viernes, 27 de septiembre de 2024

27 setembre 2024 (3) elmon.cat (opinió)

 

27 setembre 2024 



L’Advocacia de l’Estat admet que el 17-A no és un cas tancat

La lletrada de la Moncloa demana no destruir proves, contra l'opinió del fiscal, perquè el cas podria ser reobert a Estrasburg

Un Seat Ibiza ha deixat al descobert les costures del cas dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost de 2017. En concret, l’oposició de l’Advocacia de l’Estat a la destrucció del vehicle que era una prova que es va fer servir en el judici i que restava en els magatzems policials des dels dies de l’atac. De fet, els advocats de l’Estat demanen que es revoqui la destrucció ordenada per l’Audiència Nacional del vehicle que era propietat d’un dels terroristes abatut pels Mossos d’Esquadra.

Segons els lletrats de la Moncloa, el fet que s’hagi interposat una demanda pel dret a saber la veritat davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) fa possible que es faci reobrir el cas i, per tant, que sigui necessari revisar totes les proves. Per això, Zaida Isabel Fernández Toro, l’advocada de l’Estat que signa el recurs de reposició per tal d’evitar la destrucció i la conversió en ferralla del vehicle prega als tribunals “cautela i prudència” per tal de preservar una prova que podria ser examinada de nou, segons el que dictamini el TEDH. Un posicionament contrari al que ha mantingut el ministeri fiscal, que va demanar tirar endavant amb la destrucció, i que implica l’acceptació que el 17-A no és un cas tancat.

Un vehicle que ve de l’agost de 2017

El Seat Ibiza II va ser un dels vehicles confiscats pels Mossos d’Esquadra al cap de pocs dies de l’atemptat. El vehicle va ser utilitzat per Younes Abouyaaqoub, el terrorista que va entrar amb la furgoneta per la Rambla i va ser abatut a Subirats (Penedès) després de quatre dies en cerca i captura. El pare de Younes, Omar Abouyaaqoub, que utilitzava el vehicle per als seus desplaçaments per treballar, va reclamar el vehicle en el seu dia, però li va ser denegat perquè encara no s’havia celebrat el judici.

El passat mes de juny, un cop el Tribunal Constitucional va tancar el cas dins l’Estat espanyol, el pare de Younes Abouyaaqoub va tornar a reclamar el vehicle, tot pensant que el cas estava dat i beneït. Però unes multes endarrerides i el possible estat lamentable del vehicle el van fer desdir i va autoritzar al jutjat a “destruir-lo i a convertir-lo en ferralla”. El servei d’executòries penals va decidir, el passat 18 setembre, entendre les raons d’Omar Abouyaaqoub i procedir a la destrucció del cotxe, amb el consentiment del ministeri fiscal.

Nova fase

Malgrat que la decisió de destruir el cotxe estava presa, els advocats de la defensa del petit Xavier, el nen de Rubí que amb tres anys va ser assassinat a la Rambla, formada per Jaume Alonso-Cuevillas i Agustí Carles, van presentar un recurs de reposició contra la resolució que ho autoritzava. Els lletrats al·legaven la presentació d’una demanda davant el Tribunal Europeu de Drets Humans per vulneració del dret a saber la veritat. Una demanda que té per objectiu “condemnar el Regne d’Espanya per tal que es portin a termes les investigacions judicials necessàries per esclarir tots els fets relacionats amb els atemptats”. En el seu escrit, els lletrats apuntaven que era “possible que es practiqués novament prova sobre els efectes i evidències que podrien ser destruïts” i que, per tant, no procedia aquesta destrucció.

Curiosament, però, els advocats han rebut una ajuda amb la qual fins ara no havien comptat, la de l’Advocacia de l’Estat. Així, la lletrada de la Moncloa ha presentat també un recurs de reposició amb què s’oposa al posicionament del ministeri públic i del jutjat i clama perquè no es destrueixi cap prova perquè, agradi o no, el cas encara no està tancat. En el seu escrit, l’advocada ressalta que és “igualment notori” que s’ha anunciat una la demanda davant el TEDH després d’exhaurir la via impugnatòria de dret intern”. Una demanda que l’advocada de la Moncloa considera que “interessarà un nou examen d’allò que constitueix l’objecte del present procediment”.

