02 novembre 2026
La veritat inacabada
del 17-A: víctimes i polítics lamenten el final sobtat de la comissió
L'avançament electoral a l'estat
espanyol ha posat fi a la comissió d'investigació, que era a punt d'aprovar les
conclusions
Una comissió d’investigació sense
conclusions finals. Un atzucac polític quan aviat farà deu anys dels atemptats del 17 d’agost de 2017 a
Barcelona i Cambrils, que van causar setze morts i centenars de ferits i van
commoure tot el país. Un trauma que encara té penombres, dubtes i incògnites.
L’avançament electoral a l’estat espanyol ha fet descarrilar una comissió que,
amb un munt d’anys de retard, cercava de sargir, per fi, algunes de les ferides
amb respostes.
Representants
de les víctimes, amb l’Associació 17-A
Volem Saber la Veritat i polítics que formaven part de la comissió s’han
trobat a la Torre Jussana de Barcelona per explicar-se i, sobretot, per
lamentar que el gros de la feina feta s’hagi esvaït en un tres i no res.
“Continuarem lluitant perquè surti la veritat, costi el que costi”, ha
assegurat Javier Martínez,
president de l’entitat i pare d’en Xavi, que va morir a la Rambla.
Frustració, dubtes i tristesa han estat paraules que s’han repetit
en gairebé totes les intervencions. També han estat constants els retrets a les
negligències i els errors de l’estat espanyol a l’hora d’alertar sobre el
perill del cervell dels atacs, l’imam Abdelbaki
es-Satti, que era un confident a sou del CNI.
“Ningú ens va dir: ‘La vam cagar'
El president de la comissió, Txema Guijarro, ha volgut veure “l’ampolla mig plena” i ha dit que
els grups sí que en van presentar les conclusions, tot i que el final sobtat de
la legislatura no els ha permès d’aprovar-les. El diputat de Sumar també ha
volgut fer valdre que la comissió havia influït en el decret llei que ha
aprovat el govern espanyol –pendent de convalidació–, que inclou millores en la
indemnització de les víctimes.
Tanmateix, ha reconegut que la comissió va topar amb dificultats
de bon principi, quan poc després d’haver-se fet pública el CGPJ va emetre un
comunicat assegurant que romandria “vigilant” sobre els seus avenços i per
defensar la independència judicial. “Això és no entendre com funcionen els
contrapoders. En aquest país tenim un problema amb alguns jutges”, ha declarat.
Guijarro ha vacil·lat a l’hora de dir si la comissió havia servit
per a fer pública la veritat sobre els atemptats: “No ho sé, però s’ha intentat
d’oferir un relat veraç més enllà del de la sentència, que deixava uns quants
buits.” Així, ha defensat que les compareixences de membres del CNI,
d’Interior, la Guàrdia Civil, la policia espanyola i els Mossos havien permès
de “revelar capes” de la veritat.
“Ningú ens va dir: ‘La vam cagar'”, ha declarat. Amb tot, s’ha
mostrat convençut que el trencaclosques de testimonis d’uniformats i alts
càrrecs havia servit perquè els cossos de seguretat admetessin a la seva manera
–amb insinuacions i canvis de protocols– que les coses no es van fer com calia:
“Els poders tenen la seva agenda, però allò que hem vist és que el sistema no
va funcionar bé.
“Una negligència greu de l’estat”
La
portaveu de Junts a la comissió, Pilar
Calvo, ha acusat l’estat d’haver comès una “negligència greu” amb el 17-A.
“Amb aquesta comissió volíem acompanyar no només les víctimes, sinó també la
societat en general en el dret de saber la veritat”, ha dit. En aquest sentit,
ha declarat que, abans de l’avançament electoral, s’havien fet tres reunions
per pactar les conclusions finals: “Ens hem quedat a les portes d’aprovar unes
conclusions que eren molt sòlides.”
