miércoles, 11 de abril de 2018

10 abril 2018 (8) El Periódico de Catalunya (opinión)

10 abril 2018



Les accions dels CDR no són terrorisme
En un país que ha patit el flagell d'ETA i el del gihadisme convé no banalitzar els actes de terror

Després de la rebel·lió i la sedició, el terrorisme. Complint ordres del Jutjat Central d'Instrucció número 6 de l'Audiència Nacional, la Guàrdia Civil va portar a terme una operació contra els Comitès de Defensa de la República (CDR) per les protestes que es van produir fa una setmanes arran de l'ordre de processament dictat pel jutge Pablo Llarena contra els líders del procés i l'arrest de Carles Puigdemont a Alemanya. Una dona va ser detinguda sota l’acusació de rebel·lió i terrorisme i de coordinar els CDR, després que viralitzés per les xarxes un missatge d'àudio en què detallava una sèrie d'accions com la presa dels ports i el bloqueig de Mercabarna. La fiscalia de l'Audiència Nacional, a instàncies de la qual ha actuat el jutjat, considera que els promotors d'aquests «actes vandàlics» posen en perill «la pau pública, l'ordre constitucional i la mateixa essència del sistema democràtic». D'aquí l'acusació de rebel·lió (el discutit i discutible supòsit legal que sosté el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena) i de terrorisme.
Convé dir-ho sense ambigüitats: les accions dels CDR de les últimes setmanes no són actes de terrorisme. Són actes vandàlics, de sabotatge, de trastorn de l'ordre públic. En els enfrontaments amb els antiavalots dels Mossos d’Esquadra hi va haver resistència a l'autoritat i agressions. Tot plegat ha de ser investigat i, si s'escau, posat en mans de la justícia. Però en un país com Espanya, que ha patit amb tant de rigor el terrorisme d'ETA i el gihadisme, voreja perillosament la banalització del terrorisme qualificar així els actes dels CDR dins d'una estratègia general que busca vincular el procés amb la violència ara i, retrospectivament, en els nefastos dies de setembre i octubre. Crida l'atenció que l'operació arribi després que des de diferents àmbits polítics s'equiparessin els CDR amb la kale borroka.
La justícia alemanya ja ha donat una seriosa bufetada a l'Estat espanyol pel peculiar concepte de violència amb què s'està tractant penalment la causa oberta contra l'independentisme. Abans ja ho van fer prestigioses veus jurídiques dins del país. Ara s'insisteix en això amb el terrorisme. Deixar en mans de la justícia un problema polític ja va ser una mala idea. Forçar la interpretació de la justícia és un camí encara pitjor.

Opinió:

Només afegir que som moltes les víctimes que ja hem parlat sobre el tema i que no entenem que es frivolitzi i es minimitzin els estralls perpetrats a comseqüència dels atemptats terroristes al posar-los a la mateixa alçada que el fet de tallar carreteres o aixecar les barreres dels peatges.
De fet, si aquestes accions fosin catalogades de “terrorisme”… on son les víctimes? En quin hospital han estat ingresades? I dic lo dels hospitals perque ens trobem que en les últimes dècades ha hagut gent que sense haver trepitjat mai un sol hospital o una sola consulta médica o un sol cementiri es crecen amb el dret adquirit de parlar en nom de les víctimes reals, de las que han patit la mort de un èsser estimat o hem patit Graus ferides físiques, psicològiques o dels dos tipus alhora…
D’altre banda, aquelles persones que se sentin afectades per les activitats dels CDR, podrien demanar el reconeixement com a víctimes del terrorisme? Poso un ejemplo puntual: si un transportista potser va patir alguna pérdua económica, li recomano que truqui al Ministerio de Interior i faci la consulta.
Però, si us plau, que no ens truqui a la UAVAT perque prou feina tenim atenent i asistint a les víctimes de atemptats terroristes dels de veritat, dels que la mateixa administració que no es preocupa per les víctimes reals sí es dedica, mentrestant, a acusar de terrorisme accions que podrien considerar-se, si s’escau, aldarulls.

El que no crec que es decideixi a sol·licitar res será qui no va pagar els peatges… no sigui cas que el puguin considerar “cómplices” de un delicte de terrorisme.

No hay comentarios:

Publicar un comentario