viernes, 18 de septiembre de 2026

18 setembre 2026 (17.09.26) (3) Radio Estel (link entrevista)

 

18 setembre 2026 (17.09.26) 



Programa “La nit es nostre” amb Eduard Buil

Entrevista amb Robert Manrique

Link: https://www.radioestel.cat/programes/la-nit-es-nostra

17 setembre 2026 a partir del minut 44:00 fins el 73:15

18 setembre 2026 (2) elmon.cat (opinió)

18 setembre 2026 



Els Mossos demanen al jutge destruir les proves del 17-A recollides a Alcanar

L'Àrea de Contraterrorisme i els TEDAX al·leguen manca d'espai

S’estrena Cronos, i casualitats, la reacció immediata de l’Àrea Central de Contraterrorisme de la Comissaria General d’Informació és formular una petició a l’Audiència Nacional per destruir les proves i indicis recollits de la casa d’Alcanar, arran de la investigació pels atemptats del 17 d’agost de 2017. La petició, un document de quinze pàgines i al que ha tingut accés El Món, la signa el sergent Astor 1143F de la Unitat 2, i justifica la petició al jutge d’execució penal encarregat del cas per “motius de seguretat i manca d’espai blindats als magatzems de la policia de la Generalitat”. De fet, la petició també respon a un sol·licitud de l’Àrea dels Tedax-NBQ dels Mossos, especialitzada en explosius.

L’escrit s’acompanya d’un llistat d’evidències, indicis, proves i elements que van des d’elements pirotècnics, petards de diversos tipus, petards “improvisats”, restes de l’explosió, pulsadors, detonadors, restes de frotis per obtenir mostres d’ADN, piles, diversos materials propulsors d’explosius, restes metàl·liques, de roba, eines o fins i tot, una munió de filtres de cafè i bidons i garrafes amb materials químics.

Tot recollit en el terreny que ocupava el xalet de l’urbanització Montecarlo d’Alcanar, i que va esclatar la nit del 16 d’agost i on hauria mort l’imam de Ripoll, Abdelbaky Es Satty, i Youseff Alla, i on es va trobar amb vida, un dels tres condemnats Mohamed Houli que va sacsejar el Congrés de diputats amb les seves afirmacions sobre la relació del cervell de la cèl·lula amb els serveis d’intel·ligència espanyols.

Altres peticions

De fet, aquesta és l’enèssima petició de destrucció de proves, fins i tot, de la furgoneta amb què Younes Abouyaaqoub va assassinar 16 persones a la Rambla i així com altres efectes. Però fins ara, a l’espera d’acabar el procés judicial i la comissió d’investigació es demoraven les peticions formulades tant per Mossos d’Esquadra com per la Guàrdia Civil. Ara el ministeri fiscal té cinc dies de termini per al·legar el que consideri i informe sobre la pertinença o no de la destrucció de les proves que consten també a les actes de recollida incorporades al sumari.

Opinió:

A veure si ho he entès bé… després de més de nou anys i per “motius de seguretat i manca d’espai blindats als magatzems de la policia de la Generalitat” es demana destruir les proves i indicis recollits de la casa d’Alcanar.

Caram, ho han vist després de nou mesos? Ara venen les presses?

Per què no esperar a fer públiques les conclusions de la Comisión de Investigación del Congreso de los Diputados?

Per cert, conclusions que ja es tenien que haver presentat el juny passat, després es va dir que pel juliol i finalment pel setembre. Estem a dia 18 i encara res…

18 septiembre 2026 ABC (opinión)

 

18 septiembre 2026 



Las víctimas piden al juez que revoque la libertad de Txeroki

La asociación Dignidad y Justicia reclama que se investigue la información de ABC para aclarar si el exjefe militar de ETA cumple con su trabajo en un herbolario

Las víctimas del terrorismo reclaman a la Justicia que se investigue la información adelantada por ABC del alta laboral del ex jefe militar de ETA Garikoitz Aspiazu Rubina, alias 'Txeroki', en un herbolario de Andoáin (Guipúzcoa) donde no va a trabajar. La asociación Dignidad y Justicia reclama que se abran diligencias y se revoque la semilibertad del interno en caso de detectar que incumple con la normativa.

Fuentes de la lucha antiterrorista explicaron a ABC que Txeroki está dado de alta en un herbolario de Andoáin pero el ex jefe militar de ETA no acude a su puesto de trabajo y sospechan que es una treta para mantener su libertad ya que el contrato laboral es uno de los requisitos para poder salir a la calle. El negocio donde figura Garikoitz Aspiazu tiene dos establecimientos en la ciudad. ABC confirmó que no acude a ninguno de estos locales.

