18 setembre 2026 (17.09.26)
Programa “La nit es nostre” amb Eduard Buil
Entrevista amb Robert Manrique
Link: https://www.radioestel.cat/programes/la-nit-es-nostra
17 setembre 2026 a partir del minut 44:00 fins el 73:15
Opiniones sobre el trabajo realizado en el tema socio-asistencial, jurídico y psicológico de las víctimas del terrorismo. El tema político lo dejo para los políticos.... y alguna que otra víctima. Ante las numerosas consultas recibidas a traves de redes sociales y para facilitar las mismas, pueden contactar en el e-mail eltrasteroazul@gmail.com
18 setembre 2026 (17.09.26)
Programa “La nit es nostre” amb Eduard Buil
Entrevista amb Robert Manrique
Link: https://www.radioestel.cat/programes/la-nit-es-nostra
17 setembre 2026 a partir del minut 44:00 fins el 73:15
18 setembre 2026
Els
Mossos demanen al jutge destruir les proves del 17-A recollides a Alcanar
L'Àrea
de Contraterrorisme i els TEDAX al·leguen manca d'espai
S’estrena
Cronos, i casualitats, la reacció immediata de l’Àrea Central de
Contraterrorisme de la Comissaria General d’Informació és formular una petició
a l’Audiència Nacional per destruir les proves i indicis recollits de la casa
d’Alcanar, arran de la investigació pels atemptats del 17 d’agost de 2017. La
petició, un document de quinze pàgines i al que ha tingut accés El Món, la
signa el sergent Astor 1143F de la Unitat 2, i justifica la petició al jutge
d’execució penal encarregat del cas per “motius de seguretat i manca d’espai
blindats als magatzems de la policia de la Generalitat”. De fet, la petició
també respon a un sol·licitud de l’Àrea dels Tedax-NBQ dels Mossos,
especialitzada en explosius.
L’escrit
s’acompanya d’un llistat d’evidències, indicis, proves i elements que van des
d’elements pirotècnics, petards de diversos tipus, petards “improvisats”,
restes de l’explosió, pulsadors, detonadors, restes de frotis per obtenir
mostres d’ADN, piles, diversos materials propulsors d’explosius, restes
metàl·liques, de roba, eines o fins i tot, una munió de filtres de cafè i
bidons i garrafes amb materials químics.
Tot
recollit en el terreny que ocupava el xalet de l’urbanització Montecarlo
d’Alcanar, i que va esclatar la nit del 16 d’agost i on hauria mort l’imam de
Ripoll, Abdelbaky Es Satty, i Youseff Alla, i on es va trobar amb vida, un dels
tres condemnats Mohamed Houli que va sacsejar el Congrés de diputats amb les
seves afirmacions sobre la relació del cervell de la cèl·lula amb els serveis
d’intel·ligència espanyols.
Altres
peticions
De
fet, aquesta és l’enèssima petició de destrucció de proves, fins i tot, de la
furgoneta amb què Younes Abouyaaqoub va assassinar 16 persones a la Rambla i
així com altres efectes. Però fins ara, a l’espera d’acabar el procés judicial
i la comissió d’investigació es demoraven les peticions formulades tant per
Mossos d’Esquadra com per la Guàrdia Civil. Ara el ministeri fiscal té cinc
dies de termini per al·legar el que consideri i informe sobre la pertinença o
no de la destrucció de les proves que consten també a les actes de recollida
incorporades al sumari.
Opinió:
A veure si ho he entès bé… després de més de nou anys i
per “motius de seguretat i manca d’espai blindats als magatzems de la policia
de la Generalitat” es demana destruir les proves i indicis recollits de la casa
d’Alcanar.
Caram, ho han vist després de nou mesos? Ara venen les
presses?
Per què no esperar a fer públiques les conclusions de la
Comisión de Investigación del Congreso de los Diputados?
Per cert, conclusions que ja es tenien que haver presentat
el juny passat, després es va dir que pel juliol i finalment pel setembre.
Estem a dia 18 i encara res…
18
septiembre 2026
Las
víctimas piden al juez que revoque la libertad de Txeroki
La
asociación Dignidad y Justicia reclama que se investigue la información de ABC
para aclarar si el exjefe militar de ETA cumple con su trabajo en un herbolario
Las
víctimas del terrorismo reclaman a la Justicia que se investigue la información
adelantada por ABC del alta laboral del ex jefe militar de ETA Garikoitz
Aspiazu Rubina, alias 'Txeroki', en un herbolario de Andoáin (Guipúzcoa) donde
no va a trabajar. La asociación Dignidad y Justicia reclama que se abran
diligencias y se revoque la semilibertad del interno en caso de detectar que
incumple con la normativa.
Fuentes
de la lucha antiterrorista explicaron a ABC que Txeroki está dado de alta en un
herbolario de Andoáin pero el ex jefe militar de ETA no acude a su puesto de
trabajo y sospechan que es una treta para mantener su libertad ya que el
contrato laboral es uno de los requisitos para poder salir a la calle. El
negocio donde figura Garikoitz Aspiazu tiene dos establecimientos en la ciudad.
ABC confirmó que no acude a ninguno de estos locales.
La
noticia adelantada por este medio ha generado un profundo malestar entre las
víctimas de este sanguinario etarra. El tema pasará a los tribunales tras un
escrito presentado por la defensa de la asociación Dignidad y Justicia y del
padre de Raúl Centeno, guardia civil de 24 años natural de Madrid, asesinado
por la banda terrorista ETA junto a su compañero Fernando Trapero el 1 de
diciembre de 2007.
La
reclamación tendrá que ser dilucidada por la Plaza número 1 de la Sección de
Menores con Funciones de Vigilancia Penitenciaria del Tribunal Central de
Instancia. «Solicita la comprobación del cumplimiento de las condiciones y
actividades que sustentan la aplicación del modelo de ejecución previsto en el
artículo 100.2 del Reglamento Penitenciario», comienza la solicitud.
«Si
bien, esta parte no puede presentar tales afirmaciones como hechos acreditados,
las aporta como un elemento objetivo que aconseja comprobar, por los cauces
institucionales adecuados, la efectiva realización de las actividades
exteriores y el exacto cumplimiento de las condiciones incorporadas al programa
de tratamiento individualizado que fundamentó la medida excepcional aplicada»,
detalla el escrito presentado al magistrado encargado.
«Verificar
la realidad de la prestación»
De
esta forma, se reclama «verificar la realidad de la prestación»: «Centro
efectivo de trabajo, funciones, jornada, fichajes o partes de asistencia,
persona responsable de supervisión, retribuciones y cualquier incidencia desde
el inicio de la medida». «Esta parte no ha tenido acceso y, por lo tanto,
desconoce el contenido literal del programa específico de tratamiento aprobado
respecto del penado, las actividades exteriores que lo integran, sus horarios,
el centro o centros de realización y los mecanismos de control establecidos»,
piden.
Opinión:
Vaya por delante que pedir explicaciones a las decisiones que tomen los
tribunales es una buena medida, vital para lo que se entiende que debe ocurrir
en lo que se llama Estado de Derecho. Ante ello, nada que objetar.
Pero sí deseo hacer una reflexión sobre el titular de la
noticia, que incide (una vez más) en presentar una generalización de la opinión
de un colectivo plural y en el que, por suerte, cada vez más van apareciendo
criterios distintos ante un mismo asunto.
Decir que “las víctimas piden…” es inexacto, por no decir
directamente falso. Lo que sí puede ser cierto es que, como se explica en la información,
sea la asociación Dignidad y Justicia la que plantee esa petición, exigencia o reclamación…
pero obviamente no son “LAS” víctimas. Si acaso, podrían ser aquellas que
pertenezcan a la asociación mencionada y que cubran los requisitos para ser consideradas
como tales.
Al utilizar el artículo determinado plural “LAS” se da la
idea (intencionada o no) de que son todas “las” víctimas quienes presentamos
esa petición, exigencia o reclamación, pero se olvida (de manera voluntaria o
no) que existen cientos de víctimas del terrorismo que no están en ninguna asociación,
o a las que no se ha pedido la opinión o que incluso son víctimas de otro tipo
de terrorismo aparte al de la banda terrorista ETA.
Las víctimas del terrorismo gihadista (en o fuera de España)
¿han sido consultadas al respecto? ¿Lo han sido las de ETA? ¿Cuántas víctimas del
terrorismo están afiliadas a Dignidad y Justicia?
Para ser veraces en el momento de informar solo se
necesita un poco más de rigor. No es tan difícil.
17
septiembre 2026
¿Dónde
estabas entonces?
El
jueves 17 de agosto del 2017 es uno de esos días que, por mucho tiempo que
pase, nunca se perderá en la neblina del olvido. Fue (recordémoslo) el día del
atentado de la Rambla, que se cobró la vida de dieciséis personas. Ese fue el
último verano de mi madre, con la que solíamos pasar las semanas centrales de
agosto en la playa. Mi hijo mayor, que había compartido unos días con nosotros,
estaba ya de vuelta en Barcelona y esa tarde se había metido en un coworking no
muy lejos de la Rambla. Fue él quien nos informó de que estaba ocurriendo algo
grave: primero había visto correr a mucha gente despavorida y luego habían
bajado la persiana del coworking y les habían obligado a permanecer allí hasta
nuevo aviso.