Avís al tribunal

D’aquesta manera, en l’escrit, la lletrada remarca que “aquesta circumstància, si s’admet a tràmit la demanda davant el TEDH, podria implicar l’anàlisi de proves i evidències del sumari, per la qual cosa, en virtut d’una posició de cautela i prudència, aquesta part es veu obligada a interessar, a través del recurs de reposició, que es conservin les evidències que subsisteixen, fins que quedi culminada tota via possible de revisió de les actuacions“. Per tant, argüeix que “a l’efecte de poder conciliar aquesta posició conservadora i garantista” s’ajorni la destrucció del vehicle.

De tota manera, les proves que resten del cas encara perviuen als magatzems policials, tot i els intents de la seva destrucció. La darrera vegada va ser el passat 18 de juliol, quan el coronel en cap del Servei de Desactivació d’Explosius i Defensa adscrit a la Prefectura de Serveis Especials i Reserva de l’institut armat va remetre un ofici a la sala tercera de l’Audiència Nacional per demanar autorització per a la seva destrucció. Era la tercera petició, perquè l’institut armat ja va sol·licitar la destrucció de les proves el 20 de juny de 2022 i el 26 de juny de 2023.

La resposta, després d’una batalla entre les parts, va arribar el passat 6 de setembre, quan la sala penal que presideix Félix Alfonso Guevara va comunicar a l’institut armat que no destrueixi cap de les evidències i proves del cas que guarden a les seves dependències perquè la causa “continua oberta”. D’aquesta manera, amb brevetat i contundència, els magistrats responien a l’ofici de la Guàrdia Civil amb què tornaven a demanar permís, per tercera vegada, per destruir les peces de convicció i proves dels atemptats.

Opinió:

Doncs sembla que tots aquells que diuen que el cas està tancat o que "LAS" víctimes estan d'acord amb el que diu la sentència penal de l'Audiencia Nacional (maig 2021) o del Tribunal Suprem (novembre 2023) hauran de replantajar-se certes opinions que han donat en els últims dies.

Sincerament, dubto que molta gent que parla sobre la sentència s'hagi llegit els 1018 folis de la primera (maig de 2021) o els 347 de la segona (novembre 2023). I, òbviament, ja no parlo dels més de 68.000 folis que consta el sumari.

Però qui els hem llegit, analitzat i detallat pagina per pàgina podem dir que encara queden molts dubtes pendents de respostes.

Evidentment, aquestes dubtes es podrien haver aclarit, en molta calma i amb molta tranquil·litat, en la Comissió d'Investigació que al Parlament de Catalunya va presentar allà per l'any 2020. Però, ves per on, van haver un seguit de persones a les que es va demanar la seva compareixença que es van negar a venir a declarar amb l'excusa que no tenien la "OBLIGACION DE ACUDIR A UN PARLAMENTO DE RANGO MENOR".

Quina llàstima. Van perdre l'oportunitat de mostrar, de veritat, el seu respecte per LAS víctimes a les que tant diuen estimar, respectar i ajudar. I una merda!!!

 

 

Fem ciència ficció? Som-hi.

Si en aquesta Comissio del Parlament de Catalunya haguessin vingut a declarar...

oi que no hagués calgut esperar que una situació política DIFERENT a la qual es vivia aleshores obligues a fer ARA aquesta Comisión de Investigación en el Parlamento espanyol?

Oi que les víctimes que exigeixen saber s'haguessin pogut estalviar quatre anys d'espera i de seguir pensant amb els dubtes que ja tenien al 2020?

Oi que els personatges que es van negar a venir a declarar a un PARLAMENTO DE RANGO MENOR no esperaven, mai de la vida, haver de fer-ho ARA en un parlamento de rango MAYOR?

Oi que els alts estaments no podien ni pensar que moltes víctimes es trobarien per donar suport a les accions de les que el SENYOR Javier Martínez está portant a terme?

 

 

Hi ha moltes més preguntes que em guardo per la Comisión de Investigación en el Parlamento espanyol....