La noticia adelantada por este medio ha generado un profundo malestar entre las víctimas de este sanguinario etarra. El tema pasará a los tribunales tras un escrito presentado por la defensa de la asociación Dignidad y Justicia y del padre de Raúl Centeno, guardia civil de 24 años natural de Madrid, asesinado por la banda terrorista ETA junto a su compañero Fernando Trapero el 1 de diciembre de 2007.

La reclamación tendrá que ser dilucidada por la Plaza número 1 de la Sección de Menores con Funciones de Vigilancia Penitenciaria del Tribunal Central de Instancia. «Solicita la comprobación del cumplimiento de las condiciones y actividades que sustentan la aplicación del modelo de ejecución previsto en el artículo 100.2 del Reglamento Penitenciario», comienza la solicitud.

«Si bien, esta parte no puede presentar tales afirmaciones como hechos acreditados, las aporta como un elemento objetivo que aconseja comprobar, por los cauces institucionales adecuados, la efectiva realización de las actividades exteriores y el exacto cumplimiento de las condiciones incorporadas al programa de tratamiento individualizado que fundamentó la medida excepcional aplicada», detalla el escrito presentado al magistrado encargado.

«Verificar la realidad de la prestación»

De esta forma, se reclama «verificar la realidad de la prestación»: «Centro efectivo de trabajo, funciones, jornada, fichajes o partes de asistencia, persona responsable de supervisión, retribuciones y cualquier incidencia desde el inicio de la medida». «Esta parte no ha tenido acceso y, por lo tanto, desconoce el contenido literal del programa específico de tratamiento aprobado respecto del penado, las actividades exteriores que lo integran, sus horarios, el centro o centros de realización y los mecanismos de control establecidos», piden.

Opinión:
Vaya por delante que pedir explicaciones a las decisiones que tomen los tribunales es una buena medida, vital para lo que se entiende que debe ocurrir en lo que se llama Estado de Derecho. Ante ello, nada que objetar.

Pero sí deseo hacer una reflexión sobre el titular de la noticia, que incide (una vez más) en presentar una generalización de la opinión de un colectivo plural y en el que, por suerte, cada vez más van apareciendo criterios distintos ante un mismo asunto.

Decir que “las víctimas piden…” es inexacto, por no decir directamente falso. Lo que sí puede ser cierto es que, como se explica en la información, sea la asociación Dignidad y Justicia la que plantee esa petición, exigencia o reclamación… pero obviamente no son “LAS” víctimas. Si acaso, podrían ser aquellas que pertenezcan a la asociación mencionada y que cubran los requisitos para ser consideradas como tales.

Al utilizar el artículo determinado plural “LAS” se da la idea (intencionada o no) de que son todas “las” víctimas quienes presentamos esa petición, exigencia o reclamación, pero se olvida (de manera voluntaria o no) que existen cientos de víctimas del terrorismo que no están en ninguna asociación, o a las que no se ha pedido la opinión o que incluso son víctimas de otro tipo de terrorismo aparte al de la banda terrorista ETA.

Las víctimas del terrorismo gihadista (en o fuera de España) ¿han sido consultadas al respecto? ¿Lo han sido las de ETA? ¿Cuántas víctimas del terrorismo están afiliadas a Dignidad y Justicia?

Para ser veraces en el momento de informar solo se necesita un poco más de rigor. No es tan difícil.

jueves, 17 de septiembre de 2026

17 septiembre 2026 La Vanguardia (opinión)

 

17 septiembre 2026 



¿Dónde estabas entonces?

El jueves 17 de agosto del 2017 es uno de esos días que, por mucho tiempo que pase, nunca se perderá en la neblina del olvido. Fue (recordémoslo) el día del atentado de la Rambla, que se cobró la vida de dieciséis personas. Ese fue el último verano de mi madre, con la que solíamos pasar las semanas centrales de agosto en la playa. Mi hijo mayor, que había compartido unos días con nosotros, estaba ya de vuelta en Barcelona y esa tarde se había metido en un coworking no muy lejos de la Rambla. Fue él quien nos informó de que estaba ocurriendo algo grave: primero había visto correr a mucha gente despavorida y luego habían bajado la persiana del coworking y les habían obligado a permanecer allí hasta nuevo aviso.

