viernes, 22 de marzo de 2013

21 març 2013 La Vanguardia (editorial) (opinio)

21 marzo 2013

Estrasburg i la doctrina Parot

Editorial

 

 

 

 

 Els disset jutges del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) van escoltar ahir els arguments jurídics –i també polítics- de l’Estat espanyol i dels advocats d’una etarra a favor i en contra de l’anomenada doctrina Parot, avalada pel Tribunal Suprem l’any 2006. Una doctrina que, en el seu moment, va provocar una polèmica sobre la seva constitucionalitat en aplicar-se amb caràcter retroactiu als presos d’ETA condemnats a centenars d’anys pels seus assassinats.
En síntesi, la reforma aprovada fa set anys consisteix a aplicar la redempció de penes per treball –un dia per cada dos treballats- a la suma total dels anys de cadascuna de les condemnes i no a la condemna màxima de 30 anys que proclama la Constitució espanyola. D’aquesta manera, un terrorista condemnat a 200 anys de presó que, en aplicació de la llei del 1973, podia sortir al cap de 20 anys, per la doctrina Parot no hauria saldat el deute penal fins a haver complert els 30 anys de presó. Aquesta pràctica es va aplicar a reclusos condemnats anteriorment a l’aprovació de la reforma, la qual cosa va provocar una demanda davant el TEDH per part de la defensa de l’etarra Inés del Río, amb mes de 3000 anys de condemna per haver participat en diversos assassinats. Es a dir, se li va aplicar la reforma a una sentència dictada 18 anys abans que s’aprovés la doctrina. El juliol del 2012, Estrasburg va donar la raó a l’etarra i va ordenar al Govern espanyol que l’excarcerés. L’Executiu va presentar recurs contra aquesta decisió, la vista del qual es va celebrar ahir.
L’argument principal de l’Estat a favor de la doctrina Parot és que no és el mateix un assassinat que dos-cents. Tanmateix, la defensa de l’etarra raona que l’aplicació, en el seu cas, d’aquesta doctrina és un atemptat als drets humans pel caràcter retroactiu. Al seu dia, tres magistrats del Tribunal Suprem ja van rebutjar aquesta reforma penal amb l’argument que la “irretroactivitat és un dogma jurídic” que empara als drets humans més bàsics. Tot plegat, arguments de pes que, en tot cas, haurá d’aclarir el Tribunal d’Estrasburg en les properes setmanes i la sentència del qual podria suposar l’alliberament immediat de mig centenar de presos etarres, contra la qual el Ministeri de l’Interior ja ha anunciat que aplicarà una política d’”enginyeria jurídica” per evitar-ho. La Constitució espanyola, a més, consagra el principi que l’objectiu de la condemna és la redempció del delinqüent i la seva reintegració en la societat. Molts juristes discrepen de la doctrina Parot perquè no empara aquest objectiu.
Però, al marge  dels arguments jurídics de les dues parts, la qüestió porta en ella mateixa una forta càrrega política. Una part fonamental de la lluita contra el terrorisme d’ETA pels governs espanyols, tant del PP com del PSOE, s’ha basat en el que s’ha anomenat el compliment total de les penes, és a dir, els 30 anys. Per aquesta raó es va aprovar la doctrina Parot, l’objectiu de la qual era apaivagar l’alarma creada en l’entorn de les víctimes dels terroristes, quan veien que els assassins sortien al carrer sense haver complert la totalitat de les penes, mentre la banda continuava matant i extorsionant amb una crueltat espantosa. Aquella càrrega política de la qual va sorgir la doctrina Parot va suposar posar la llei en un terreny jurídicament pantanós per l’aplicació retroactiva, que al seu dia va resultar tan polèmica i que constitueix l’essència del que s’ha de dilucidar a Estrasburg.

Opinió:

Puc estar gairebé d’acord en la totalitat de aquest editorial de La Vanguardia. Voldria estar-ho però no puc. Diu que la doctrina Parot es va aprovar perquè “l’objectiu... era apaivagar l’alarma creada en l’entorn de les víctimes dels terroristes, quan veien que els assassins sortien al carrer sense haver complert la totalitat de les penes, mentre la banda continuava matant i extorsionant amb una crueltat espantosa”.

Això no es cert. Moltes víctimes, un cop coneixíem les sentències pels atemptats soferts, fèiem un curs accelerat de normes jurídiques i arribàvem a entendre (sense compartir-ho, però sí a entendre) que un país te unes lleis i que aquestes lleis son las que son. Es evident que aquesta tasca de pedagogia jurídica la vàrem fer uns pocs advocats i unes poques víctimes, però es va fer.

Ara, per desgràcia, algunes tornen a estar manipulades i d’altres tornen a patir les consequencies de aquesta manipulació, fins i tot trucan-me per demanar que els expliqui la veritat de tot al que está succeint. La meva resposta es molt curta: la llei es la llei i no crec que posar a aquests assassins cinc o set  anys mes de condemna pugui compensar tant patiment.

Però algú ha decidit còrrer el risc de convertir en els terroristes en descerebrats que aprofitin la avinentesa per fer-se pasar per màrtirs.
En mi nombre NO.

No hay comentarios:

Publicar un comentario