miércoles, 26 de febrero de 2025

25 febrer 2025 (7) Vilaweb

25 febrer 2025 



Junts demana que es desclassifiquin més documents del CNI sobre Abdelbaki es-Satti

Entre més documents, vol el registre del mòbil lliurat a l'imam quan va sortir de la presó de Castelló de la Plana

El pare del nen assassinat el 17-A alliçona la portaveu de Vox: “Els catalans érem víctimes de tercera”

La Comissió d’Investigació dels Atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils al congrés espanyol ha aprovat a petició de Junts sol·licitar al govern espanyol que es desclassifiquin més documents del CNI al voltant de l’imam Abdelbaki es-Satti, presumpte cervell dels atacs.

El partit vol aclarir els fets esdevinguts prèviament als atemptats, i per això demana que es desclassifiquin els registres del telèfon mòbil que el CNI va donar a Es-Satti després de sortir de la presó de Castelló l’abril del 2014, els informes de seguiment a l’imam entre aquell mes i el desembre del 2015 o transcripcions de les entrevistes tingudes per agents de la policia espanyola amb ell, ja a la mesquita de Ripoll.

Hi ha més documentació que Junts demana que es desclassifiqui, com ara la que està relacionada amb un ingrés d’Es-Satti a l’hospital Joan XXIII de Tarragona l’any 2014, durant el qual va ser visitat pels Mossos d’Esquadra, segons l’informe manuscrit que el mateix imam va elaborar mentre estava a la presó.

Un altre document que es demana és la nota que el CNI va facilitar a les Forces i cossos de seguretat de l’estat espanyol els dies posteriors als atemptats. Una nota que, segons Junts, resumia el que se sabia de l’imam i contenia un informe de la radicalització que havia experimentat a la presó de Castelló, elaborat per Institucions Penitenciàries.

A banda, Junts demana la documentació que acrediti, si és el cas, que el CNI va demanar que Es-Satti fos testimoni protegit en l’anomenada Operació Xacal que instruïa el jutge Baltasar Garzón. Segons el partit de Carles Puigdemont, altres testimonis d’aquest cas van declarar que l’imam formava part del grup d’estrets col·laboradors del gihadista Mohammad Mrabet Fhasi, i que va conviure amb Bilal Belgacem, autor d’un atemptat suïcida contra tropes italianes a l’Iraq l’any 2003.

La Guàrdia Civil va elaborar, segons Junts, un informe que va aportar a Garzón dins d’aquest mateix judici en què es descartava la vinculació d’Es-Satti amb la cèl·lula gihadista de Mrabet, informe que el partit també demana que es desclassifiqui.

25 febrer 2025 (6) naciodigital.cat

 

25 febrer 2025



El pare del nen assassinat el 17-A reclama que es desclassifiqui tota la documentació

Francisco J. Martínez recorda al Congrés que encara no se sap qui era conductor de la furgoneta que va marxar d'Alcanar

Un condemnat pel 17-A assenyala sense proves el CNI: «Coneixia les intencions de l'imam de Ripoll»

Trapero diu que el CNI no va informar els Mossos sobre l'imam de Ripoll abans del 17-A

El pare del nen de tres anys assassinat a La Rambla als atemptats del 17-A, Francisco Javier Martínez, ha comparegut aquest dimarts a la comissió d'investigació del Congrés dels Diputats per reclamar que es continuï investigant qüestions que no van quedar resoltes a la sentència judicial. Martínez ha recordat que encara queda per esclarir qui era el conductor de la furgoneta blanca que un veí va veure marxar de la casa d'Alcanar després de l'explosió. Ha lamentat que l'hagin acusat de "conspiranoic" per voler que s'investiguin tots els detalls del cas. "Encara hi ha una part de la veritat que està classificada, i jo vull saber com acaba la pel·lícula, perquè no vaig decidir ser víctima ni era de cap partit polític".

