19 agost 2024 RM Sobre el lliurament d'IronMan a l'Ajuntament de Ripoll

19 agost 2024

 

 

Sobre el lliurament d'IronMan a l'Ajuntament de Ripoll

Per començar, vull agrair a l'Ajuntament de Ripoll l'organització de l'acte d'homenatge a les víctimes del terrorisme, centrat especialment en les 16 persones assassinades als atemptats de l'agost del 2017.

Aprofito a recordar que el monòlit i la placa, de composició excel·lent, són la conseqüència d'una visita realitzada el març passat a la seu de la UAVAT per part de l'alcaldessa i un regidor de Ripoll. En aquell moment, també hi havia Javier Martinez al despatx.

Una visita que tenia com a objectiu donar-los a conèixer la realitat social, mèdica, jurídica i assistencial en què es troben les més de 270 víctimes a les que seguim atenent des de la UAVAT.

Sí, la UAVAT va cessar les activitats tècnicament el maig de l'any passat però, com és obvi, vam continuar atenent en la mesura possible tantes i tantes persones afectades. El que no podem fer és continuar la recerca de les que encara no hem localitzat perquè diferents conselleries de la Generalitat es van comprometre a aportar els recursos tècnics per a això i, evidentment, no ho han fet.

Dit això, recupero el fil de l'escrit.

Quan els representants de l'Ajuntament de Ripoll van plantejar què podien fer, com a Ajuntament, per ajudar o col·laborar els vàrem presentar la proposta de tenir un lloc físic on fer homenatges o actes similars. Els vàrem dir que a Terrassa, Barcelona, ​​Sabadell, Palau Solità Plegamans o Vic ja existien monuments adreçats al reconeixement, homenatge i record a les víctimes.

Resultat: l'acte d'ahir a Ripoll en què he tingut l'immens honor de col·laborar igual que en tots els anteriors des del 1990 com a mínim. Per exemple, el de dissabte passat a la Rambla, com fa des del 2018.

En el transcurs de l'acte celebrat ahir diumenge a Ripoll va passar quelcom que estava fora de tot el protocol i l'organització prèvia. Hi haurà molts lectors que potser no saben que als actes que se celebren anualment a la Rambla hi acudeixen un gran nombre de víctimes del terrorisme. Dissabte passat van assistir-hi víctimes d'atemptats de l'extrema dreta, de Grapo, d'ETA, de Terra Lliure, d'Scala Barcelona, ​​catalans que van patir atemptats gihadistes a l'estranger i, òbviament, víctimes de l'11-M i, sobretot, d'agost2017 .

I una cosa que molt poca gent coneix és que als actes de La Rambla han acudit des d'Austràlia i en tres ocasions, Andrew i Jumarie... els pares de Julian Cadman, el nen de set anys assassinat a La Rambla. I potser menys gent coneix que Andrew i Jumarie aporten a l'acte una figura d'IronMan, que col·loquen a una de les jardineres al costat de les flors.

És evident que deixar una figura tan representativa a la jardinera és una temptació per a qualsevol nen (o no tan nen) que la vegi allà. Per això, a l'acte de 2022 vaig parlar amb Andrew i Jumarie i els vaig dir que, en aquell dia tan assenyalat, les víctimes que ens quedem per informar als vianants què signifiquen aquelles jardineres també vigilaríem perquè ningú s'emportés la figura d'IronMan i després, un cop retirades les jardineres, recuperar la figura “i tenir-la a la seu d'UAVAT vigilant la porta perquè els dolents no hi puguin entrar”. Així ha estat des del 2022.

El passat dissabte, Andrew i Jumarie van assistir per tercera vegada a l'acte des d'Austràlia. Allà van deixar IronMan i allà vam estar nosaltres per vigilar i portar-lo avui dilluns al despatx, juntament amb el seu company de 2022.

A l'acte a Ripoll hi acudim víctimes d'extrema dreta, d'ETA i d'agost del 2017. L'Ajuntament de Ripoll va organitzar el protocol i va decidir que quatre víctimes tinguéssim l'honor de prendre la paraula i adreçar-nos als assistents. L'ordre que van establir va ser Robert, Iolanda, Iván i Javier. Per motius de salut Javier no va poder assistir i va remetre un escrit que va llegir Ana, també víctima dels atemptats de l'agost del 2007.

Preparant la intervenció la matinada de diumenge i veient que a la bossa portava la figura, vaig decidir que parlaria d'IronMan, com a mostra del contacte permanent entre víctimes de més de 30 països afectats. Països limítrofs com Portugal i França o tan llunyans com Austràlia.

Quan vaig acabar la meva intervenció, em vaig retirar per donar pas a Iolanda, Iván i Ana. I va ser en aquell moment quan el Jordi, víctima d'un atemptat de l'extrema dreta em va fer una proposta magnífica: lliurar la figura d'IronMan a l'Ajuntament de Ripoll com a agraïment per l´acte que s´estava celebrant i pel monòlit i la placa.

La placa, la primera placa on figurava el nom de JULIAN CADMAN.

El vaig consultar amb les altres víctimes allà presents i la resta ja és història. Un dels millors tancaments en què he tingut el privilegi de participar des d'un primer acte el 1989.

Només sé que IronMan (i JULIAN amb ell) vigilaran, des de l'Ajuntament de Ripoll, que els dolents no entrin a la ciutat.