Todavía proyectan en algunos cines Cronos, una buena película, casi documental, que reconstruye desde el punto de vista de los Mossos d’Esquadra lo ocurrido esa jornada de hace nueve años. En Cronos se ve cómo, en efecto, la policía obliga a cerrar los locales de la zona con la gente dentro. Entre los miles de agentes movilizados, algunos recorren esos locales para suministrar botellines de agua y, de paso, indagar sobre los posibles sospechosos. Un presentimiento de una agente que finalmente se demostrará erróneo provoca una escena de gran tensión dramática, con la calle tomada por tanquetas, tiradores de élite, artificieros, unidades caninas, etcétera. Mi hijo podía haber estado allí.

Todo esto, que el espectador de la película contempla desde el futuro (es decir, sabiendo el final de la historia), aquella tarde lo vivíamos con la incertidumbre de un presente angustioso: entonces cualquier cosa era posible, incluido el hecho de que el terrorista estuviera esperando el momento de volar el coworking, llevándose por delante la vida de mi hijo y quién sabe de cuántas personas más. El miedo (lo sabemos) es libre, y en el torbellino informativo de aquellas horas, que hizo que se dieran por ciertos no pocos bulos, la imaginación se asomaba peligrosamente al abismo del delirio.

Tampoco se me borrará de la memoria el momento en que me enteré de los atentados de Atocha, que en el 2004 acabaron con la vida de casi doscientas personas. Estaba esa mañana a punto de salir de casa para ir al aeropuerto cuando, poco después de las ocho, la radio empezó a hablar de fuertes explosiones y… Y el resto es ­historia.

Ninguno de esos dos atentados se entendería sin el antecedente de las Torres Gemelas, que significó el final del sueño de los happy nineties : ¿alguien creía que el periodo de paz y prosperidad inaugurado tras la implosión del bloque soviético iba a durar eternamente? A la globalización económica de los años noventa sucedió esta globalización del terror, que en este cuarto de siglo ha golpeado Londres, París, Bruselas, Manchester, Niza o Berlín con la misma saña que Nueva York, Madrid o Barcelona. La amenaza del terrorismo yihadista ha marcado estos veinticinco años y me temo que seguirá condicionando nuestras vidas durante las próximas décadas.

En los últimos diez años (hasta el 2025), Catalunya ha sido la comunidad autónoma en la que se han producido más detenciones por delitos relacionados con el yihadismo: doscientas cuatro exactamente, muy por delante de la comunidad que le sigue en el ranking, que es Madrid, con cien detenciones. También es verdad que Catalunya acoge la mayor cantidad de marroquíes residentes en España (el 28%), con lo que la probabilidad de que se establezca algún imán radicalizado (como Es Satty, el ideólogo del atentado de la Rambla) se multiplica. ¿Qué hay de cierto en la teoría de que el pujolismo trató de favorecer la inmigración marroquí por considerarla más fácil de integrar en la lengua catalana que la latinoamericana?

Las vueltas que da la vida: los restos de aquel nacionalismo pujolista están a punto de ser devorados por un partido también nacionalista que surgió precisamente como reacción reptiliana frente a la inmigración magrebí. Que ese partido ultraderechista haya nacido en Ripoll, cuna de varios de los terroristas de la Rambla, no puede ser casualidad. ¿Preferiría Sílvia Orriols que Pujol, en su momento, le hubiera enviado trabajadores latinoamericanos? Supongo que, como xenófoba que es, le dará igual. Para la gente como ella, la clave es siempre la misma: el odio al de fuera, y punto.

Opinión:

Me gustaría solo matizar alguna de la información que presenta el señor Martínez de Pisón. Leo que es escritor y guionista.

Bien, como escritor nada que decir. Pero como guionista creo que debería reflejar mejor la realidad y contrastar los datos.

Dice que “el día del atentado de la Rambla, que se cobró la vida de dieciséis personas”. En realidad, fueron catorce en La rambla, Pau Pérez en Zona Universitaria y Ana María Suarez en Cambrils.

Quizás habría que añadir el caso de la madre gestante que perdió la criatura… pero eso ya es otro tema. Sobre todo, esperando que los “Hazte Oír”, los contrarios al aborto y algún que otro ministro hagan algo al respecto.

Sí es cierto que los Mossos d’Esquadra recorrieron los locales donde tanta gente se escondió. Por ello me gustaría recordar la existencia de cientos de personas de que, para su desgracia, nadie pensó en anotar sus nombres, apellidos y teléfono de contacto. Para localizarles después de eso, ya está la UAVAT.

Termino.

Cuando dice que Ripoll fue la “cuna de varios de los terroristas de la Rambla” deberíamos pensar en estos datos de nacimiento, porque vivir en un lugar concreto no te convierte automáticamente en alguien que comparte y respeta ni la cultura ni las costumbres locales. ¿Lo revisamos juntos? 