Set anys i mig després dels atemptats, Martínez ha agraït el suport de rebut, però també ha recordat que els protocols d'assistència a les víctimes no van funcionar correctament. Ha relatat que càrrecs com l'exdirectora de suport a víctimes del terrorisme del Ministeri de l'Interior li van reconèixer que el "context polític" en el moment dels atemptats va fer que no els prestessin l'atenció que calia. També ha lamentat que la comissió d'investigació hagi trigat tant de temps a activar-se, i no hagi arribat al Congrés fins després del judici. En aquest marc, ha recordat que la sentència de l'Audiència Nacional deixa una "porta oberta" per reobrir la causa si apareixen noves proves.

"Per això seguim en el procés judicial, perquè no ha quedat tancat com algun de vostès ha dit", en referència al recurs presentat al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH). En aquest sentit, ha recordat que existeixen "dubtes" sobre qüestions com la identitat del conductor de la furgoneta que va marxar de la casa d'Alcanar després de l'explosió, o qui era el noi que portava una samarreta del Barça i que no s'ha identificat. "Jo no vaig elegir ser víctima, el meu fill no va elegir ser víctima, ni érem de cap partit polític", sinó que "simplement passejàvem per la Rambla de Barcelona un estiu", i "si esbrinem la veritat i així podem aturar un altre atemptat o veure que va fallar per millorar" serà positiu, ha dit.

 

 

25 febrer 2025 (5) ACN

 

25 febrer 2025 



El pare del nen assassinat el 17-A reclama que es continuï investigant i es desclassifiqui tota la documentació

Francisco J. Martínez recorda al Congrés que encara no se sap qui conduïa la furgoneta que va marxar d'Alcanar

El pare del nen de tres anys assassinat a La Rambla als atemptats del 17-A, Francisco Javier Martínez, ha comparegut aquest dimarts a la comissió d'investigació del Congrés dels Diputats per reclamar que es continuï investigant qüestions que no van quedar resoltes a la sentència judicial. Martínez ha recordat, entre altres, que encara queda per esclarir qui era el conductor de la furgoneta blanca que un veí va veure marxar de la casa d'Alcanar després de l'explosió. Ha lamentat que l'hagin acusat de "conspiranoic" per voler que s'investiguin tots els detalls del cas. "Encara hi ha una part de la veritat que està classificada, i jo vull saber com acaba la pel·lícula, perquè no vaig decidir ser víctima ni era de cap partit polític".

 

 

 

 

 

25 febrer 2025 (4) DiariMes

25 febrer 2025 



El pare d'un nen mort el 17A demana «desclassificar-ho tot» per evitar conspiracions

Xavier Martínez denuncia la falta de transparència en la investigació i reclama justícia per les víctimes, alertant que el desconeixement alimenta la desinformació

Xavier Martínez, pare d'un nen de tres anys que va morir als atemptats de les Rambles de Barcelona, ha reclamat aquest dimarts als grups del Congrés que desclassifiquin tota la informació sobre el 17A perquè és el desconeixement el que «alimenta les teories de la conspiració».

Martínez ha comparegut avui davant la comissió d'investigació del Congrés sobre els atemptats gihadistes del 2017 a Barcelona i Cambrils, fruit de l'acord entre PSOE i Junts, partit que exigeix que s'aclareixi la vinculació del CNI amb l'imam de Ripoll i cervell dels atacs.

Xavier Martínez, que va exercir l'acusació particular en el judici del 17A a través de l'advocat i exdiputat de Junts Jaume Alonso-Cuevillas, ha portat els atemptats del 17A al Tribunal d'Estrasburg en una demanda en la que sol·licita que s'investigui qui estava darrere dels atacs.

