jueves, 25 de mayo de 2017

25 maig 2017 (2) Tota La Sagrera (opinió)

25 maig 2017



30 passes
La Sagrera, març 1971

Si l’atemptat d’Hipercor de 1987 (del qual estem a punt de commemorar el 30è aniversari), amb vint-i-una víctimes mortals, és amb la bomba del Liceu de 1893, amb vint morts, dels pitjors patits a Catalunya, la primera víctima mortal en un atemptat terrorista en terres catalanes va ser a La sagrera. Tot això és si les comptem amb temps modrens, perquè en època del pistolerisme dels anys vint, o en tenps dels maquis, el nostre barri també va ser escena d’algunes històries tràgiques.
A La Sagrera, al carrer Gran de La sagrera 40-42, gairebè a tocar amb el començament del carrer de Berenguer de Palou, existia un edifici antic que la gent del barri anomenàvem Les Cèdules, perquè antigament s’expedien les Cèdules d’Identitat, precursores del DNI actual, creat l’any 1944 i implantat el 1951.
Aquest edifici, avui enderrocat, va passar a mans de la Diputació Provincial de barcelona, la qual es va destinar a recpatació d’arbitris (un tipus d’impost) i allà es pagaven tributs diversos, des de el de tinença d’un receptor de ràdio o de televisió (gairebè oblidat per tothom), el d’arbres per als propietaris forestals. Tot això fins que, arran de l’orenament tributari d’una anys desprès, la gestió va recaure en la Generalitat o en d’altres organismes, tot i que avui encara existeix un departament hereu, l’Oficina de Gestió Tributària de la Diputació.
El 7 de març de 1971 era diumenge, i sobre dos quarts de vuit del matí, el guàrdia civil Dionisio Medina Serrano es dirigia a casaseva després de sortir del servei de vigilància que havia fet durant la nit a la veïna estació de Mercaderies de La Sagrera, la qual, en rebre materials procedents de l’estranger, tenia consideració de duana i la competència de la seva vigilància corresponia a la guàrdia civil.
Sembla que Dionisio Medina va veure un paquet sospitós, o potser hania advertit la presència d’alguna persona sospitosa, perquè va desenfundar la seva pistola, però l’explosió del paquet de cop i volta el llençà a més de vint metres de distància i li va causar la mort. L’explosió es va escoltar des de la benzinera del Clot. Els estralls foren quantiosos, tant per l’enderroc d’una part de la paret, como per la destrossa total dels mobles de la dependència.
Dionisio Medina Serrano, nascut a Priego de Córdoba (Córdova), estava casat i tenia una filla petita. Els autors de l’atemptat pertenyien al FAC (Front d’Alliberament de Catalunya), una organització fundada el 1969 i extingida en 1977. Aquest grup va fer el primer atemptat a Ràdio Nacional d’Espanya al passeig de Gràcia, a l’octubre de 1970 i també va atemptar contra La Vanguardia, les vies de tren de la Plaça de les Glòries o alguna caserna de la guàrdia civil. Va tenir les primeres detencions el maig de 1972 i alguns dels seus membres van acabar en grups anarquistes internacionals, a frec amb la delinqüència comú.

Opinió:

Es un plaer trobar informació històrica sobre atemptats succeïts a Catalunya i dels que no es parla gairebé mai i que fins i tot no son recordarts ni tan sols pels organismes o col·lectius dels que s’esperaría més interès o una especialització en la matèria.

I a mes a mes, veure que la investigació presentada per  un excel·lent historiador com en Joan Pallarés-Personat coincideix amb la que vaig presentar al 2010 en el meu estudi sobre terrorisme a Catalunya mostre que, des de diferents vesants, la veritat es la que es i els fets son els que son. Agraeix-ho en Joan Pallarés-Personat l’interés mostrat per recordar fets que, malgrat ser desconeguts en la memòria col·lectiva, mereixen ser recordats.

No hay comentarios:

Publicar un comentario