Opiniones sobre el trabajo realizado en el tema socio-asistencial, jurídico y psicológico de las víctimas del terrorismo. El tema político lo dejo para los políticos.... y alguna que otra víctima.
Ante las numerosas consultas recibidas a traves de redes sociales y para facilitar las mismas, pueden contactar en el e-mail eltrasteroazul@gmail.com
40 años del
'asesinato ejemplarizante' de Yoyes por atreverse a salir de ETA
María Dolores González
Catarain, "Yoyes", fue la primera mujer en llegar a la dirección de
la banda terrorista
Fue asesinada como una
advertencia para quienes estuvieran pensando en dejar ETA
Una placa recuerda a María Dolores González
Catarain, "Yoyes", en la plaza de su
pueblo, la localidad guipuzcoana de Ordizia. El diez de septiembre de 1986 fue asesinada a
tiros en ese lugar mientras paseaba con su hijo de tres años. Ella fue la
primera mujer que llegó a ocupar puestos de responsabilidad en ETA. Pero en
1979 decidió abandonar la banda terrorista. Se
acogió a la amnistía y volvió a su casa tras vivir varios años en México.
El asesinato de Yoyes fue ejemplarizante.
Así lo asegura Eider Nafarrate, doctora en Historia Contemporánea de la Euskal
Herriko Unibertsitatea y especialista en los procesos de salida de ETA. Con él,
dice, se mandaba un mensaje a la militancia de la banda: uno no puede salir sin
que haya consecuencias. El crimen causó una enorme conmoción, tanto en el plano
político como en el social. Le matan, señala Nafarrate, "para que no se
produzca un efecto llamada como creían que se
podía producir con una figura como la suya".
Romper el silencio
La vuelta de Yoyes a Ordizia fue muy discreta, recuerda
Kepa Korta, quien fuera alcalde de la localidad en aquel momento. Aunque había pintadas que la acusaban de traidora, Korta nunca pensó que la propia ETA llegara a matarla.
Él fue uno de los promotores de una comisión para protestar por lo ocurrido. Los primeros firmantes,
asegura, tomaron una decisión "muy potente", porque por primera vez
dijeron en voz alta y públicamente "dejad de matar".
"Dar ese paso era terrible", dice,
"porque el ambiente que se vivía era que todos estábamos de acuerdo con lo
que se estaba haciendo. Y eso afectaba a todo tu contexto, porque la gente no
expresaba estas discrepancias". Se produjeron insultos y amenazas, relata, pero se generó por primera vez un proceso de
contestación social hacia ETA. Estas actuaciones fueron articulando un movimiento,
"como una bola" dice Korta, a base de acciones concretas y pacíficas.
No se arrepintió
A pesar de que fue acusada de traidora, Yoyes nunca se arrepintió de su pertenencia a ETA, según la historiadora Eider
Nafarrate. Y en ningún momento colaboró con la justicia. "Ella no hizo un
arrepentimiento explícito en vida o al menos nunca lo expresó como tal. Su
salida", subraya, "se produce porque deja de creer en lo que está
haciendo ETA, considera que su camino ya ha finalizado".
Otro aspecto que pone de relieve Eider
Nafarrate es el componente de género: el hecho de que al hablar sobre el asesinato de Yoyes
se haga referencia a su papel como madre, "nos da pistas de que ser mujer
lleva a relegar su papel como victimario y hacer hincapié en su papel como víctima
de ETA, cuando en realidad esos dos papeles coexisten". Aunque también es
cierto que ella "reflexionaba mucho sobre el papel de la mujer dentro de
una organización terrorista como ETA". Yoyes tenía 32 años cuando fue
asesinada. Los autores del crimen fueron condenados a 47 y 26 años de prisión.
Opinión:
Hace
cuarenta años que la banda terrorista ETA asesinó a una de sus miembros porque
había decidido abandonar al grupo.
Como
bien dice la noticia, nunca se arrepintió de haber pertenecido a la banda asesina.
Ahora,
cuarenta años después, hay a quien le molesta que mas de un centenar de
miembros de la banda terrorista ETA se apartaran (y hace casi 20 años) de sus
compañeros y entraran en la conocida como “Vía Nanclares”.
¿Qué
deseaban? ¿Qué la banda terrorista ETA continuara activa?
Lo
que sí tengo claro es que es una lástima que no tomaran esa decisión hace
cuarenta años. O cincuenta. O ya puestos, que hubieran decidido exigir lo que
les viniera en gana sin usar la violencia terrorista y cobarde.
Thoughts on *CRONOS* (Fiction Based on True
Events)
A
week has passed since the premiere of the film *CRONOS*, and opinions have
varied according to individual tastes. I have received many calls recently
asking for my take on the movie, and I believe that—to clarify matters—I can
still share my opinion here on this blog, presenting the information
chronologically.
Contact
with the *CRONOS* producers began during filming, which took place on Ronda
Sant Antoni because La Rambla was undergoing construction work at the time. It
took me only a moment to grasp the concept: a work of fiction based on true
events.
Communication
was ongoing, and eventually, we reiterated a proposal UAVAT had previously made
regarding the three-part Netflix series *800 Meters*: a pre-screening for
victims and their companions prior to the official launch.
We
at UAVAT reached out to many victims of the August 2017 attacks. Despite it
being a weekday afternoon—Wednesday, September 2nd, at 6:30 PM—more than a
hundred people attended the screening at Cinema Girona (and, incidentally, I
would like to thank our friend Toni Sarmiento and his team once again for their
wonderful hospitality).
After
the screening, we held a lively discussion among the victims and attendees; we
listened to the victims' views and provided technical details regarding the
filming and editing of *CRONOS*, as well as explaining the rationale behind
certain scenes included in the movie.
I
must say that not a single victim present expressed a negative opinion about
the film, although there was a consensus that one specific image had been
hurtful to several of them: the scene involving the hose at the Miró Mosaic.
Was it unnecessary? Yes. Finally, several victims and their companions had the
opportunity to share their thoughts directly with two members of the *CRONOS*
production team, who listened attentively and fully accepted their feedback.
During the subsequent discussion, a very important topic was also addressed—one
that, judging by opinions published in various media outlets, had not been
clearly understood, particularly by those who commented without having seen the
film. Some people raise complaints or express views that they might well have
spared themselves had they actually watched the movie.
I
have taken the liberty of presenting some information on this matter.
It is said that the film was shot in
Spanish.
That
is not true; *CRONOS* was shot in Catalan—except for a few sequences where
Spanish is spoken, and anyone who has seen the film understands the reasons and
context for this. It is not difficult to understand that specific language
switch.
Some people argue that the figure of the
Imam of Ripoll is not discussed.
To
understand much of the film, one must realize that the narrative focuses on
"the police investigations during the 124 hours following the
attacks"; consequently, during those 124 hours, there was not yet much
clear information regarding the Imam of Ripoll. In fact, the investigation into
the remains found at the house in Alcanar was far from complete.
By
the way, for those who haven't seen the film, here is a minor
"spoiler": the Imam of Ripoll is mentioned twice, with the statement
that he is "dead—allegedly."
Let
those who wish to understand, understand.
Does *CRONOS* not speak about “the”
victims?
I
have no doubt that many people who say that haven’t seen the film. The passage
of time has shown that when the August 17th attacks are discussed, the vast
majority of people remember the event through the murderous vehicle attack on
La Rambla... a few others also recall the criminal vehicle attack and
subsequent assault in Cambrils... but very, very, very few remember the murder
of Pau Pérez in the University Zone, and no one remembers what happened that
same Monday, August 21st, in Olérdola—shortly before the killer, Abouyaqoub,
was shot dead.
To
those who claim *CRONOS* doesn’t speak about “the” victims, I would simply
point out that the film explains what happened to both victims—Pau Pérez and
Montserrat Durán—precisely the victims forgotten by almost everyone who weighs
in on the subject. And it is an honor to say that Pau Pérez’s family gave their
permission for this to be included...
I
also want to recall that the first official list of victims from the August
17th attacks did not appear until October 2018. Yes, 2018. Therefore, there was
little scope to speak about “the” victims during those first 124 hours when
there wasn’t even an official list or a reasonably accurate identification of
individuals—precisely the issue UAVAT has been denouncing since our inception,
and one that is perfectly reflected in the film as well as in the May 2021
court ruling: did any member of the State Security Forces and Corps actually
identify a single victim? Were their details requested once the lockdown was
lifted? For those unaware, there are numerous hospital admissions where the
listed reason is “VEHICLE STRIKE,” “ACCIDENTAL FALL,” or “HUMAN CRUSH”... yet
in many cases, “TERRORIST ATTACK” does not appear.
*CRONOS*
also serves to highlight these errors, which we hope will soon be reviewed and
corrected by the relevant authorities.
Some people feel that the CNI—and its
connection to the events—is missing from the picture.
It
is true that many people are pointing out the lack of discussion regarding the
CNI, and they are absolutely right. To understand this, one must remember that
*CRONOS* focuses on the police investigation during the 124 hours following the
attacks... and the CNI does not (yet) feature in that timeframe.
That
said—and without wishing to give away any spoilers—you really shouldn't miss
the footage of the second parallel operations desk... let me know what you
think once you’ve seen it. Many of those who currently hold one opinion will
likely change their minds later.
Actor Enric Auquer made statements that
offended the victims of the August 17 attacks.
It
is true; the statements made by Enric Auquer—the film's lead actor—hurt many
victims of the August 17 attacks, as well as victims of other attacks. They
also upset citizens who are familiar with the details of the attacks, even if
they were not victims themselves.
It
would have been better if those statements had never been made. But once made,
they could have been clarified or nuanced.
Now,
an important detail: did Enric Auquer apologize to the victims? Yes, through private
contact. That much is on the record.
Many people have called for a boycott of
*CRONOS* because of the lead actor's statements.
In
my view, it would have been better if those statements hadn't been made.
However, while discussing the matter with one of the victims of the La Rambla
attack, they shared a reflection—one echoed by all the other victims I’ve
spoken to: millions upon millions of us have watched *The Ten Commandments*,
*Ben-Hur*, *Planet of the Apes*, *The Big Country*, and *The Agony and the
Ecstasy*... yet no one was concerned about Charlton Heston’s ideology until his
death in 2008... did anyone ever propose boycotting his films? If *Ben-Hur* is
shown on TV again tomorrow (for the umpteenth time), will anyone call for a
boycott of the channel or platform because of the lead actor's personal views?
The film has done absolutely nothing for
the victims; in fact, it is an attack on them.
To
begin with, I have spoken to all the victims who attended the screening, as
well as many others who—due to scheduling conflicts or travel issues—were
unable to make it to Cinema Girona on Wednesday, September 2nd. Not a single
one expressed anger, annoyance, outrage, or any objection to the film—with the
sole exception of the aforementioned image showing the hose at Pla de l’Os.
What
many of them *did* tell me, however, was that they hadn't stopped to consider
the immense investigative effort undertaken by state security forces to bring
the nightmare to an end on Monday, August 21, 2017, in a vineyard in
Subirats... and that, having seen the film, they are grateful to have this
information. This sentiment is shared by many other citizens who have watched
the movie.
As
an example, I am including a photograph taken from a local television program,
BAGATELEVISIO. Once Jordi Moreno contacts me, I will provide the link to the
full documentary.
It is said that the film *CRONOS* was
financed with nearly 6 million euros from companies with strong ideological
leanings.
It
is curious that there is talk about the film's cost without first asking what
the actual production expenses were. It is clear to me that an enormous amount
of work went into location scouting, securing permits, and the actual
production of *CRONOS*.
As
for the issue of ideological leanings... I repeat: one needs to watch the
scenes featuring the investigative team, the discussion regarding the *alleged*
death of the Ripoll Imam, and the glances exchanged between the Mossos police
officers and the relatives of the La Rambla terrorist... and I will leave it at
that, lest I be accused of "spoiling" the film.
To
conclude, I have a proposal for those who have spoken about *CRONOS* without
even seeing it—criticizing its quality or its intent: why not launch a
crowdfunding campaign to make the film *you* wanted to see? For my part, I will
provide all the information contained in the case file's more than 68,000 pages
and the 1,017 pages of the court ruling. Furthermore, I guarantee the
cooperation of any victims whose help might be needed, including those who
attended the preliminary session on Wednesday, September 2nd.
Ha passat
una setmana des de l'estrena de la pel·lícula CRONOS i les opinions han variat
segons els gustos de cadascú. Aquests dies he rebut moltes trucades per
consultar-me l'opinió sobre la pel·lícula i crec que, per aclarir conceptes,
puc donar encara la meva opinió i fer-ho des d'aquest bloc presentant la
informació de manera cronològica.
El contacte
amb els productors de CRONOS es va iniciar durant el rodatge que es va
realitzar també a Ronda Sant Antoni en estar la Rambla en ple període d'obres.
En un minut vaig poder veure la idea: una pel·lícula DE FICCIÓ BASADA EN
FETS REALS.
El contacte
va ser continu i, ja al final, va portar a repetir la proposta que ja havíem
presentat des d'UAVAT en una ocasió anterior amb motiu de la sèrie de tres
capítols “800 metres” de Netflix: un visionat previ a la presentació oficial
amb les víctimes i acompanyants que desitgessin assistir a una projecció
prèvia.
Des d'UAVAT
vam contactar amb moltes de les víctimes dels atemptats d'agost del 2017 i tot
i ser a la tarda d'un dia feiner, el dimecres 2 de setembre a les 18:30 més de
cent assistents estaven presents al Cinema Girona (per cert, un nou agraïment a
l'amic Toni Sarmiento i la resta del seu equip per la magnífica acollida).
Un
cop acabada la projecció vam tenir un animat col·loqui entre víctimes i
assistents, escoltant les opinions de moltes i aportant informació tècnica
sobre el desenvolupament de l'enregistrament i l'edició de CRONOS, a més
d'explicar el perquè d'algunes de les escenes que recull la pel·lícula.
He
de dir que ni una sola de les víctimes presents van mostrar una opinió
contrària a la pel·lícula, encara que sí que hi va haver coincidència que una
de les imatges havia fet mal a diverses: l'escena de la mànega al Mosaic de
Miró era innecessària? Sí. Per acabar, diverses de les víctimes i acompanyants
presents van tenir l'oportunitat de presentar també les seves opinions a dos
membres de l'equip de producció de CRONOS, que van atendre i acceptar
perfectament les opinions.
En
el transcurs del col·loqui posterior també es va parlar d'un tema molt
important i que, segons sembla en algunes opinions que s'han publicat en
diferents mitjans de comunicació, no havia quedat clara, especialment per a
molts que opinaven sense haver vist la pel·lícula. Hi ha qui presenta diferents
queixes o opinions que, si hagués vist la pel·lícula, potser s'haurien
estalviat.
M'he
permès presentar ara informació sobre això.
Es diu que la pel·lícula està rodada en
català
No
és cert, CRONOS està rodada en català… excepte en unes poques seqüències en què
es parla en castellà i que qui ha vist la pel·lícula entén les raons i el
context per fer-ho. No és tan difícil entendre aquest canvi d'idioma puntual.
Hi
ha qui opina que no es parla de la figura de l?Iman de Ripoll.
Per
comprendre gran part de la pel·lícula hem de saber que el desenvolupament de la
mateixa tracta de “LES INVESTIGACIONS POLICIALS DE LES 124 HORES POSTERIORS ALS
ATEMPTATS”, per la qual cosa en aquelles 124 hores encara no existia gaire
informació clara sobre la figura de l'Iman de Ripoll. De fet, les
investigacions sobre les restes localitzades al xalet d'Alcanar no estaven ni
de bon tros completes.
Per
cert, per als que no han vist la pel·lícula, un petit “spoiler”. En dues
ocasions s'esmenta la figura de l'Imant de Ripoll per dir que “està mort,
PRESUMPTEMENT”.
