04 agosto 2018 Vilaweb (entrevistes)

04 agost 2018 

UN ANY DEL 17-A:

La UAVAT: 

“Els drets de les víctimes no poden dependre de terminis legals que no responen a cap realitat psicològica”

Un equip de psicòlegs i juristes, amb Robert Manrique com a assessor, treballa de "forma proactiva" per assessorar totes les persones "afectades" pel 17-A

Adaptar la realitat del dolor humà a les lleis sempre és molt complex. Les lleis marquen unes línies vermells que com a psicòlegs no entenem”.

Des d’aquesta premissa que constata la psicòloga Elisa Micciola fa setmanes que batalla la Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT). El seu assessor, Robert Manrique, explica que treballen “a contrarellotge” i de “forma proactiva” per trobar totes les persones ferides, físiques i psicològiques, en els atemptats del 17 i 18 d’agost a Barcelona i Cambrils per orientar-les i assessorar-les. De moment han contactat amb 83 famílies, algunes amb més d’una víctima, dels atemptats a la Rambla, la Diagonal, Cambrils i també de l’explosió d’Alcanar. Micciola, una de les coordinadores de la UAVAT, recomana a totes les persones que es van veure afectades en algun grau pel 17-A que, si encara no ho han fet, acudeixin a un professional, el metge de capçalera o psicòleg, per demanar un informe que “acrediti aquestes lesions”. “No pot ser que els drets de les víctimes estiguin subjectes a terminis administratius que no responen a cap realitat psicològica. Els manuals diagnòstics no parlen de terminis d’un any”, afirma aquesta psicòloga. Manrique critica que el Ministeri de l’Interior no hagi obert una oficina permanent per atendre les víctimes i les deixés “totalment abandonades”.

La llei marca el període d’un any des que es van produir les lesions per realitzar la sol·licitud per obtenir la indemnització. Tot i l’anunci del ministeri de l’Interior que reconeixeria totes les víctimes encara que fessin la sol·licitud fora de termini, la UAVAT avisa de la inseguretat jurídica que genera aquesta situació “a causa de l’ambigüitat de la llei”. Micciola lamenta que la Llei 29/2011, que reconeix i protegeix les víctimes de terrorisme a l’estat espanyol, “genera molts problemes a l’hora d’assessorar i orientar aquestes persones” i incideix que, sense “una llei sòlida, clara, que empari les víctimes”, acaben “depenent del criteri dels funcionaris i tècnics”. Davant aquesta situació d’inseguretat jurídica, la coordinadora de la UAVAT demana una llei “clara, sensible i que s’adapti a la realitat de les víctimes, i no que les víctimes s’hagin d’adaptar a les lleis”. La UAVAT insisteix que les víctimes dels atemptats són els ferits físics, els psicològics, els familiars i, també, ho poden ser els testimonis. “Estar en risc de mort també pot ser molt traumàtic”, apunta Micciola, que afegeix que de vegades carreguen amb un sentiment de culpa d’haver sobreviscut i la dificultat d’identificar-se com a víctimes. “Hi ha persones que tenen por de sortir de casa. Elles també són víctimes”, diu Manrique.

La revictimització dels ferits psicològics

Segons la coordinadora de la UAVAT, un dels problemes principals de la llei és en l’article 28, quan parla de lesions psicològiques i estableix que el termini d’un any començarà a comptar des del moment en què existeix un diagnòstic acreditatiu de les seqüeles que les vinculi amb l’atemptat. D’entrada, diu Micciola, perquè les lesions psicològiques poden sortir dies, setmanes o mesos després. “No pot ser que es prioritzin terminis administratius per sobre de terminis psicològics i emocionals”, afirma la coordinadora de la UAVAT. També, perquè necessiten un informe acreditatiu que estableixi que aquestes seqüeles han estat causades per l’atemptat. “Els ferits psicològics han de passar per aquest tràmit de reivindicar la seva realitat, reexplicar el que el va passar, sentir-se qüestionats, buscar proves que eren allà en aquell moment, aportar tiquets de comerços o restaurants, fotos”, apunta Micciola, que contrasta: “A un ferit físic ningú qüestiona que ha estat al lloc dels fets. Hi ha una atenció sanitària destinada a les seves ferides, que, malauradament, són la prova que estava allà”.