Abdelbaki Es Satty, (Rif, Marruecos) ¿¿¿¿ muerto en Alcanar ????

Youssef Aalla, 1995 (Marruecos) muerto en Alcanar

Houssaine Abouyaaqoub 1998 (Marruecos) muerto en Cambrils

Said Aallaa, 1998 (Naour, Marruecos) muerto en Cambrils

Mohammed Hychami 1993 (Mrirt, Marruecos) muerto en Cambrils

Omar Hychami 1996 (Mrirt, Marruecos) muerto en Cambrils

Moussa Oukabir, 1999 (Ripoll) muerto en Cambrils

Younes Abouyaaqoub, 1995 (Mrirt, Marruecos) muerto en Subirats

Driss Oukabir 1989 (Marsella, Francia) detenido

Mohamed Houli, 1996 (Melilla) detenido

miércoles, 16 de septiembre de 2026

16 septiembre 2026 (10.09.26) RTVE (opinión)

 

16 septiembre 2026 (10.09.26) 




 40 años del 'asesinato ejemplarizante' de Yoyes por atreverse a salir de ETA

María Dolores González Catarain, "Yoyes", fue la primera mujer en llegar a la dirección de la banda terrorista

Fue asesinada como una advertencia para quienes estuvieran pensando en dejar ETA

Una placa recuerda a María Dolores González Catarain, "Yoyes", en la plaza de su pueblo, la localidad guipuzcoana de Ordizia. El diez de septiembre de 1986 fue asesinada a tiros en ese lugar mientras paseaba con su hijo de tres años. Ella fue la primera mujer que llegó a ocupar puestos de responsabilidad en ETA. Pero en 1979 decidió abandonar la banda terrorista. Se acogió a la amnistía y volvió a su casa tras vivir varios años en México.

El asesinato de Yoyes fue ejemplarizante. Así lo asegura Eider Nafarrate, doctora en Historia Contemporánea de la Euskal Herriko Unibertsitatea y especialista en los procesos de salida de ETA. Con él, dice, se mandaba un mensaje a la militancia de la banda: uno no puede salir sin que haya consecuencias. El crimen causó una enorme conmoción, tanto en el plano político como en el social. Le matan, señala Nafarrate, "para que no se produzca un efecto llamada como creían que se podía producir con una figura como la suya".

Romper el silencio

 

La vuelta de Yoyes a Ordizia fue muy discreta, recuerda Kepa Korta, quien fuera alcalde de la localidad en aquel momento. Aunque había pintadas que la acusaban de traidora, Korta nunca pensó que la propia ETA llegara a matarla. Él fue uno de los promotores de una comisión para protestar por lo ocurrido. Los primeros firmantes, asegura, tomaron una decisión "muy potente", porque por primera vez dijeron en voz alta y públicamente "dejad de matar".

"Dar ese paso era terrible", dice, "porque el ambiente que se vivía era que todos estábamos de acuerdo con lo que se estaba haciendo. Y eso afectaba a todo tu contexto, porque la gente no expresaba estas discrepancias". Se produjeron insultos y amenazas, relata, pero se generó por primera vez un proceso de contestación social hacia ETA. Estas actuaciones fueron articulando un movimiento, "como una bola" dice Korta, a base de acciones concretas y pacíficas.

 

No se arrepintió

 

A pesar de que fue acusada de traidora, Yoyes nunca se arrepintió de su pertenencia a ETA, según la historiadora Eider Nafarrate. Y en ningún momento colaboró con la justicia. "Ella no hizo un arrepentimiento explícito en vida o al menos nunca lo expresó como tal. Su salida", subraya, "se produce porque deja de creer en lo que está haciendo ETA, considera que su camino ya ha finalizado".

Otro aspecto que pone de relieve Eider Nafarrate es el componente de género: el hecho de que al hablar sobre el asesinato de Yoyes se haga referencia a su papel como madre, "nos da pistas de que ser mujer lleva a relegar su papel como victimario y hacer hincapié en su papel como víctima de ETA, cuando en realidad esos dos papeles coexisten". Aunque también es cierto que ella "reflexionaba mucho sobre el papel de la mujer dentro de una organización terrorista como ETA". Yoyes tenía 32 años cuando fue asesinada. Los autores del crimen fueron condenados a 47 y 26 años de prisión.

Opinión:

Hace cuarenta años que la banda terrorista ETA asesinó a una de sus miembros porque había decidido abandonar al grupo.

Como bien dice la noticia, nunca se arrepintió de haber pertenecido a la banda asesina.

Ahora, cuarenta años después, hay a quien le molesta que mas de un centenar de miembros de la banda terrorista ETA se apartaran (y hace casi 20 años) de sus compañeros y entraran en la conocida como “Vía Nanclares”.

¿Qué deseaban? ¿Qué la banda terrorista ETA continuara activa?

Lo que sí tengo claro es que es una lástima que no tomaran esa decisión hace cuarenta años. O cincuenta. O ya puestos, que hubieran decidido exigir lo que les viniera en gana sin usar la violencia terrorista y cobarde.

sábado, 12 de septiembre de 2026

12th septembre 2026 (3) RM Thoughts on *CRONOS* (Fiction Based on True Events)

  

12th septembre 2026 RM



Thoughts on *CRONOS* (Fiction Based on True Events)

A week has passed since the premiere of the film *CRONOS*, and opinions have varied according to individual tastes. I have received many calls recently asking for my take on the movie, and I believe that—to clarify matters—I can still share my opinion here on this blog, presenting the information chronologically.

Contact with the *CRONOS* producers began during filming, which took place on Ronda Sant Antoni because La Rambla was undergoing construction work at the time. It took me only a moment to grasp the concept: a work of fiction based on true events.

Communication was ongoing, and eventually, we reiterated a proposal UAVAT had previously made regarding the three-part Netflix series *800 Meters*: a pre-screening for victims and their companions prior to the official launch.

We at UAVAT reached out to many victims of the August 2017 attacks. Despite it being a weekday afternoon—Wednesday, September 2nd, at 6:30 PM—more than a hundred people attended the screening at Cinema Girona (and, incidentally, I would like to thank our friend Toni Sarmiento and his team once again for their wonderful hospitality).

After the screening, we held a lively discussion among the victims and attendees; we listened to the victims' views and provided technical details regarding the filming and editing of *CRONOS*, as well as explaining the rationale behind certain scenes included in the movie.

I must say that not a single victim present expressed a negative opinion about the film, although there was a consensus that one specific image had been hurtful to several of them: the scene involving the hose at the Miró Mosaic. Was it unnecessary? Yes. Finally, several victims and their companions had the opportunity to share their thoughts directly with two members of the *CRONOS* production team, who listened attentively and fully accepted their feedback. During the subsequent discussion, a very important topic was also addressed—one that, judging by opinions published in various media outlets, had not been clearly understood, particularly by those who commented without having seen the film. Some people raise complaints or express views that they might well have spared themselves had they actually watched the movie.



I have taken the liberty of presenting some information on this matter.

It is said that the film was shot in Spanish.

That is not true; *CRONOS* was shot in Catalan—except for a few sequences where Spanish is spoken, and anyone who has seen the film understands the reasons and context for this. It is not difficult to understand that specific language switch.

Some people argue that the figure of the Imam of Ripoll is not discussed.

To understand much of the film, one must realize that the narrative focuses on "the police investigations during the 124 hours following the attacks"; consequently, during those 124 hours, there was not yet much clear information regarding the Imam of Ripoll. In fact, the investigation into the remains found at the house in Alcanar was far from complete.

By the way, for those who haven't seen the film, here is a minor "spoiler": the Imam of Ripoll is mentioned twice, with the statement that he is "dead—allegedly."

Let those who wish to understand, understand.

Does *CRONOS* not speak about “the” victims?

I have no doubt that many people who say that haven’t seen the film. The passage of time has shown that when the August 17th attacks are discussed, the vast majority of people remember the event through the murderous vehicle attack on La Rambla... a few others also recall the criminal vehicle attack and subsequent assault in Cambrils... but very, very, very few remember the murder of Pau Pérez in the University Zone, and no one remembers what happened that same Monday, August 21st, in Olérdola—shortly before the killer, Abouyaqoub, was shot dead.

To those who claim *CRONOS* doesn’t speak about “the” victims, I would simply point out that the film explains what happened to both victims—Pau Pérez and Montserrat Durán—precisely the victims forgotten by almost everyone who weighs in on the subject. And it is an honor to say that Pau Pérez’s family gave their permission for this to be included...

I also want to recall that the first official list of victims from the August 17th attacks did not appear until October 2018. Yes, 2018. Therefore, there was little scope to speak about “the” victims during those first 124 hours when there wasn’t even an official list or a reasonably accurate identification of individuals—precisely the issue UAVAT has been denouncing since our inception, and one that is perfectly reflected in the film as well as in the May 2021 court ruling: did any member of the State Security Forces and Corps actually identify a single victim? Were their details requested once the lockdown was lifted? For those unaware, there are numerous hospital admissions where the listed reason is “VEHICLE STRIKE,” “ACCIDENTAL FALL,” or “HUMAN CRUSH”... yet in many cases, “TERRORIST ATTACK” does not appear.

*CRONOS* also serves to highlight these errors, which we hope will soon be reviewed and corrected by the relevant authorities.

Some people feel that the CNI—and its connection to the events—is missing from the picture.

It is true that many people are pointing out the lack of discussion regarding the CNI, and they are absolutely right. To understand this, one must remember that *CRONOS* focuses on the police investigation during the 124 hours following the attacks... and the CNI does not (yet) feature in that timeframe.

That said—and without wishing to give away any spoilers—you really shouldn't miss the footage of the second parallel operations desk... let me know what you think once you’ve seen it. Many of those who currently hold one opinion will likely change their minds later.

Actor Enric Auquer made statements that offended the victims of the August 17 attacks.

It is true; the statements made by Enric Auquer—the film's lead actor—hurt many victims of the August 17 attacks, as well as victims of other attacks. They also upset citizens who are familiar with the details of the attacks, even if they were not victims themselves.

It would have been better if those statements had never been made. But once made, they could have been clarified or nuanced.

Now, an important detail: did Enric Auquer apologize to the victims? Yes, through private contact. That much is on the record.

Many people have called for a boycott of *CRONOS* because of the lead actor's statements.

In my view, it would have been better if those statements hadn't been made. However, while discussing the matter with one of the victims of the La Rambla attack, they shared a reflection—one echoed by all the other victims I’ve spoken to: millions upon millions of us have watched *The Ten Commandments*, *Ben-Hur*, *Planet of the Apes*, *The Big Country*, and *The Agony and the Ecstasy*... yet no one was concerned about Charlton Heston’s ideology until his death in 2008... did anyone ever propose boycotting his films? If *Ben-Hur* is shown on TV again tomorrow (for the umpteenth time), will anyone call for a boycott of the channel or platform because of the lead actor's personal views?

The film has done absolutely nothing for the victims; in fact, it is an attack on them.

To begin with, I have spoken to all the victims who attended the screening, as well as many others who—due to scheduling conflicts or travel issues—were unable to make it to Cinema Girona on Wednesday, September 2nd. Not a single one expressed anger, annoyance, outrage, or any objection to the film—with the sole exception of the aforementioned image showing the hose at Pla de l’Os. 

What many of them *did* tell me, however, was that they hadn't stopped to consider the immense investigative effort undertaken by state security forces to bring the nightmare to an end on Monday, August 21, 2017, in a vineyard in Subirats... and that, having seen the film, they are grateful to have this information. This sentiment is shared by many other citizens who have watched the movie.

As an example, I am including a photograph taken from a local television program, BAGATELEVISIO. Once Jordi Moreno contacts me, I will provide the link to the full documentary.



It is said that the film *CRONOS* was financed with nearly 6 million euros from companies with strong ideological leanings.

It is curious that there is talk about the film's cost without first asking what the actual production expenses were. It is clear to me that an enormous amount of work went into location scouting, securing permits, and the actual production of *CRONOS*.

As for the issue of ideological leanings... I repeat: one needs to watch the scenes featuring the investigative team, the discussion regarding the *alleged* death of the Ripoll Imam, and the glances exchanged between the Mossos police officers and the relatives of the La Rambla terrorist... and I will leave it at that, lest I be accused of "spoiling" the film.

 

To conclude, I have a proposal for those who have spoken about *CRONOS* without even seeing it—criticizing its quality or its intent: why not launch a crowdfunding campaign to make the film *you* wanted to see? For my part, I will provide all the information contained in the case file's more than 68,000 pages and the 1,017 pages of the court ruling. Furthermore, I guarantee the cooperation of any victims whose help might be needed, including those who attended the preliminary session on Wednesday, September 2nd.

13 setembre 2026 (3) RM Opinió sobre CRONOS (FICCIÓ BASADA EN FETS REALS)

 

12 setembre 2026 



Opinió sobre CRONOS (FICCIÓ BASADA EN FETS REALS)

Ha passat una setmana des de l'estrena de la pel·lícula CRONOS i les opinions han variat segons els gustos de cadascú. Aquests dies he rebut moltes trucades per consultar-me l'opinió sobre la pel·lícula i crec que, per aclarir conceptes, puc donar encara la meva opinió i fer-ho des d'aquest bloc presentant la informació de manera cronològica.

El contacte amb els productors de CRONOS es va iniciar durant el rodatge que es va realitzar també a Ronda Sant Antoni en estar la Rambla en ple període d'obres. En un minut vaig poder veure la idea: una pel·lícula DE FICCIÓ BASADA EN FETS REALS.

El contacte va ser continu i, ja al final, va portar a repetir la proposta que ja havíem presentat des d'UAVAT en una ocasió anterior amb motiu de la sèrie de tres capítols “800 metres” de Netflix: un visionat previ a la presentació oficial amb les víctimes i acompanyants que desitgessin assistir a una projecció prèvia.

Des d'UAVAT vam contactar amb moltes de les víctimes dels atemptats d'agost del 2017 i tot i ser a la tarda d'un dia feiner, el dimecres 2 de setembre a les 18:30 més de cent assistents estaven presents al Cinema Girona (per cert, un nou agraïment a l'amic Toni Sarmiento i la resta del seu equip per la magnífica acollida).

Un cop acabada la projecció vam tenir un animat col·loqui entre víctimes i assistents, escoltant les opinions de moltes i aportant informació tècnica sobre el desenvolupament de l'enregistrament i l'edició de CRONOS, a més d'explicar el perquè d'algunes de les escenes que recull la pel·lícula.

He de dir que ni una sola de les víctimes presents van mostrar una opinió contrària a la pel·lícula, encara que sí que hi va haver coincidència que una de les imatges havia fet mal a diverses: l'escena de la mànega al Mosaic de Miró era innecessària? Sí. Per acabar, diverses de les víctimes i acompanyants presents van tenir l'oportunitat de presentar també les seves opinions a dos membres de l'equip de producció de CRONOS, que van atendre i acceptar perfectament les opinions.

En el transcurs del col·loqui posterior també es va parlar d'un tema molt important i que, segons sembla en algunes opinions que s'han publicat en diferents mitjans de comunicació, no havia quedat clara, especialment per a molts que opinaven sense haver vist la pel·lícula. Hi ha qui presenta diferents queixes o opinions que, si hagués vist la pel·lícula, potser s'haurien estalviat.



M'he permès presentar ara informació sobre això.

Es diu que la pel·lícula està rodada en català

No és cert, CRONOS està rodada en català… excepte en unes poques seqüències en què es parla en castellà i que qui ha vist la pel·lícula entén les raons i el context per fer-ho. No és tan difícil entendre aquest canvi d'idioma puntual.

Hi ha qui opina que no es parla de la figura de l?Iman de Ripoll.

Per comprendre gran part de la pel·lícula hem de saber que el desenvolupament de la mateixa tracta de “LES INVESTIGACIONS POLICIALS DE LES 124 HORES POSTERIORS ALS ATEMPTATS”, per la qual cosa en aquelles 124 hores encara no existia gaire informació clara sobre la figura de l'Iman de Ripoll. De fet, les investigacions sobre les restes localitzades al xalet d'Alcanar no estaven ni de bon tros completes.

Per cert, per als que no han vist la pel·lícula, un petit “spoiler”. En dues ocasions s'esmenta la figura de l'Imant de Ripoll per dir que “està mort, PRESUMPTEMENT”.

Qui vulgui entendre, què entengui.

A CRONOS no es parla de “LES” víctimes?

No dubto que molta gent que diu això no ha vist la pel·lícula. El pas del temps ha demostrat que quan es parla del 17-A, la immensa majoria de persones recorden l'atemptat a través de l'atropellament assassí a la Rambla… unes quantes més recorden també l'atropellament criminal i atac posterior a Cambrils… però molt, molt, molt pocs recorden l'assassinat de Pau Pérez a la Zona d'agost a Olérdola, poc abans que l'assassí Abbouyaqoub fos abatut.

Per a qui diu que no es parla de “LES” víctimes, només recordar que a CRONOS s'explica el que ha passat a les dues víctimes: Pau Pérez i Montserrat Durán… precisament les víctimes oblidades a la ment de gairebé tothom que opina del tema. I és un honor dir que la família de Pau Pérez va aportar el seu permís perquè fos així…

Aprofito també a recordar que el primer llistat oficial de víctimes dels atemptats del 17-A va aparèixer a l'octubre del 2018. Sí, del 2018. Per tant, poc es podia parlar de “LES” víctimes en aquestes primeres 124 hores si ni tan sols existia un llistat oficial, una filiació més o menys exacta des de… reflectit a la pel·lícula i també a la sentència de maig de 2021: algun membre de qualsevol CFSE procedeix a identificar una sola víctima? Se li demanen les dades una vegada són desconfinades? Per a qui ho desconegui, informo que hi ha nombrosos ingressos hospitalaris en què, com a motiu de l'ingrés, apareix “ATROPELLO”, “CAIGUDA CASUAL”, “AVALANXA HUMANA”… però en molts dels casos no apareix “ATEMPTAT TERRORISTA”.