Qui
vulgui entendre, què entengui.
A CRONOS no es parla de “LES” víctimes?
No
dubto que molta gent que diu això no ha vist la pel·lícula. El pas del temps ha
demostrat que quan es parla del 17-A, la immensa majoria de persones recorden
l'atemptat a través de l'atropellament assassí a la Rambla… unes quantes més
recorden també l'atropellament criminal i atac posterior a Cambrils… però molt,
molt, molt pocs recorden l'assassinat de Pau Pérez a la Zona d'agost a
Olérdola, poc abans que l'assassí Abbouyaqoub fos abatut.
Per
a qui diu que no es parla de “LES” víctimes, només recordar que a CRONOS
s'explica el que ha passat a les dues víctimes: Pau Pérez i Montserrat Durán…
precisament les víctimes oblidades a la ment de gairebé tothom que opina del
tema. I és un honor dir que la família de Pau Pérez va aportar el seu permís
perquè fos així…
Aprofito
també a recordar que el primer llistat oficial de víctimes dels atemptats del
17-A va aparèixer a l'octubre del 2018. Sí, del 2018. Per tant, poc es podia
parlar de “LES” víctimes en aquestes primeres 124 hores si ni tan sols existia
un llistat oficial, una filiació més o menys exacta des de… reflectit a la
pel·lícula i també a la sentència de maig de 2021: algun membre de qualsevol
CFSE procedeix a identificar una sola víctima? Se li demanen les dades una
vegada són desconfinades? Per a qui ho desconegui, informo que hi ha nombrosos
ingressos hospitalaris en què, com a motiu de l'ingrés, apareix “ATROPELLO”,
“CAIGUDA CASUAL”, “AVALANXA HUMANA”… però en molts dels casos no apareix
“ATEMPTAT TERRORISTA”.
CRONOS
serveix per denunciar també aquests errors que esperem que siguin aviat
revisats i corregits per part de l'administració competent.
Alguns opinen que no apareix el CNI ni la
seva vinculació amb el que ha passat.
És
cert que hi ha molta gent denunciant que no es parla del CNI i tenen tota la
raó. Per entendre aquest fet, cal pensar novament que CRONOS desenvolupa la
investigació policial de les 124 hores posteriors als atemptats… i el CNI no té
(encara) una presència en aquest temps.
Malgrat
tot i sense voler fer cap “spoiler”, no s'han de perdre les imatges de la
segona taula paral·lela d'operacions… quan ho hagin vist, m'ho expliquen.
Segurament molts dels que ara opinen una cosa després opinaran diferent.
L'actor Enric Auquer ha fet una sèrie de
declaracions que ofenen “LAS” víctimes del 17-A
Cert,
les declaracions d'Enric Auquer, protagonista de la pel·lícula han fet mal a
moltes víctimes dels atemptats del 17-A, igual que a víctimes d'altres
atemptats. I també ciutadans que coneixen detalls dels atemptats encara sense
ser víctimes.
Aquestes
declaracions hauria estat millor no haver-les fet. Però un cop fetes, les
podien haver matisat.
Ara
una dada important: Enric Auquer ha mostrat les seves disculpes a “LES”
víctimes? Sí, mitjançant un contacte privat. Dit queda.
Molta
gent ha demanat el boicot a CRONOS per les declaracions de l?actor
protagonista.
Sota
el meu punt de vista, aquestes declaracions hauria estat millor no fer-les.
Però parlant del tema amb una de les víctimes de l'atemptat a La Rambla, em va
fer la següent reflexió que comparteixen totes les altres amb què he parlat:
milions i milions de persones hem vist “Els deu manaments”, “Ben-Hur”, “El
planeta dels simis”, “Horitzós de grandesa”, “Torment i èxtasi” a la ningú
2008… algú va proposar un boicot a les seves pel·lícules? Si demà tornen a
donar (per “xxx” cop) “Ben-Hur” a alguna televisió, algú demanarà el boicot a
la televisió o plataforma per les idees personals del protagonista?
La pel·lícula no ha servit a “LAS” víctimes
per a res. És un atac contra elles.
Per
començar, dir que he parlat amb totes les víctimes que hi van anar i també amb
moltes altres que, per qüestions d'horaris o de desplaçament, van tenir
impossible venir dimecres 2 de setembre al Cinema Girona. Ni una sola m'ha
mostrat el seu enuig, enuig, emprenyament o objecció a la pel·lícula, llevat de
la imatge que comentava de la mànega al Pla de l’Os.
El
que sí que m'han dit moltes és que no s'havien parat a pensar en la immensa
tasca de recerca que van haver de realitzar els CFSE per acabar amb el malson
el dilluns 21 d'agost de 2017 en una vinya de Subirats… i que una vegada vista
la pel·lícula agraeixen tenir tota aquesta informació. Igual que molts altres
ciutadans que han vist la pel·lícula.
Com
a mostra, la fotografia que acompanyo, extreta d‟un programa d‟una televisió
local: BAGATELEVISIO. Quan Jordi Moreno em contacti, aportaré el link del
documental complet.
Diuen que la pel·lícula CRONOS s'ha
finançat amb gairebé 6 milions d'euros d'empreses molt posicionades
ideològicament.
És
curiós que es parli del que ha costat fer la pel·lícula sense abans preguntar
quines han estat les despeses per fer-la. Tinc molt clar que hi ha hagut una
enorme feina de localització, de permisos i de producció per fer CRONOS.