Todavía
proyectan en algunos cines Cronos, una buena película, casi documental, que
reconstruye desde el punto de vista de los Mossos d’Esquadra lo ocurrido esa
jornada de hace nueve años. En Cronos se ve cómo, en efecto, la policía obliga
a cerrar los locales de la zona con la gente dentro. Entre los miles de agentes
movilizados, algunos recorren esos locales para suministrar botellines de agua
y, de paso, indagar sobre los posibles sospechosos. Un presentimiento de una
agente que finalmente se demostrará erróneo provoca una escena de gran tensión
dramática, con la calle tomada por tanquetas, tiradores de élite, artificieros,
unidades caninas, etcétera. Mi hijo podía haber estado allí.
Todo
esto, que el espectador de la película contempla desde el futuro (es decir,
sabiendo el final de la historia), aquella tarde lo vivíamos con la
incertidumbre de un presente angustioso: entonces cualquier cosa era posible,
incluido el hecho de que el terrorista estuviera esperando el momento de volar
el coworking, llevándose por delante la vida de mi hijo y quién sabe de cuántas
personas más. El miedo (lo sabemos) es libre, y en el torbellino informativo de
aquellas horas, que hizo que se dieran por ciertos no pocos bulos, la
imaginación se asomaba peligrosamente al abismo del delirio.
Tampoco
se me borrará de la memoria el momento en que me enteré de los atentados de
Atocha, que en el 2004 acabaron con la vida de casi doscientas personas. Estaba
esa mañana a punto de salir de casa para ir al aeropuerto cuando, poco después
de las ocho, la radio empezó a hablar de fuertes explosiones y… Y el resto es
historia.
Ninguno
de esos dos atentados se entendería sin el antecedente de las Torres Gemelas,
que significó el final del sueño de los happy nineties : ¿alguien creía que el
periodo de paz y prosperidad inaugurado tras la implosión del bloque soviético
iba a durar eternamente? A la globalización económica de los años noventa
sucedió esta globalización del terror, que en este cuarto de siglo ha golpeado
Londres, París, Bruselas, Manchester, Niza o Berlín con la misma saña que Nueva
York, Madrid o Barcelona. La amenaza del terrorismo yihadista ha marcado estos
veinticinco años y me temo que seguirá condicionando nuestras vidas durante las
próximas décadas.
En
los últimos diez años (hasta el 2025), Catalunya ha sido la comunidad autónoma
en la que se han producido más detenciones por delitos relacionados con el
yihadismo: doscientas cuatro exactamente, muy por delante de la comunidad que
le sigue en el ranking, que es Madrid, con cien detenciones. También es verdad
que Catalunya acoge la mayor cantidad de marroquíes residentes en España (el
28%), con lo que la probabilidad de que se establezca algún imán radicalizado
(como Es Satty, el ideólogo del atentado de la Rambla) se multiplica. ¿Qué hay
de cierto en la teoría de que el pujolismo trató de favorecer la inmigración
marroquí por considerarla más fácil de integrar en la lengua catalana que la
latinoamericana?
Las
vueltas que da la vida: los restos de aquel nacionalismo pujolista están a
punto de ser devorados por un partido también nacionalista que surgió
precisamente como reacción reptiliana frente a la inmigración magrebí. Que ese
partido ultraderechista haya nacido en Ripoll, cuna de varios de los
terroristas de la Rambla, no puede ser casualidad. ¿Preferiría Sílvia Orriols
que Pujol, en su momento, le hubiera enviado trabajadores latinoamericanos?
Supongo que, como xenófoba que es, le dará igual. Para la gente como ella, la
clave es siempre la misma: el odio al de fuera, y punto.
Opinión:
Me
gustaría solo matizar alguna de la información que presenta el señor Martínez
de Pisón. Leo que es escritor y guionista.
Bien,
como escritor nada que decir. Pero como guionista creo que debería reflejar
mejor la realidad y contrastar los datos.
Dice
que “el día del atentado de la Rambla, que se cobró la vida de dieciséis
personas”. En realidad, fueron catorce en La rambla, Pau Pérez en Zona Universitaria
y Ana María Suarez en Cambrils.
Quizás
habría que añadir el caso de la madre gestante que perdió la criatura… pero eso
ya es otro tema. Sobre todo, esperando que los “Hazte Oír”, los contrarios al
aborto y algún que otro ministro hagan algo al respecto.
Sí
es cierto que los Mossos d’Esquadra recorrieron los locales donde tanta gente
se escondió. Por ello me gustaría recordar la existencia de cientos de personas
de que, para su desgracia, nadie pensó en anotar sus nombres, apellidos y teléfono
de contacto. Para localizarles después de eso, ya está la UAVAT.
Termino.
Cuando
dice que Ripoll fue la “cuna de varios de los terroristas de la Rambla”
deberíamos pensar en estos datos de nacimiento, porque vivir en un lugar
concreto no te convierte automáticamente en alguien que comparte y respeta ni
la cultura ni las costumbres locales. ¿Lo revisamos juntos?
Abdelbaki
Es Satty, (Rif, Marruecos) ¿¿¿¿ muerto en Alcanar ????
Youssef
Aalla, 1995 (Marruecos) muerto en Alcanar
Houssaine
Abouyaaqoub 1998 (Marruecos) muerto en Cambrils
Said
Aallaa, 1998 (Naour, Marruecos) muerto en Cambrils
Mohammed
Hychami 1993 (Mrirt, Marruecos) muerto en Cambrils
Omar
Hychami 1996 (Mrirt, Marruecos) muerto en Cambrils
Moussa
Oukabir, 1999 (Ripoll) muerto en Cambrils
Younes
Abouyaaqoub, 1995 (Mrirt, Marruecos) muerto en Subirats
Driss
Oukabir 1989 (Marsella, Francia) detenido
Mohamed
Houli, 1996 (Melilla) detenido
16 septiembre 2026 (10.09.26)
María Dolores González
Catarain, "Yoyes", fue la primera mujer en llegar a la dirección de
la banda terrorista
Fue asesinada como una
advertencia para quienes estuvieran pensando en dejar ETA
Una placa recuerda a María Dolores González
Catarain, "Yoyes", en la plaza de su
pueblo, la localidad guipuzcoana de Ordizia. El diez de septiembre de 1986 fue asesinada a
tiros en ese lugar mientras paseaba con su hijo de tres años. Ella fue la
primera mujer que llegó a ocupar puestos de responsabilidad en ETA. Pero en
1979 decidió abandonar la banda terrorista. Se
acogió a la amnistía y volvió a su casa tras vivir varios años en México.
El asesinato de Yoyes fue ejemplarizante. Así lo asegura Eider Nafarrate, doctora en Historia Contemporánea de la Euskal Herriko Unibertsitatea y especialista en los procesos de salida de ETA. Con él, dice, se mandaba un mensaje a la militancia de la banda: uno no puede salir sin que haya consecuencias. El crimen causó una enorme conmoción, tanto en el plano político como en el social. Le matan, señala Nafarrate, "para que no se produzca un efecto llamada como creían que se podía producir con una figura como la suya".
Romper el silencio
La vuelta de Yoyes a Ordizia fue muy discreta, recuerda
Kepa Korta, quien fuera alcalde de la localidad en aquel momento. Aunque había pintadas que la acusaban de traidora, Korta nunca pensó que la propia ETA llegara a matarla.
Él fue uno de los promotores de una comisión para protestar por lo ocurrido. Los primeros firmantes,
asegura, tomaron una decisión "muy potente", porque por primera vez
dijeron en voz alta y públicamente "dejad de matar".
"Dar ese paso era terrible", dice,
"porque el ambiente que se vivía era que todos estábamos de acuerdo con lo
que se estaba haciendo. Y eso afectaba a todo tu contexto, porque la gente no
expresaba estas discrepancias". Se produjeron insultos y amenazas, relata, pero se generó por primera vez un proceso de
contestación social hacia ETA. Estas actuaciones fueron articulando un movimiento,
"como una bola" dice Korta, a base de acciones concretas y pacíficas.
No se arrepintió
A pesar de que fue acusada de traidora, Yoyes nunca se arrepintió de su pertenencia a ETA, según la historiadora Eider
Nafarrate. Y en ningún momento colaboró con la justicia. "Ella no hizo un
arrepentimiento explícito en vida o al menos nunca lo expresó como tal. Su
salida", subraya, "se produce porque deja de creer en lo que está
haciendo ETA, considera que su camino ya ha finalizado".
Otro aspecto que pone de relieve Eider Nafarrate es el componente de género: el hecho de que al hablar sobre el asesinato de Yoyes se haga referencia a su papel como madre, "nos da pistas de que ser mujer lleva a relegar su papel como victimario y hacer hincapié en su papel como víctima de ETA, cuando en realidad esos dos papeles coexisten". Aunque también es cierto que ella "reflexionaba mucho sobre el papel de la mujer dentro de una organización terrorista como ETA". Yoyes tenía 32 años cuando fue asesinada. Los autores del crimen fueron condenados a 47 y 26 años de prisión.
Opinión:
Hace
cuarenta años que la banda terrorista ETA asesinó a una de sus miembros porque
había decidido abandonar al grupo.