«No sóc una teoria de la conspiració, sóc víctima»

En una emotiva intervenció, Martínez ha defugit al·ludir al possible paper del CNI en els atemptats i ha arremès contra els qui ho diuen «conspiranoic» per plantejar unes proves que apuntarien al fet que la recerca del 17A no ha estat completa: «jo no sóc una teoria de la conspiració, sóc una víctima», ha proclamat.

En aquest sentit, ha exigit que es «desclassifiquin els papers del 17A» precisament per evitar alimentar la teories de la conspiració. «L'Àrea 51 què té dins? No ho sabem. I això és el que fa que la gent en parli», ha exemplificat.

Martínez s'ha remès a la sentència de l'Audiència Nacional sobre els atemptats, que reconeix «el dret de les víctimes a conèixer la veritat» i assumeix que aquestes han estat «les grans oblidades en el procés judicial», al mateix temps que, ha recordat, deixa la porta oberta a reobrir la causa si es troben proves noves.

Per a aquesta víctima dels atemptats, la investigació «no ha quedat tancada» lloc que persisteixen encara dubtes sobre el succeït, entre elles «qui duia la furgoneta que va sortir després de l'explosió d'Alcanar, qui era el noi que duia una samarreta del FCB Barcelona i que ningú va identificar, de qui és la foto trobada d'un senyor amb barba blanca....».

«Però, sobretot, els dubtes que tenen les víctimes és que encara en aquesta cerca de la veritat hi ha una part que està classificada», ha lamentat, després d'insistir que el seu intent d'aclarir tot el succeït el 17A cerca evitar que un atemptat així torni a repetir-se, pel bé de tots.

La diputada de Junts Pilar Calvo ha instat Martínez a pronunciar-se sobre la compareixença de Mohammed Houli Chemnal, un dels gihadistes condemnats pel 17A a què el passat 13 de febrer al Congrés va assegurar que el CNI sabia que l'imam de Ripoll planificava un atemptat.

«Hi ha coses que xerriquen molt»

Martínez ha apuntat que «tant de bo» Houli expliqués «com es va radicalitzar, què va passar, què va fallar, quins actors socials van estar implicats en el tema» i ha recalcat que en la causa «hi ha coses que xerriquen molt».

«Persones que han vingut a aquesta comissió i en el judici van dir que no havien parlat mai amb l'imam, al final van dir que sí», ha asseverat el compareixent, que ha apuntat a una possible descoordinació policial en relació amb atemptats: «vull creure que si algú tenia alguna informació no la compartien tota, però espero que avui sí la comparteixin».

Martínez, que ha proposat també que s'exigeixi certificat d'antecedents penals als imams que exerceixin a Espanya, ha expressat el seu desig que la mort del seu fill «serveixi per a alguna cosa bona, que sigui una cosa bonica, no una excusa per començar una guerra».

El pare d'un dels menors morts en els atemptats ha criticat alguns dels «errors» de la sentència i s'ha queixat del tracte que van rebre les víctimes per part de les autoritats, al mateix temps que ha denunciat haver rebut trucades telefòniques «amenaçadores» que el convidaven a deixar de parlar amb els mitjans i a quedar-se a casa per «plorar al seu fill».

Així mateix, Xavier Martínez no ha estalviat retrets als grups de PP i Vox per oposar-se a la creació de la comissió de recerca sobre el 17A -«a mi això em fa molt mal»- i ha denunciat que els catalans víctimes dels atemptats de 2017 se senten «de segona, gairebé de tercera», enfront de les víctimes d'altres terrorismes com el d'ETA.

Per la seva banda, la psicòloga Sara Bosch, de la Unitat d'Atenció a les Víctimes d'Atemptats Terroristes (UAVAT), ha denunciat davant els diputats el desemparament a què segons el seu parer sofreixen les víctimes psicològiques del terrorisme, considerades «de segona», i ha reclamat una major coordinació de les administracions per donar-los l'atenció que mereixen.

