18 octubre 2023 (6) Aportació

 

 

 

 

18 octubre 2023

El “timador” que es fa passar per “víctima”

Són les dotze del migdia del dia del Pilar, he anar a la meva parròquia per uns temes i quan surto m’aborda un home d’uns quaranta anys, potser menys, que em pregunta si hi ha missa, li dic que no, que és un bateig i em contesta contradit, com confós, que ell que és de Saragossa i molt creient es perdrà la missa del dia del Pilar.

L’adreço a llocs on pot anar a missa vespertina i doncs que segueix el mateix camí que jo, se m’enrotlla. Porta poc que viu al barri, li agrada molt Barcelona, però no pot acostumar-se a l’aigua de l’aixeta de dolenta que és, l’han destinat a Barcelona, em parla de la caserna del Bruch, de Capitania, és militar del TEDAX, es va enrotllant i em diu que ell és el bebè que van trobar viu entre les runes a l’atemptat d’ETA contra la caserna de Saragossa en el qual van morir els seus pares, així calculo que té 36 o 37 anys, diu que el van criar els avis, que no volien que fos guàrdia civil i que per això es va fer militar com els seus oncles.

Em parla de la parròquia, diu que els seus oncles a Madrid van a la que regenta la mateixa congregació a Madrid i per això s’ha atansat a aquesta parròquia, em parla d’un parell de sacerdots, em dona quatre detalls, em diu que el seu nom és Carlos Garcia Ferrer i no desconfio d’ell doncs em sona un general dels anys noranta amb aquest nom a l’Acadèmia General Militar i a la Divisió d’Urgell.

Estem propers a acomiadar-nos, em convida a visitar la caserna, li he confiat el meu interès per la història i m’ofereix la gran biblioteca que tenen al quarter del Bruc, gairebé al final m’explica que li ha deixat el cotxe al company de pis, militar com ell, per anar a València el dia de festa i a la guantera tenia la cartera i s’ha quedat sense diners i haurà de beure aigua de l’aixeta, o sigui que em demana diners per comprar unes ampolles d’aigua, no sense abans preguntar-me els horaris de les misses per a poder venir regularment i que ja continuaríem la xerrada.

No me’n refio. Camí de casa m’assento amb un banc i miro pel mòbil l’atemptat de Saragossa de 1987, entre les víctimes no hi ha cap Garcia ni cap Ferrer. A part això del bebè entre les runes no surt per enlloc. Com sospitava era un estafador.

Quan tinc la oportunitat parlo amb el rector, li explico, també el va trobar fa uns mesos amb una història semblant i el cas és que ho va comentar amb les catequistes i també el coneixien, no seria d’estranyar que anés en la història per totes les parròquies i altres llocs de la ciutat, fer-se la víctima sempre es rendible, a més ell no té pressa, té facilitat de paraula i la gent, molt bon cor.

Joan Pallarès-Personat.

Opinió:

Agraeix-ho l'escrit enviat per en Joan Pallarès-Personat per què em dona l'oportunitat de recordar que, de timadors i de impostors a La Sagrera i rodalies, n'hia més d'un...