Como
bien dice la noticia, nunca se arrepintió de haber pertenecido a la banda asesina.
Ahora,
cuarenta años después, hay a quien le molesta que mas de un centenar de
miembros de la banda terrorista ETA se apartaran (y hace casi 20 años) de sus
compañeros y entraran en la conocida como “Vía Nanclares”.
¿Qué
deseaban? ¿Qué la banda terrorista ETA continuara activa?
Lo
que sí tengo claro es que es una lástima que no tomaran esa decisión hace
cuarenta años. O cincuenta. O ya puestos, que hubieran decidido exigir lo que
les viniera en gana sin usar la violencia terrorista y cobarde.
12th septembre 2026 RM
Thoughts on *CRONOS* (Fiction Based on True Events)
A
week has passed since the premiere of the film *CRONOS*, and opinions have
varied according to individual tastes. I have received many calls recently
asking for my take on the movie, and I believe that—to clarify matters—I can
still share my opinion here on this blog, presenting the information
chronologically.
Contact
with the *CRONOS* producers began during filming, which took place on Ronda
Sant Antoni because La Rambla was undergoing construction work at the time. It
took me only a moment to grasp the concept: a work of fiction based on true
events.
Communication
was ongoing, and eventually, we reiterated a proposal UAVAT had previously made
regarding the three-part Netflix series *800 Meters*: a pre-screening for
victims and their companions prior to the official launch.
We
at UAVAT reached out to many victims of the August 2017 attacks. Despite it
being a weekday afternoon—Wednesday, September 2nd, at 6:30 PM—more than a
hundred people attended the screening at Cinema Girona (and, incidentally, I
would like to thank our friend Toni Sarmiento and his team once again for their
wonderful hospitality).
After
the screening, we held a lively discussion among the victims and attendees; we
listened to the victims' views and provided technical details regarding the
filming and editing of *CRONOS*, as well as explaining the rationale behind
certain scenes included in the movie.
I must say that not a single victim present expressed a negative opinion about the film, although there was a consensus that one specific image had been hurtful to several of them: the scene involving the hose at the Miró Mosaic. Was it unnecessary? Yes. Finally, several victims and their companions had the opportunity to share their thoughts directly with two members of the *CRONOS* production team, who listened attentively and fully accepted their feedback. During the subsequent discussion, a very important topic was also addressed—one that, judging by opinions published in various media outlets, had not been clearly understood, particularly by those who commented without having seen the film. Some people raise complaints or express views that they might well have spared themselves had they actually watched the movie.
I
have taken the liberty of presenting some information on this matter.
It is said that the film was shot in Spanish.
That
is not true; *CRONOS* was shot in Catalan—except for a few sequences where
Spanish is spoken, and anyone who has seen the film understands the reasons and
context for this. It is not difficult to understand that specific language
switch.
Some people argue that the figure of the
Imam of Ripoll is not discussed.
To
understand much of the film, one must realize that the narrative focuses on
"the police investigations during the 124 hours following the
attacks"; consequently, during those 124 hours, there was not yet much
clear information regarding the Imam of Ripoll. In fact, the investigation into
the remains found at the house in Alcanar was far from complete.
By the way, for those who haven't seen the film, here is a minor "spoiler": the Imam of Ripoll is mentioned twice, with the statement that he is "dead—allegedly."
Let
those who wish to understand, understand.
Does *CRONOS* not speak about “the”
victims?
I
have no doubt that many people who say that haven’t seen the film. The passage
of time has shown that when the August 17th attacks are discussed, the vast
majority of people remember the event through the murderous vehicle attack on
La Rambla... a few others also recall the criminal vehicle attack and
subsequent assault in Cambrils... but very, very, very few remember the murder
of Pau Pérez in the University Zone, and no one remembers what happened that
same Monday, August 21st, in Olérdola—shortly before the killer, Abouyaqoub,
was shot dead.
To
those who claim *CRONOS* doesn’t speak about “the” victims, I would simply
point out that the film explains what happened to both victims—Pau Pérez and
Montserrat Durán—precisely the victims forgotten by almost everyone who weighs
in on the subject. And it is an honor to say that Pau Pérez’s family gave their
permission for this to be included...
I
also want to recall that the first official list of victims from the August
17th attacks did not appear until October 2018. Yes, 2018. Therefore, there was
little scope to speak about “the” victims during those first 124 hours when
there wasn’t even an official list or a reasonably accurate identification of
individuals—precisely the issue UAVAT has been denouncing since our inception,
and one that is perfectly reflected in the film as well as in the May 2021
court ruling: did any member of the State Security Forces and Corps actually
identify a single victim? Were their details requested once the lockdown was
lifted? For those unaware, there are numerous hospital admissions where the
listed reason is “VEHICLE STRIKE,” “ACCIDENTAL FALL,” or “HUMAN CRUSH”... yet
in many cases, “TERRORIST ATTACK” does not appear.
