17
agost 2025
A ocho años de los atentados de Barcelona y Cambrils, víctimas y familiares denuncian la falta de claridad institucional.
Asociaciones y
comisiones parlamentarias intentan desentrañar responsabilidades y garantizar
justicia.
Un aniversario marcado por el recuerdo y la exigencia de verdad
Barcelona volvió a convertirse este 17 de agosto en escenario de memoria, con actos en La Rambla y Cambrils que reunieron a víctimas, familiares, representantes políticos y asociaciones de afectados. La Asociación Catalana de Víctimas de Atentados Terroristas (ACVOT) y la Plataforma 17 de Agosto organizaron una ofrenda floral y un minuto de silencio ante la fuente de Canaletes. Entre los presentes estuvieron líderes políticos como Daniel Sirera (PP) y Juanjo Aizcorbe (Vox), así como Joan Garriga y Gonzalo de Oro.
Al respecto, Alicia Romero, de la Plataforma 17 de Agosto, afirmó: "Cuando recordamos a las víctimas les damos vida", recordando la importancia de la presencia anual para que los atentados no caigan en el olvido.
La comisión del Congreso: ocho años buscando responsabilidades
El padre de Xavi, un niño de tres años fallecido en La Rambla, Javier Martínez, compareció el 25 de febrero ante la comisión de investigación del Congreso con la esperanza de esclarecer los hechos: "Es como si estuvieras viendo una película y, justo a los diez minutos finales, te dijeran que es secreto y no puedes ver nada más. Esta es exactamente la sensación cuando busco la verdad."
Para muchos supervivientes, su intervención simbolizó el malestar físico y emocional acumulado durante estos años. Sara Bosch, psicóloga y presidenta de la Unidad de Afectados de Víctimas de Terrorismo (UAVAT), cerrada por falta de recursos, aseguró: "Se ha llevado a las víctimas a una frustración continua", y advirtió que las conclusiones de la comisión deben ser claras y contundentes: "Si no, les provocarán aún más desánimo."
Robert Manrique, asesor de UAVAT y también víctima de terrorismo, señaló que cada persona procesa el duelo de forma distinta, por lo que no puede generalizarse la experiencia de los supervivientes.
Asociaciones que luchan por la transparencia
La Asociación 17-A: Volem Saber la Veritat nació con el objetivo de continuar la lucha iniciada por Javier Martínez. Su portavoz destacó: "No aceptamos el silencio ni la falta de claridad. Nos movilizamos para que la verdad se abra paso."
El abogado de la entidad, Agustí Carles, remarcó la gravedad de los hechos: "Si al principio pensábamos que se trataba de una negligencia del Estado, ahora decimos que fue una temeridad dejar en libertad a Abdelbaki es-Satty." La asociación ha llevado el caso ante el Tribunal Europeo de Derechos Humanos, rechazando conformarse con la versión judicial vigente.
Tres áreas clave de fallo
Según la comisión parlamentaria, los errores identificados hasta ahora se concentran en tres ejes principales:
Atención a las víctimas: Se reconoce la necesidad de mejorar protocolos de seguimiento y asistencia psicológica, así como mantener informadas a las víctimas sobre el procedimiento judicial.
Coordinación policial e inteligencia: La comisión constató falta de comunicación y recelos entre cuerpos de seguridad.
Relación con Abdelbaki es-Satty: La implicación del CNI sigue siendo controvertida. El exdirector Félix Sanz Roldán aseguró: "Es-Satty nunca fue ni un informador ni un confidente del Centro de Inteligencia. Solo imaginar que podríamos haber evitado la muerte de 16 ciudadanos y no lo hicimos es una infamia, una maldad y una vileza."
Las opiniones entre partidos son contrapuestas: Pilar Calvo (Junts) considera que la desclasificación parcial permite abrir nuevas líneas de investigación, mientras Santi Rodríguez (PP) insiste: "Se ha dado toda la información y ha quedado claro que no había ningún tipo de relación entre el CNI y Es-Satty."
Comparecencias y próximos pasos
Hasta ahora, la comisión ha celebrado 12 sesiones con unas veinte comparecencias de expertos, policías, políticos, víctimas e incluso un jihadista condenado, lo que provocó tensiones en el hemiciclo. Los trabajos se retomarán en otoño y cada partido redactará conclusiones finales.
