17 agost 2024 (8) TV3 (opinió)

17 agost 2024 

 

 

Homenatge solemne a les víctimes del 17A, mentre els afectats reclamen que s'investigui

Després de l'acte institucional a la Rambla de Barcelona, un grup de persones ha mostrat pancartes per protestar per l'actitud de l'administració i reclamar que s'aclareixin els interrogants d'aquells atemptats 

Set anys després dels atemptats de Barcelona i Cambrils, aquest 17 d'agost s'ha fet a la Rambla un acte d'homenatge a les víctimes, que continuen reclamant una nova investigació per aclarir els interrogants que encara hi ha entorn dels atemptats jihadistes on van morir 16 persones.

L'homenatge s'ha fet al pla de l'Ós de la Rambla, al mosaic de Joan Miró, el mateix lloc on es va aturar la furgoneta fa set anys després de l'atropellament massiu.

Com en anys anteriors, l'homenatge institucional, convocat per l'Ajuntament de Barcelona, ha estat un acte sobri, sense parlaments, amb protagonisme per als familiars de les víctimes i els supervivents, que s'ha fet en un silenci respectuós. 

L'acte ha començat amb un minut de silenci, que ha anat seguit de la música en directe d'"El cant dels ocells", interpretada pel violoncel·lista Marçal Ayats, i les ofrenes florals: primer la de les víctimes i els familiars, després dels representants institucionals i, en últim lloc, dels cossos de seguretat i d'emergència.

Hi ha acudit l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, acompanyat del president del Parlament, Josep Rull, dels consellers d'Interior, Núria Parlon, i de Justícia, Ramon Espadaler, del delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, i del tinent d'alcaldia de Seguretat, Albert Batlle. El president de la Generalitat, ha recordat l’aniversari a les xarxes.

Al final de l'acte, les víctimes han entregat als representants polítics un comunicat amb les seves reivindicacions.

"Estem demanant un protocol d'assistència a víctimes postatemptat terrorista, que no existeix, i estaria englobat en una cosa tan lògica com una llei d'atenció a víctimes del terrorisme a Catalunya", ha resumit el seu portaveu, Jordi Manrique, a Catalunya Ràdio.

Protesta de les associacions de víctimes

Immediatament després de l'acte institucional, unes desenes de persones que es mantenien en un segon pla han aixecat pancartes amb missatges reivindicatius, en una protesta d'associacions de víctimes, que han volgut mostrar així que s'han sentit ignorades per l'administració.

"Estat assassí", "Prou impunitat" o "Prou botxins" eren alguns dels lemes que s'hi podien llegir.

En tot moment, hi ha hagut silenci, a diferència de les escridassades que es van sentir en anys anteriors. Els polítics s'han acostat a saludar-les.

El d'aquest any és el primer aniversari on la sentència del cas ja és ferma. Hi ha 350 persones que arrosseguen seqüeles, reconegudes judicialment, però moltes no han rebut cap indemnització.

Per la seva banda, Javier Martínez, el pare del nen assassinat a la Rambla que llavors tenia tres anys, ha continuat la seva reivindicació per aclarir el que va passar. Ha anunciat, a través de les xarxes socials, la presentació d'una demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg i ha demanat donacions per poder assumir els costos judicials.

Tot i que han passat set anys, algunes incògnites sobre els atacs encara es mantenen. De fet, Junts per Catalunya va incloure en els acords per investir Pedro Sánchez una comissió d'investigació dels atemptats al Congrés dels Diputats llargament reclamada. Finalment, es va constituir fa cinc mesos, però encara no s'ha marcat cap calendari.

Davant de l'Audiència de Barcelona, aquest dissabte també han protestat un centenar de persones contra els "impediments" de l'Estat a l'hora de "clarificar responsabilitats" pel 17-A. El president de l'Assemblea Nacional Catalana, Lluís Llach, i la presidenta de Junts, Laura Borràs, han assistit a la concentració, amb el lema "La judicatura espanyola tapa els crims d'Estat i de falsa bandera".

La cèl·lula de Ripoll

Les investigacions dels atemptats van portar a una cèl·lula formada per 11 joves, la majoria veïns de Ripoll, dels quals dos van morir en una explosió a Alcanar, al Montsià. Aquest episodi va precipitar l'atropellament improvisat a la Rambla, la tarda del 17 d'agost, i el posterior atac al passeig Marítim de Cambrils, ja durant la matinada del 18 d'agost.

Els morts a l'explosió van ser l'imam de Ripoll i agent radicalitzador Abdelbaki Es Satty i Youssef Aalla, mentre que Houli Chemlal va sobreviure i va ser detingut.

Cinc d'ells van ser abatuts pels Mossos d'Esquadra després de l'atemptat de Cambrils (Said Aallaa, Mohamed Hychami, Omar Hychami, Houssaine Abouyaaqoub i Moussa Okabir), mentre que a Subirats van neutralitzar Younes Abouyaaqoub, el conductor de la furgoneta i autor material de l'atropellament massiu de la Rambla i que va assassinar d'una punyalada un jove a Barcelona per fugir en el seu vehicle.

En relació amb els atemptats també van detenir a Driss Oukabir, per llogar la furgoneta que van fer servir en l'atropellament, i Said Ben Iazza, per deixar els seus documents d'identitat perquè la cèl·lula adquirís els precursors dels explosius.

Driss Oukabir va ser condemnat a 36 anys de presó, encara que complirà la pena al Marroc, després de la sol·licitud d'expulsió del Ministeri de l'Interior. Mohamed Houli Chemlal va ser condemnat a 43 anys i Said Ben Iazza a 8, que finalment el Tribunal Suprem va reduir el 2023 a 18 mesos de presó, si bé ja es trobava en llibertat condicional des del 2021.

Opinió:

Me agradaría aclarir un parell de dades sobre la informació present. Al parlar de “protesta de les associacions de víctimes” e inmediatament comentar sobre el grup de persones que ensenyaven una sèrie de pancartas, es pot cometre l’error de pensar que eren víctimes o alguna assoviaciñó concreta.

Evidentment, qui portava les pancartas (amb tot el seu dret a fer-ho, nomès faltaría) son ciutadans que exigiesen mes claredat en la investigació que encara cal fer (i coincideixo plenament amb les seves reclamacions). Però, dit aixó, es obvi que NO son cap associació de víctimes.

I un altre coseta amb un somriiure de orella a orella… el meu cosí Jordi Manrique es un excelent col·laborador de la UAVAT (es l’informàtic i fotògraf voluntari) però prou colabora com per ser, a mes a mes (pobret meu), el portaveu de la UAVAT.

Si de cas, sería servidor, Robert.