sábado, 17 de agosto de 2024

17 agost 2024 (6) ElPuntAvui (opinió)

17 agosto 2017

 


Cop terrorista mortal a la Rambla

Jordi Grau

Han pas­sat set anys i els mit­jans n’han d’escriure i par­lar perquè el que va pas­sar aquell 17 d’agost del 2017 a la Ram­bla de Bar­ce­lona i en altres punts del país no només no es pot obli­dar, sinó que ens ha de ser­vir d’adver­ti­ment que en un món glo­ba­lit­zat estem en perill cons­tant. I no es tracta de fer alar­misme, sinó de recor­dar-ho, de tenir pre­sent que el que va pas­sar a Bar­ce­lona, com el que havia pas­sat el 2004 a Madrid, el 2016 a Niça i Brus­sel·les, aquell mateix any a Lon­dres i poste­ri­or­ment a París i a tants altres llocs del món, pot tor­nar a pas­sar. Tal dia com avui fa set anys li va tocar a Bar­ce­lona, que ja feia temps que era la capi­tal del cen­tre d’acti­vi­tats d’Estat Islàmic al Medi­ter­rani. Se n’havia escrit molt. I després de l’atemp­tat a Bar­ce­lona es van publi­car plans per des­truir la Sagrada Família. Sem­blava el guió d’una pel·lícula, però el que algú va dis­se­nyar es va con­ver­tir en tràgica rea­li­tat, amb setze per­so­nes mor­tes només perquè esta­ven pas­se­jant per la Ram­bla, cir­cu­lant en cotxe per Bar­ce­lona o pas­se­jant a Cam­brils. També van morir vuit dels mem­bres d’aque­lla cèl·lula islàmica que es va crear i radi­ca­lit­zar a Ripoll al dic­tat d’un imam, Abdel­baki es Satty. Ho van fer a la casa ocu­pada d’Alca­nar, al Montsià, on pre­pa­ra­ven el gran atemp­tat, a Cam­brils, on volien per­pe­trar una altra mas­sa­cre, i a mans dels Mos­sos d’Esqua­dra.

Escric per recor­dar. Fa set anys era de vacan­ces i la incre­du­li­tat del que expli­ca­ven ràdios i tele­visió m’hi va man­te­nir engan­xat. Van ser dies com­pli­cats i com­ple­xos fins que va caure el dar­rer dels fugits. Va ser hor­rorós com­pro­var que a casa pas­sava allò que havíem vist en altres ciu­tats. Després van venir mol­tes infor­ma­ci­ons, les rela­ci­ons de l’imam amb els ser­veis d’intel·ligència espa­nyols, el paper del CNI i les infor­ma­ci­ons que tenien moni­to­rit­zats els telèfons dels mem­bres de la cèl·lula. I una inves­ti­gació fosca i un judici encara més fosc. No es tracta d’abo­nar teo­ries de la cons­pi­ració, però no es va anar al fons de la qüestió i mai ningú ha sabut expli­car-ne el perquè. Un mes i mig després de l’atemp­tat de la Ram­bla es va fer el referèndum de l’1 d’Octu­bre. Pot ser una expli­cació.

El comis­sari Villa­rejo va dir ben alt que el petit ensurt que es volia donar a Cata­lu­nya se’ls va esca­par de les mans. Va donar noms i cognoms. És clar que a Villa­rejo, que és un men­ti­der i sem­pre juga a favor seu, només se l’escolta quan el que diu és favo­ra­ble a les tesis defen­sa­des. Però es pot asse­gu­rar que no es va anar al fons de la inves­ti­gació. El Congrés tam­poc. Una cèl·lula radi­ca­lit­zada a Ripoll podia fer tant de mal sense ser detec­tada? Aquell dia hi va haver morts, nens, homes i dones. I més de cent ferits de 34 naci­o­na­li­tats dife­rents. I un sen­ti­ment d’orgull cap a la nos­tra poli­cia i de pre­o­cu­pació pel que podia haver pas­sat si no hagués explo­tat la casa d’Alca­nar. Set anys després encara hi ha dub­tes. No es va trac­tar bé les vícti­mes. En canvi hi va haver molt de bonisme en la manera com es va trac­tar el que havia succeït a Ripoll. El que més abona les teo­ries de la cons­pi­ració és la manca de trans­parència en les inves­ti­ga­ci­ons. I van que­dar enlaire mol­tes més pre­gun­tes que no res­pos­tes dona­des. És clar que a vega­des les teo­ries de la cons­pi­ració hi toquen més del que convé a la segu­re­tat de l’Estat.

Opinió:

Només una breu correcció a la informació que ens aporta en Jordi Grau. Quan diu que van ser “mes de cent ferits”, obviament es refereix a les xifres que apareixen en l’Auto de Procesamiento d’octubre de 2018… però la tasca asistencial i de recerca portada a terme exclusivament per la Unitat d’Atenció i Valoració a Afectat pèr Terrorisme (UAVAT va fer surtir a la superficie una quantitat de persones afectades que va pujar aquesta cifra fins als 345 ferits que apareixen a la sentència de l’Audiencia Nacional de maig de 2021 i es certificada en la sentència de novembre de 2023 pel Tribunal Suprem.

Ep, al tanto, quina casualitat que les primeres xifres oficials apareguesin un cop ja havía transcorregut l’any que la legislació espanyola ofereix per solicitar el reconeixement com a víctima del terrorisme en el Ministerio de Interior.

Però la creació de la UAVAT al febrer de 2018 i la nostre tasca de recerca de les probables víctimes que, reitero, no va fer cap altre associació, fundació, plataforma o xiringuito variat “de” víctimes del terrorisme, va portar a que finalment, siguin 345 les persones afectades i reconegudes per sentència.

Sense oblidar a les 123 que apareixen en el sumari i que no apareixen en la sentència.

Amb raó, el Jutge Alfonso Guevara va dir a la sentència de maig de 2021, a les págines 990 a 992 que “las víctimas han sido las grandes olvidadas en la investigación”, entre altres frases lapidaries envers la tasca de l’administració que, se suposa, ha de vetllar pels drets dels ciutadans que hem patit un atemptat terrorista.

 

 

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario