viernes, 20 de octubre de 2023

18 octubre 2023 (16.10.23) (7) RAC1 (link entrevista)

18 octubre 2023 (16.10.23) 


 

Programa 'No ho sé'

La història de Rosa Lores, supervivent de l'atemptat a la revista satírica 'El Papus'

El grup feixista Triple A va enviar un paquet a la seu de Barcelona que anava dirigit al consell de redacció, però va esclatar abans, matant el conserge de l'edifici i provocant 18 ferits

Aquesta setmana fa 50 anys de la primera publicació d'El Papus, una revista satírica similar a El Jueves que va sortir setmanalment entre el 1973 i el 1987, en plena Transició espanyola.

La redacció estava a Barcelona, al número 77 del carrer Tallers. El 20 de setembre del 1977, quan passaven 40 minuts de les onze del matí, la publicació va patir un atemptat terrorista. En concret, la redacció va rebre un paquet del grup feixista Triple A —Alianza Apostólica Anticomunista—.

El grup feixista Triple A va enviar un paquet a la seu de Barcelona que anava dirigit al consell de redacció, però va esclatar abans, matant el conserge de l'edifici i provocant 18 ferits

El paquet el va recollir el conserge de l'edifici, Juan Peñalver, i l'havia d'entregar al director de la revista, Xavier Echarri, que en aquell moment estava reunit amb tot el consell de redacció del setmanari. Abans que ho pogués fer, però, va explotar.

Va morir una persona, el conserge, i 18 persones més van resultar ferides. Entre elles, la telefonista i recepcionista de la publicació, Rosa Lores. Ara, 46 anys després de tot això, el No ho sé de RAC1 ha parlat amb ella per recordar aquell dia i la seva feina d'aleshores.

Què va passar el 20 de setembre del 1977?

En aquell moment, la Rosa tenia 22 anys, i malgrat el temps que ha passat des d'aquell moment, encara recorda els fets com "el meu atemptat". Admet, però, que és "difícil d'expressar què significa haver estat víctima d'un atemptat terrorista".

El paquet, com dèiem, no va arribar a entrar a la redacció, però sí que va esclatar quan el conserge va sortir de l'ascensor. Per tant, prop d'on estava la Rosa. "Em va enganxar tota l'onada expansiva. Vaig caure d'esquenes des d'una altura d'un segon pis, primer sobre el tendal del restaurant que hi havia a sota i després al damunt del capó d'un cotxe. Al principi em van donar per morta", detalla.

Malgrat tot, dues persones la van socórrer i la van traslladar a l'hospital. "Va ser una experiència terrible, perquè tot i que vaig estar dues hores inconscient, vaig viure tot allò que va passar. Vaig estar 10 anys sense poder dormir estirada pels vertígens i porto 62 punts al cap", revela.

Aquestes no són les úniques seqüeles que pateix. Després de molt de temps prenent antidepressius, avui dia encara viu amb les conseqüències dels impactes al cos d'aquella jornada. Té problemes a l'esquena i en un peu i, a més a més, estar en llocs tancats li produeix "asfixia". "He de veure sempre una sortida. He de fer un gran esforç perquè no m'afecti, perquè marxaria corrents", insisteix. L'ajuda de la seva parella i la família és crucial per tirar endavant.

"Ho portes dins. Et queda un trauma tan gran, que sempre has de viure amb això. No només ets víctima el dia de l'atemptat. Ho has estat, ho ets i ho seràs sempre", detalla la Rosa al No ho sé.

El setembre de 1977, Lores ja tenia un fill, el Cristian, de cinc anys. A més a més, estava embarassada, tot i que en el moment de l'explosió no ho sabia. A l'hospital, quan es va despertar, només pensava a veure'l. "Fins que no el vaig veure, no vaig respirar a fons", admet. Mesos més tard, va ser mare d'una nena. Tot va acabar bé.

L'endemà, la premsa anava plena

La premsa de l'època es va fer ressò de l'atemptat. La Vanguardia, en portada, titulava: "Sangriento atentado terrorista en la calle de Tallers. Un muerto y varios heridos al estallar una bomba", amb imatges de la redacció, que va quedar realment destrossada.

I El Papus va treure una edició especial després de l'atemptat plena de vinyetes satíriques En portada, per exemple, s'hi podia veure un home a punt de morir que deia "Ave Cesar, Los que van a morir te saludan" i al preu hi posaven "100 pesetas, però victímas de un atentado".

Ara, 46 anys després, on hi havia la redacció d'El Papus hi ha una botiga de roba de segona mà, una botiga de lloguer de bicis, un bar, despatxos... I una placa al davant de l'edifici que commemora els fets.

Recupera la conversa amb Rosa Lores, supervivent de l'atemptat a la revista El Papus, al No ho sé d'Anna Vallhonesta.

https://www.rac1.cat/no-ho-se/20231018/114727/historia-rosa-lores-supervivent-atemptat-revista-el-papus.html

Opinió:

Agraïr que els medis de comunicación recordin, també, a víctimes de atemptats realitzats per bandes terroristes que no son ETA.

Si escolteu la entrevista, ho entrendre-ho.

Enorme abraçada a la Rosa, al Máximo i a tota la resta de les families.

Malgrat tot, encara hi han deu víctimes que aparèixen a la sentencia que no hem pogut localitzar. I aviat fará 50 anys.

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario