10 febrer 2025
La
connexió nord-americana de la cèl·lula del 17-A arriba a la comissió del
Congrés
Les
trucades dels terroristes van destapar contactes amb amics marroquins dels EUA
que havien detectat la seva radicalització abans dels atemptats
La
comissió d’investigació dels atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils continua
fent feina. A l’espera que aquesta setmana comparegui Mohamed Houli, un dels
tres jihadistes condemnats i únic supervivent, a priori, de l’explosió de la
casa d’Alcanar la nit abans dels atacs, es van aportant nous documents. Ara un
dels punts que pot obrir noves vies d’investigació és la poc explorada connexió
nord-americana de la cèl·lula jihadista, que fa grinyolar la versió oficial
dels analistes dels Mossos d’Esquadra, del Cos Nacional de Policia i de la
Guàrdia Civil.
En
concret, es tracta dels documents d’una de les dues comissions rogatòries
internacionals que es van enviar des de l’Audiència Nacional al departament de
Justícia dels Estats Units. Tot plegat arran d’un indici extret dels telèfons
mòbils dels terroristes, on van detectar trucades a un número de telèfon
nord-americà. El resultat de les perquisicions de l’FBI i “d’agents especials”
de Seguretat Nacional dels EUA va reblar el clau, en identificar dos ciutadans
marroquins establerts als Estats Units que no només mantenien contactes
constants amb tres membres de la cèl·lula, sinó que fins i tot havien passat
dies de vacances junts a Ripoll i a Lloret de Mar. De fet, com a mínim van
mantenir contactes amb els integrants de la cèl·lula fins cinc dies abans dels
atacs.
Els
testimonis recollits pels interrogatoris de l’FBI als dos contactes
nord-americans són esfereïdors en el sentit que delaten que els integrants de
la cèl·lula mantenien des de força temps abans del 17-A comportaments
ostensiblement radicalitzats. Un fet que, curiosament, i segons les
investigacions centrades a Ripoll i Alcanar, no van ser capaços de veure els
dos comandaments dels Mossos que es van fer càrrec de la reconstrucció dels
fets ni tampoc van detectar els controls que van portar terme abans dels
atemptats el mateix cos policial i que va relatar l’aleshores cap del cos,
Josep Lluís Trapero, en la seva compareixença a la comissió del passat 22 de
gener.
Dos
amics dels terroristes interrogats per l’FBI
Dosuir
el fil de les dues comissions rogatòries no és fàcil perquè hi conflueixen la
investigació policial internacional de col·laboració a través de la Unitat
TEPOL del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat
(CITCO), que s’encarrega d’intervencions telefòniques i de comunicacions, i
l’oficialització judicial de la informació obtinguda a través de la Comissió
Rogatòria Internacional, que es va haver de corregir per defectes formals. La
investigació va ser força ràpida i interessant. Un cop els Mossos d’Esquadra
van analitzar els telèfons mòbils dels terroristes i van detectar números
adscrits a companyies telefòniques nord-americanes, es van posar en marxa els
mecanismes de col·laboració policial.
Les
primeres perquisicions van portar fins a dos ciutadans marroquins establerts a
Dallas, als Estats Units, Omar Fateh i Wassin Lagnaoui, que també tenien
relació entre ells. Dos agents especials de l’FBI i dos més del que seria el
ministeri de l’interior, el Department of Homeland Security (DHS) –els noms
dels quals estan esborrats en la documentació lliurada a Espanya– van ser els
encarregats de localitzar els ciutadans i interrogar-los. De fet, cap dels dos
marroquins tenia permís de treball en regla als Estats Units, però cap mena
d’antecedent penal. Ara bé, els agents van posar fil a l’agulla i van decidir
investigar-los més a fons, fins i tot amb entrevistes a persones del seu entorn
immediat, com ara Fatima, parella de Fateh. De Lagnaoui, els agents
nord-americans només van obtenir informació de referència.
Contactes
i un viatge a Ripoll que va posar en alerta els amics americans
Les
entrevistes, realitzades entre el 31 d’agost i el 25 de setembre del 2017,
permeten aclarir que havia sigut sobretot un dels dos investigats, Fateh, qui
havia tingut una relació constant amb tres membres de la cèl·lula, Mohamed
Hichamy i el seu germà petit, Omar, abatuts a Cambrils, i Younnes Abouyaaquob,
el responsable directe de les morts a la Rambla i d’en Pau, el conductor del
vehicle que va matar per robar-li el cotxe i va fugir de Barcelona després de
l’atac, tot i que dies després va ser abatut pels Mossos a Subirats, al
Penedès. Segons va relatar als agents federals, Fateh i la seva parella tenien
contacte amb els nois de Ripoll a través de WhatsApp, Facebook i Gmail, fins
que el maig de 2017 van viatjar a Catalunya i s’hi van estar entre “deu i onze
dies”.
En
aquell viatge van visitar plegats Lloret de Mar i van estar a Ripoll.
Especialment sucós és el relat que tant en Fateh i la seva parella fan d’un
sopar a Ripoll, a casa dels germans Hichamy. És en aquell sopar on coneixen
Younnes, que van descriure als agents nord-americans com el “millor amic” de
Mohamed Hichamy. Va ser en aquell sopar on va poder constatar “l’evolució que
havia notat en els darrers sis mesos de contactes”, quan Mohamed “havia endurit
la seva aposta religiosa, molt més estricte amb el compliment de l’Islam” i
fins i tot, que “es mostrava molt més intimidant per tal que anés a la mesquita
a pregar”. Fateh va admetre que l’havia sorprès el canvi i la radicalització
dels seus amics, que ja havia detectat a distància, perquè ell havia conegut un
“Omar que bevia vi i cervesa”.
L’amic
dels EUA que s’esperava “un atac més gran”
Tot
i això, Fateh va mantenir el contacte perquè atribuïa les discussions al fet
que “no era un bon musulmà”. De fet, van continuar intercanviant missatges fins
al 15 d’agost. Missatges que, per altra banda, va esborrar del tot dels seus
terminals un cop va saber que hi havia hagut els atemptats de Catalunya, atès
el que recull l’FBI, per “por que el relacionessin amb els atacs”. Un detall
que, junt amb el fet que una primera entrevista va afirmar que es pensava que
“l’atac hauria estat més gran”, va provocar un nou interrogatori, amb lectura
prèvia de drets, per aclarir alguna de les explicacions.
En
concret, Fateh, que va negar tenir cap coneixement sobre els explosius que
estaven emmagatzemant a Alcanar, va afirmar que si bé estava perplex perquè
Omar hi estigués “involucrat” no li estranyava de Mohamed, del qual fins i tot
imaginava que “hauria perpetrat un atac més gran”. Dues afirmacions que van
despertar les sospites dels agents federals nord-americans, que van obligar
Fateh a donar més explicacions. Va ser aleshores quan va detallar (i corregir)
que pensava que “Mohamed era una persona molt llesta i que hauria fet alguna
cosa una mica més sofisticada, en lloc de simplement conduir una furgoneta
contra gent”. És a dir, el que havia detectat un amic a milers de quilòmetres
ningú ho havia detectat ni a Ripoll ni a Alcanar, on tenien un contacte directe
amb les policies, els serveis socials i els veïns. El fil nord-americà no es va
quedar aquí, una altra comissió rogatòria, implicava Abdelbaki es-Satty, però
aquesta mereix un altre reportatge.
Opinió:
Vaja,
sembla que hi ha temes importants que no mereixen l’atenció de la immensa
majoria de medis de comunicació. Deu ser que parlar dels Goya o d'un tal
Montoya són molt més edificants i educatius… és a dir, molt més informatius.
Bé,
nosaltres seguirem treballant en la lluita per que es doni a conèixer el que
entenem és important: aclarir els errors comesos perquè a Catalunya patíssim
els atemptats d’agost2017.
I ara
queda oberta una nova via als Estats Units (i no és precisament una “note”).
No hay comentarios:
Publicar un comentario