25 juliol 2026
Recta final convulsa per pactar les conclusions de la
comissió d’investigació del 17-A
La majoria de la investidura malda per
evitar que s'imposi la majoria de PP i Vox
No deixar serrells per voler prémer massa l’accelerador. La
pressa és mala consellera i bé que ho saben els partits independentistes. I més
en un entorn hostil com és Madrid. Per això ja s’ha suspès dues vegades la
votació del dictamen de les conclusions de la comissió d’investigació al
Congrés sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost de 2017. Nou
anys després i després d’un llarg procés judicial que ha acabat amb la
inadmissió de la demanda per vulneració de drets del Tribunal Europeu de Drets
Humans d’Estrasburg (TEDH), els portaveus dels grups parlamentaris encara estan
negociant les conclusions de la investigació dels fets i el dret a saber la
veritat que va encetar la seva singladura l’any 2023.
No és una negociació fàcil. Ni de bon tros. De fet, aquest
dijous estava convocada la comissió, però es va ajornar per donar més temps als
grups per acordar les conclusions, que s’hauran de validar finalment al
plenari. La intenció ara és que passin al pròxim període de sessions, després
de les vacances d’estiu però immediatament, al setembre, perquè el PSOE i Sumar
volen enllestir la feina com més aviat millor. Els socialistes, però, juguen
amb un avantatge clar. Si no hi ha acord amb Junts i ERC, la majoria
alternativa és la de PP i Vox, que han presentat unes conclusions diametralment
oposades a les dels juntaires i els republicans. De fet, tant la dreta extrema
com l’extrema dreta sempre han negat la necessitat de la comissió, han defensat
que no calia investigar res ni fer cap modificació legal en favor de les
víctimes, l’han titllada de conspiranoica i només hi han buscat retrets cap als
governs socialistes i als acords d’investidura.
En aquest context, els negociadors miren de tancar els serrells
i portar al plenari el dictamen de les conclusions consensuat entre els grups
polítics de la investidura. Per poder-les votar totes juntes i assegurar-se un
mínim comú denominador que comparteixen juntaires, republicans, Bildu, PNB,
Comuns i el PSC. D’aquesta manera s’han conjurat a salvar les diferències,
sobretot amb els socialistes, que tampoc poden permetre trepitjar gaires ulls
de poll als serveis de seguretat de l’Estat ni volen acabar detallant les
reformes legislatives que pertoquen, perquè això seria feina de les comissions
legislatives pertinents.
Una reunió telemàtica
Dimarts es va celebrar una reunió telemàtica informal per mirar
d’avançar posicions. De fet, fonts dels participants apunten que va ser un
conclave força productiu i es va avançar en conceptes importants per incorporar
al dictamen. Els punts de fricció són, sobretot, les conclusions proposades per
juntaires i republicans, amb el suport de Bildu i el PNB, sobre el tractament
dels secrets oficials -de fet, els bascos insisteixen des de fa legislatures a
canviar radicalment la llei- i les modificacions legals que afectarien les
víctimes del terrorisme.
En concret, els socialistes admeten que falta el vistiplau i
l’entesa amb el Ministeri de Justícia, en mans de Félix Bolaños, per ampliar la
capacitat de la llei 29/2011 de protecció de les víctimes de terrorisme. És a
dir, ampliar el radi d’acció i aclarir la figura jurídica de víctima d’atemptat
terrorisme. En aquest punt, també entraria la retroactivitat de la consideració
de víctima i els terminis legals per reclamar aquesta consideració. En aquest
sentit, la comissió també vol pactar com regular la via
contenciosa-administrativa per reclamar la categoria de víctima. De fet, aquest
va ser el cas dels atemptats d’Hipercor, que van canviar en certa manera la
doctrina de les víctimes de terrorisme, amb responsabilitat derivada de l’Estat
per negligència en l’actuació preventiva de l’atac.
