04
novembre 2026
Revolta
contra el menyspreu d'Interior per reconèixer Agulló com a víctima del
terrorisme
La
família de Guillem Agulló, el jove independentista i antifeixista assassinat
per una colla de neonazis a Montanejos (Alt Millars), ha llençat una campanya
per advertir de l'actitud del Ministeri d'Interior en el procés que hauria de
declarar el seu fill com a víctima del terrorisme. No debades, ha enviat una
carta al president del Govern espanyol, el socialista Pedro Sánchez, i el
ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, firmada per víctimes d'ETA,
juristes de renom, personalitats de la cultura i de la política, com ara els
expresidents catalans i valenciana Pere Aragonès i Ximo Puig. Denuncien que
s'ha derivat el procés a la Guàrdia Civil, qui s'ha oposat a concedir-li
aquesta condició, i reclamen un reconeixement que s'ha adoptat per altres assassinats
per la ultradreta.i
La
família de Guillem Agulló, el jove independentista i antifeixista assassinat
per una colla de neonazis a Montanejos (Alt Millars), ha llençat una campanya
per advertir de l'actitud del Ministeri d'Interior en el procés que hauria de
declarar el seu fill com a víctima del terrorisme. No debades, ha enviat una
carta al president del Govern espanyol, el socialista Pedro Sánchez, i el
ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, firmada per víctimes d'ETA,
juristes de renom, personalitats de la cultura i de la política, com ara els
expresidents catalans i valenciana Pere Aragonès i Ximo Puig. Denuncien que
s'ha derivat el procés a la Guàrdia Civil, qui s'ha oposat a concedir-li
aquesta condició, i reclamen un reconeixement que s'ha adoptat per altres assassinats
per la ultradreta.
La
lluita per reconèixer Guillem Agulló, el jove independentista i antifeixista
assassinat per una colla de neonazis a Montanejos (Alt Millars) en 1993, com a
víctima del terrorisme s'ha topat amb el menyspreu del Ministeri d'Interior. El
departament, encapçalat pel magistrat conservador Fernando Grande-Marlaska, va
derivar la petició formulada per la família d'Agulló a l'opinió de dues
institucions: la Guàrdia Civil i a l'Audiència de Castelló, la qual va dictar,
en el seu moment, una sentència amb peus de fang i que comprava el relat
manipulat que havia esbombat un sector del conservadorisme valencià.
A
l'espera del dictamen del tribunal, la benemèrita s'ha pronunciat de manera
contrària a reconèixer aquesta condició. «De l'anàlisi de les circumstàncies en
què es van produir els fets, es conclou que aquests mancarien de la naturalesa
d'atemptat terrorista», assenyala el Gabinet Tècnic de la Direcció General de
la Guàrdia Civil. Aquesta consideració és un bastó a les rodes a l'objectiu
d'incloure Agulló com a una víctima del terrorisme, una condició que ja ostenta
per al Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme (Covite). Recentment, de fet, va
incloure Agulló al seu mapa de víctimes del terror.
Per
a denunciar aquest comportament d'Interior, la família Agulló ha enviat una
carta al president del Govern espanyol, el socialista Pedro Sánchez, i el
ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, per explicar la història del seu
fill apunyalat mortalment per l'extrema dreta. Està signada, entre altres, per
Maixabel Lasa, vídua de Juan Mari Jauregi, assassinat per ETA; Rosa Lluch,
filla d'Ernest Lluch, víctima del terrorisme d'ETA; o Consuelo Ordóñez, germana
de Gregorio Ordóñez, exregidor del PP que va ser víctima dels trets al bescoll
d'ETA.
Roberto
Manrique, víctima de l'atemptat d'Hipercor; Javier Almazán, germà d'Ángel
Almazán, assassinat per la policia espanyola; els familiars de Salvador Puig
Antich, l'última persona a qui va segar la vida el franquisme o la Fundació
Fernando Buesa, que lluita per preservar la memòria contra el terrorisme
etarra, també firmen la missiva. S'hi sumen personalitats del dret com ara Gema
Varona, presidenta de la Societat Mundial de Victimologia, o José Luis González
Cussac, director de la càtedra d'Estudis sobre Terrorisme i Dret de les
Víctimes de la Universitat de Valencià.
