18 agost 2017 (3) ElPuntAvui (opinió)

18 agost 2017

Els nivells d’alerta

 Aquestes són les sigles dels nivells d’alerta antiterrorista

 El Ministeri de l’Interior de l’Estat espanyol és qui té la competència d’aplicar un augment o disminució dels diferents nivells

 Des del 2015, en què es va actualitzar l’aplicació a 5 nivells, s’utilitza un codi de colors, de menys a més: verd, groc, taronja, vermell i negre

Les hores i dies posteriors a un atemptat terrorista se sent a parlar amb més intensitat dels nivells d’alerta antiterrorista (NAA), però què són aquests nivells? Qui els aplica? Amb quin criteri? Què comporten?

A Catalunya, fins ahir, estàvem en nivell 4, que és el considerat de risc alt. En aquest nivell alguns agents de policia fan el servei diari amb armes llargues (subfusells, metralladores i altres armes de foc que o siguin pistoles) i amb més proteccions, com ara cascos i escuts. S’augmenta el nombre d’agents, sobretot en esdeveniments d’afluència massiva, com ara concerts, celebracions esportives i manifestacions.

Durant les hores posteriors a l’atemptat d’ahir a la Rambla, els accessos a Barcelona van estar estrictament controlats pels Mossos i no es podia entrar ni sortir de la ciutat sense passar per aquests controls. Això, que semblaria un augment de nivell, en realitat correspon al nivell 3, de risc mitjà, en què augmenta l’activitat de la policia amb més agents en els mitjans de transport i, com va ser el cas, en què s’estableixen controls de vehicles i persones en autopistes i carreteres i, naturalment, es reforça la vigilància en objectius terroristes potencials.

Després dels atemptats de l’11 de març del 2004 a Madrid es van aplicar els nivells d’alerta antiterrorista en el Pla de Prevenció i Protecció Antiterrorista (PPPA), que és competència del Ministeri de l’Interior, en concret de la Secretaria d’Estat de Seguretat, com ara augmentar o rebaixar el nivell d’NAA. Fins al 2004, els nivells d’alerta eren tres. El juliol del 2009 es va actualitzar el protocol i es va ampliar a 4 nivells amb dos graus d’intensitat per a cadascun, alta i baixa.

Aquests van ser els nivells aplicats fins al maig del 2015, en què es van eliminar els graus d’intensitat i es van establir els nivells actuals: nivell 1, color verd, risc baix; nivell 2, color groc, risc moderat; nivell 3, color taronja, risc mitjà; nivell 4, color vermell, risc alt; nivell 5, color negre, risc molt alt.

El nivell 5 comporta mesures de caràcter excepcional. S’activen al màxim tots els serveis i recursos disponibles, inclosa la sol·licitud de suport de les Forces Armades. Arribats a aquest extrem, l’exèrcit faria tasques de vigilància en infraestructures crítiques i altres objectius estratègics. També podrien dur a terme reconeixements aeris d’objectius no urbans i, paral·lelament, es podria decretar una restricció i control de l’espai aeri.

A l’Estat espanyol, activar un NAA concret és competència del Ministeri d’Interior i comporta unes implicacions econòmiques importants. El criteri per aplicar un nivell o un altre es basa en les informacions dels serveis secrets sobre amenaces i la vulnerabilitat d’objectius terroristes potencials. Per avaluar l’amenaça es té en compte la capacitat terrorista en tot moment, cosa encara més complicada del que ja és des que els terroristes fan servir la modalitat d’atropellament massiu.

Aquests criteris no sempre són influenciables per atemptats en altres països, encara que siguin veïns. Per exemple, després de l’atemptat amb camió en una fira nadalenca de Berlín, el 19 de desembre del 2016, a l’Estat espanyol es va mantenir el nivell 4 d’alerta.

Les diferents alertes del PPPA són eines que l’administració aplica a la mateixa administració i que afecten les forces i cossos de seguretat de l’Estat i a l’exèrcit. Tret de restriccions d’accessos puntuals, no ha d’afectar la ciutadania. Però una pregunta lògica de la ciutadania quan un atemptat la toca de prop és si pot col·laborar d’alguna manera. Doncs sí, trucant al 112 per explicar qualsevol sospita relacionada amb el terrorisme.

Defcon

No tots els països apliquen aquests nivells d’alerta. Als Estat Units fan servir els Defcon, acrònim de ‘defense condition’ (“condició de defensa”). L’ordre és invers, el nivell més baix d’alerta és el 5, que és el d’una situació de pau. El Defcon 3 només s’ha aplicat en tres ocasions, l’última, després de l’atemptat de les Torres Bessones de Nova York. El nivell 2 s’ha aplicat en dues ocasions, en la crisis dels míssils amb Cuba i a l’inici de la guerra del Golf. El nivell de Defcon 1 no s’ha aplicat mai.

    

Opinió.

El terrorisme d’origen yihadista ha tornat a actuar al nostre país, en aquest cas a Barcelona i he tingut que deixar les vacances per tornar a la meva estimada ciutat per col·laborar en tot allò que molta gent sap que puc oferir.

Davant de l’allau de informació que apareix sobre l’atemptat a Les Rambles i al desposar de molt poc temps per coordinar el blog crec que serà mes adient oferir informació relacionada amb aspectes mes técnics i no tant de informació general.

Com que he rebut moltes consultes sobre la questió del nivell d’alerta, la informació que adjunto es una de les mes complertes que he localizat en les últimes 24 hores.