Pel
que fa a allò del posicionament ideològic… repeteixo que cal veure les escenes
de la taula d'investigació, del que es diu sobre la PRESUMPTA mort de l'Iman i
Ripoll, les mirades entrecreuades de Mossos amb familiars del terrorista de la
Rambla… i aquí ho deixo perquè m'acusaran de fer “spoiler”.
I
per acabar, una proposta: a qui ha parlat sobre CRONOS fins i tot sense
haver-la vist, criticant la seva qualitat o el seu objectiu… què tal si inicia
un crowfunding per fer la pel·lícula que desitjava? Per part meva, tindrà tota
la informació relacionada amb els més de 68.000 folis del sumari i els 1.017 de
la sentència. I a més li garanteixo que tindrà la col·laboració de totes les
víctimes que necessiti, incloent-hi les que van assistir a la sessió prèvia de
dimecres 2 de setembre.
Opinión sobre CRONOS(FICCION
BASADA EN HECHOS REALES)
Ha
pasado una semana desde el estreno de la película CRONOS y las opiniones han
variado según los gustos de cada cual. En estos días he recibido muchas
llamadas para consultarme la opinión sobre la película y creo que, para aclarar
conceptos, puedo dar todavía mi opinión y hacerlo desde este blog presentando
la información de modo cronológico.
El
contacto con los productores de CRONOS se inició durante del rodaje que se
realizó también en Ronda Sant Antoni al estar La Rambla en pleno período de
obras. En un minuto pude ver la idea: una película DE FICCION BASADA EN
HECHOS REALES.
El
contacto fue continuo y, ya al final, llevó a repetir la propuesta que ya habíamos
presentado desde UAVAT en una anterior ocasión con motivo de la serie de tres
capítulos “800 metros” de Netflix: un visionado previo a la presentación
oficial con las víctimas y acompañantes que desearan asistir a una proyección
previa.
Desde
UAVAT contactamos con muchas de las víctimas de los atentados de agosto de 2017
y pese a ser en la tarde de un día laborable, el miércoles 2 de septiembre a
las 18:30 más de cien asistentes estaban presentes en el Cinema Girona (por
cierto, un nuevo agradecimiento al amigo Toni Sarmiento y el resto de su equipo
por la magnífica acogida).
Una
vez terminada la proyección tuvimos un animado coloquio entre víctimas y
asistentes, escuchando las opiniones de muchas de ellas y aportando información
técnica sobre el desarrollo de la grabación y la edición de CRONOS, además de
explicar el porqué de algunas de las escenas que recoge la película.
Debo
decir que ni una sola de las víctimas presentes mostraron una opinión contraria
a la película, aunque sí hubo coincidencia en que una de las imágenes había
hecho daño a varias: la escena de la manguera en el Mosaico de Miró ¿era
innecesaria? Sí. Para terminar, varias de las víctimas y acompañantes presentes
tuvieron la oportunidad de presentar también sus opiniones a dos miembros del
equipo de producción de CRONOS, que atendieron y aceptaron perfectamente las
opiniones.
En
el transcurso del coloquio posterior también se habló de un tema muy importante
y que, por lo visto en algunas opiniones que se han publicado en diferentes
medios de comunicación, no había quedado clara, en especial para muchos que
opinaban sin haber visto la película. Hay quien presenta diferentes quejas u
opiniones que, de haber visto la película, quizás se habrían ahorrado.
Me
he permitido presentar ahora información al respecto.
Se dice que la película
está rodada en castellano
No
es cierto, CRONOS está rodada en catalán… excepto en unas pocas secuencias en
las que se habla en castellano y que quien ha visto la película entiende las
razones y el contexto para ello. No es tan difícil entender ese puntual cambio
de idioma.
Hay quien opina que no
se habla de la figura del Imán de Ripoll.
Para
comprender gran parte de la película debemos saber que el desarrollo de la
misma trata de “LAS INVESTIGACIONES POLICIALES DE LAS 124 HORAS POSTERIORES A
LOS ATENTADOS”, por lo que en aquellas 124 horas todavía no existía demasiada información
clara sobre la figura del Imán de Ripoll. De hecho, las investigaciones sobre
los restos localizados en el chalet de Alcanar no estaban ni mucho menos
completas.
Por
cierto, para los que no han visto la película, un pequeño “spoiler”. En dos
ocasiones se menciona la figura del Imán de Ripoll para decir que “está muerto,
PRESUNTAMENTE”.
Quien
quiera entender, que entienda.
¿En CRONOS no se habla
de “LAS” víctimas?
No
dudo que mucha gente que dice eso no ha visto la película. El paso del tiempo
ha demostrado que cuando se habla del 17-A, la inmensa mayoría de personas
recuerdan el atentado a través del atropello asesino en La Rambla… unas pocas
más recuerdan también el atropello criminal y ataque posterior en Cambrils…
pero muy, muy, muy pocos recuerdan el asesinato de Pau Pérez en la Zona
Universitaria y nadie recuerda lo sucedido el mismo lunes 21 de agosto en
Olérdola, poco antes de que el asesino Abbouyaqoub fuera abatido.