La
nòmina de personalitats que donen suport al text és ben àmplia: hi ha José
Antonio Martín Pallín, magistrat emèrit del Tribunal Suprem; el jurista
Baltasar Garzón o els magistrats Joaquim Bosch, María Victoria Rosell i Luis
Manglano, a banda de la fiscal Susana Gisbert. L'historiador Ian Gibson, el
filòsof José Luis Villacañas o l'artista Ramoncín també han estampat la seua
firma. Com els periodistes Miquel Ramos, Antonio Maestre, Jordi Évole, Júlia
Otero, Jon Sistiaga, Xabier Fortes o Lucía Méndez. El cantant Fermin Muguruza,
els cantautors Lluís Llach i Raimon, els actors Carlos Bardem i Pepe Viyuela o
l'actriu Vicky Peña ho complementen.
Els
escriptors Núria Cadenes, Rosa Montero i Manuel Rivas; els músics Chojín, Toni
Sánchez 'Panxo' i Xavi Sarrià; el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich;
l'exentrenador de futbol, Ángel Cappa; o els secretaris generals d'UGT i
Comissions Obreres a escala estatal, Pepe Álvarez i Unai Sordo, respectivament,
l'han rubricada. La petició compta amb la signatura de l'exvicepresident
espanyol Pablo Iglesias, l'exministra Irene Montero, l'actual ministra Sira
Rego, el candidat estatal d'ERC, Gabrel Rufián, l'expresident català Pere
Aragonès, l'expresident valencià Ximo Puig, l'exvicepresidenta valenciana,
Mònica Oltra, l'exalcaldessa de
Barcelona, Ada Colau.
Assassinat
feixista i maltractament de la benemèrita
La
carta recorda que Agulló «era un jove amb tota una vida al davant, estimat per
tothom, que enamorava allà on anava». «Havia dedicat gran part de la seva vida
a la natació, fins i tot va estar preseleccionat per a les Olimpíades del 1992.
Es va envoltar sempre de molts amics i era un defensor convençut dels valors de
la justícia i la igualtat que havia après a casa i dels quals feia bandera.
Això el va portar a convertir-se ja des de l'adolescència en un reconegut
activista antifeixista a la València dels anys noranta i va començar a militar
en grups com Maulets i SHARP (Skinheads Against Racial Prejudice)», rememora.
«La
matinada de l'11 d'abril de 1993, Guillem estava amb els seus amics, gaudint de
les vacances de Pasqua a la plaça de Montanejos, quan cinc individus
pertanyents a un grup neonazi anomenat 'Marchalenes IV Reich' van buscar-lo: el
van increpar, el van acorralar en un carrer i, després d'aïllar-lo dels amics,
el van agredir i li van clavar una punyalada al cor», expliquen. I agreguen:
«Una vegada que el van deixar dessagnant-se a terra, van marxar eufòrics
cantant el Cara al Sol i fent la salutació feixista».
La
missiva critica que durant aquella mateixa nit «la Guàrdia Civil va retenir,
durant catorze hores asseguts en una cadira, els amics de Guillem, menors
d'edat, sense dret a fer trucades i sense poder ni tan sols prendre ni un got
d'aigua». «Mentrestant, es va permetre que els assassins dormiren a les seues
tendes de campanya i l'endemà marxaren tranquil·lament a casa seua, sense cap
impediment. Des de les set de la matinada fins a les tres de la tarda, els
agents van sotmetre a un interrogatori els amics de Guillem, sense ser
coneixedors que el seu amic havia arribat mort a l'hospital; i després d'això,
van ser enfilats a un autobús de línia i enviats a València», exposen.
«Cap
cos policial va detenir mai els assassins; van ser ells mateixos els qui es van
presentar dos dies després a diferents comissaries convenientment assessorats
per confessar la seva participació en el crim. Pedro José Cuevas Silvestre, de
22 anys, va admetre ser l'autor material de l'apunyalament», rematen. Amb
aquests precedents, la Guàrdia Civil ha emès aquest dictamen anys més tard del
crim de la ultradreta, que estava vinculada a tota una trama d'interrelacions
feixistes.
Intoxicació
mediàtica i polèmica judicial
El
text signat per inesgotables personalitats contextualitza la investigació sobre
l'assassinat feixista: «Es va iniciar un procés judicial amb la impecable
instrucció de la jutgessa de Sogorb, que sempre va mantenir, juntament amb la
Fiscalia, que els fets eren constitutius d'un delicte d'assassinat, a més
d'acreditar la motivació ideològica del crim». «Va demanar 28 anys de presó per
a cadascun dels cinc acusats. Les proves practicades durant les diligències no
deixaven cap dubte i els familiars vam donar confiança a la justícia»,
subratllen.
«Aviat,
però, va començar una cacera implacable amb l'objectiu d'atemorir i vèncer la
veritat», denuncien. I desgranen: «Amb aquest propòsit, es van servir de
mitjans de comunicació com el diari Las Provincias, que va exercir com a
altaveu oficial de les defenses dels assassins, publicant notícies falses que
buscaven proporcionar arguments al relat exculpatori dels acusats». «Aquest
bombardeig mediàtic», expressen, «va generar un dolor immens a la nostra
família, el qual es va agreujar en comprovar que, contra tot pronòstic, la
intoxicació informativa va aconseguir capgirar el judici». Rescaten del baül
«episodis vergonyosos» com l'aparició «d'un testimoni protegit de dubtosa
veracitat que va declarar a favor dels acusats».
L'Audiència
Provincial de Castelló va qualificar l'assassinat de «baralla juvenil» i «va
absoldre quatre dels cinc acusats». «Tan sols va condemnar per homicidi l'autor
confés de la ganivetada a catorze anys de presó, encara que només en va fer
quatre, per bon comportament», retrauen. «L'Audiència de Castelló no va voler
reconèixer la motivació política de l'assassinat contra el criteri de la
jutgessa instructora i del ministeri fiscal», recalquen. A la polèmica
resolució, s'hi va sumar un calvari perpetrat pels ultres valencians:
«L'extrema dreta valenciana va reivindicar com un trofeu l'assassinat del
nostre fill i el va utilitzar per acovardir la família, els amics i l'activisme
d'esquerres valencià».
«Aquell
assetjament que vam patir durant anys es va convertir en una cosa gairebé
quotidiana, normalitzada a la nostra vida. Les amenaces van arribar a
desestabilitzar-nos fins i tot econòmicament. Ens van deixar a la ruïna: l'únic
suport de la família era el taller que tenia el nostre pare i el proveïdor va
deixar de donar-li feina», afirmen contra l'oblit. «Tot aquest patiment va
discórrer en solitud davant la indiferència de bona part de la societat
valenciana i amb un palmari abandonament institucional», apunten.
Paral·lelament
a l'assetjament que va patir la família de la víctima del feixisme, l'assassí,
el neonazi Pedro Cuevas es va presentar l'any 2007 a les llistes municipals del
partit ultra Alianza Nacional a Xiva (Foia de Bunyol). «Anys després, fou
acusat a l'anomenada Operació Panzer com a membre d'una cèl·lula terrorista, el
Front Antisistema (FAS), que posseïa un arsenal d'armes, escopetes, pistoles i,
fins i tot, un llançagranades. Durant el procés va quedar acreditat que
l'assassí de Guillem va fabricar punys americans tipus Panzer que van donar nom
a l'operació policial», rescaten.
Els
ultres, tanmateix, foren absolts per l'Audiència de València després de
l'anul·lació d'unes escoltes telefòniques com a prova. Encara més, la justícia
va ordenar que se'ls tornaren les armes. Atès que s'havien destruït per error,
l'Estat va haver d'indemnitzar-los. «Tot i que l'administració de justícia ens
va donar l'esquena, les institucions valencianes van reconèixer sempre que
l'assassinat de Guillem havia estat un crim feixista. Les Corts Valencianes van
aprovar el 21 d'abril de 1993, per unanimitat de tots els grups polítics, una
declaració institucional en què ratificava que Guillem Agulló Salvador, havia
estat assassinat "per combatre el racisme i la violència feixista" i
que la seua mort era "una mostra més de la barbàrie que el poble valencià
sempre ha combatut», informen.