*CRONOS* also serves to highlight these errors, which we hope will soon be reviewed and corrected by the relevant authorities.
Some people feel that the CNI—and its
connection to the events—is missing from the picture.
It
is true that many people are pointing out the lack of discussion regarding the
CNI, and they are absolutely right. To understand this, one must remember that
*CRONOS* focuses on the police investigation during the 124 hours following the
attacks... and the CNI does not (yet) feature in that timeframe.
That
said—and without wishing to give away any spoilers—you really shouldn't miss
the footage of the second parallel operations desk... let me know what you
think once you’ve seen it. Many of those who currently hold one opinion will
likely change their minds later.
Actor Enric Auquer made statements that
offended the victims of the August 17 attacks.
It
is true; the statements made by Enric Auquer—the film's lead actor—hurt many
victims of the August 17 attacks, as well as victims of other attacks. They
also upset citizens who are familiar with the details of the attacks, even if
they were not victims themselves.
It
would have been better if those statements had never been made. But once made,
they could have been clarified or nuanced.
Now,
an important detail: did Enric Auquer apologize to the victims? Yes, through private
contact. That much is on the record.
Many people have called for a boycott of
*CRONOS* because of the lead actor's statements.
In my view, it would have been better if those statements hadn't been made. However, while discussing the matter with one of the victims of the La Rambla attack, they shared a reflection—one echoed by all the other victims I’ve spoken to: millions upon millions of us have watched *The Ten Commandments*, *Ben-Hur*, *Planet of the Apes*, *The Big Country*, and *The Agony and the Ecstasy*... yet no one was concerned about Charlton Heston’s ideology until his death in 2008... did anyone ever propose boycotting his films? If *Ben-Hur* is shown on TV again tomorrow (for the umpteenth time), will anyone call for a boycott of the channel or platform because of the lead actor's personal views?
The film has done absolutely nothing for
the victims; in fact, it is an attack on them.
To begin with, I have spoken to all the victims who attended the screening, as well as many others who—due to scheduling conflicts or travel issues—were unable to make it to Cinema Girona on Wednesday, September 2nd. Not a single one expressed anger, annoyance, outrage, or any objection to the film—with the sole exception of the aforementioned image showing the hose at Pla de l’Os.
What
many of them *did* tell me, however, was that they hadn't stopped to consider
the immense investigative effort undertaken by state security forces to bring
the nightmare to an end on Monday, August 21, 2017, in a vineyard in
Subirats... and that, having seen the film, they are grateful to have this
information. This sentiment is shared by many other citizens who have watched
the movie.
As an example, I am including a photograph taken from a local television program, BAGATELEVISIO. Once Jordi Moreno contacts me, I will provide the link to the full documentary.
It is said that the film *CRONOS* was
financed with nearly 6 million euros from companies with strong ideological
leanings.
It
is curious that there is talk about the film's cost without first asking what
the actual production expenses were. It is clear to me that an enormous amount
of work went into location scouting, securing permits, and the actual
production of *CRONOS*.
As
for the issue of ideological leanings... I repeat: one needs to watch the
scenes featuring the investigative team, the discussion regarding the *alleged*
death of the Ripoll Imam, and the glances exchanged between the Mossos police
officers and the relatives of the La Rambla terrorist... and I will leave it at
that, lest I be accused of "spoiling" the film.
To
conclude, I have a proposal for those who have spoken about *CRONOS* without
even seeing it—criticizing its quality or its intent: why not launch a
crowdfunding campaign to make the film *you* wanted to see? For my part, I will
provide all the information contained in the case file's more than 68,000 pages
and the 1,017 pages of the court ruling. Furthermore, I guarantee the
cooperation of any victims whose help might be needed, including those who
attended the preliminary session on Wednesday, September 2nd.
12 setembre
2026
Opinió sobre CRONOS (FICCIÓ BASADA EN FETS REALS)
Ha passat
una setmana des de l'estrena de la pel·lícula CRONOS i les opinions han variat
segons els gustos de cadascú. Aquests dies he rebut moltes trucades per
consultar-me l'opinió sobre la pel·lícula i crec que, per aclarir conceptes,
puc donar encara la meva opinió i fer-ho des d'aquest bloc presentant la
informació de manera cronològica.
El contacte
amb els productors de CRONOS es va iniciar durant el rodatge que es va
realitzar també a Ronda Sant Antoni en estar la Rambla en ple període d'obres.
En un minut vaig poder veure la idea: una pel·lícula DE FICCIÓ BASADA EN
FETS REALS.
