miércoles, 9 de noviembre de 2016

09 novembre 2016 (3) Cicle de diàlegs ICIP (primera jornada)

09 novembre 2016




Cicle de diálegs: El País Basc. 5 anys sense la violencia d’ETA

Ahir dimarts vaig tenir l’honor de ser convidat a l’acte que tenía como a objectiu conèixer, de primera mà, la situació que es viu al País Basc des de que la banda terrorista ETA va ser el seu comunicat de octubre de 2011.

Els ponents van ser Xavier Etxeberria, Catedrátic Emérit d’Ètica de la Universitat de Deusto i Maider Martiarena, Consultora de Bakeola sent el moderador en Xavier Masllorens, president de l'ICIP (Institut Català Internacional per la Pau).

Tots dos van oferir la seva visió del moment que viu la societat basca i van presenar un seguit de idees que em van agradar. Sentir a dos especialistas amb els que comparteix-ho el mateix objectiu es molt reconfortant, especialment quan van dir públicament que en el col·lectiu de les víctimes del terrorisme s’ha de respectar la pluralitat o que en els autors dels actes de violencia els incomoda el fet de la convivencia o fins i tot de la reconciliació. Sobre aquest tema va quedar molt clar que no no pot existir si abans no hi ha un reconeixement de la culpabilitat.

Es va poder parlar i debatre sobre el fet innegable de que una gran part del poble basc protestava quan es parlaba de la tortura (envers els presos d’ETA) però mai protestaba contra els atemptats que la banda terrorista realitzaba. Es va parlar sobre aquella gent que mai va fer una crítica real del que durant tants anys ha succeït al Pais Basc.

També varem parlar sobre els anomenats “encuentros restaurativos” i els “encuentros reparadores”. Per la meva part vaig deixar sobre la taula un raonament: no es posible restaurar res que abans no ha existit però si es pot oferir l’oportunitat de reparar el mal causat si el terrorista reconeix el error dels actes causats. També va quedar molt clar que per fer aquesta tasca s’ha de tenir el desitg de col·laborar realment amb l’objectiu de que el terrorisme mai mes torni a reaparèixer, utilitzant la legislació per assolir aquest fi.
En el decurs de l’acte va quedar molt clar que encara queda molta feina a fer i que per aixó s’ha de tenir la absoluta seguretat de que en el projecte de víctimes “educadores” s’ha de comptar amb la presència de víctimes que poguin aportar la seva pròpia experiencia i que aquesta ha de ser demostrable, es a dir, que no es práctit ni creible parlar en tercera persona o fins i tot inventar-se questions i circumstàncies que mai se han viscut (com malauradamet ha succeït en alguns casos concrets).






No hay comentarios:

Publicar un comentario