10 abril 2018
Les accions dels CDR
no són terrorisme
En un país que ha
patit el flagell d'ETA i el del gihadisme convé no banalitzar els actes de
terror
Després de la rebel·lió i la sedició,
el terrorisme. Complint ordres del Jutjat Central
d'Instrucció número 6 de l'Audiència Nacional, la Guàrdia Civil va
portar a terme una operació contra els Comitès de Defensa de
la República (CDR)
per les protestes que es van produir fa una setmanes arran de l'ordre de
processament dictat pel jutge Pablo Llarena contra els líders del procés i l'arrest de Carles Puigdemont a
Alemanya. Una dona va ser detinguda sota l’acusació de rebel·lió i terrorisme i
de coordinar els CDR, després que viralitzés per les xarxes un missatge d'àudio
en què detallava una sèrie d'accions com la presa dels ports i el bloqueig de
Mercabarna. La fiscalia de l'Audiència Nacional,
a instàncies de la qual ha actuat el jutjat, considera que els promotors
d'aquests «actes vandàlics» posen en perill «la pau pública, l'ordre
constitucional i la mateixa essència del sistema democràtic». D'aquí l'acusació
de rebel·lió (el discutit i discutible supòsit legal que sosté el jutge
del Tribunal Suprem Pablo Llarena) i de terrorisme.
Convé dir-ho sense ambigüitats: les accions dels CDR de les
últimes setmanes no són actes de terrorisme. Són actes vandàlics, de sabotatge,
de trastorn de l'ordre públic. En els enfrontaments amb els antiavalots dels Mossos d’Esquadra hi
va haver resistència a l'autoritat i agressions. Tot plegat ha de ser
investigat i, si s'escau, posat en mans de la justícia. Però en un país com
Espanya, que ha patit amb tant de rigor el terrorisme d'ETA i
el gihadisme, voreja perillosament la banalització del
terrorisme qualificar així els actes dels CDR dins d'una estratègia general que
busca vincular el procés amb la violència ara i, retrospectivament,
en els nefastos dies de setembre i octubre. Crida l'atenció que l'operació arribi
després que des de diferents àmbits polítics s'equiparessin els CDR amb
la kale borroka.
La justícia alemanya ja
ha donat una seriosa bufetada a l'Estat espanyol pel peculiar concepte de
violència amb què s'està tractant penalment la causa oberta contra l'independentisme.
Abans ja ho van fer prestigioses veus jurídiques dins del país. Ara s'insisteix
en això amb el terrorisme. Deixar en mans de la justícia un problema polític ja
va ser una mala idea. Forçar la interpretació de la justícia és un camí encara
pitjor.
Opinió:
Només afegir que som moltes les víctimes que ja hem parlat
sobre el tema i que no entenem que es frivolitzi i es minimitzin els estralls
perpetrats a comseqüència dels atemptats terroristes al posar-los a la mateixa
alçada que el fet de tallar carreteres o aixecar les barreres dels peatges.
De fet, si aquestes accions fosin catalogades de
“terrorisme”… on son les víctimes? En quin hospital han estat ingresades? I dic
lo dels hospitals perque ens trobem que en les últimes dècades ha hagut gent
que sense haver trepitjat mai un sol hospital o una sola consulta médica o un
sol cementiri es crecen amb el dret adquirit de parlar en nom de les víctimes
reals, de las que han patit la mort de un èsser estimat o hem patit Graus
ferides físiques, psicològiques o dels dos tipus alhora…
D’altre banda, aquelles persones que se sentin afectades
per les activitats dels CDR, podrien demanar el reconeixement com a víctimes
del terrorisme? Poso un ejemplo puntual: si un transportista potser va patir
alguna pérdua económica, li recomano que truqui al Ministerio de Interior i
faci la consulta.
Però, si us plau, que no ens truqui a la UAVAT perque prou feina
tenim atenent i asistint a les víctimes de atemptats terroristes dels de
veritat, dels que la mateixa administració que no es preocupa per les víctimes
reals sí es dedica, mentrestant, a acusar de terrorisme accions que podrien
considerar-se, si s’escau, aldarulls.
El que no crec que es decideixi a sol·licitar res será qui
no va pagar els peatges… no sigui cas que el puguin considerar “cómplices” de
un delicte de terrorisme.
No hay comentarios:
Publicar un comentario