25 febrero 2025 (3) La Vanguardia (opinión)

 

25 febrero 2025 



El Congreso recibe hoy al padre de una víctima del 17A que cuestiona la investigación y ha llevado el caso al TEDH

La comisión del Congreso que investiga los atentados yihadistas que tuvieron lugar en Cataluña el 17 de agosto de 2017 interrogará este martes a Francisco Javier Martínez Espínola, el padre del niño de tres años asesinado en Las Ramblas de Barcelona el 17 de agosto de 2017, que cuestiona la investigación que se hizo aquellos asesinatos y que ha demandado a España ante el Tribunal Europeo de Derechos Humanos (TEDH) exigiendo que se hagan pesquisas “efectivas” para identificar y culpar a los responsables.

Martínez Espinola ya intentó defender esa versión en 2020 cuando declaró en el juicio que tuvo lugar en la Audiencia Nacional, pero el presidente del tribunal, el magistrado Alfonso Guevara, se lo impidió.

En aquel proceso, estuvo representado por Jaume Alonso Cuevillas, exdiputado y letrado del líder de Junts, Carles Puigdemont, y también es su abogado Agustí Carles, que compareció hace unas semanas ante la comisión de investigación para poner en cuestión la investigación judicial.

El pasado mes de enero Martínez Espinola presentó una demanda ante el TEDH en la que sostiene que España no cumplió con sus obligaciones “al no investigar correctamente el fondo y a los responsables” de los ataques y argumenta que se concluyó de forma precipitada que Abdelbaki Es Satty, el imán de Ripoll al que se considera el líder de la célula, murió en la explosión del chalé de Alcanar (Tarragona) registrada la víspera de los atentados.

El rol del Imán de Ripoll

Francisco Javier Martínez también reclama ante el TDEH que se investigue “el rol de los servicios de inteligencia españoles” y su relación con Es Satty.

Para ello esgrime los documentos desclasificados por el Gobierno, precisamente a petición de la comisión de investigación, que revelan que Es Satty recibió visitas del CNI en la prisión de Castellón en 2014, cuando estaba cumpliendo condena por tráfico de drogas. La demanda añade que también hay indicios de que entre 2015 y 2016 estuvo en Bélgica y que fue sometido a una “vigilancia estrecha” por parte de los servicios de inteligencia.

Esta tesis que cuestiona la investigación y pone el foco en las relaciones del CNI con Es Satty es la que viene defendiendo Junts y algunos de los comparecientes que han desfilado por la comisión. Así lo hizo, por ejemplo, uno de los condenados por el 17A, Mohamed Houli, quien la semana pasada acusó sin pruebas a los servicios secretos de haber dejado que el imán montara la célula terrorista y dijo desconocer si había muerto o no en la explosión de Alcanar a la que él si sobrevivió.

Una psicóloga forense

Para la semana pasada también estaba citado Gerard Gustave Gaston Trouvay, vecino de la urbanización Montecarlo de la citada localidad tarraconense, que declaró haber visto alejarse de la zona a la furgoneta de Es Satty. Sin embargo, finalmente no acudió a su cita en el Congreso.

Para la sesión de este martes, la comisión ha citado también a la psicóloga forense Sara Bosch Carretero, especialista en el tratamiento de personas que han vivido experiencias traumáticas y y que fue presidenta de la Unidad de Atención y Valoración a Afectados por Terrorismo (UAVAT).

Opinión:

Solo una pregunta. ¿Ya ha aparecido el señor francés que debía aportar su testimonio? Lo digo porque han pasado catorce días (y no siete) como dice la noticia. Tenía que haber declarado el jueves 13 y, al parecer, se perdió por Madrid. ¿Nadie se encargó de ir a recogerle a la estación o al aeropuerto? Entre cientos de coches oficiales ¿no había uno disponible? ¿Un taxi, un UBER o algo parecido?

Bueno, espero que Gerard Gustave Gaston Trouvay se encuentre bien de salud y pueda acudir en una próxima fecha.


martes, 25 de febrero de 2025

25 febrero 2025 (2) Comisión Investigación atentados agosto2017 (links sesión)

25 febrero 2025 


 


EnDirecto Comisión de Investigación sobre el derecho a saber la verdad y las implicaciones derivadas de los atentados de Barcelona y Cambrils del 17 de agosto de 2017.

Comparecencias: 11:00 h. Francisco Javier Martínez Espínola.

12:30 h. Sara Bosch Carretero. Ordenación de los trabajos.


Si no hay cambios, la sesión se puede seguir desde los siguientes enlaces:

https://app.congreso.es/AudiovisualCongreso/audiovisualEmisionSemiDirecto?codOrgano=368&codSesion=11&idLegislaturaElegida=15&fechaSesion=25/02/2025


25 febrero 2025 (22.02.25) infobae.com

 

25 febrero 2025 (22.02.25) 



PNV aboga por hablar de "memoria y deslegitimación del terrorismo" para que "no se vuelva a repetir" lo ocurrido con ETA

El PNV considera "muy importante y necesario hablar de memoria y de deslegitimación del terrorismo" para que lo que ocurrió con ETA "no se vuelva a repetir", mientras que EH Bildu cree necesarias "lecturas autocríticas compartidas" y seguir "avanzando" en el reconocimiento y reparación de todas las víctimas.

El PSE pide a quienes tienen "la asignatura pendiente", deslegitimen "sin ningun tipo de paliativos la violencia terrorista de ETA", mientras que el PP dice que "no olvidar" y "condenar es la mayor justicia que se puede hacer con las víctimas" y Sumar advierte que "no hay ideas políticas que justifiquen un asesinato".

En un debate en Radio Euskadi, recogido por Europa Press, los parlamentarios vascos se han referido al asesinato de Fernando Buesa, dirigente del PSE y antiguo consejero de Educación del Gobierno vasco, y su escolta, el ertzaina Jorge Díez, con una furgoneta bomba que ETA hizo estallar en 2000 cuando caminaban por el campus de Vitoria de la Universidad del País Vasco.

 El portavoz del PNV en el Parlamento Vasco, Joseba Díez Antxustegi, ha considerado necesaria "una memoria democrática que haga entender a toda la sociedad, pero sobre todo a las generaciones más jóvenes, que lo que ha sucedido en este país ha sido algo que no tenía que haber sucedido, que ha sido injusto, que se ha causado mucho daño y que fue muy cruel".

En ese sentido, ha dicho que "hablar de memoria, de deslegitimación del terrorismo y de esa cultura que rodeaba el terrorismo es muy importante para, sobre todo, una cuestión fundamental que es que no se vuelva a repetir".

En su opinión, su generación y "determinados espacios políticos de este país" le deben "un reconocimiento a muchas personas que dieron los mejores años de su vida simple y llanamente por defender las ideas que sentían; gente que, ni siquiera por tener un cargo público, ni siquiera a cambio de un sueldo, simplemente por ser concejales de sus pueblos, por ser sindicalistas, por ser empresarios, por defender su trabajo, por defender sus ideas, tuvieron que pasar la juventud, en el mejor de los casos, escoltados y no tuvieron la libertad que se merecieron".

"Somos muchas las personas que les tenemos que hacer un reconocimiento y que tenemos que reivindicar una memoria democrática y justa y una deslegitimación del terrorismo", ha insistido, en la misma línea.

"Si decimos, y lo decimos, que tenemos que recordar a las víctimas de la guerra y de la dictadura, si tenemos que deslegitimar el franquismo y la dictadura, y lo tenemos que hacer evidentemente, tenemos que recordar también a todas esas víctimas de ETA y del terrorismo y a todas esas personas que sufrieron el terrorismo en todas sus variables, de la forma más intensa como era el asesinato, pero también de otras formas a lo mejor no tan intensas o no tan públicas como la extorsión o simplemente las amenazas", ha subrayado.

“Lecturas autocríticas compartidas”

El parlamentario de EH Bildu Gorka Ortiz de Guinea ha considerado que desde su formación se tienen que hacer "lecturas autocríticas compartidas con la violencia de ETA, de los Gal y con todo tipo de violencias que ha habido en este país" y ha apostado por abordar un futuro "en el que se recoja la memoria de todas las víctimas que han sufrido violencia".

Al mismo tiempo, ha dicho que "hay que seguir avanzando en ese reconocimiento, en esa reparación, en esos gestos y en ese acompañamiento con las víctimas".

Por su parte, el secretario general del grupo del PSE-EE en el Parlamento vasco, Ekain Rico, ha destacado de Fernando Buesa que fue "un referente del socialismo vasco" que "trascendió ese rol político e institucional y se convirtió en un gran referente de esa mayoría social que representaba la defensa de la libertad, de los valores democráticos y de la dignidad frente al totalitarismo terrorista de ETA".

"Y cuando alguien así es asesinado, no solamente se está atacando un partido político y a esas ideas, sino que se está atacando a toda la sociedad", ha remarcado, para afirmar que, por ello, el asesinato de Fernando Buesa y de Jorge Díez "no solo dolió a dos familias" sino que dolió a todos, "removió por dentro a todos y supuso un gran punto de inflexión en Euskadi".

Cuando se cumplen 25 años del asesinato de Buesa y Díez, ha instado a "quienes en algunos momentos de la historia incluso estuvieron de acuerdo con que a través de ETA se pudieran conseguir objetivos políticos, cumplan con esa asignatura pendiente y sin ningún tipo de paliativos, deslegitimen la violencia terrorista de ETA porque es el mejor favor a la convivencia social de Euskadi que pueden hacer".

La portavoz parlamentaria del PP vasco, Laura Garrido, ha dicho que hay que recordar a Fernando Buesa y a Jorge Díez y "a todas las víctimas del terrorismo, la sinrazón del terrorismo, y que ese asesinato fue posible porque alguien hizo, obviamente, estallar la bomba, alguien facilitó su huida dando la información precisa y había quienes justificaban las actuaciones terroristas de ETA".

Garrido ha lamentado que, "a pesar de que hemos acabado con ETA, todavía hay quien no ha condenado el terrorismo" y, por ello, ha considerado "muy importante, explicar a las nuevas generaciones que no vivieron aquella época por qué se asesinaba en nombre de un proyecto totalitario". En ese sentido, ha afirmado que "no olvidar, junto a las condenas legítimas, es la mayor justicia que se puede hacer con las víctimas del terrorismo de ETA".

Por último, el portavoz de Sumar en el Parlamento vasco, Jon Hernández, ha advertido que "las diferencias políticas no pueden justificar nunca en ningún caso la violencia terrorista como ha sucedido en este país". "Unas ideas diferentes no pueden jamás justificar, ya no solo la acción violenta o terrorista, sino el apoyo social a que alguien realice ese tipo de violencia, que es lo que, desgraciadamente, pasó en este país durante mucho tiempo", ha remarcado.

Además, ha considerado "muy importante y fundamental la memoria en relación a la violencia que vivimos y deslegitimar esa idea de que el terrorismo pueda ser a veces para alguien necesario para defender sus ideas o para ir en contra de aquellos que tienen ideas políticas diferentes". "Esa es la base, es la base fundamental para establecer una convivencia real y democrática", ha reiterado.

Tras afirmar que Fernando Buesa era una persona que "defendía unas ideas políticas absolutamente legítimas", ha insistido en que "lo que todos en este país deberíamos tener claro es que no hay nada que justifique asesinatos" como el del dirigente socialista y su escolta y ha se ha comprometido a trabajar "para la memoria y para que en este país no se vuelva a repetir lo que tuvimos que sufrir".