miércoles, 23 de noviembre de 2011

30 diciembre 2010 (2) lamalla.cat


30 desembre 2010 (2) 
El dossier presentat per en Robert ha estat reconegut com el millor treball de investigació sobre terrorisme a Catalunya. Entre els molts medis que vàrem informar, el diari digital “lamalla.cat” va fer un excel·lent resum de la feina feta per en Robert.

"Catalunya i terrorisme no és només Hipercor, Vic i Ernest Lluch"

En els últims 40 anys 23 bandes terroristes han matat 121 catalans en 300 atemptats, segons un informe publicat pel Sindicat de Policia
Les organitzacions terroristes han matat en les últimes quatre dècades 121 catalans, segons recull el primer estudi efectuat sobre l'impacte del terrorisme a Catalunya, on 23 bandes terroristes han comès en quaranta anys més de 300 atemptats. Així es recull en un informe elaborat pel coordinador del Servei d'Informació i Orientació a les Víctimes del Terrorisme a Catalunya, Robert Manrique, que ha recopilat tots els atemptats amb víctimes mortals ocorreguts a Catalunya des del 1970, així com els atemptats a la resta d'Espanya o a l'estranger en el quals també han mort catalans.




Manrique, que va quedar ferit a l'atemptat d'Hipercor del 19 de juny de 1987 -el més sanguinari comès per ETA, amb 21 víctimes mortals-, ha explicat aquest dijous que a l'hora d'elaborar aquest estudi, que apareix publicat en la revista del Sindicat de Policia de Catalunya (SPC), ha descobert atemptats que havien caigut en l'oblit, perpetrats per organitzacions de diferent índole. En total, des que el 1970 el Front d'Alliberament de Catalunya (FAC) va atemptar contra l'antiga seu de Ràdio Nacional d'Espanya al passeig de Gràcia -considerat el primer atemptat terrorista del qual es té constància a Catalunya-, un total de 121 catalans han mort víctimes del terrorisme.
De totes les víctimes, 68 són civils -inclosos nou catalans que van ser assassinats a Saragossa i vuit que van morir en atemptats comesos al Marroc i Iemen-; 17 són guàrdies civils -un va morir a Euskadi i un altre a Madrid-; 15 són policies nacionals -un va morir a Euskadi-; nou són militars -un d'ells era un soldat americà que va morir a Catalunya-; sis són agents de la policia armada -que va passar a denominar-se Policia Nacional el 1978-; tres són vigilants jurats; dos són policies municipals i un és Mosso d'Esquadra.
Un "rànquing macabre"
Segons Manrique, el "rànquing macabre" d'organitzacions amb més víctimes mortals l'encapçala ETA -amb atemptats com el d'Hipercor, el de la caserna de Vic, en el qual van morir deu persones, o el de l'exministre Ernest Lluch-, seguida pel Grapo, Terra Lliure i una infinitat de petites organitzacions que van des de l'extrema dreta a l'anarquisme. "Catalunya i terrorisme no és només 'Hipercor', 'Vic' i Ernest Lluch", ha assenyalat gràficament Manrique, que ha apuntat que a Catalunya hi ha hagut 23 organitzacions que han perpetrat atemptats, per la qual cosa aquesta comunitat  "és el lloc on han actuat més bandes terroristes".
Entre aquestes bandes figuren, per exemple, els Grups Autònoms de Combat (GAC), l'Exèrcit Popular Català (EPOCA), la Joventut Espanyola en Peu (JEP), la Milícia Catalana (MC), les Brigades Roges (BR) o el Moviment Patriòtic Català (MPC), entre d'altres. "Per sort, molts d'aquests grups han comès atemptats que no han provocat morts, però sí que han deixat ferits", ha assenyalat Manrique.
A l'informe no es comptabilitzen els centenars de ferits que ha deixat el terrorisme a Catalunya, perquè segons Manrique encara és necessari bussejar en les hemeroteques i en les sentències judicials per poder quantificar amb precisió el nombre exacte de damnificats.
Una vida dedicada a les víctimes

Manrique, que després de l'atemptat d'Hipercor ha dedicat la seva vida a defensar els drets de les víctimes del terrorisme, va dirigir l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) a Catalunya fins a l'escissió amb la central, el 2002, quan va crear i va dirigir l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes (ACVOT). Fa tan sols vuit mesos, la llavors consellera de Justícia, Montserrat Tura, li va oferir passar a coordinar el Servei d'Informació i Orientació a les Víctimes del Terrorisme, el primer de caràcter públic que funciona a Catalunya, amb la participació de la conselleria de Justícia i el Col·legi d'Advocats de Barcelona.








No hay comentarios:

Publicar un comentario