Tampoc s’havia
difós correctament com s’havia d’actuar ni s’havien establert sancions.
El mateix setembre, la CE va fer arribar un avís per carta -es tracta
del primer pas que es fa quan s’obre qualsevol procediment- al govern de
l’Estat emplaçant-lo a corregir els defectes. Tres mesos després, el govern
espanyol va presentar al Congrés l’avantprojecte de la llei de precursors
d’explosius, que es va aprovar definitivament al cap d’un any, al novembre del
2017. Avíen passat quatre mesos dels atemptats.
A més, mentre es tramitava la llei espanyola l’Estat tampoc
va corregir les mancances detectades. El febrer del 2017 un nou informe de la CE constatava que Espanya i els
altres quatre països expedientats continuaven sense fer els deures, “perquè no
havien establert un règim de sancions” per als establiments que venguessin
sense control. La CE
va fer un segon avís a França, Xipre i Romania. En aquesta ocasió, Espanya i
Luxemburg, que ja estaven tramitant la llei, no el van rebre.
Al maig del 2017, una llista de la CE deixava clar que l’estat
espanyol i Romania només tenien en marxa una prohibició, mentre que la resta
d’estats membres ja disposaven d’una regulació superior. Un nou informe de
Brussel·les de l’octubre passat insistia que els estats membres havien de
“garantir” que els compradors disposessin d’alguna llicència i els animava a
establir “sistemes d’inspecció”. L’expedient pel retard del govern de l’Estat a
l’hora de desenvolupar el reglament europeu no es va tancar fins a aquest
gener, fa només unes setmanes.
La llei espanyola del novembre deixa clar que la
competència d’inspecció i sanció és de “les forces de seguretat de l’Estat” i
“dels cossos policials autonòmics”. També diu que s’han de “coordinar”, però
sense un reglament encara no se sap com. “Qui té la informació?”, es pregunta
un dels investigadors del 17-A.
A cegues en alguns nivells
El mateix passa amb l’accés a
altres dades. Els Mossos van entrar al CITCO un
mes abans dels atemptats, però a la pràctica fonts del cos admeten que
continuen a cegues a l’hora d’accedir a dades que no siguin les estrictament
policials. A escala catalana hi ha el PRODERAI, una eina de coordinació entre
els Mossos i diferents departaments socials que des de fa dos anys inclou els
professionals de l’ensenyament, serveis socials i la direcció de presons
catalanes. En canvi, no tenen dades sobre els interns que han passat per les
presons espanyoles.
Opinió:
Despres de un atemptat terrorista sempre queden duotes. Ho
se per pròpia expriència desprès de haver patit l’atemptat de Hipercor i haver
assistit a centenes de víctimes després dels seus corresponents atemptats… i de
moltes diferents bandes armades.
Per aquesta experiencia puc dir ben alt i ben clar que el
pas del temps ofereix un periode de reflexió i de desitg de investigació que,
en la inmensa majoría de casos, queda pendent de les investigacions posteriors
i, si s’escau, de les sentències conrta els autors.
Malgrat tot, es fácil de entendre que molta de la informació
que apareix amb el pas del temps no aporta cap solució sino mes aviat al
contrari, aporta mes duotes i mes preguntes, sobre tot quan es barrejen
intuicions amb sospites i amb clars objectius ideològics i partidistas.
Per aquestes raons, les víctimes primer i els ciutadans
desprès mereixem tenir la máxima informació real i veritable, sense que ningù
intenti posar mes duotes al dolor que es pateix…
Tot just el que des de certa administració no se està fent…
Em recorda tant el que ara esta pasant amb el meu propi
atemptat que lluitaré perque les víctimes del 17 d’agost no estiguin abandonades
ni menyspreades com nosaltres ja ho varem estar.
Independentmnet de ideologías, guions preestablerts,
consignes varies o imbecilitats que alguns altres vagin escampant per desprès
demanar el pagament dels favors amb indemnitzacions, pensions o reconeixements
ficticis…
No hay comentarios:
Publicar un comentario