Para
quien dice que no se habla de “LAS” víctimas, solo recordar que en CRONOS se explica
lo sucedido a ambas víctimas: Pau Pérez y Montserrat Durán… precisamente las
víctimas olvidadas en la mente de casi todo el mundo que opina del tema. Y es
un honor decir que la familia de Pau Pérez aportó su permiso para que así fuera…
Aprovecho
también a recordar que el primer listado oficial de víctimas de los atentados
del 17-A apareció en octubre de 2018. Sí, de 2018. Por lo tanto, poco se podía
hablar de “LAS” víctimas en esas primeras 124 horas si ni siquiera existía un listado
oficial, una filiación más o menos exacta… justo lo que desde la UAVAT llevamos
denunciando desde nuestra creación y que queda perfectamente reflejado en la
película y también en la sentencia de mayo de 2021: ¿algún miembro de cualquier
CFSE procede a identificar a una sola víctima? ¿Se le piden los datos una vez
son desconfinados? Para quien lo desconozca, informo que existen numerosos
ingresos hospitalarios en los que, como motivo del ingreso, aparece “ATROPELLO”,
“CAIDA CASUAL”, “AVALANCHA HUMANA”… pero en muchos de los casos no aparece “ATENTADO
TERRORISTA”.
CRONOS
sirve para denunciar también esos errores que esperamos sean pronto revisados y
corregidos por parte de la administración competente.
Algunos opinan que no
aparece el CNI ni su vinculación con lo ocurrido.
Es
cierto que hay mucha gente denunciando que no se habla del CNI y tienen toda la
razón. Para entender ese hecho, hay que pensar nuevamente en que CRONOS
desarrolla la investigación policial de las 124 horas posteriores a los
atentados… y el CNI no tiene (todavía) una presencia en ese tiempo.
Pese
a todo y sin querer hacer ningún tipo de “spoiler”, no hay que perderse las
imágenes de la segunda mesa paralela de operaciones… cuando lo hayan visto, me
lo cuentan. Seguramente muchos de los que ahora opinan una cosa después
opinarán diferente.
El actor Enric Auquer
ha hecho una serie de declaraciones que ofenden a “LAS” víctimas del 17-A
Cierto,
las declaraciones de Enric Auquer, protagonista de la película han hecho daño a
muchas víctimas de los atentados del 17-A, al igual que a víctimas de otros
atentados. Y también a ciudadanos que conocen detalles de los atentados aún sin
ser víctimas.
Esas
declaraciones hubiera sido mejor no haberlas realizado. Pero una vez hechas, podían
haberlas matizado.
Ahora
un dato importante: Enric Auquer ¿ha mostrado sus disculpas a “LAS” víctimas? Sí,
a través de un contacto privado. Dicho queda.
Mucha gente ha pedido
el boicot a CRONOS por las declaraciones del actor protagonista.
Bajo
mi punto de vista, esas declaraciones hubiera sido mejor no hacerlas. Pero
hablando del tema con una de las víctimas del atentado en La Rambla, me hizo la
siguiente reflexión que comparten todas las demás con las que he hablado: millones
y millones de personas hemos visto “Los diez mandamientos”, “Ben-Hur”, “El
planeta de los simios”, “Horizontes de grandeza”, “Tormento y éxtasis”… y a
nadie le preocupó la ideología de Charlton Heston hasta su muerte en 2008… ¿alguien
propuso un boicot a sus películas? Si mañana vuelven a dar (por “xxx” vez) “Ben-Hur”
en alguna televisión ¿alguien pedirá el boicot a la televisión o plataforma por
las ideas personales del protagonista?
La película no ha
servido a “LAS” víctimas para nada. Es un ataque contra ellas.
Para
empezar, decir que he hablado con todas las víctimas que acudieron y también
con otras muchas que, por cuestiones de horarios o de desplazamiento, tuvieron
imposible venir al miércoles 2 de septiembre al Cinema Girona. Ni una sola me
ha mostrado su enfado, enojo, cabreo u objeción a la película, salvo la imagen
que comentaba de la manguera en el Pla de l’Os.
Lo
que sí me han dicho muchas de ellas es que no se habían parado a pensar en la
inmensa labor de investigación que tuvieron que realizar los CFSE para terminar
con la pesadilla el lunes 21 de agosto de 2017 en un viñedo de Subirats… y que
una vez vista la película agradecen tener toda esta información. Al igual que
muchos otros ciudadanos que han visto la película.
Como
muestra, la fotografía que acompaño, extraída de un programa de una televisión
local: BAGATELEVISIO. Cuando Jordi Moreno me contacte, aportaré el link del
documental completo.
Dicen que la película CRONOS
se ha financiado con casi 6 millones de euros de empresas muy posicionadas
ideológicamente.
Es
curioso que se hable de lo que ha costado hacer la película sin antes preguntar
cuales han sido los gastos para hacerla. Tengo muy claro que ha habido un
enorme trabajo de localización, de permisos y de producción para hacer CRONOS.
En
cuanto a lo del posicionamiento ideológico… repito que hay que ver las escenas
de la mesa de investigación, de lo que se dice sobre la PRESUNTA muerte del
Imán e Ripoll, las miradas entrecruzadas de Mossos con familiares del terrorista
de La Rambla… y aquí lo dejo porque me acusarán de hacer “spoiler”.
Y
para terminar, una propuesta: a quien ha hablado sobre CRONOS incluso sin haberla
visto, criticando su calidad o su objetivo… ¿qué tal si inicia un crowfunding
para hacer la película que deseaba? Por mi parte, tendrá toda la información relacionada
con los más de 68.000 folios del sumario y los 1.017 de la sentencia. Y además
le garantizo que tendrá la colaboración de todas las víctimas que necesite,
incluyendo las que asistieron a la sesión previa del miércoles 2 de septiembre.
