miércoles, 11 de abril de 2018

11 abril 2018 (2) ARA (opinió)

11 abril 2018 



Terrorisme
Empar Moliner

No fa gaire que a Catalunya vam patir atacs terroristes. Va morir un nen petitet. Això ho sabem perquè els seus pares van dur un cotxet amb el distintiu dels Mossos d’Esquadra que ell tenia per jugar als mossos que havien desintegrat la cèl·lula. Dels altres morts no en sabem res. Tampoc dels ferits. Silenci absolut. Ni noms, ni entrevistes als familiars, ni fotos als seus països d’origen. Res de res. Com si no hagués passat.
I no sabem res d’aquestes víctimes (en altres casos les víctimes s’han associat, s’han reunit, han parlat, i s’ha publicat) però tampoc no sabem res del principal terrorista, cabdill de l’operació, l’imam de Ripoll, perquè el Congrés de Diputats espanyol va vetar la comissió d’investigació que van demanar ERC i el PDECat sobre les relacions d’aquest home amb el CNI: hi va estar a sou.
Ara, però, a Espanya citen a declarar membres dels CDR acusats de rebel·lió, sedició i també terrorisme. Què van fer? Van obrir les tanques de les autopistes, com a acte de protesta, de manera que aquestes tanques són al mateix sac que aquest nen que us deia ara. Els pares d’aquest nen són víctimes del terrorisme i els amos d’Abertis també. El senyor que es va inventar la protesta (recordeu?) “No vull pagar” a hores d’ara podria ser considerat un criminal de la talla de Bin Laden, i suposo que si els ferroviaris francesos fossin independentistes i tinguessin carnet espanyol ja els haurien acusat de guerra química.
Suposo que podria passar que algunes de les víctimes del terrorisme de veritat se sentissin horrorosament ferides i humiliades per aquesta banalització necessàriament orquestrada, per aquesta disciplinadíssima i orgullosa corrua d’oques que xipollegen al bassal més marronós. Podrien protestar, esclar. Però llavors potser també les acusarien de terrorisme. O d’enaltiment del terrorisme. O de...

Opinió:

Només afegir que som moltes les víctimes que ja hem parlat sobre el tema i que no entenem que es frivolitzi i es minimitzin els estralls perpetrats a comseqüència dels atemptats terroristes al posar-los a la mateixa alçada que el fet de tallar carreteres o aixecar les barreres dels peatges.
De fet, si aquestes accions fosin catalogades de “terrorisme”… on son les víctimes? En quin hospital han estat ingresades? I dic lo dels hospitals perque ens trobem que en les últimes dècades ha hagut gent que sense haver trepitjat mai un sol hospital o una sola consulta médica o un sol cementiri es crecen amb el dret adquirit de parlar en nom de les víctimes reals, de las que han patit la mort de un èsser estimat o hem patit Graus ferides físiques, psicològiques o dels dos tipus alhora…
D’altre banda, aquelles persones que se sentin afectades per les activitats dels CDR, podrien demanar el reconeixement com a víctimes del terrorisme? Poso un ejemplo puntual: si un transportista potser va patir alguna pérdua económica, li recomano que truqui al 915372400 i faci la consulta.
Però, si us plau, que no ens truqui a la UAVAT perque proa feina tenim atenent i asistint a les víctimes de atemptats terroristes dels de veritat, dels que la mateixa administració que no es preocupa per les víctimes reals sí es dedica, mentrestant, a acusar de terrorisme accions que podrien considerar-se, si s’escau, aldarulls.
El que no crec que es decideixi a sol·licitar res será qui no va pagar els peatges… no sigui cas que el puguin considerar “cómplices” de un delicte de terrorisme.


No hay comentarios:

Publicar un comentario