«El
2016, les Corts Valencianes en ple van ratificar aquest reconeixement i van
acordar atorgar uns premis amb el nom de Guillem Agulló a col·lectius que
lluiten contra la xenofòbia i el racisme. PP i Vox el 2024 van decidir
suprimir-los», afegeixen. I argumenten: «Els familiars de Guillem considerem
que, gràcies als amics i als col·lectius que sempre van estar al nostre costat,
ja es va aconseguir la victòria social. Són molts els premis, cançons, nom de
carrers, places, llibres, pel·lícules... que porten el nom de Guillem i que
expliquen la seua història». «El carrer va impartir la justícia que no ens van
donar els tribunals. I ara només queda per resoldre un compte pendent: que
l'Estat reconega que va fallar», reforcen.
Sota
aquest prisma, la família va sol·licitar en l'abril d'enguany al Ministeri de
l'Interior que «reconegués el nostre fill com a víctima del terrorisme, de la
mateixa manera que han estat reconegudes altres víctimes de l'extrema dreta».
La benemèrita, de moment, s'hi ha oposat i amb el temor de l'opinió de
l'Audiència Provincial de Castelló, s'ha emprés una mobilització perquè la
memòria de Guillem Agulló assolisca el cim: siga reconegut com a víctima del
terrorisme feixista.
Opinió:
Llegir la noticia que publica en Moisés Pérez sobre el jove Guillem Agulló em porta a
recordar diversos moments viscuts ja fa uns quants anys.
Per exemple, a la Ley de Solidaridad con las Víctimas del
Terrorismo d’octubre i publicada al desembre de 1999, en el seu redactat es
podia (i es pot) llegir en el “Artículo 2. Ámbito de aplicación” qui era
considerada com a víctima del terrorisme i, per tant, que era un acte
terrorista.
“1. Las víctimas de actos de terrorismo o de hechos
perpetrados por persona o personas integradas en bandas o grupos armados o que
actuaran con la finalidad de alterar gravemente la paz y seguridad ciudadana
tendrán derecho a ser resarcidas por el Estado, que asumirá con carácter extraordinario
el abono de las correspondientes indemnizaciones, en concepto de
responsabilidad civil y de acuerdo con las previsiones de la presente Ley”.
És a dir… un grup o banda a d’estar formada per, com a
mínim, dues persones. A més a més, per ser “banda armada” no diu que hagin de
ser utilitzats cotxes-bomba o pistoles per disparar per l’esquena i covardament
al clatell de ningú. Armes poden ser qualsevol estri susceptible de causar mal
a qualsevol altra persona. I això d’alterar greument la pau i seguretat ciutadana
ja cau pel seu propi pes…
Per tant, en l’assassinat d’en Guillem Agulló es van donar
els tres supòsits per ser considerat com a acció de terrorisme i, com a
resultat, qui el va patir és una víctima del terrorisme.
Val a dir que aquest raonament ja el vàrem fer arribar als
legisladors quan es preparava la llei, però no van escoltar. Recordem que per
coses menys greus i que no han portat elm resultat de cap persona morta, s’han considerat
com a terrorisme certes activitats. Repeteix-ho: sense causar cap mort sent
només una (aquesta sí) baralla de bar. També en una compareixença en una de les
Comissions d’estudi prèvia a la llei 29/2011, concretament a l’octubre de 2010,
vaig tenir l’oportunitat de proposar l’estudi d’aquests casos, perquè el
terrorisme no ha estat l’exclusiva de les sigles que, qui més qui menys, encara
recorda...
Hi ha molts exemples d’assassinats de grups armats i amb l’argumentació
ideològica que podem recordar... com els dos assassinats la nit del 20 de novembre
de l'any 1980 al Maresme, concretament a Cabrera de Mar.
Pensem una mica: què pensaven commemorar aquella nit els
autors?
I ara les preguntes per fer pensar una mica més: quin
govern s’atrevirà a prendre la decisió?