El reto que persiste va más allá de la verdad judicial: recuperar la confianza de los afectados en un Estado que, aún hoy, no ha respondido todas sus preguntas.
Actos paralelos: memoria ciudadana
El homenaje organizado por ACVOT y la Plataforma 17 de Agosto incluyó una pancarta con la leyenda: "Por la memoria y la dignidad de las víctimas del terrorismo. Nunca os olvidaremos". José Vargas, de ACVOT, reclamó una ley autonómica de víctimas: "Parece que a los políticos les da urticaria escuchar hablar de este tema", y celebró que actualmente las ayudas están llegando en forma de indemnizaciones y asistencia psicológica.
Barcelona recorda les víctimes dels atemptats del 2017 amb un acte sobri al Pla de l'Os de la Rambla.
Un minut de
silenci i l'ofrena floral de víctimes, famílies i representants institucionals
homenatja les persones mortes i ferides en els atacs
Catalunya és el territori d'Espanya amb més detencions per gihadisme i preocupa la radicalització dels menors
La representació institucional a l'acte ha estat encapçalada pel president de la Generalitat, Salvador Illa, el president del Parlament, Josep Rull, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i el delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto. Ara bé, com ja ha passat en els anys anteriors, les autoritats s'han mantingut en un segon pla i han cedit el protagonisme a primera fila a persones que van resultar ferides o familiars de persones que van perdre la vida aquell dia o en altres accions terroristes.
Entre elles, hi havia Javier Martínez, pare d'un nen de 3 anys que va morir a la Rambla i actual president de l'Associació 17A, així com Rosa Lluch, filla de l'exministre socialista Ernest Lluch, assassinat per la banda terrorista ETA l'any 2000, la vicepresidenta de l'Associació de Víctimes de l'11M, Blanca Elena, i afectats per accions terroristes comeses per Terra Lliure o grups d'ultradreta, com l'atac contra la revista satírica 'El Papus'.
La conductora de l'acte, ha assenyalat en una breu intervenció a l'inici que l'objectiu d'aquest tipus de commemoracions és mantenir-se "inequívocament" al costat de les víctimes del terrorisme i les seves famílies, i reconèixer la seva feina "contra la desmemòria". Després de guardar un minut de silenci, elles han estat les primeres en dipositar clavells blancs en tres jardineres situades al costat del memorial dels atemptats, mentre el violoncel·lista Manuel Martínez interpretava les notes del 'Cant dels Ocells' de Pau Casals. Posteriorment, també ho han fet les autoritats abans esmentades, així com la consellera d'Interior, representants dels grups polítics a l'Ajuntament de Barcelona, delegacions consulars i comandaments dels cossos de seguretat i dels serveis d'emergències.
Crítiques i sospites
Tal com ha passat els últims anys, algunes associacions s'han desmarcat de l'acte central i han organitzat concentracions alternatives de signe contraposat. A la Rambla una trentena de persones han exhibit banderes independentistes, pancartes i cartells amb lemes com "Estat espanyol, assassí". D'altra banda, l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes (ACVOT), la Plataforma 17A i Politeia han fet una concentració a la Rambla de Canaletes que ha comptat amb la presència de representants de partits com Vox i el Partit Popular.
Mentrestant, davant de l'edifici de la Prefectura de la Policia Nacional a la Via Laietana, desenes de persones s'han manifestat convocades per la plataforma "17A-Exigim Responsabilitats", amb el suport d'entitats independentistes com l'Assemblea Nacional Catalana (ANC).
A la tarda, l'Ajuntament de Sant Adrià del Besòs ha presentat una placa d'homenatge a les víctimes a la plaça Guillem Vadaña, mentre que a Ripoll, on residien els joves gihadistes que van cometre els atemptats, s'ha fet una ofrena floral al monument de les víctimes que es va inaugurar l'any passat.
El vuitè aniversari dels atemptats a Barcelona i Cambrils arriba quan el Congrés dels Diputats té en marxa una comissió d'investigació parlamentària per tal d'esbrinar les circumstàncies sota les quals es van produir els atemptats. Algunes víctimes i partits polítics sostenen que no s'ha aclarit el paper de l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, i el seu suposat vincle amb els cossos de seguretat i el Centre Nacional d'Intel·ligència.
El 23 de desembre de 2024 el Consell de Ministres espanyol va aprovar la desclassificació de la documentació dels ministeris de Defensa i de l'Interior sobre els atemptats. D'aquesta manera s'obria la possibilitat de conèixer tots els registres sobre els atemptats i els seus autors, així com les visites del CNI a Es Satty en la seva estada a la presó de Castelló.
