El company Josep Comajoan va fer un excel·lent resum de les gestions que l’AMIC Robert va portar a terme durant molts anys per asolir que, finalment, es fes un reconeixement públic a les víctimes de Vic.
Ho va publicar al diari “El nou 9” al coincidir amb els 18 anys de l’atemptat.
“Ens vam encallar en el text de la placa”
Roberto Manrique, antic president de l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes (ACVOT) i actual portaveu del col·lectiu, és un dels que mes ha batallat per arribar a l’acte de aquest dissabte. “El mateix dia de l’atemptat ja vaig ser a Vic, primer, i a la Vall d’Hebrón, amb els ferits, després”, recorda.
Víctima de l’atemptat d’Hipercor, Manrique havia batallat primer amb Pere Girbau, desprès amb Jacint Codina i finalment amb Josep Maria Vila d’Abadal, perquè Vic recordés les víctimes de l’atemptat. Amb Codina és amb qui havien avançat mes. “Ens vam encallar en el text de la placa”, recorda Manrique. Segons ell, l’Ajuntament volia que es referia a les “víctimes innocents” del terrorisme. “Com si ho haguessin de culpables!”, s’exclama.
“Si alguna cosa tenim les víctimes es molta paciència”, reitera Manrique, que va tornar a insistir en la necessitat de l’homenatge desprès que, al cap de poc de entrar en el nou govern municipal, s’aprovés una moció de la CUP on l’Ajuntament es comprometia a estudiar la possibilitat de dedicar un carrer a Lluis María Xirinachs. Si un ‘amic’ d’ETA tenia l’homenatge, les víctimes de l’atemptat també. L’Ajuntament de Vic, aquesta vegada, no va saber dir que no.
El retard de Vic, de fet, no es l’únic. A Barcelona tot just l’any 2007 es va aixecar un monòlit en record de les víctimes de l’Hipercor. Feia 20 anys de l’atemptat.

No hay comentarios:
Publicar un comentario