Però, si us plau, a tots els que veuen una qüestió política (o fins i tot partidista) en la recerca de saber què va fallar... els pregunto:

Saben realment que en pensen els familiars dels 16 assassinats, els 345 ferits relacionats a la sentencia i, fins i tot, els 123 que estan en el sumari i no apareixen a les sentencies?

Com es pot dir que “hay muchas víctimas que están de acuerdo con la sentencia” quan després resulta que son tres víctimes (a las que estimo i aprecio per la seva paciencia i dignitat) però que, malauradament, no es van personar a la causa penal?

Han pensat que hi ha víctimes de molts altres països que també volen saber que va fallar?

Saben que, com és lògic, moltes d'aquestes víctimes no tenen ni punyetera idea de la situació política catalana o espanyola?

I el que es encara mes curiós, saben que no els importa el més mínim el que passi amb aquesta situació política?

Acabo. Qui parla d'utilització política dels atemptats de l'agost de 2017 o fins i tot d'ús polític de "LAS" víctimes (o d'algunes d'elles), s'ha parat a pensar que l'any 2020 es podia haver trobat solució a moltes d'aquestes dubtes que tenen?

S'han llegit el que diu la pàgina 992 i 993 de la sentència 0015/2021 de 27 de maig de 2021 de l'Audiencia Nacional? Es pot llegir el següent:

“LAS VICTIMAS MERECEN EL RECONOCIMIENTO DE DICHA CONDICION QUE CONLLEVA, ADEMAS DEL RESARCIMIENTO ECONOMICO POR VIA ADMINISTRATIVA, EL TODAVIA MAS ESENCIAL DERECHO A LA MEMORIA HISTORICA. TIENEN DERECHO A CONOCER LA VERDAD…

EN EL PRESENTE SUMARIO, LAS VICTIMAS […] HAN SIDO LAS GRANDES OLVIDADAS DURANTE LA INSTRUCCIÓN […] OTORGANDO ASI AL MENOS SU DERECHO A LA VERDAD”

Només dir una cosa més. Si hi han víctimes de diversos països que, en molts casos, no es coneixen entre elles, però si contacten amb servidor i amb la UAVAT per dir-nos el que pensen, deu ser per alguna raó, segurament per la confiança que ens tenen perquè som els únics que han intentat ajudar-los amb els pocs o nuls recursos públics dels que disposem.

Però hi ha un tema comú en tots i cadascun d'ells: es el objectiu d'investigar per què es coneguin els errors comesos pels responsables i que no es tornin a cometre mai més i que ningú més pateixi al que ja han patit ells mateixos.

I AIXÒ NO VA NI D'IDEOLOGIES POLÍTIQUES NI D'IDEOLOGIES PERSONALS. VA D'EMPATIA E INTERÈS EN EL BENESTAR DE LA RESTA DE LA GENT.

I qui no ho vegi així, està convidat a venir a la seu de la UAVAT i ho podrem parlar amb tota la documentació pertinent.

Uy, perdó, m’oblidava d’un petit detall… el llistat de alguns que no van voler venir a declarar al Parlament català…

SORAYA SAENZ DE SANTAMARIA         

(exvicepresidenta del Gobierno España)

JUAN IGNACIO ZOIDO                

(exministro de Interior)

ALFONSO DASTIS                          

(exministro de Exteriores)

JOSE MANUEL GARCIA MARGALLO      

(exministro de Exteriores)

JOSEP ENRIC MILLO                                

(exdelegado del Gobierno España en Catalunya)

ANGEL GOZALO MARTIN             

(cap de la Guardia Civil a Catalunya)

DIEGO PEREZ DE LOS COBOS    

(representant del Ministerio de Interior espanyol a la Junta de Seguretat de Catalunya)

FELIX SANZ ROLDAN       

(director del Centro Nacional de Inteligencia CNI)

JOSE LUIS OLIVERA         

(director del Centro de Inteligencia contra el Terrorismo y el Crimen Organizado CITCO)

 

Apa, seguim treballant (mentres ens deixin…)

No hay comentarios:

Publicar un comentario