18 agost 2025 (16) TV3 (opinió)

 

18 agost 2025 

Radicalització juvenil i retornats: els reptes d'una amenaça jihadista que es manté

Es desconeix on són 15 del mig centenar de combatents que van anar a la guerra de Síria mentre augmenta el nombre de menors que participen en accions vinculades al jihadisme

La història d'en Bashir, mort a la batalla de Palmira l'any 2016, després d'haver viatjat a Siria amb la seva dona i els seus dos fills des de Catalunya. La dels germans Hamza i Zakarias, que residien en un barri de l'àrea metropolitana de Barcelona, i també hi van viatjar; el primer hi va perdre la vida en combat, del segon no se'n sap res. 

Tots ells són relats personals que exemplifiquen fins a quin punt el conflicte sirià va arrossegar joves europeus, almenys 5.000, cap a l'òrbita d'Estat Islàmic. Rere la seva dimensió personal, s'il·lustra un fenomen global que també va tenir impacte al nostre país: la sortida de combatents estrangers des de Catalunya cap al Califat. 

Segons dades policials, des del 2012 una cinquantena de persones han marxat de Catalunya per unir-se a grups jihadistes a Síria i l'Iraq. El balanç és desigual: 22 han mort, 14 encara serien allà i 17 han aconseguit sortir de la zona de conflicte. 

D'aquests, dos han tornat a Catalunya i sis més a altres punts de l'Estat, mentre que nou s'han restablert en països d'origen com el Marroc o el Pakistan. Aquestes xifres, inèdites fins ara, obren un debat complex: què passa amb aquells que retornen?

D'entrada, la preocupació dels cossos de seguretat és latent. A Europa hi ha precedents de retornats que han participat en atemptats, com els de París o Brussel·les. Però també existeix el cas contrari: individus que, decebuts amb la realitat viscuda al Califat, cerquen reintegrar-se i reconstruir la seva vida lluny de l'extremisme.

Els experts, com Jofre Montoto, assenyalen que la gestió d'aquests retornats requereix un equilibri delicat. D'una banda, cal mantenir mecanismes judicials i de seguretat que permetin investigar i, si s'escau, condemnar aquells que hagin participat en crims de guerra o activitats terroristes. De l'altra, hi ha programes de desradicalització i reinserció, encara incipients, que pretenen oferir una sortida als qui volen desvincular-se de l'ideari jihadista. 

El repte, doncs, no és només policial, sinó també social. Catalunya, amb comunitats diverses, ha d'afrontar el retorn d'alguns d'aquests combatents amb una mirada de seguretat, però també de prevenció. Perquè darrere de cada dada hi ha històries com la d'en Bashir, en Hamza o en Zakarias, que posen de manifest les conseqüències tràgiques d'un conflicte global que, malgrat la distància, ha deixat empremta en la realitat local.

L'auge de la radicalització entre menors: un nou repte per a la seguretat

La participació de menors en activitats vinculades al terrorisme jihadista és una tendència a l'alça. Fonts policials alerten que, en els darrers dos anys, s'ha detectat una implicació creixent d'adolescents i joves, que es radicalitzen amb més rapidesa, mostren un grau més alt d'implicació i són més presents en les estadístiques de detencions.

Els Mossos d'Esquadra han situat aquesta franja d'edat en el centre de les seves estratègies de prevenció i control, no només per casos d'enaltiment del terrorisme, sinó també per la detenció de menors d'edat sota sospita de vincles amb delictes relacionats amb el jihadisme.

Un dels factors clau és la propaganda difosa a través de xarxes socials com TikTok, on circulen vídeos en què s'afirma que el Califat de l'Estat Islàmic continua viu després d'una dècada, així com imatges que reprodueixen estèticament els videojocs i inciten al combat. Aquest tipus de continguts, editats fàcilment i que es comparteixen amb música i filtres, connecten especialment amb el públic jove.

Segons l'inspector Lluís Paradell, de l'Àrea Central d'Anàlisi dels Mossos, "les productores que donen suport a aquests missatges extremistes no només es mantenen actives, sinó que es multipliquen, amb l'objectiu d'arribar sobretot als més joves". La seva estratègia és clara: traslladar imatges de canals restringits a espais oberts i atractius, amb una posada en escena que recorda els videojocs.

Les dades reforcen aquesta preocupació. El 2023, de 77 detinguts en operacions contra el jihadisme a l'Estat, 8 eren menors d'edat. El 2024, la xifra es va duplicar: de 80 detencions, 19 corresponien a menors.

Però l'amenaça no es limita a l'àmbit digital. Les forces de seguretat assenyalen que, com en altres països europeus, també ha crescut el nombre d'individus sota llibertat vigilada, actualment una desena de persones a Catalunya. 

Tot això és un indicador de la necessitat de mantenir un control més gran sobre perfils que podrien reincidir o continuar difonent propaganda extremista.

En definitiva, la radicalització entre els més joves s'ha convertit en un dels principals reptes per a la seguretat. Una realitat que posa de manifest com els canals de difusió del jihadisme s'adapten amb rapidesa als nous formats de consum juvenil i com, davant d'això, les estratègies policials i socials hauran de trobar respostes igualment àgils i eficaces.

Mentrestant, l'amenaça d'un atemptat jihadista a l'Estat continua sent molt probable i des del cos dels Mossos d'Esquadra adverteixen que "la probabilitat que hi hagi un atemptat és alta. Ara bé, hem de tenir en compte que parlem d'atemptats poc sofisticats i amb una letalitat limitada".

La situació no és nova. Des de fa més d'una dècada, l'Estat manté activat el nivell 4 d'alerta antiterrorista --sobre un màxim de 5--, la qual cosa mostra que el risc es manté.

Aquesta vigilància permanent obliga els cossos de seguretat i la ciutadania a mantenir la prudència i a no abaixar la guàrdia davant una amenaça que, malgrat potser no tenir la complexitat dels grans atemptats que s'han viscut a l'Estat, continua sent real i tangible.

Opinió:

Llegint l'excel·lent informació que presenta l'Anna Teixidor i parlant amb un familiar meu, hem coincidit en una qüestió que hauria de ser important per descobrir la radicalització abans que passi al següent grau: la comissió d'un atemptat.

I coincidíem a pensar en un d'aquests joves que fan vida normal, integrats en el que coneix com a cultura occidental. Fa esport, menja el que alguns altres no menjarien, beu alcohol, va de festa i porta una vida absolutament normal pel que serien els costums del país que els ha acollit.

Però arriba un dia en el qual comença a separar-se de la gent amb la qual estava. Deixa de fer esport, deixa de menjar en establiments amb un tipus d'alimentació que fins ara seguia, deixa de prendre alcohol i fins i tot, comença a renyar en els que no canvien com canvia ell (o ella).

Òbviament, aquests canvis s'han d'originar en algun lloc i la gent que l'envolta ha de veure'ls. Però, ves per on, ara resulta que els seus parents propers estan contens que no faci coses que, amb els seus preceptes, estarien prohibits.

Però ningú avisa dels canvis. Uns perquè hi estan d'acord amb la nova vida i d'altres perquè és millor no ficar-se. I fins i tot algú dirà que és un exemple per la resta.

El que malauradament, en alguns casos, pugui venir després d'això, no és també responsabilitat dels que veuen els canvis i callen?

Es per rumiar-ho i obrar en conseqüència.