viernes, 6 de septiembre de 2024

06 setembre 2024 Vilaweb (opinió)

06 setembre 2024 


 

La Guàrdia Civil no aconsegueix de destruir les proves del 17-A

L'Audiència espanyola no ha acceptat la petició de la Guàrdia Civil de destruir proves abans no s'acabi el termini per a poder presentar una demanda europea

La Guàrdia Civil ho ha demanat abans no s’acabi el termini per a poder presentar una demanda davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per descobrir tots els detalls dels fets. La defensa dels pares del nen, formada pels advocats Agustí Carles i Jaume Alonso-Cuevillas, van argumentar que, com que encara eren dins el termini de quatre mesos per a presentar la demanda europea, s’aturés qualsevol destrucció de proves mentre el TEDH no resolgués si l’acceptava o no. “Per això és possible que calgui practicar novament prova sobre els efectes i evidències que aquí podrien ser destruïts, o lliurats, tal com sol·licita la Direcció General de la Guàrdia Civil, per la qual cosa entenem que no escau i, per tant, ens oposem a aquesta petició”, deia l’escrit.

La família considera que s’ha vulnerat el dret de saber tota la veritat i, arran de la decisió del Tribunal Constitucional de rebutjar un prmer recurs, el pare del nen, Javier Martínez, vol dur el cas a la justícia europea. Per fer-ho, demanen donatius per sufragar el cost judicial que implica. L’Audiència espanyola ja va demanar a la fiscalía a començament d’any si podia destruir la gran quantitat de proves relacionades amb el procediment judicial dels atemptats. En concret, el decret del lletrat de l’administració de justícia del servei d’executòries de la sala penal demanava si es podien destruir els ordinadors, tauletes, telèfons mòbils, targetes SIM, targetes i llapis de memòria, càmeres de fotografies, a banda de documentació, elements per a fabricar explosius, vídeos i banderes de l’Estat Islàmic i més objectes. També preguntava a la policia on eren els vehicles dels condemnats i els morts, com ara la furgoneta d’Abdelbaki es-Satty, l’imam de Ripoll, dos turismes dels germans Abouuyaqub, la moto de Mohàmmed Hichami i els vehicles que els atacants van llogar per cometre els atemptats.

Opinió:

Ja ho he dit en una opinió anterior però em ratifico. Si alguna cosa ha agafat per sorpresa a l'administració, ha estat que les víctimes estiguessin unides en un grup de suport i d'assessorament.

Això em va quedar molt clar quan el desembre de 2017 vaig contactar, gràcies a una periodista, amb les primeres víctimes dels atemptats d'agost2017: en Rubén i la Nuria, víctimes a Cambrils.

Quan em van dir que ningú, en cinc mesos, havia contactat amb ells va ser la confirmació. Cap administració, ni la que per llei té les competències en la matèria ni cap entitat que (suposadament) treballen per "LAS" víctimes del terrorisme els havia buscat per atendre'ls. I quan passats uns mesos en Javier va contactar amb la UAVAT gràcies al suggeriment d'un altre coneguda periodista i escriptora, tot es confirmava encara més.

Per tant, moltes víctimes comparteixen el desig de justícia i de voler saber molt més del qual, fins ara, s'ha donat com a versió oficial.
I òbviament és una qüestió que molesta a molta gent que hagués desitjat que els afectats estiguessin callades i plorant les seves situacions personals tancats a casa.
De què, sinó, tant abandonament per part la majoria dels consolats i ambaixades? Com a mínim, Regne Unit, Algèria i el Japó van col·laborar... per què la resta no? Perquè es creien el que els explicaven des de les altes esferes del govern central sense dubtar gens ni mica?

Bé, dit tot això, només espero que l'administració catalana faci la tasca que, malgrat tenir l'obligació de fer-ho, no han fet des d'altres indrets. I que destinin un pressupost per defendre el dret de "LAS" víctimes dels atemptats d'agost2017 a conèixer realment el que es va fer malament per evitar que es repeteixin les errades.

Recordo quan al 1990 un grup de víctimes d'Hipercor varem tenir que abonar les despesses dels advocats que ens van representar (tot sigui dit, amb unes tarifes molt económiques). Tornará a pasar el mateix perque la gent afectada pugui veure garantits els seus drets a investigar?

Si us plau, que l'administració colabori es una questió de seny i de empatía. Ho fará?


 

No hay comentarios:

Publicar un comentario