Un
dels punts que Junts exigia era demanar a la fiscalia que continués investigant
allò que ha anomenat “zones grises” dels atemptats, que encara no s’han aclarit
del tot, com ara la relació de l’imam com a confident del CNI –en canvi d’un
sou mensual de 500 euros–, que fins ara només s’ha fet pública
periodísticament.
“Aquesta
col·laboració es va mantenir fins al moment dels atemptats, en tenim tota la
certesa. El major Trapero va tenir constància d’aquesta relació poc després,
però no ho va comunicar al conseller Forn. Tampoc no es va fer saber al
tribunal que va jutjar el 17-A. Què hauria passat si s’hagués sabut?”, s’ha
preguntat.
Calvo
ha esmentat més incògnites relacionades amb l’imam i l’explosió d’Alcanar. Qui
va conduir el cotxe d’Es-Satti després de l’explosió i el va abandonar a la
Ràpita? Per què l’única evidència de la mort de l’imam –no n’ha volgut posar en
dubte la mort– era una prova d’ADN feta pel Marroc?
La
diputada també s’ha mostrat més pessimista que no pas Guijarro i ha lamentat la
manca d’ambició en la resposta del govern espanyol a la comissió. “Veig
l’ampolla mig buida”, ha assegurat. Així, ha retret que la llei de protecció de
les víctimes del terrorisme encara no reconegués les víctimes no presents o les
no nascudes, com és el cas d’una dona embarassada que va morir atropellada a la
Rambla.
Calvo
també ha deplorat que el govern de Pedro Sánchez no hagués fet una modificació
transparent de la llei de secrets i que tampoc no volgués regular la figura
dels confidents. “Governi qui governi, no tenen gens d’interès a destapar allò
que va passar. És una taca molt gran a la seva reputació, però això no tindrà
cap repercussió política [en la legislatura vinent]”, s’ha queixat.
“La comissió ha estat útil”
Entre
el públic que ha assistit a l’acte hi havia unes quantes cares conegudes, com
ara l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas,
l’activista Robert Manrique i
l’ex-presidenta del parlament Laura
Borràs. Una de les figures era el candidat al senat d’ERC, Francesc-Marc Álvaro, que també ha
estat membre de la comissió del 17-A durant la legislatura.
En
una intervenció molt breu, a petició de l’advocat Agustí Carles, ha assegurat que la gent se solia preguntar si les
comissions d’investigació eren útils. “Aquesta ho ha estat perquè ha destapat
la negligència de l’estat i la desatenció a les víctimes”. I ha afegit amb
convenciment que “la guerra interna dels poders de l’estat” es va traduir en
una resposta ineficient durant l’atemptat.
“Tot
això ha aflorat a la comissió. La frustració és evident per no haver pogut
acabar la tasca, però s’ha pogut destapar que el govern no va governar”, ha
conclòs.
El silenci per a escoltar les víctimes
Al
final de l’acte, una dona ha volgut demanar la paraula i s’ha fet el silenci.
“Tant de bo aquesta comissió o una altra puguin arribar fins al final”, ha dit.
Tot seguit ha explicat que ella i les seves filles eren víctimes no reconegudes
del 17-A: “Hem d’assumir que no ens reconeguin allò que hem viscut jo i les
meves filles.”
“L’estat
és el primer actor a qui no li interessa de saber què ha passat. Quan el jutge
[Guevara] reconeix que les víctimes han estat les grans oblidades del 17-A,
penses que passarà alguna cosa, que alguna cosa canviarà. Però no passa res”,
ha continuat: “Cal que se sàpiga la veritat i que s’assumeixin
responsabilitats.”
Les
paraules han quedat flotant en un equilibri incòmode i fràgil entre el silenci
i el dolor. Aleshores, Javier Martínez s’ha posat en la seva pell: “La meva
filla [Mireia] i jo hem viscut una situació similar. I continuarem lluitant per
nosaltres, però també per totes les altres víctimes.”
