lunes, 2 de octubre de 2023

02 octubre 2023 elnacional.cat (opinió)

 

 

02 octubre 2023


Terrorisme, inundacions o volcans: la història d'un país a través de les assegurances

Les catástrofes i la violència descriuen els esdeveniments més significatius a espanya des de 1970

Els sinistres pagats a Espanya pel sector asegurador són una autèntica guia dels esdeveniments luctuosos viscuts des de 1970. El Consorci de Compensació d'Assegurances (CCS) publica anualment una memòria on explica l'evolució dels pagaments que han fet les companyies d’assegurances i el mateix CCS per cobrir les destrosses en béns i també en persones, tant per efecte de la climatologia com per obra del terrorisme o de revoltes de carrer.

Així, els ministres tenen majoritàriament causes naturals com ata els terratrèmols,  inundacions, tifons, volcans o caigudes de meteorits, aquesta última entre les més curioses. Però en d'altres, la intervenció humana és clau, l'esmentat terrorisme dels GRAPO i, principalment, ETA, que va castigar a la societat espanyola des de mitjans de la dècada dels seixanta fins a l'octubre de 2011, quan la banda va decidir posar fi a la violència armada, queda reflectit en l'assegurança. Els atemptats islamistes també es van sumar a la llista de destrosses. Però també es comptabilitzen sinistres per tumults de carrer i, fins i tot, motins carceraris que evolucionen amb xifres diferents cada any.

Desastres naturals

Les inundacions són la partida més destacada en el pagament de sinistres a Espanya per causes naturals en els últims 50 anys i sumen 8.428 milions d'euros. El primer gran impacte es produeix amb la riuada d'octubre de 1983 a Bilbao i comarca amb indemnitzacions de 796 milions d'euros, amb grans destrosses i la lamentable xifra de 34 morts. Aquesta quantitat no ha estat superada fins avui. L'altra indemnització més gran correspon a 2019 amb 712 milions d'euros per les inundacions degut sobretot a les tempestes que van arrasar el sud-est espanyol, afectant València, Alacant, Múrcia, Almeria, Granada i Albacete. Van arribar a caure fins a 400 litres per metre quadrat en 48 hores, amb un balanç de 6 morts.

Els terratrèmols són infreqüents a Espanya i llancen un balanç d'indemnitzacions en deu lustres de 634,6 milions d'euros. El gruix se l'emporta l'esdevingut a la localitat murciana de Lorca el maig de 2011. L'assegurança va haver d'abonar per aquest sisme d'intensitat 5,1 ni més ni menys que 563,5 milions d'euros. El terratrèmol va deixar 9 víctimes mortals i 324 ferits.

Per la seva part, la taula d'erupcions volcàniques està buida des de 1970 fins a 2021, on l'assegurança va haver d'abonar 240,6 milions d'euros a conseqüència de l'erupció a l'illa canària de la Palma. El batejat com el volcà Tajogaite és el responsable de l'únic sinistre indemnitzable per tal motiu.

El fort vent és un altre dels fenòmens atmosfèrics que més sinistralitat produeixen. En aquests 50 anys les companyies d'assegurances han abonat un total de 2.499 milions d'euros. Un cicló extratropical anomenat Klaus es va passejar pel nord de la península Ibèrica a finals de gener de 2009, afectant sobretot les comunitats de Catalunya i Galícia, encara que es va deixar sentir en altres parts del país. Va deixar un trist balanç de 14 persones mortes i va marcar rècord d'indemnitzacions de l'assegurança amb 655 milions d'euros. Les xifres d'indemnitzacions de l'assegurança per destrosses provocades per meteorits són realment anecdòtiques. Es van produir dos fenòmens: el 1987 amb pagaments de 111.000 euros i el 1989 amb 5.113 euros.

Terrorisme a Espanya

En el cas dels actes terroristes, l'Estat directament assumeix l'abonament de les indemnitzacions corresponents, imposades en sentència ferma, en concepte de responsabilitat civil per mort o per danys físics o psíquics a les víctimes. La indemnització assoleix els 250.000 euros per persona morta.

Ara bé, les companyies d'assegurances i el CCS també cobreixen les destrosses materials de l'activitat terrorista. Els pagaments s'han efectuat sense interrupció entre 1971 i 2017, sent aquest l'últim exercici. La participació de l'Estat en el pagament a les víctimes ferides i als hereus dels morts explica per què el 2004, any dels atemptats terroristes islamistes als trens de rodalies de Madrid, les companyies d'assegurances només paguessin 4,7 milions d'euros.

L'any 1982 d'intensa activitat de la banda armada basca (els anys de plom d'ETA) s'emporta la palma en les indemnitzacions de les companyies d'assegurances amb 71 milions d'euros. L'acte terrorista més destacat per les destrosses va ser la col·locació de 6 bombes a la central de Telefónica, ubicada al carrer Río Rosas de Madrid, per import d'uns 30 milions d'euros. El segon major pagament es va produir el 2006 a conseqüència de la voladura, amb una furgoneta bomba d'ETA, d'un dels aparcaments (el mòdul D) de la Terminal 4 de l’Aeroport Adolfo Suárez-Madrid-Barajas, causant dos morts i una vintena de ferits. Aquell any els atemptats van suposar indemnitzacions de 59,9 milions d'euros. El total pagat per les companyies d'assegurances en aquest mig segle per actes terroristes de qualsevol índole es va elevar a 605,7 milions d'euros.

Finalment, l'informe del Consorci de Compensació d'Assegurances recull els motins, amb xifres modestes, que cap any van assolir el mig milió d'euros, sent el 1996 el més conflictiu. La suma total pagada per les companyies d'assegurances en tot el període analitzat ascendeix a 1,3 milions d'euros.

També incorpora les indemnitzacions per tumults populars amb una xifra global en 50 anys de 98,8 milions d'euros. Els anys més conflictius van ser 1996, amb 11,1 milions en indemnitzacions, seguit per 2000 (9,2 milions) i 1997 (9,1 milions d'euros)

 

Opinió:

Feia temps que no es parlava de les conseqüències econòmiques de diferents situacions que a tothom ens poden succeir.

Per raons òbvies només opinaré sobre el sector "terrorisme" i s'ha de recordar que, malgrat l'administració central té la màxima responsabilitat en informar els afectats de quins són els seus drets i, evidentment, l'administració no ho fa.

Aleshores, que pot passar? Doncs que passat l'any que la legislació marca per sol·licitar els drets, a la víctima li arribará una carta des del Ministerio de Interior que dirà quelcom semblant a “no se entrará a valorar el fondo del asunto al haber aportado la documentación una vez superado el plazo legalmente establecido”.

Per tant, la quantitat dels calés que es puguin dir que s'han abonat a les víctimes del terrorisme, és evidentment inexacte.

I un detall més, si els expedients de les víctimes dels atemptats estan actualitzats a 2017... els probables períodes de baixa o les probables intervencions sofertes... estaran actualitzades quan la sentència sigui ferma?

Què? Ens hi posem i en parlem?

 

 

 

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario