21 juny 2023
Un informe contundent
a l’ONU assenyala Espanya per haver perseguit independentistes per terrorisme
El document, publicat
per Novact, deixa malparat l'estat espanyol perquè relata que s'ha acusat
injustament per terrorisme independentistes catalans, cantants com Valtònyc i
Pablo Hasel i activistes d'uns altres col·lectius
L’Institut Internacional per a l’Acció No Violenta (Novact) ha publicat un informe que
deixa molt malparats uns quants països de l’Europa mediterrània, entre els
quals l’estat espanyol. Explica que fan servir acusacions
de terrorisme contra moviments pacífics, dissidents, partits
polítics o organitzacions de la societat civil amb l’objectiu de desmantellar-los
o criminalitzar-ne les ideologies.
El document l’ha elaborat el periodista i politòleg Ricard
González, especialitzat
en el Llevant i el nord de l’Àfrica, i hi han col·laborat les associacions Suds
i Irídia. El va presentar dimarts Serlinda
Vigara a la seu de l’Organització de les Nacions
Unides (ONU), a Nova York, en la tercera Setmana de l’Antiterrorisme
de les Nacions Unides.
La jornada ha aplegat organitzacions de la societat civil i
del sector privat i alts representants d’estats i de l’ONU, com ara el
secretari general, António Guterres, que han bescanviat
informació, experiències i pràctiques. Per l’estat espanyol, hi era present el
coronel Manuel Navarrete, director del Centre d’Intel·ligència contra el
Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO). Vigara explicat en tres minuts les
principals conclusions del report, basant-se en casos pràctics, com ara el
Tsunami Democràtic. “Fa poc vam saber durant la filtració en
premsa que el tribunal antiterrorista ha iniciat la investigació i ha
identificat polítics”, comenta Vigara en declaracions a VilaWeb.
El document recorda que en alguns països la legislació antiterrorista
ha estat modificada aquesta
darrera dècada per ampliar la definició de terrorisme i, d’aquesta manera,
controlar la població. Novact explica que això no ha contribuït a protegir
realment les societats contra les amenaces antiterroristes, sinó que ha
implicat una regressió quant a llibertats individuals i
col·lectives. Segons González, el concepte “terrorisme” es fa
servir amb molta vaguetat i els estats l’han emprat per reprimir moviments
dissidents o que van contra el govern.
El document analitza una desena de casos,
com ara Algèria, Egipte, el Marroc, l’Irac i Tunísia. També parla dels països
de la Unió Europa,
i dedica un capítol sencer a l’estat espanyol.
En aquest cas, l’autor centra gran part del text a explicar com es va engegar
la maquinària judicial d’ençà del referèndum del Primer
d’Octubre per reprimir l’independentisme català. “Espanya i
França són els dos països en què hi ha una utilització d’acusacions falses de
terrorisme contra dissidents polítics”, diu González a VilaWeb.
Operació Judes,
Tamara Carrasco i Tsunami Democràtic
L’informe diu que a l’estat espanyol la preocupació per
l’ús de la legislació de seguretat en la repressió de la dissidència va
ressorgir el 2015, quan es va aprovar la llei mordaza, que és contrària al dret de
protesta i la llibertat d’expressió. També fa menció de les modificacions
del codi penal espanyol pensades per ampliar el ventall de
delictes que constitueixen actes de terrorisme. I fa èmfasi en el fet que les
autoritats espanyoles van començar a acusar injustament de terrorisme alguns
activistes, especialment independentistes catalans, d’ençà del referèndum del
Primer d’Octubre.
“El 2019, nou persones van ser detingudes a Catalunya amb
acusacions de terrorisme i quatre més van ser investigades en un procés legal
anomenat operació Judes. Van passar tres mesos en presó preventiva abans de ser
posats en llibertat sota fiança i encara estan pendents de judici”, diu el
document, que destaca que totes formaven part dels CDR. I afegeix també:
“Aquests grups van dur a terme actes de desobediència civil, com el blocatge de
carreteres, però no van cometre mai cap atac.”
González insisteix que el càstig a la dissidència sovint va
acompanyada d’una campanya mediàtica, sobretot dels
mitjans afins a l’estat que, conscientment, reprodueixen el relat oficial
perquè tenen interessos polítics i una ideologia determinada. “En el moment en
què es posa en presó preventiva una persona a causa de terrorisme, els mitjans
ho recullen, és una notícia. Després, quan li retiren càrrecs, moltes vegades
no s’explica. I aleshores, ja queda en l’ambient que aquest moviment polític o
social té alguna relació amb terrorisme”, comenta.
Un dels altres casos que recull l’informe és la detenció de
Tamara Carrasco el 2018: “Li van prohibir de sortir del
seu municipi, Viladecans, a la província de Barcelona, durant un any.
Finalment, atesa la manca de proves serioses d’activitats terroristes, només va
ser jutjada per incitació als desordres públics.”