Enric Auquer
protagonitza ‘Cronos’, pel·lícula dirigida per Fernando González Molina que
reconstrueix des d’un punt de vista policial la diabòlica seqüència de fets dels
atemptats de la Rambla i Cambrils, i esbossa les seves nefastes conseqüències
per a la convivència
Enric
Auquer no tenia simpatia pels Mossos d’Esquadra, i potser continua igual.
"Jo als Mossos els he tingut sempre al davant, per exemple en
manifestacions–diu–. Hi ha moltes coses que no m’agraden del cos: com depura
responsabilitats, o no en depura, l’ús desproporcionat de la força de la Brimo
per reprimir manifestacions legítimes, per exemple contra desnonaments o
antifeixistes, mentre al feixisme li fa un cordó protector. Però he vist que
dins dels Mossos hi ha molts agents que creuen en una policia ètica,
democràtica, si això és possible, i que hi ha policies que saben fer la seva
feina i s’esforcen per fer-la bé".
L’actor interpreta l’inspector de la policia catalana que
es va ocupar de muntar el dispositiu de resposta ràpida a l’atemptat de la
Rambla, el 17 d’agost del 2017, a la pel·lícula Cronos, una reconstrucció des
del punt de vista policial d’una seqüència de fets diabòlica: la deflagració,
el 16 d’agost, en una casa d’Alcanar on es fabricava, de l’explosiu conegut com
la mare de Satan, tot i que el motiu de l’esclat i la seva relació amb 17A
s’establirien després; l’atropellament massiu de la tarda del 17A a la Rambla;
l’atemptat de Cambrils la matinada del 18, i la mort per trets de dos mossos de
Younes Abouyaaqoub, el conductor de la furgoneta assassina, a l’Alt Penedès, el
21 d’agost. Setze persones que hi passaven van morir a conseqüència de
l’atemptat de la Rambla; una va ser assassinada per Younes durant la fuga i una
altra va morir després de ser apunyalada a Cambrils.
Dos gihadistes van morir en l’explosió
d’Alcanar, i cinc van ser abatuts a Cambrils i, finalment, Younes entre vinyes.
L’inspector
que va organitzar la resposta ràpida a l’atropellament massiu de la Rambla va
ser Jordi Rodón, amb qui Auquer va mantenir diverses converses. "És un
paper que m’ha costat molt legitimar dins meu –explica–. Jo soc més a prop d’un
nen de 12 anys que no pas d’aquest personatge. Amb Jordi Rodón no me’n vaig
saber avenir. Allà vaig veure que un actor necessita un tipus de cervell i un
policia un altre. Aquest paio, en el moment en què va tocar posar ordre a la
Rambla i la plaça de Catalunya, estava preparadíssim per fer-ho. Va muntar un
hospital de campanya i un centre de comandament, va recopilar informació, va
prendre un munt de decisions. Em va sorprendre descobrir una persona que creu
en l’Estat de dret, sap aplicar un protocol i, davant de tot el que va passant,
té un ordre de prioritats ètiques i sap fer que tot plegat rutlli". Auquer
tenia certa resistència a fer una pel·lícula en què "els mossos
ploren", però admet que va descobrir humanitat.
Dirigida per Fernando González Molina, Cronos, nom del
dispositiu antiterrorista activat pels Mossos, també esbossa les tensions
polítiques entre Generalitat i Govern central, focalitzades en el paper de
Diana Gómez, inspirat en Patrícia Plaja, cap de Comunicació dels Mossos, i el
trauma a Ripoll, a través de la sergent interpretada per Mónica López.
Ayuso llevará a EE.UU.
una exposición sobre las víctimas de ETA mientras Sánchez consuma la libertad
de sus presos
La
presidenta de la Comunidad de Madrid, Isabel
Díaz Ayuso, anunció este jueves, durante la primera sesión del Debate
sobre el Estado de la Región, que a lo largo del primer semestre de 2027,
Washington acogerá la exposición Víctimas de ETA, desarrollada por el Observatorio de Víctimas del Terrorismo
CEU-CEFAS.
El
Ejecutivo autonómico aportará hasta 100.000
euros, destinados a sufragar los gastos derivados de la preparación,
organización y desarrollo de la exposición, que cruzará el charco acompañada de
charlas, testimonios de víctimas, proyecciones de documentales y coloquios.
En
concreto, la muestra se instalará a partir del próximo mes de enero en el Museo de Víctimas del Comunismo, en la
capital norteamericana, con la finalidad de trasladar al público el significado
del terrorismo de ETA para España y preservar la memoria, la justicia y la
dignidad de las personas que han sufrido esta lacra.
Una
iniciativa que va a producir mientras, en paralelo, continúa el goteo incesante
de salida de presos de la banda terrorista de las cárceles. Esta misma semana,
el Gobierno vasco -que encabeza el PNV y cuya consejería de Justicia está en
manos del PSOE- concedía el tercer gradoHenri Parot, el terrorista que ostenta
el mayor número de asesinatos de la historia de ETA, responsable de la matanza
de la casa cuartel de Zaragoza, que dejó 11 muertos, 5 de ellos niñas.
Y
es que desde que la socialista María
Jesús San Joséasumió la Consejería de Justicia y Derechos
Humanos del Gobierno vasco, en junio de 2024, ha concedido más de una treintena de terceros grados
y regímenes de semilibertad a presos etarras.
Un
extremo por el que las víctimas de la banda terrorista han exigido su dimisión
porque consideran que está haciendo una aplicación fraudulenta de la ley para
favorecer la semilibertad de los presos de ETA con una apariencia formal de
legalidad. Todo ello, enmarcado en el
pacto de Pedro Sánchez con Bildu para mantenerle en el Palacio de la Moncloa.
Opinión:
Curioso mezclar el tema
del “goteo incesante de
salida de presos de la banda terrorista de las cárceles” mientras se informa de
una exposición en EEUU sobre atentados de la banda terrorista ETA. (Y
aprovechando los 25 años de los atentados del 11-S podría también hacer otra
exposición por los atentados GIHADISTAS del 11 de marzo de 2004).
Y
espero que, ya puestos, también se informe de cuántos asesinos etarras han ido
saliendo desde el principio de los tiempos tanto con gobiernos del PSOE como
del PP.
Por
ejemplo, los de mi atentado en Hipercor… 24 asesinatos durante un periodo de un
año y medio atentando en Catalunya.
Si
alguien quiere más información, seguro que sabrá dónde encontrarme. De hecho,
puede que haya quien hasta tenga mi teléfono fijo personal desde 1990 (sí, el
de mi casa).
Pero
también entenderé que no me llame, quizás porque la objetividad por el cargo
político de algún familiar quedaría en entredicho.
Tantas
cosas han cambiado desde aquel lejano 1990… en aquel entonces se denunciaba cualquier puesta en libertad de cualquier terrorista. Ahora parece que algunas puestas en libertad son peores que otras... ¿dependiendo de quien esté en el gobierno de España?
"La supervivent": la catalana que es va fer passar per víctima
dels atemptats de l'11S, a "Sense ficció"
El
documental descobreix la veritable història de la gran mentida de Tania Head,
un dels personatges més desconcertants vinculats als atemptats de l'11S de
l'any 2001 a les Torres Bessones de Nova York
Vint-i-cinc
anys després dels atemptats de l'11S, “La supervivent”,dirigit per Kike Maíllo i amb
guió de Markos Goikolea, del “Sense ficció”, reconstrueix
la sorprenent història de Tania Head, una dona que va
aconseguir convèncer el món que havia viscut una vida que mai no va existir.
A través de testimonis inèdits,
material d'arxiu i una investigació internacional, el documental explora com
una mentida va poder convertir-se en un relat col·lectiu capaç de commoure tot
un país.
Un
testimoni símbol de resiliència
Durant anys, Tania Head va ser una de les veus
més reconegudes entre els supervivents dels atemptats de l'11S a Nova York.
Va assegurar que havia aconseguit escapar de la planta on va impactar el segon
avió contra la Torre Sud del World Trade Center i que havia perdut el seu
promès en els atemptats.
El seu relat heroic de supervivència
va commoure l'opinió pública internacional. Aquest testimoni de superació va
convertir Tania Head en un símbol de resiliència i la va portar a presidir l'Associació de
Supervivents del World Trade Center.
Des del seu càrrec, la Tania es va
convertir en un gran punt de suport per als
supervivents i familiars de les víctimesde l'atemptat i en una idolatrada heroïna
americana que tractava amb importants polítics i que oferia visites guiades a
la Zona Zero.
Però, en realitat, Tania Head mai va ser a les
Torres Bessonesi mai no
va estar promesa.
Qui
era en realitat Tania Head?
L'any 2007, una investigació del
diari The New York Times va revelar que
res del que havia explicat Tania Head sobre la seva experiència durant els
atemptats era cert: la feina al World Trade Center, el seu
promès Dave.... La Tania era, en realitat,
l'Alícia, filla d'una de les famílies més adinerades de
Barcelona que mai no havia estat a les Torres Bessones.
La Tania havia explicat una gran mentida que ningú va
qüestionar. Molts l'han acusat, però pocs han tractat de
comprendre'n els motius.
Opinió:
Quan ja fa uns anys es va conèixer aquesta informació,
van ser molts els medis que em van contactar per parlar-ne. I recordo que ja
vaig explicar que no calia anar tan lluny com a Nova York per trobar
personatges que s’havien creat una pel·lícula pròpia amb atemptats a casa
nostra.
Gentussa que, fins i tot, van arribar a l’insult i a
l’enfrontament personal al coincidir en un enterrament, gentussa que saben que
més aviat o més tard quedaran exposats quan es conegui on eren realment en lloc
d’estar en el lloc que diuen que estaven.
Aquests magnífics actors teatrals són els responsables
(i els culpables) que l’administració posi tantes trabes a qui SI és víctima d’un
atemptat. Hi ha gent dins d'alguna administració que sap fefaentment que
aquests impresentables són uns impostors tipus “Tania Head” però, potser per
pagar els favors prestats, no entren al fons de la qüestió. Ja els hi està bé?
Ja han utilitzat a aquests impresentables i els han de compensar els favors?
No seré jo qui els descobreixi malgrat tenir testimonis
de diferents persones que em confirmen al que alguns sospitem… potser haurà
d’arribar un Kike Maíllo i posar fil a l’agulla.
Com diem els que en sabem d’això “hay mucho golfera en
estas historias”.
I, per cert, per fer-se passar per un impostor no cal entendre ni comprendre els motius.