El gihadisme continua present a Catalunya
Catalunya es manté com el territori de l'Estat amb el nombre més alt de detencions per terrorisme gihadista, segons el Balanç del Terrorisme a Espanya 2024, elaborat pel Centre Memorial de les Víctimes del Terrorisme. Entre 2015 i 2023, ha acumulat un 28,7% dels arrestos totals (169), una xifra que es veu reflectida també aquest 2024, amb 26 detencions, 7 més que el 2023.
De la mateixa manera, Espanya continua liderant els arrestos de gihadistes a la Unió Europea, amb 81 el 2024, la tercera xifra més alta des dels atemptats de l'11-M de l'any 2004. De totes les detencions, 15 corresponen a menors d'edat, més del doble que el 2023, la qual cosa ha activat les alarmes entre les autoritats per la radicalització primerenca que afecta els joves.
El 37% dels arrestats són per difondre
propaganda gihadista, el 22% per estar implicats en activitats
preparatòries per a atemptats, el 12% per intentar reclutar altres
membres i un 1% per proporcionar finançament a grups
terroristes. Del 27% restant no consta cap motiu específic o bé estan
classificats sota l'epígraf d'"altres". Pel que fa a la nacionalitat
dels detinguts, més del 37% disposen de nacionalitat espanyola i gairebé un
terç són ciutadans amb passaport marroquí.
Entre les operacions més rellevants a Catalunya durant l'any 2024, destaca l'operació Númidas, en què la Guàrdia Civil va arrestar un jove de 18 anys de Barcelona per difondre propaganda d'Estat Islàmic a través de les xarxes socials i per divulgar manuals per fabricar bombes casolanes. També va ser significativa l'operació Mirlo, en què l'institut armat va arrestar tres persones a la capital catalana i una a Alemanya, que formaven part d'una estructura logística vinculada al grup Hezbollah que es dedicava a comprar drons no tripulats per atemptar contra Israel. També crida l'atenció el cas d’un ciutadà pakistanès que va ser arrestat per un mosso fora de servei mentre atacava amb una destral un McDonald's del centre comercial Magic de Badalona.
Però segurament un dels aspectes més preocupants del 2024 és l'increment de menors implicats en activitats gihadistes. El 2024 es van comptabilitzar 15 detencions de menors, una xifra superior a la de tots els arrestos registrats entre 2017 i 2023. Aquest augment ha continuat durant el que portem de 2025, amb 7 menors detinguts. Els cossos policials creuen que aquesta activitat de "radicalització primerenca" dels joves es deu en bona part a les xarxes socials, on es propaguen missatges d’odi. Aquesta radicalització s'agreuja per l’aïllament social, els problemes de salut mental i l’excessiva dependència digital.
A Catalunya, el 2025 els Mossos d'Esquadra han
detingut 4 menors per difondre propaganda del
Daesh i la Guàrdia Civil també ha arrestat a Terrassa una noia menor per
activitats de captació i adoctrinament gihadista a través d’internet. A banda,
l'institut armat ha arrestat un noi de menys de 18 anys per un delicte de
terrorisme
Opinió:
M'agradaria aclarir un petit detall... se'm fa difícil d'entendre que gent que no ha atès ni a una víctima dels atemptats del 17-A ni tan sols s'ha dignat a fer una trucada o una visita per saber com estan les 270 víctimes a les que assistim des de la UAVAT, es dediquin a dir que mai oblidaran a les víctimes o que les víctimes mereixen dignitat.
D'altra banda, això que els polítics els dona urticària per parlar de terrorisme no crec que sigui un argument adient ni realista... més que res perquè en l'últim any els membres de l'"extinta" UAVAT (des de maig de 2023) hem mantingut una desena de reunions i trobades amb molts polítics.
És tot just el que li he explicat al Daniel Sirera després de l'acte de La Rambla o al regiudor de Vox de Sant Adriá de l'acte de la tarda, perquè un dels partits que encara ni tan sols han trucat a la UAVAT des de la nostra creació el febrer del 2018 és, tot just, el seu.
Malgrat tot, tothom es lliure de dir el que cregui convenient, però potser algú podría preguntar per la feina feta la resta de l'any.
No hay comentarios:
Publicar un comentario