Carrasco va sofrir quatre anys de linxament i persecució
per part dels partits polítics espanyolistes i els mitjans de comunicació. La
detenció va córrer com la pólvora pels telenotícies de les principals cadenes
de televisió i mitjans espanyols. L’ABC, per exemple, va il·lustrar tota la
portada amb una fotografia de l’activista escortada per agents de la Guàrdia Civil. Amb l’absolució
definitiva quatre anys després, la maquinària mediàtica espanyola, que tant
havia inflat el relat, va rebre la notícia amb un silenci total. D’això en
parla González, del relat mediàtic que es construeix per atemptar contra un
col·lectiu concret. “Un dels mals que genera és el de deslegitimar opcions
polítiques que a ulls de la majoria de la població són radicals, penjant-los injustament
l’etiqueta de terrorisme. És important no analitzar tan sols què fan els
estats, sinó quins efectes té en l’ecosistema mediàtic”, explica.
L’informe també parla de la investigació d’un tribunal
antiterrorista que va començar el 2019 contra el Tsunami Democràtic. “Segons
una filtració publicada per un diari espanyol, la investigació avança i
presumptament ja ha identificat alguns coneguts polítics i dirigents socials
que hi ha darrere aquest moviment sense rostre”, diu el text.
Novcat denuncia que recentment els artistes
s’han convertit en l’objectiu més habitual de les autoritats espanyoles, acusats i condemnats per haver
“exaltat al terrorisme”. Fa referència a Valtònyc, que
recorda que és condemnat a tres anys i mig per la lletra de les cançons i és
exiliat a Brussel·les, i de Pablo Hasel, condemnat a
presó el 2021 pels mateixos càrrecs, i que encara ara compleix la condemna.
Ecoterrorisme, un
concepte a l’alça
A l’estat espanyol i al conjunt de països de la regió
euromediterrània, segons que relaten González i Vigara, dos dels altres
col·lectius que són objecte d’acusacions injustes de terrorisme, són els activistes
pel clima i la comunitat musulmana
que té una interpretació conservadora de la religió. Per exemple, l’activista Mohamed
Saïd Badaoui, que
fou deportat al Marroc acusat d’haver donat suport al gihadisme. “Una acusació
que va rebutjar categòricament. No obstant això, no va poder impugnar aquesta
acusació perquè la informació contra ell provenia de fonts d’intel·ligència i
era classificada”, recull el document.
Quant als activistes climàtics, hi ha un concepte que és a
l’alça per a estigmatitzar-los, sobretot a l’estat francès: ecoterroristes.
“Encara que després no acabin processats, els mitjans de comunicació
conservadors comencen a anomenar “ecoterroristes” les persones que s’han
enganxat a la Mona Lisa
o han abocat un pot de pintura al vidre. I potser d’aquí a dos anys els
acabaran aplicant la legislació antiterrorista”, diu González. És un concepte
que fan servir els mitjans de comunicació, però també polítics, com ara el
ministre d’Interior francès, Gérald Darmanin.
Posar-se d’acord en
la definició de terrorisme
L’informe presenta una llista de recomanacions,
com ara la necessitat de posar-se d’acord amb la definició de terrorisme.
Concretament, proposa de construir amb actors interessats, com ara partits
polítics o organitzacions de drets humans, coalicions locals per
reduir-ne la definició. “Hi ha una problemàtica internacional
perquè no hi ha consens sobre què és terrorisme. Hi ha tant contingut que és
buit. Es fa servir per a qualsevol persona, sense fer èmfasi si els mètodes són
violents o no. Per això es poden criminalitzar moviments socials”, explica
Vigara, que lamenta que no s’hagi tractat prou en la jornada a l’ONU. “Ja que
la comunitat internacional no és capaç de posar-se d’acord a definir què es
terrorisme, perquè alguns estats voldrien incloure-hi el terrorisme d’estat i
alguns altres pensen que el terrorisme només el poden fer organitzacions no
estatals, posem-nos d’acord a dir què no és terrorisme, excloguem activitat”,
afegeix González.
També proposen de construir coalicions d’abast mundial per augmentar la consciència
global, perquè la percepció del problema varia segons cada país; millorar
la recollida de dades; impulsar un esforç
global per trobar una “definició negativa” del terrorisme;
adreçar-se als governs sobre els perills de les polítiques actuals;
integrar proteccions dels drets humans en els marcs legals i administratius antiterroristes nacionals i
desenvolupar un nou marc normatiu conegut per dret
d’assistència (R2A), que, segons l’informe, implicaria que “tot individu, independentment
del seu lloc de residència, hauria de tenir el dret de sol·licitar i rebre
assistència destinada a protegir i promoure els drets humans fonamentals”.
En la
Setmana de l’Antiterrorisme de les Nacions Unides, Vigara
explica que els alts representants han reconegut que cal obrir un espai cívic
per prevenir els moviments terroristes, que hi ha un problema de base amb el
canvi climàtic i que l’acaparament de recursos i les desigualtats socials són
un brou per als moviments violents.
Opinió:
A banda de la importancia del que explica la noticia sobre
el tema de que alguns confonguin ser independentista amb ser terrorista, vull
recordar un detall de la noticia que pot passar inadvertit i del que,
personalment, porto molts anys intentan que algú escolti: posar-se d’acord en
la definició de terrorisme. Ja tocava.
Ara només queda saber qué decidieixen al respecte.
I un petit detall més: a veure quanta dels medis que van
colaborar en la persecució a la
Tamara dedicarán ara el mateix espai a publicar aquesta
noticia…