El contacte
va ser continu i, ja al final, va portar a repetir la proposta que ja havíem
presentat des d'UAVAT en una ocasió anterior amb motiu de la sèrie de tres
capítols “800 metres” de Netflix: un visionat previ a la presentació oficial
amb les víctimes i acompanyants que desitgessin assistir a una projecció
prèvia.
Des d'UAVAT
vam contactar amb moltes de les víctimes dels atemptats d'agost del 2017 i tot
i ser a la tarda d'un dia feiner, el dimecres 2 de setembre a les 18:30 més de
cent assistents estaven presents al Cinema Girona (per cert, un nou agraïment a
l'amic Toni Sarmiento i la resta del seu equip per la magnífica acollida).
Un
cop acabada la projecció vam tenir un animat col·loqui entre víctimes i
assistents, escoltant les opinions de moltes i aportant informació tècnica
sobre el desenvolupament de l'enregistrament i l'edició de CRONOS, a més
d'explicar el perquè d'algunes de les escenes que recull la pel·lícula.
He
de dir que ni una sola de les víctimes presents van mostrar una opinió
contrària a la pel·lícula, encara que sí que hi va haver coincidència que una
de les imatges havia fet mal a diverses: l'escena de la mànega al Mosaic de
Miró era innecessària? Sí. Per acabar, diverses de les víctimes i acompanyants
presents van tenir l'oportunitat de presentar també les seves opinions a dos
membres de l'equip de producció de CRONOS, que van atendre i acceptar
perfectament les opinions.
En
el transcurs del col·loqui posterior també es va parlar d'un tema molt
important i que, segons sembla en algunes opinions que s'han publicat en
diferents mitjans de comunicació, no havia quedat clara, especialment per a
molts que opinaven sense haver vist la pel·lícula. Hi ha qui presenta diferents
queixes o opinions que, si hagués vist la pel·lícula, potser s'haurien
estalviat.
M'he
permès presentar ara informació sobre això.
Es diu que la pel·lícula està rodada en
català
No
és cert, CRONOS està rodada en català… excepte en unes poques seqüències en què
es parla en castellà i que qui ha vist la pel·lícula entén les raons i el
context per fer-ho. No és tan difícil entendre aquest canvi d'idioma puntual.
Hi
ha qui opina que no es parla de la figura de l?Iman de Ripoll.
Per
comprendre gran part de la pel·lícula hem de saber que el desenvolupament de la
mateixa tracta de “LES INVESTIGACIONS POLICIALS DE LES 124 HORES POSTERIORS ALS
ATEMPTATS”, per la qual cosa en aquelles 124 hores encara no existia gaire
informació clara sobre la figura de l'Iman de Ripoll. De fet, les
investigacions sobre les restes localitzades al xalet d'Alcanar no estaven ni
de bon tros completes.
Per
cert, per als que no han vist la pel·lícula, un petit “spoiler”. En dues
ocasions s'esmenta la figura de l'Imant de Ripoll per dir que “està mort,
PRESUMPTEMENT”.
Qui
vulgui entendre, què entengui.
A CRONOS no es parla de “LES” víctimes?
No
dubto que molta gent que diu això no ha vist la pel·lícula. El pas del temps ha
demostrat que quan es parla del 17-A, la immensa majoria de persones recorden
l'atemptat a través de l'atropellament assassí a la Rambla… unes quantes més
recorden també l'atropellament criminal i atac posterior a Cambrils… però molt,
molt, molt pocs recorden l'assassinat de Pau Pérez a la Zona d'agost a
Olérdola, poc abans que l'assassí Abbouyaqoub fos abatut.
Per
a qui diu que no es parla de “LES” víctimes, només recordar que a CRONOS
s'explica el que ha passat a les dues víctimes: Pau Pérez i Montserrat Durán…
precisament les víctimes oblidades a la ment de gairebé tothom que opina del
tema. I és un honor dir que la família de Pau Pérez va aportar el seu permís
perquè fos així…
Aprofito
també a recordar que el primer llistat oficial de víctimes dels atemptats del
17-A va aparèixer a l'octubre del 2018. Sí, del 2018. Per tant, poc es podia
parlar de “LES” víctimes en aquestes primeres 124 hores si ni tan sols existia
un llistat oficial, una filiació més o menys exacta des de… reflectit a la
pel·lícula i també a la sentència de maig de 2021: algun membre de qualsevol
CFSE procedeix a identificar una sola víctima? Se li demanen les dades una
vegada són desconfinades? Per a qui ho desconegui, informo que hi ha nombrosos
ingressos hospitalaris en què, com a motiu de l'ingrés, apareix “ATROPELLO”,
“CAIGUDA CASUAL”, “AVALANXA HUMANA”… però en molts dels casos no apareix
“ATEMPTAT TERRORISTA”.