Els secrets oficials
Un dels altres punts en què hi ha més problemes per bastir un
acord és la modificació profunda de la llei de secrets oficials. En aquesta
línia cal recordar que és un dels compromisos de legislatura dels socialistes,
adquirit amb el pacte d’investidura amb el PNB i Bildu. La modificació que es
troba sobre la taula és establir l’obligació de desclassificar documents i arxius
o qualsevol element que es consideri adient si hi ha una reclamació per a
“l’exercici del dret a saber la veritat”. Els socialistes proposarien refer
tota la llei, és a dir, fer-ne una de nova i evitar un terreny pantanós de
reformes, i més amb el setge judicial al govern espanyol i els socialistes. La
nova llei, però, seria un projecte a llarg termini, que diversos grups que
configuren la comissió no veuen factible a la vista del caire que està agafant
la legislatura. És a dir, que no hi hauria prou temps.
Per altra banda, la comissió proposava que el ministeri fiscal
tingués la iniciativa per reobrir el cas o alguns dels serrells oberts. Una
opció que legalment és molt complexa, a la vista que el cas ha quedat tancat
judicialment a pany i forrellat. En tot cas, s’hauria de delimitar amb molta
precisió que és el que hauria d’investigar el ministeri públic que hagi quedat
obert. Un dels altres punts que genera més incomoditat és la regulació de la
figura de col·laborador o confident o infiltrat dels serveis d’informació i de
seguretat de l’Estat. De fet, aquesta qüestió també va ser recollida com a
conclusió i proposta de millora legislativa en el dictamen aprovat en la
comissió d’investigació dels atemptats de l’11 de març de 2004. I el més calent
és a l’aigüera. La voluntat de regular aquesta mena de figures hi és però
consideren que ha de recollir la doctrina que fins i tot el Tribunal
Constitucional ha fixat en la seva darrera jurisprudència.
El que sembla que queda fora de l’abast de l’acord és dirimir les possibles responsabilitats polítiques del PP i del PSOE en el cas dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Una petició que no fa gens de gràcia a la Moncloa, perquè implicaria embolicar altes instàncies de la seguretat de l’Estat i no es podria limitar a les figures polítiques que dirigien els serveis d’informació de l’Estat. En tot cas, suspesa la reunió del 23 de juliol, els grups s’han donat més temps per polir les conclusions, centrar la pilota de les peticions i buscar el consens entre PSOE, Sumar, Junts, ERC, Bildu i PNB abans del mes de setembre. L’alternativa és clara: en el ple només s’aprovarien les conclusions de PP i Vox i la feinada de la comissió, que ha estat ingent, aniria a parar a la paperera de la història.
Opinió:
Es molt difícil suportar el temps que passa entre les presentacions de les
propostes o les propostes de modificacions legals sobre un tema tan concret com
és el terrorisme, però encara és més difícil explicar-ho als afectats.
Afectats que estan esperant des de fa més de quaranta
dies unes conclusions a la investigació i que, òbviament per les discussions
polítiques i partidistes, s’estan allargant fins al mes de setembre.
Mentrestant, les informacions com les que passa en Quico
Sallés no fan més que demostrar l’enorme paciència de la immensa majoria de
víctimes dels atemptats del terrorisme i més concretament, les dels atemptats
de l’agost de 2017.
Ara bé, la pregunta és molt senzilla: qui informarà als
afectats de més de 30 països sobre els resultats de la Comissió d'Investigació.
No confio gens ni mica en els consolats ni les
ambaixades corresponent perquè, excepte tres excepcions (Algèria, Japó i Regne
Unit), des deles primeres visites que vàrem realitzar poc després dels
atemptats i després de sentència de maig de 2021, la resta ni tan sols han fet
l’intent de contactar amb nosaltres. Espero que ben aviat es pugui fer aquesta
tasca de recerca e informació des del SASPAT, si més no, amb prou recursos que
d'altres els hi sobra, però que no utilitzen per complir la normativa de la
llei 29/2011 i l'article 11.
Apa, estan avisats.