CRONOS serveix per denunciar també aquests errors que esperem que siguin aviat revisats i corregits per part de l'administració competent.

Alguns opinen que no apareix el CNI ni la seva vinculació amb el que ha passat.

És cert que hi ha molta gent denunciant que no es parla del CNI i tenen tota la raó. Per entendre aquest fet, cal pensar novament que CRONOS desenvolupa la investigació policial de les 124 hores posteriors als atemptats… i el CNI no té (encara) una presència en aquest temps.

Malgrat tot i sense voler fer cap “spoiler”, no s'han de perdre les imatges de la segona taula paral·lela d'operacions… quan ho hagin vist, m'ho expliquen. Segurament molts dels que ara opinen una cosa després opinaran diferent.

L'actor Enric Auquer ha fet una sèrie de declaracions que ofenen “LAS” víctimes del 17-A

Cert, les declaracions d'Enric Auquer, protagonista de la pel·lícula han fet mal a moltes víctimes dels atemptats del 17-A, igual que a víctimes d'altres atemptats. I també ciutadans que coneixen detalls dels atemptats encara sense ser víctimes.

Aquestes declaracions hauria estat millor no haver-les fet. Però un cop fetes, les podien haver matisat.

Ara una dada important: Enric Auquer ha mostrat les seves disculpes a “LES” víctimes? Sí, mitjançant un contacte privat. Dit queda.

Molta gent ha demanat el boicot a CRONOS per les declaracions de l?actor protagonista.

Sota el meu punt de vista, aquestes declaracions hauria estat millor no fer-les. Però parlant del tema amb una de les víctimes de l'atemptat a La Rambla, em va fer la següent reflexió que comparteixen totes les altres amb què he parlat: milions i milions de persones hem vist “Els deu manaments”, “Ben-Hur”, “El planeta dels simis”, “Horitzós de grandesa”, “Torment i èxtasi” a la ningú 2008… algú va proposar un boicot a les seves pel·lícules? Si demà tornen a donar (per “xxx” cop) “Ben-Hur” a alguna televisió, algú demanarà el boicot a la televisió o plataforma per les idees personals del protagonista?

La pel·lícula no ha servit a “LAS” víctimes per a res. És un atac contra elles.

Per començar, dir que he parlat amb totes les víctimes que hi van anar i també amb moltes altres que, per qüestions d'horaris o de desplaçament, van tenir impossible venir dimecres 2 de setembre al Cinema Girona. Ni una sola m'ha mostrat el seu enuig, enuig, emprenyament o objecció a la pel·lícula, llevat de la imatge que comentava de la mànega al Pla de l’Os.

El que sí que m'han dit moltes és que no s'havien parat a pensar en la immensa tasca de recerca que van haver de realitzar els CFSE per acabar amb el malson el dilluns 21 d'agost de 2017 en una vinya de Subirats… i que una vegada vista la pel·lícula agraeixen tenir tota aquesta informació. Igual que molts altres ciutadans que han vist la pel·lícula.

Com a mostra, la fotografia que acompanyo, extreta d‟un programa d‟una televisió local: BAGATELEVISIO. Quan Jordi Moreno em contacti, aportaré el link del documental complet.



Diuen que la pel·lícula CRONOS s'ha finançat amb gairebé 6 milions d'euros d'empreses molt posicionades ideològicament.

És curiós que es parli del que ha costat fer la pel·lícula sense abans preguntar quines han estat les despeses per fer-la. Tinc molt clar que hi ha hagut una enorme feina de localització, de permisos i de producció per fer CRONOS.

Pel que fa a allò del posicionament ideològic… repeteixo que cal veure les escenes de la taula d'investigació, del que es diu sobre la PRESUMPTA mort de l'Iman i Ripoll, les mirades entrecreuades de Mossos amb familiars del terrorista de la Rambla… i aquí ho deixo perquè m'acusaran de fer “spoiler”.

 

 

I per acabar, una proposta: a qui ha parlat sobre CRONOS fins i tot sense haver-la vist, criticant la seva qualitat o el seu objectiu… què tal si inicia un crowfunding per fer la pel·lícula que desitjava? Per part meva, tindrà tota la informació relacionada amb els més de 68.000 folis del sumari i els 1.017 de la sentència. I a més li garanteixo que tindrà la col·laboració de totes les víctimes que necessiti, incloent-hi les que van assistir a la sessió prèvia de dimecres 2 de setembre.