CRONOS
serveix per denunciar també aquests errors que esperem que siguin aviat
revisats i corregits per part de l'administració competent.
Alguns opinen que no apareix el CNI ni la
seva vinculació amb el que ha passat.
És
cert que hi ha molta gent denunciant que no es parla del CNI i tenen tota la
raó. Per entendre aquest fet, cal pensar novament que CRONOS desenvolupa la
investigació policial de les 124 hores posteriors als atemptats… i el CNI no té
(encara) una presència en aquest temps.
Malgrat
tot i sense voler fer cap “spoiler”, no s'han de perdre les imatges de la
segona taula paral·lela d'operacions… quan ho hagin vist, m'ho expliquen.
Segurament molts dels que ara opinen una cosa després opinaran diferent.
L'actor Enric Auquer ha fet una sèrie de
declaracions que ofenen “LAS” víctimes del 17-A
Cert,
les declaracions d'Enric Auquer, protagonista de la pel·lícula han fet mal a
moltes víctimes dels atemptats del 17-A, igual que a víctimes d'altres
atemptats. I també ciutadans que coneixen detalls dels atemptats encara sense
ser víctimes.
Aquestes
declaracions hauria estat millor no haver-les fet. Però un cop fetes, les
podien haver matisat.
Ara
una dada important: Enric Auquer ha mostrat les seves disculpes a “LES”
víctimes? Sí, mitjançant un contacte privat. Dit queda.
Molta
gent ha demanat el boicot a CRONOS per les declaracions de l?actor
protagonista.
Sota
el meu punt de vista, aquestes declaracions hauria estat millor no fer-les.
Però parlant del tema amb una de les víctimes de l'atemptat a La Rambla, em va
fer la següent reflexió que comparteixen totes les altres amb què he parlat:
milions i milions de persones hem vist “Els deu manaments”, “Ben-Hur”, “El
planeta dels simis”, “Horitzós de grandesa”, “Torment i èxtasi” a la ningú
2008… algú va proposar un boicot a les seves pel·lícules? Si demà tornen a
donar (per “xxx” cop) “Ben-Hur” a alguna televisió, algú demanarà el boicot a
la televisió o plataforma per les idees personals del protagonista?
La pel·lícula no ha servit a “LAS” víctimes
per a res. És un atac contra elles.
Per
començar, dir que he parlat amb totes les víctimes que hi van anar i també amb
moltes altres que, per qüestions d'horaris o de desplaçament, van tenir
impossible venir dimecres 2 de setembre al Cinema Girona. Ni una sola m'ha
mostrat el seu enuig, enuig, emprenyament o objecció a la pel·lícula, llevat de
la imatge que comentava de la mànega al Pla de l’Os.
El
que sí que m'han dit moltes és que no s'havien parat a pensar en la immensa
tasca de recerca que van haver de realitzar els CFSE per acabar amb el malson
el dilluns 21 d'agost de 2017 en una vinya de Subirats… i que una vegada vista
la pel·lícula agraeixen tenir tota aquesta informació. Igual que molts altres
ciutadans que han vist la pel·lícula.
Com
a mostra, la fotografia que acompanyo, extreta d‟un programa d‟una televisió
local: BAGATELEVISIO. Quan Jordi Moreno em contacti, aportaré el link del
documental complet.
Diuen que la pel·lícula CRONOS s'ha
finançat amb gairebé 6 milions d'euros d'empreses molt posicionades
ideològicament.
És
curiós que es parli del que ha costat fer la pel·lícula sense abans preguntar
quines han estat les despeses per fer-la. Tinc molt clar que hi ha hagut una
enorme feina de localització, de permisos i de producció per fer CRONOS.
Pel
que fa a allò del posicionament ideològic… repeteixo que cal veure les escenes
de la taula d'investigació, del que es diu sobre la PRESUMPTA mort de l'Iman i
Ripoll, les mirades entrecreuades de Mossos amb familiars del terrorista de la
Rambla… i aquí ho deixo perquè m'acusaran de fer “spoiler”.
I
per acabar, una proposta: a qui ha parlat sobre CRONOS fins i tot sense
haver-la vist, criticant la seva qualitat o el seu objectiu… què tal si inicia
un crowfunding per fer la pel·lícula que desitjava? Per part meva, tindrà tota
la informació relacionada amb els més de 68.000 folis del sumari i els 1.017 de
la sentència. I a més li garanteixo que tindrà la col·laboració de totes les
víctimes que necessiti, incloent-hi les que van assistir a la sessió prèvia de
dimecres 2 de setembre.