16
abril 2026
La
Model, Montjuïc i Fabra i Coats seran els eixos del nou pla de memòria de
Barcelona fins al 2030
El
projecte, dotat amb 6,7 milions, inclou activitats educatives, exposicions i la
recuperació de la memòria de col·lectius històricament invisibilitzats
Barcelona
posarà en marxa entre 2026 i 2030 nous centres de memòria, exposicions i
programes educatius dins del nou Pla de Memòria Democràtica de l’ajuntament. El
projecte, presentat aquest dijous, compta amb una inversió inicial de 6,7
milions d’euros i el seu objectiu és que "es garanteixi el dret ciutadà a
la memòria" i "s’ampliï la difusió rigorosa del passat". Entre
les principals iniciatives del pla, i que concentraran la major part del
pressupost, destaquen la ja anunciada transformació de l’antiga presó de La
Model en un lloc de memòria, la creació d’un espai dedicat a les víctimes del
terrorisme al Castell de Montjuïc i un centre de divulgació sobre l’evolució
del treball a Fabra i Coats.
Entre
les iniciatives que inclou, les principals i les que rebran més pressupost
seran la ja anunciada transformació de l’antiga presó de La Model en un centre
de memòria o la creació d’un espai sobre el terrorisme al Castell de Montjuïc.
La
presentació d’aquest full de ruta s’ha celebrat, precisament, a l’antiga presó
de La Model. Allà, la tinenta d’alcaldia de Memòria Democràtica, Raquel Gil, ha
defensat aquesta estratègia que defineix la memòria com a "plural,
inclusiva i transformadora", i com una eina per enfortir la democràcia
davant la desinformació i els discursos d’odi que proliferen actualment.
En
aquest sentit, des del consistori adverteixen d’una manca d’informació
suficient sobre la nostra història recent, la del segle XX, entre les noves
generacions, i del risc d’interpretacions distorsionades. Per això, el document
presentat aquest dijous planteja tres eixos d’actuació amb la creació d’espais
de memòria, activitats educatives i projectes de recerca i difusió.
Espais
de reparació
El
primer apartat és el que concentra la inversió més gran, amb 6,15 milions
d’euros, i se centra en la preservació del patrimoni i el reconeixement i la
reparació de les víctimes. Aquí s’hi inclouen la transformació de l’antiga
Galeria 4 de La Model en un espai permanent de memòria democràtica i drets
humans; la creació del Centre d’Interpretació del Terrorisme al Castell de
Montjuïc, un espai dedicat al reconeixement de les víctimes del terrorisme amb
exposicions, recerca i activitats educatives; i el Centre d’Interpretació del
Treball a Fabra i Coats, on es divulgarà sobre com ha evolucionat el món
laboral a Barcelona, incloent-hi no només el treball industrial, sinó també el
treball domèstic, de cures o la precarietat, amb la gestió del Museu d’Història
de Barcelona (MUHBA).
Així
mateix, el pla inclou la reactivació de la Junta de Valoració del
tardofranquisme per donar reconeixement a víctimes fins ara excloses, com
persones trans o homosexuals, així com les dones internades al Patronato de
Protección a la Mujer, on durant la dictadura s’empresonaven aquelles que
desafiaven la moral i els rols de gènere de l’època.
Memòria
a les aules
El
segon eix, centrat en l’educació i la difusió de la història recent d’Espanya,
comptarà amb un pressupost de 463.141 euros. Una part es destinarà a continuar
fent activitats als centres educatius entorn de les 'stolpersteine', aquestes
petites plaques que es col·loquen a les voreres en homenatge a persones
perseguides pel nazisme. En aquest programa, que ja va començar el 2021 i
continuarà, l’alumnat investigarà biografies de persones deportades a camps
nazis i participarà en la col·locació d’aquests llambordins als carrers de la
ciutat.
També
es faran visites escolars als espais de memòria com La Model, el Castell de
Montjuïc i el Fossar de la Pedrera, i es facilitarà l’accés a arxius històrics
i material pedagògic. En aquest sentit, l’ajuntament també ha anunciat que es
renovarà el web de memòria democràtica i es crearà un butlletí específic per a
la ciutadania.
Dins
d’aquest bloc, també està prevista l’organització d’exposicions sobre
feminisme, moviment obrer, antifranquisme i memòria LGTBI.
Veus
abans silenciades
Les
iniciatives del tercer eix del pla, titulat "memòria inclusiva i noves
mirades", busquen explicar la història de la ciutat incloent-hi els qui
fins ara han quedat més invisibilitzats, és a dir, també des de les
experiències de dones, persones migrants, el col·lectiu LGTBI o el moviment
obrer. Per fer-ho, el consistori preveu treballar amb entitats especialitzades
per dur a terme recerques i recuperar històries poc conegudes o que gairebé no
s’han explicat.
Una
de les iniciatives d’aquest apartat, que en total compta amb un pressupost de
127.000 euros, és la creació del mapa digital "Barcelona esclavista",
on es podran consultar els llocs de la ciutat vinculats al comerç d’esclaus.
També volen reforçar accions sobre la memòria LGTBI, amb la commemoració del
50è aniversari de la primera gran manifestació de l’orgull gai del 1977.
Des
del consistori defensen que, amb el nou pla de memòria, Barcelona vol ser un
"referent europeu en polítiques públiques de memòria democràtica",
amb una mirada més plural i inclusiva respecte de la manera com tradicionalment
s’ha explicat la història.
.jpeg)