Drets de les víctimes

La UAVAT ha editat uns tríptics per informar les persones que van estar “presents” en els atemptats del 17 i 18 d’agost a Catalunya dels seus drets. Concretament s’informa que els ferits físics i psíquics com a conseqüència de l’atemptat tenen dret a sol·licitar a ser reconegudes com a víctimes de terrorisme. També aquelles persones que hi van morir tenen aquest dret. Les víctimes del 17-A s’han de dirigir a la Subdelegació General d’Ajudes a Víctimes de Terrorisme del Ministeri de l’Interior. Si se’ls denegués el reconeixement i, per tant, poder entrar en el circuit administratiu d’ajudes, podrien recórrer a la via judicial. La UAVAT els pot assessorar en tot aquest procés. Les persones afectades i els familiars que pateixin lesions o seqüeles psicològiques tenen dret a rebre atenció psicològica finançada, prèvia prescripció facultativa, amb un límit de 3.600 euros per tractament individualitzat. També existeixen ajudes i indemnitzacions específiques per mort o incapacitats –permanents, laborals, no invalidants-, entre altres. D’altra banda, la UAVAT informa en els tríptics que existeix un procediment penal pels atemptats de Catalunya i que les víctimes i afectats poden personar-s’hi. La unitat exposa que hi ha diverses entitats i administracions que estan personades a la causa, entre les quals l’Ajuntament de Barcelona i l’Associació 11M Afectats de Terrorisme, amb qui es troba vinculada la UAVAT i que exercirà la direcció lletrada de l’acusació popular.

“Malauradament, la mateixa feina que fa 31 anys”

Un equip de set persones, entre psicòlegs i juristes, va crear fa uns mesos la UAVAT després de sentir-se interpel·lats a nivell professional per les “mancances” de les administracions cap a les víctimes. “Les víctimes el que necessiten és sensibilitat”, afirma Robert Manrique, una de les veus amb més autoritat en defensa de les víctimes del terrorisme a l’estat espanyol. Ell va sobreviure a l’atemptat d’Hipercor que ETA va cometre el juny del 1987. La responsabilitat i empatia que Manrique sent amb les víctimes del 17-A el fan continuar treballant de forma incessable. “Em sap molt greu dir-ho, però la tasca que estem fent per trobar les víctimes em recorda exactament al mateix el que vam haver de fer fa 31 anys amb Hipercor. Estem com fa 31 anys. Haurien de ser els governs que es preocupessin de les víctimes i no que les víctimes haguessin d’anar darrere les administracions”, lamenta. En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona va recollir les reivindicacions de la unitat i hi va signar un conveni perquè s’encarregués de l’atenció individualitzada de les víctimes dels atemptats terroristes del 17 d’agost.Manrique critica que l’oficina que la delegació del govern espanyol va obrir per atendre les víctimes només estigués activa una setmana, després dels atemptats: “La setmana on els morts s’estaven enterrant; els ferits estaven sobrevivint a la UVI; els familiars no estaven per res més que estar a l’hospital i els testimonis presencials, la gran majoria, estaven tancats a casa. El 29 d’agost marxa l’oficina i la gent queda totalment abandonada. Hauria estat lògic que hi hagués una oficina fins que s’acabés el termini, és a dir, que ara encara estigués oberta”. Manrique inquireix: “Creieu que una víctima, una setmana després de viure uns fets tan tràgics es preocuparà per omplir una sol·licitud per rebre una indemnització?”

https://www.vilaweb.cat/noticies/un-any-del-17-ala-uavat-els-drets-de-les-victimes-no-poden-dependre-de-terminis-legals-que-no-responen-a-cap-realitat-psicologica-3/