Las noves tecnologies han fet que molta gent pugui donar la seva opinió envers moltes de les noticies que genera el terrorisme o les seves víctimes. Hem localitzat per aquest blog algunes opinions enviades directament en Robert. Recollirem algunes de aquelles on els ciutadans, lliurament, han opinat sobre la seva tasca.
El bloc de Laia Gomis
Un altra perspectiva de la manifestació
En un principi no era el meu objectiu parlar sobre la manifestació que l’Associació de Víctimes del Terrorisme ha convocat aquesta tarda per oposar-se a l’actual govern i contribuir al seu desgast, malgrat ens vulguin vendre una altra historia tots sabem realment que es allò que cerquen. Tanmateix, molts us preguntareu perquè escric sobre aquest tema, doncs la resposta es ben senzilla, una carta de Robert Manrique (vicepresident i secretari general de l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes) publicada avui al Periódico de Catalunya m’ha fet decantar per aquesta qüestió.
Robert Manrique al llarg del seu article fa un breu anàlisi sobre el paper de les associacions de víctimes del terrorisme i no dubta en criticar certes actuacions i conductes realitzades per algunes d’aquestes. Lamenta la politització que diversos sectors estan realitzant emprant el dolor de les víctimes per treure un rèdit electoral. En el mateix article podem trobar quins són els motius pels quals l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes (ACVOT) no ha estat present a la manifestació que l’Associació de Víctimes del Terrorisme ha convocat aquesta tarda a Madrid. Robert Manrique ha desmentit els arguments que alguns mitjans de comunicació empren per justificar l’absència de l’ACVOT afirmant que aquesta associació està sotmesa a les ordres del govern central. La resposta ha estat clara i contundent ja que el secretari de l’ACVOT exposa clarament quina és la tasca que desenvolupa l’associació: l’assistència jurídica, social, psicològica, integral sense intencionalitats ideològiques ni polítiques. Aquest argument tan sols és una petita mostra de tots els que es troben inclosos a la carta però abans d’acabar m’agradaria destacar una darrera qüestió que em sembla molt interessant. Manrique es pregunta que ni no hi ha recursos per a advocats ni psicòlegs, ¿com pot ser que algú inverteixi tants diners per organitzar avui autocars de franc a Madrid?
Aquesta pregunta queda a l’aire, tots els que avui no han faltat a la cita hauran de pensar que en diuen al respecte.
No hay comentarios:
Publicar un comentario