11 abril 2018 (8) ARA (entrevista)

11 abril 2018 

Els experts no veuen base per l’acusació

Advocats penalistes consultats per l’ARA neguen que aixecar barreres de peatges o tallar carreteres siguin delictes de rebel·lió o terrorisme.

La majoria d’ells creuen que s’està intentant criminalitzar el moviment dels CDR

Les preguntes:

1. Hi ha base jurídica per acusar els CDR de rebel·lió i terrorisme?
2. Hi nha precedents semblants?
3. Hi veu un intent de criminalitzar els CDR?

Anaïs Franquesa (Directora de Litigi d’Iridia)

1. Fer un tall de carretera o aixecar barreres com a acte de protesta ja és dubtós, fins i tot, que pugui ser considerat un delicte de desordre públic. I menys en la manera com s’han fet, sense posar mai en perill la integritat física de ningú. Sigui com sigui, aquest es el paràmetre en què ens hauríem de moure. Amb l’acusació de rebel·lió i terrorisme el que s’està fent és forçar molt la lletra del Codi Penal. I es fa amb una finalitat concreta: dissuadir i desmobilitzar la població.

2. Cal tenir en compte que, pel que fa a la rebel·lió, a l’estat espanyol només hi ha un precedent: el 23-F. En el cas del terrorisme, hauríem d’anar als casos dels anys 90 i 2000 al País Basc, quan molts actes de desobediència civil van ser emmarcats en la doctrina del “tot es ETA”. Allà, però, hi havia una organització terrorista, i és evident que aquests anys de Procés no hi hagut elements de violència. 

3. Es obvi que s’están criminalitzant actes de protesta que no son constitutius de cap delicte, dins d’un context d’excepcionalitat penal i utilitzant preceptes que no están pensats per això, especialment en el cas de la rebel·lió. S’está intentant construir un relat en qué es puguin incloure determinats episodis, magnificar-los i considerar que són violència, però aixecar barreres i tallar carreteres no ho és. Per contra, recentment hem vist episodis de violència al final de manifestacions, agressions d’extrema dreta, batudes o la crema de l’Ateneu Popular de Sarrià, i no sembla que s’estigui fent nres per parar això.

Sergi Blazquez (President de l’Associació de Juristes Drets)

1. No n’hi ha cap ni una. Si l’acusació és pels talls de carreteres o l’aixecament de barreres als peatges, com a molt podria ser un delicte de desordre públic. No hi ha cap element típic dels delictes pels quals s’acusa els CDR, no hi ha violència ni ánim de cometre’n. S’ahurá de veure com argumenten que actuacions emparades en la llibertat d’expressió es vinculin amb terrorisme. Entenc que s’està aplicant la mateixa doctrina que amb ETA, quan totes aquelles conductes que s’emparaven en el moviment independentista eren considerades terrorisme. Si ara creuen que aquí hi ha un pla de sublevació amb violència, tot alló que hi ajudi, com el moviment al carrer, será perseguit. 

2. Al llarg de la història recent en democràcia hem vist vagues generals, piquets, revoltes al carrer, però mai s’ha acusat ningú d’aquests delictes per accions com les dels CDR. Recordo un conflicte laboral a l’areoport del Prat en qué els treballadors van envaïr les pistes i se’ls va acusar de desordre públic i també de sedició, però van ser absolts.  

3. Hi ha una voluntat clara de criminalitzar el moviment i, sobretot, de fer por a la població. Volen que la gent no surti a protestar, que no porti el llaç groc, que no es mobilitzi quan ve el rei. Volen que els CDR s’ho pensin molt bé a l’hora de tornar a sortir al carrer, el mateix que passa amb les querelles per delictes d’odi o injúries al rei contra músics o tuitaires. És un pla preconcebut en qué la policia actua i la fiscalia acusa, i que acaba amb processaments al Suprem o l’Audiència.                                     

Miguel Capuz (Advocat penalista)

1. Aixecar una barrera o tallar una carretera no és rebel·lió, i encara menys terrorisme. Com a molt, desordre públic. Perquè hi hagi desordre públic s’ha de alterar la pau pública amb actes de violència sobre persones o coses. Aquest delicte s’agreuja si s’utilitzen armes o es porten els rsotres coberts, entre altres coses. Però perquè això sigui considerat terrorisme, els actes els hauria de cometre un grup terrorista o persones que s’hi emparin.    

2. Per tallar carreteres, a algú se’l pot investigar per desordres públics. Però per acusar alg´dels delictes que s’atribueixen als CDR hauries de dir que són grups criminals amb voluntat d’alterar la pau pública o subvertir l’ordre constitucional.  

3. De vegades una mateixa cosa no és el mateix per a dues parts. Com quan per a uns és llibertat d’expressió i per a d’altres delictes d’odi. La interpretaciñó final la decidrá un jutge, però a mi en costa entendre que les accions dels CDR es tipifiquin com de terrorisme.   

Eva Labarta (advocada penalista)

1. Si es diu que qualsevol acció que fas es per subvertir l’ordre constitucional, pots incloure-hi el que vulguis, però és un ainterpretació no només nul·la, sinó contrària als drets fonamentals.  Podrien dir que en les accions dels CDR hi ha indicis de desordres públics, però no es pot anar mes enllà. Ha arribat un moment que el concepte de violència perd completament el sentit. Em sembla un escàndol sideral.   

2. De kale borroka potser sí, però parlem d’expressions del dret civil a manifestar-se. Fent una interpretació forçada podríem considerar que les accions dels CDR han sigut desordres públics, però en cap cas terrorisme i rebel·lió.

3. Efectivament. Crec que com que els està sortint mlament a segons quins nivells, van a perseguir els ciutadans per les coses més insòlites. Volen criminalitzar-ho tot, estendre el concepte de violència i espantar la població, fer por perquè la gent es faci enrere. Estem anant cap a un Estat autoritari.

Roberto Manrique, Expresident de l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes

“Matar algú i aixecar una barrera no pot ser equivalent”

¿Creu que els actes dels CDR poden ser considerats terrorisme?

No. I ho dic en lletres grans, negreta i subratllat. ¿On son els ferits dels atemptats que han fet els CDR? ¿Hi ha algú a l’hospital per les activitats dels CDR? La normativa deixa molt clar, a més, que les accions terroristes les han de perpetrar grups armats o criminals per subvertir l’ordre constitucional o alterar la pau pública. Quan els pagesos tallen carreteres, també son terroristes?

Com a víctima de l’atemptat a l’Hipercor, com ha rebut les acusacions als CDR?

Com una nova utilització política del terrorisme i de sectors de les víctimes. He parlat amb altres víctimes i no entenen que es compari la mort dels seus familiars amb el fet d’aixecar barreres en una autopipsta. No té sentit.

¿Creu, doncs, que s’està banalitzant el concepte de terrorisme?

Sí, perqué s’está posant al mateix nivell matar una persona o posar un cotxe bomba que aixecar una barrera. Encara que després la condemna no sigui la mateixa, el delicte que s’imputa sí que ho és. I això no pot ser mai equivalent.