17 gener 2025
Llàstima que l’Iman no era indepe
“Només
en aquest país donem veracitat a incompetents com Sanz Roldán o restituïm el
cap dels Mossos sota el mandat del qual van morir 17 persones a la Rambla”
Els
estats d’ànima saludable són els que, en ser enxampats, corregeixen, s’esmenen
i demanen disculpes. Són estats amb criteris no només democràtics, sinó
d’autoritat eficient. L’eterna distinció weberiana entre poder i autoritat.
Però l’ànima política de l’Estat espanyol, intoxicada per l’autoritarisme
doctrinari i gratuït i per un franquisme que persisteix gràcies a involució del
pacte de transacció del 78, impedeix gaudir d’un Estat saludable.
Aquesta
setmana n’hem patit dos exemples clamorosos. Per una banda, els infiltrats del
Cos Nacional de Policia en moviments indepes catalans i la desclassificació
dels documents confidencials –7 anys i vuit mesos després dels fets- sobre la
relació dels serveis de seguretat i els d’intel·ligència espanyols amb l’imam
de Ripoll, Abdelbaky Es Satty, cervell de la cèl·lula jihadista que va deixar
17 morts i centenars de ferits el fatídic 17 d’agost de 2017.
En
el cas dels infiltrats, no cal dir que és un escàndol. Policies que estableixen
relacions personalíssimes amb activistes de moviments que no suposen cap, cap i
cap mena amenaça ni per la seguretat pública ni per l’Estat en si. Un desori de
diners públics malbarats i que, a més, han demostrat el nyap d’uns agents
encoberts, infiltrats o d’intel·ligència prou matussers per a ser enxampats. El
cas de l’imam encara és més greu perquè el rastre tràgic que va deixar és
irreparable.
Curiosament,
molts mitjans fixen el focus en les explicacions que el març del 2018 va donar
l’eterníssim director del Centre Nacional d’Intel·ligència, el general Félix
Sanz Roldán. Sí, el mateix que va viatjar per reunir-se amb Corinna Larsen i
advertir-la de com les pot gastar l’Estat amb aquells que posin en perill el
bandarrisme de l’emèrit. Sí, el mateix que a la compareixença davant la
“comissió de control dels crèdits destinats a despeses reservades” de 6 de març
de 2018, per donar explicacions sobre l’imam, va emfatitzar que “el personal
del CNI, del qual, per cert, en formen part molts catalans”, com un argument
per atacar els que reclamaven explicacions sobre les informacions que
relacionaven Es-Satty amb els serveis d’intel·ligència.
Possiblement,
Sanz Roldán obvia que tampoc es pot amagar tot, com les sis reunions que van
mantenir amb Es-Satty, la informació que oralment i per escrit va passar, els
seus antecedents relacionats amb operacions jihadistes a Catalunya, la
sorprenent aparició d’una petició d’asil, o l’encara més sorprenent retirada de
l’ordre d’expulsió al Marroc en sortir de la presó i l’opacitat que fins ara
s’ha fet sobre els dossiers que els cossos policials tenien sobre la seva
figura. A més, els documents destaquen que tot i els “controls” que se li van
fer fins al desembre de 2014 van concloure, ves per on, que no era cap amenaça.
Només
per aquestes explicacions, Sanz Roldán hauria de respondre davant dels
tribunals, com Paz Esteban o Esperanza Casteleiro, posteriors caps del CNI que
formaven part del pinyol de “la Casa”. Una errada, un descontrol d’aquesta
mena, d’aquesta gravetat no reclama explicacions sinó condemnes per la
responsabilitat, per la negligència. Només en aquest país donem veracitat a
incompetents com Sanz Roldán o restituïm el cap dels Mossos sota el mandat del
qual van morir 17 persones a la Rambla. La llàstima és que l’imam no era
indepe. Si no, li haurien posat fins i tot una xicota.
Opinió:
Probablement
hi haurà qui no tindrà prou llums per entendre el que vol dir en Quico Sallés.
Però l’ironia que caracteritza l’humor català dona per molt…
I
el pitjor de tot és que, òbviament, no li manca raó en el que diu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario