viernes, 17 de abril de 2026

16 abril 2026 (8) larepublica.cat

 

16 abril 2026 



Barcelona planteja ubicar el memorial en homenatge a víctimes del terrorisme al Castell de Montjuïc

El govern de Barcelona planteja ubicar al Castell de Montjuïc el memorial en homenatge a víctimes del terrorisme que es va comprometre tirar endavant. Ho ha explicat la regidora del districte de Sants-Montjuïc, Raquel Gil, al plenari d’aquest divendres interpel·lada per TriasxBCN, que ha demanat informació sobre el futur espai memorial. Gil ha assenyalat que la idea és que l’espai físic on estigui el memorial i pugui haver-hi exposicions sigui el Castell de Montjuïc i que l’espai s’impulsi “sota el paraigua” del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), amb qui s’està fent “la conceptualització”. Segons Gil, també s’està parlant amb el món acadèmic i entitats que representen col·lectius de víctimes. La voluntat és “que tothom s’ho senti seu”.

La petició de TriasxBCN arriba uns mesos després <a href=”https://www.acn.cat/new/5bfaecf0-ce90-4c4a-b695-a9bc039f395d/texts”>que el govern de Collboni es comprometés </a>el març passat a tirar endavant un espai memorial en homenatge a víctimes del terrorisme. “Ho farem i ho desenvoluparem”, va dir llavors Collboni.

En aquell moment, l’alcalde també va reconèixer que hi ha entitats i familiars que reclamen l’espai i una política pública de memòria. Per tot plegat, s’hi va comprometre i va acceptar el prec de TriasxBCN que reclamava impulsar un centre i sensibilitzar la ciutadania.

 

 

 

 

16 abril 2026 (7) Regió7

 

16 abril 2026 



La Model, Montjuïc i Fabra i Coats seran els eixos del nou pla de memòria de Barcelona fins al 2030

El projecte, dotat amb 6,7 milions, inclou activitats educatives, exposicions i la recuperació de la memòria de col·lectius històricament invisibilitzats

Barcelona posarà en marxa entre 2026 i 2030 nous centres de memòria, exposicions i programes educatius dins del nou Pla de Memòria Democràtica de l’ajuntament. El projecte, presentat aquest dijous, compta amb una inversió inicial de 6,7 milions d’euros i el seu objectiu és que "es garanteixi el dret ciutadà a la memòria" i "s’ampliï la difusió rigorosa del passat". Entre les principals iniciatives del pla, i que concentraran la major part del pressupost, destaquen la ja anunciada transformació de l’antiga presó de La Model en un lloc de memòria, la creació d’un espai dedicat a les víctimes del terrorisme al Castell de Montjuïc i un centre de divulgació sobre l’evolució del treball a Fabra i Coats.

Entre les iniciatives que inclou, les principals i les que rebran més pressupost seran la ja anunciada transformació de l’antiga presó de La Model en un centre de memòria o la creació d’un espai sobre el terrorisme al Castell de Montjuïc.

La presentació d’aquest full de ruta s’ha celebrat, precisament, a l’antiga presó de La Model. Allà, la tinenta d’alcaldia de Memòria Democràtica, Raquel Gil, ha defensat aquesta estratègia que defineix la memòria com a "plural, inclusiva i transformadora", i com una eina per enfortir la democràcia davant la desinformació i els discursos d’odi que proliferen actualment.

En aquest sentit, des del consistori adverteixen d’una manca d’informació suficient sobre la nostra història recent, la del segle XX, entre les noves generacions, i del risc d’interpretacions distorsionades. Per això, el document presentat aquest dijous planteja tres eixos d’actuació amb la creació d’espais de memòria, activitats educatives i projectes de recerca i difusió.

Espais de reparació

El primer apartat és el que concentra la inversió més gran, amb 6,15 milions d’euros, i se centra en la preservació del patrimoni i el reconeixement i la reparació de les víctimes. Aquí s’hi inclouen la transformació de l’antiga Galeria 4 de La Model en un espai permanent de memòria democràtica i drets humans; la creació del Centre d’Interpretació del Terrorisme al Castell de Montjuïc, un espai dedicat al reconeixement de les víctimes del terrorisme amb exposicions, recerca i activitats educatives; i el Centre d’Interpretació del Treball a Fabra i Coats, on es divulgarà sobre com ha evolucionat el món laboral a Barcelona, incloent-hi no només el treball industrial, sinó també el treball domèstic, de cures o la precarietat, amb la gestió del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA).

Així mateix, el pla inclou la reactivació de la Junta de Valoració del tardofranquisme per donar reconeixement a víctimes fins ara excloses, com persones trans o homosexuals, així com les dones internades al Patronato de Protección a la Mujer, on durant la dictadura s’empresonaven aquelles que desafiaven la moral i els rols de gènere de l’època.

Memòria a les aules

El segon eix, centrat en l’educació i la difusió de la història recent d’Espanya, comptarà amb un pressupost de 463.141 euros. Una part es destinarà a continuar fent activitats als centres educatius entorn de les 'stolpersteine', aquestes petites plaques que es col·loquen a les voreres en homenatge a persones perseguides pel nazisme. En aquest programa, que ja va començar el 2021 i continuarà, l’alumnat investigarà biografies de persones deportades a camps nazis i participarà en la col·locació d’aquests llambordins als carrers de la ciutat.

També es faran visites escolars als espais de memòria com La Model, el Castell de Montjuïc i el Fossar de la Pedrera, i es facilitarà l’accés a arxius històrics i material pedagògic. En aquest sentit, l’ajuntament també ha anunciat que es renovarà el web de memòria democràtica i es crearà un butlletí específic per a la ciutadania.

Dins d’aquest bloc, també està prevista l’organització d’exposicions sobre feminisme, moviment obrer, antifranquisme i memòria LGTBI.

Veus abans silenciades

Les iniciatives del tercer eix del pla, titulat "memòria inclusiva i noves mirades", busquen explicar la història de la ciutat incloent-hi els qui fins ara han quedat més invisibilitzats, és a dir, també des de les experiències de dones, persones migrants, el col·lectiu LGTBI o el moviment obrer. Per fer-ho, el consistori preveu treballar amb entitats especialitzades per dur a terme recerques i recuperar històries poc conegudes o que gairebé no s’han explicat.

Una de les iniciatives d’aquest apartat, que en total compta amb un pressupost de 127.000 euros, és la creació del mapa digital "Barcelona esclavista", on es podran consultar els llocs de la ciutat vinculats al comerç d’esclaus. També volen reforçar accions sobre la memòria LGTBI, amb la commemoració del 50è aniversari de la primera gran manifestació de l’orgull gai del 1977.

Des del consistori defensen que, amb el nou pla de memòria, Barcelona vol ser un "referent europeu en polítiques públiques de memòria democràtica", amb una mirada més plural i inclusiva respecte de la manera com tradicionalment s’ha explicat la història.

16 abril 2026 (6) eldiario.es

 

16 abril 2026 



Barcelona creará un memorial del terrorismo en el Castillo de Montjuïc para “reconocer a todas las víctimas”

El proyecto se enmarca en un Plan estratégico de memoria histórica que prevé diversos espacios museísticos, así como una web dedicada a identificar los lugares de la ciudad vinculados al esclavismo

El Ayuntamiento de Barcelona ha presentado un Plan estratégico de memoria que plantea la creación de diversos espacios memoriales y actividades para “contrarrestar una cierta falta de transmisión pública y educativa de la historia del siglo XX”. Entre las principales propuestas destaca la inauguración de un espacio memorial en el Castillo de Montjuïc sobre el terrorismo.

Este museo, que también funcionará como archivo y centro de investigación, zanja una larga negociación con las víctimas del terrorismo, que hace años que piden a diversas instituciones -entre ellas el Ayuntamiento- más reconocimiento y acompañamiento. El consistorio se comprometió a crear este espacio ya en 2024 y ahora queda financiado bajo el paraguas de este Plan estratégico.

Se espera que las obras finalicen durante el primer semestre de este 2026, aunque el espacio de memoria y museo no se estrenará hasta 2027. La idea es que este castillo, históricamente vinculado a la represión militar y en el que se llevaron a cabo diversas ejecuciones durante el franquismo, tenga 200 metros cuadrados dedicados a la divulgación sobre estos episodios.

El consistorio apunta que combinará una exposición permanente con actividades de investigación y educativas. “Barcelona ha estado marcada por episodios de alto impacto, como los atentados multitudinarios de Hipercor, en 1987, y de la Rambla, en 2017, que han dejado una profunda huella humana, social y emocional en la ciudad”, apuntan desde el Ayuntamiento. Por ello, el memorial pretende ser un espacio que explique “con rigor y sensibilidad” el terrorismo “en toda su complejidad, situando a las víctimas en el centro y contribuyendo a su reconocimiento”.

La teniente de Alcaldía del área de Derechos Sociales y Memoria Democrática, Raquel Gil, considera que “se debe preservar el pasado para fortalecer el futuro” y destaca que el Plan de memoria es “fruto de un proceso colectivo”. A él han contribuido diversas entidades como el Observatorio Europeo de Memorias (EUROM), la Asociación Pro-Memoria de los Inmolados por la Libertad en Catalunya, el Ateneu de Memoria Popular, el Amical de Mauthausen, el de las Brigadas Internacionales, el espacio feminista Ca la Dona o la Fundación Cipriano García.

Y es que, además del memorial de terrorismo, el Plan -financiado con 6.151.280 euros- contempla otros proyectos, como el Centro Model de la Memoria, que transformará la antigua galería 4 de la cárcel en un espacio museístico. También se revisará la normativa del nomenclátor de la ciudad para “garantizar la coherencia y la precisión historiográfica”, así como para impulsar nombres que, hasta ahora, han sido “poco visibles”, con especial atención a la “necesaria feminización” de las calles.

Por último, también se reactivará la Junta de Valoración del Tardofranquismo, que revisará los protocolos e incorporará perfiles no contemplados hasta la fecha, como el de las mujeres internadas en el Patronato de Protección a la Mujer, las represaliadas por motivos políticos o morales o las perseguidas por su orientación sexual y de género.

Además, se prevé realizar un ciclo de actividades, con diversas propuestas educativas, así como la creación de una web interactiva sobre el pasado esclavista de Barcelona. En él, se identificarán los espacios de la ciudad vinculados al tráfico de esclavos. “Son memorias que han estado largamente silenciadas y la ciudad conserva numerosas trazas de esta participación, desde los domicilios de armadores de indianos hasta aquellos financiados con capitales procedentes de la explotación”, apuntan desde el Ayuntamiento.

16 abril 2026 (4) 20minutos

 

16 abril 2026 



La cárcel de la Model de Barcelona tendrá un centro memorial en su antigua galería 4 y el Castell de Montjuïc uno sobre terrorismo

Barcelona creará un nuevo centro de Memorial en la cárcel de la Model y otro de interpretación del terrorismo en el Castell de Montjuïc, entre otras actuaciones para promover la memoria democrática de la ciudad e involucrar instituciones y a la ciudadanía. Para ello, el Ayuntamiento ha impulsado el 'Pla estratègic de polítiques de memòria 2026-2030', que este año cuenta con una inversión inicial de 6,7 millones de euros.

La teniente de alcalde, Raquel Gil, ha explicado este jueves en rueda de prensa que el objetivo es "hacer de la memoria democrática de la ciudad una herramienta para la ciudadanía". Ha detallado que el plan se articula en tres ejes estratégicos con medidas para promover la investigación y la divulgación del pasado de la ciudad y contribuir al fortalecimiento de una cultura democrática.

Garantizar el derecho ciudadano a la memoria democrática

El primer eje se centra en preservar el patrimonio histórico y garantizar el reconocimiento y la reparación de las víctimas del franquismo y del terrorismo. Con 6,1 millones, incluye actuaciones sobre espacios, archivos, nomenclátor, simbología y reconocimiento institucional.

Entre las actuaciones, destaca la transformación de la antigua Galería 4 de la Model —que antiguamente acogía principalmente a presos reincidentes con dificultades de adaptación dentro del sistema penitenciario— en un centro de memoria democrática que explique la historia de la prisión con "nueva generación y más tecnología". La Model abrió sus puertas en 1904 estrenando un nuevo concepto de prisión en la capital catalana.

También destaca la creación de un Centro de Interpretación del Terrorismo en el Castillo de Montjuïc. Este nuevo equipamiento se inaugurará "en los próximos meses" y está concebido como un espacio memorial dedicado al reconocimiento y la reparación de las víctimas del terrorismo. Combinará una exposición permanente de "conmemoración" con programas de investigación, divulgación y actividades educativas.

Asimismo, se revisará la normativa de la Ponencia del Nomenclátor y se pondrá especial atención a la feminización del nomenclátor de la ciudad, y se reactivará la Junta de Valoración del Tardofranquismo para ampliar el reconocimiento y la reparación de las víctimas de la represión política, social y moral ejercida durante los últimos años de la dictadura.

El consistorio también elaborará un protocolo de actuación para la retirada de elementos franquistas en la ciudad. Según ha explicado Gil, la mayoría de la simbología franquista que queda en la ciudad está situada en "espacios privados".

Conocimiento y difusión de la historia de Barcelona

El segundo eje, dotado con 463.141 euros, busca dar a conocer la historia democrática de la ciudad mediante programas educativos, exposiciones, proyectos culturales y otras herramientas digitales. Entre las actuaciones, destaca la creación de un ciclo estable de exposiciones para reforzar la programación municipal en clave histórica y pedagógica sobre feminismo, mundo obrero, antifranquismo, LGTBI y Transición.

También se organizarán visitas escolares a los espacios de memoria, especialmente La Model, el Castillo de Montjuïc y el Fossar de la Pedrera, y se renovará la web de Memoria Democrática y se creará un Boletín de Memoria Democrática, entre otras actuaciones.

Construir una memoria democrática "coral e inclusiva"

Finalmente, el tercer eje, que alcanza los 127.000 euros, incluye actuaciones centradas en reivindicar las memorias "minorizadas o invisibilizadas", promoviendo una mirada intercultural, feminista y antirracista. Destaca la creación de una web interactiva "Barcelona esclavista: cartografia d’una memòria silenciada" que explicará los espacios de la ciudad vinculados al comercio de esclavos.

También se creará un centro de interpretación del Trabajo en la Fabra y Coats, en Sant Andreu, que dependerá del Museo de Historia de Barcelona, y explicará la historia de la lucha obrera en la ciudad. Además, se reforzará la memoria LGTBI con la conmemoración del 50.º aniversario de la primera manifestación gay de 1977 y una exposición en La Modelo sobre el Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC).

16 abril 2026 (5) naciodigital.cat

 

16 abril 2026 



Nou pla de memòria democràtica: canvis a tres edificis clau i una web sobre la Barcelona esclavista

El Castell de Montjuïc es convertirà en un espai d'interpretació del terrorisme, la Model ampliarà el record de la repressió franquista i la Fabra i Coats explicarà l'evolució del treball a la ciutat, però també del moviment obrer i sindicalista

El pla de l'Ajuntament de Barcelona per renovar les polítiques de memòria des d'ara i fins a l'any 2030 implica tres edificis clau de la ciutat, una irrupció digital particular i una ampliació de les mirades i veus sobre el passat. L'espai físic potser més identificable és l'antiga presó de la Model, que ja fa temps que acull explicacions del passat franquista, però que ara preveu anar més enllà en el relat explicatiu de la repressió, també a escala internacional. En aquest sentit, també canviarà la seva funció el Castell de Montjuïc, que acollirà la creació d'un Centre d'Interpretació del Terrorisme, mentre que l'antiga fàbrica Fabra i Coats se centrarà a explicar la història del "treball" barrejada amb la ciutat. Per contra, encara no hi ha cap pista del futur de la prefectura superior de la Policia Nacional a la Via Laietana.

El que sí que destaca és la irrupció d'una web interactiva dedicada a "identificar i interpretar els espais de Barcelona vinculats al comerç d'esclaus i al capital esclavista", ja que respon a fer visibles realitats "llargament silenciades", defensa el govern municipal. En aquest sentit, s'identificaran sobre el mapa i s'aportarà context de domicilis d'armadors i indians, però també d'edificis finançats amb els diners aconseguits de l'explotació d'esclaus. La idea és fer entendre com la capital catalana, "igual que altres capitals europees o nord-americanes", es va beneficiar d'un sistema econòmic que utilitzava persones com a força de treball forçosa.

"Val la pena explicar els impactes que això també ha tingut a la ciutat", ha reblat la tinent d'alcaldia Raquel Gil, durant la presentació del Pla estratègic de polítiques de memòria de l'Ajuntament 2026-2030. "Intentem fer una mirada més àmplia, i posar-la allà on els valors democràtics s’han posat en risc o s’han creat situacions que expliquen el punt on som ara", ha reblat, des de la mateixa presó de la Model.

En aquesta línia d'ampliar el focus en les reparacions històriques, el consistori de Jaume Collboni també defensa que els plans de memòria democràtica han d'intensificar les veus de col·lectius que han estat arraconats històricament a l'hora d'explicar el passat, i n'ha mencionat les dones o el col·lectiu LGTBI com a exemples. "La commemoració del 50è aniversari de la primera manifestació gai celebrada a la Rambla, l'any 1977, considerada un moment fundacional del moviment per a la diversitat sexual i de gènere, pot esdevenir un marc immillorable" per estendre les memòries del col·lectiu LGTBI. De moment, el projecte més concret es preveu desplegar-lo a la Model, amb una exposició específica sobre el tema.

Del "terrorisme" a Montjuïc al "treball" a la Fabra i Coats

L'espai penitenciari reconvertit en equipament cultural, escolar i veïnal continuarà tenint un paper central en la política històrica de la ciutat els anys vinents. La idea és muscular-lo. El pla municipal inclou articular-hi tres grans dimensions: la municipal, la nacional i la internacional. I amb aquest plantejament la intenció és que es despleguin informacions de polítiques penitenciàries, però també de repressió franquista, de respostes dels moviments socials i de debats actuals sobre drets humans i les alternatives als empresonaments. Aquesta darrera realitat, a més, emergeix en un moment polític escaient, ja que els darrers anys nombroses formacions han posat el focus en la petició de més presó per als protagonistes de delictes lleus reiterats, com els furts.

Al Castell de Montjuïc la idea és centrar-se en el terrorisme. Partint de la relació de la ciutat amb alguns d'aquests atacs, com el de l'Hipercor (1987) o la Rambla (2017), la intenció és ampliar l'espectre del fenomen terrorista i intentar abordar "la complexitat" d'aquest àmbit. Hi haurà una exposició permanent a Montjuïc què abordarà "causes, formes i conseqüències" del terrorisme, a més d'altres activitats que també miraran al context internacional.

A l'altra banda de la ciutat, a la Fabra i Coats, es promet un nou Centre d'Intepretació del Treball de Barcelona. La proposta és aprofitar la naturalesa de l'equipament per explicar el treball en un sentit ampli, des de les formes laborals que van protagonitzar la realitat barcelonina del passat en àmbits com el fabril fins al treball "domèstic, reproductiu i precaritzat". Igualment, es planteja incloure les lluites obreres i sindicals, així com les migracions, entre els continguts que es desenvoluparan en aquest espai. I tot plegat, acabar-ho portant a l'actualitat.

Amb tot, el pla és divers i també preveu continuar revisant el Nomenclator dels carrers barcelonins o retirar els símbols franquistes que queden arreu de la ciutat, sobretot en "espais privats", ha apuntat Raquel Gil.

16 abril 2026 (3) La Vanguardia

 

16 abril 2026 



El castillo de Montjuïc albergará un centro de interpretación del terrorismo

El Ayuntamiento de Barcelona presenta el Plan Estratégico de Políticas de Memoria

El Ayuntamiento de Barcelona ha presentado hoy el Plan Estratégico de Políticas de Memoria 2026–2030, que entre otras iniciativas la creación del Centro Memorial de la Modelo, en la antigua prisión de Barcelona, y un Centro de Interpretación del Terrorismo que tendrá su sede en el castillo de Montjuïc.

Esta mañana se ha presentado en la cárcel Modelo este plan, que quiere ser una hoja de ruta para promover “una memoria plural, inclusiva y transformadora, que involucra instituciones y ciudadanía”.

El plan se fundamenta en la preservación y difusión del patrimonio, el estudio y divulgación de las diversas memorias colectivas que configuran la ciudad y la educación como pilar central de la intervención pública.

El documento presenta medidas para garantizar el derecho ciudadano a la memoria, promover la investigación y la divulgación rigurosa del pasado de la ciudad y contribuir al fortalecimiento de una cultura democrática basada en los valores de libertad, justicia, derechos humanos, diversidad e inclusión.

El Plan Estratégico subraya que la memoria democrática tiene que ser coral, inclusiva y participada, con la convicción de que preservar el pasado es esencial para reforzar la democracia presente y futura. Ante el aumento de los discursos de odio y la desinformación, el plan apuesta por una memoria orientada a defender los derechos humanos y prevenir regresiones democráticas.

El texto sitúa en el centro las experiencias y luchas de colectivos históricamente silenciados: mujeres, movimiento obrero y vecinal, personas migradas y racializadas, colectivo LGTBI, víctimas del franquismo y del terrorismo, y disidencias políticas y culturales. Responde a la necesidad de articular políticas públicas activas de memoria para contrarrestar una cierta carencia de transmisión pública y educativa de la historia del siglo XX, hecho que ha favorecido visiones distorsionadas del pasado. Por eso se quiere impulsar una política de memoria que fortalezca los valores cívicos y democráticos, combata la intolerancia, las desigualdades y el autoritarismo, y aborde de manera crítica los episodios más conflictivos del pasado, conectándolos con los retos del presente.

Barcelona aspira a ser un referente europeo en políticas públicas de memoria democrática. En el plan han participado entidades memorialistas, centros de investigación, colectivos ciudadanos y equipamientos municipales que han aportado su experiencia y conocimiento.

El plan que cuenta para el 2026 con una inversión inicial de 6,7 millones de euros, se articula en tres ejes estratégicos que concretan objetivos y actuaciones.

Garantizar el derecho ciudadano a la memoria democrática

Este eje se centra en preservar el patrimonio histórico y garantizar el reconocimiento y la reparación de las víctimas del franquismo y del terrorismo. Incluye actuaciones sobre espacios, archivos, nomenclátor, simbología y reconocimiento institucional. Con un presupuesto de 6, 15 millones de euros llevará a cabo actuaciones patrimoniales y proyectos vinculados a la justicia y el reconocimiento de las víctimas.

Entre los principales proyectos figura la creación del Centro Memorial de la Modelo. El plan se propone transformar la antigua galería 4 de la prisión en un centro de memoria democrática que explique, de manera rigurosa y accesible, la historia del centro penitenciario.

Otra nota destacada es la creación del Centro de Interpretación del Terrorismo en el castillo de Montjuïc. Este nuevo equipamiento está concebido como un espacio memorial dedicado al reconocimiento y la reparación de las víctimas del terrorismo. Combinará una exposición permanente con programas de investigación, divulgación y actividades educativas.

Asimismo, se llevará a cabo una revisión de la normativa de la Ponencia del Nomenclátor para garantizar la coherencia, la precisión historiográfica y el establecimiento de criterios que prioricen memorias y presencias hasta ahora poco visibles, con especial atención a la necesaria feminización del nomenclátor de la ciudad.

El objetivo es ampliar el reconocimiento y la reparación de las víctimas de la represión política, social y moral ejercida durante los últimos años de la dictadura. Se revisarán criterios y protocolos para incorporar perfiles no incluidos hasta ahora, como las mujeres internadas en el Patronato de Protección en la Mujer, las represaliadas por motivos políticos o morales, o las personas perseguidas por su orientación sexual o identidad de género.

Conocimiento y difusión de la historia de Barcelona

Este segundo eje es una apuesta por la educación, la investigación y la divulgación como herramientas principales de transmisión de la memoria democrática. Incluye programas educativos y proyectos culturales que acercan la historia democrática a toda la ciudadanía, con metodologías participativas. Contará con 463.141 euros para impulsar programas educativos, exposiciones, herramientas digitales y proyectos para difundir la historia de la ciudad.

Entre los proyectos incluidos en este eje figura la creación de un ciclo estable de exposiciones que refuerce la programación municipal en clave histórica y pedagógica sobre feminismo, mundo obrero, antifranquismo, LGTBI y transición.

Este ciclo integrará conmemoraciones y programas públicos que promuevan el debate y vinculen episodios históricos con los retos contemporáneos. Entre las exposiciones destacadas este año se encuentran las Jornades Catalanes de la Dona: inici del feminisme democrático”, que recupera un episodio fundacional del feminismo catalán; “SEAT: 1950-2025. Una fàbrica, un barri, moltes vides, que revisita 75 años de memorias obreras y transformaciones urbanas; y “Brigades Internacionals y multilingüisme”, que pone en valor el internacionalismo antifascista y la diversidad lingüística de las Brigadas.

Además, está previsto el desarrollo de nuevos programas educativos con metodologías participativas y en colaboración con entidades memorialistas, centros educativos y grupos de investigación (inspirados en el proyecto Stolpersteine que implica al alumnado en la investigación de biografías de personas deportadas en los campos nazis y en la colocación de adoquines de memoria).

Otra iniciativa es el impulso a la elaboración de nuevos materiales pedagógicos como dossiers, guías didácticas o maletas pedagógicas sobre memoria democrática, así como la creación de recursos adaptados a diferentes niveles educativos y facilitar el acceso del alumnado a testigos, documentos y espacios de memoria de la ciudad.

También se impulsarán las visitas escolares a los espacios de memoria, espacialmente la Modelo, el castillo de Montjuïc y el Cementerio de la Pedrera. Y se renovará la  web de Memoria Democrática y se creará un Boletín de Memoria Democrática.

Memoria democrática coral e inclusiva

El terce eje reivindica memorias minorizadas o invisibilizadas al relato público, mediante la investigación, la reinterpretación crítica y la colaboración con entidades y otras administraciones. Promueve una mirada intercultural, feminista y antirracista en las políticas de memoria.

Cuenta con un presupuesto de 127.000 euros para investigación, colaboraciones e iniciativas que incorporan perspectivas minorizadas y decoloniales.

Entre los proyectos de este tercer eje destacan la incorporación transversal de la perspectiva de género, antirracista y de derechos humanos en todos los proyectos; la creación de la web interactiva “Barcelona esclavista: cartografia d'una memòria silenciada; la difusión y consolidación de las memorias LGTBI, con la conmemoración del 50.º aniversario de la primera manifestación gay de 1977 y una exposición en la Modelo sobre el Front d'Alliberament Gai de Caytalunya (FAGC).

Estas acciones, junto con la señalización memorial y los programas del Centro LGTBI, darán visibilidad a las luchas históricas por la dignidad y los derechos del colectivo.

Por otra parte, está prevista la creación del Centro de Interpretación del Trabajo en Fabra i Coats, un nuevo equipamiento que dependerá del Museu d'Història de Barcelona concebido para explicar de manera integral el papel del trabajo en la construcción de la Barcelona contemporánea.

16 abril 2026 (2) Ara

 

16 abril 2026 



El nou pla de memòria de Barcelona inclou un centre d'interpretació del terrorisme i una web sobre l'esclavisme

Diferents entitats memorialistes rebutgen el projecte i lamenten que no inclogui ni la comissaria de la Via Laietana ni la presó de la Trinitat

Amb una inversió inicial de 6,7 milions d’euros el 2026, l'Ajuntament de Barcelona engegarà un pla que vol reivindicar "la tradició democràtica, social i feminista de la ciutat". Per fer-ho, ha presentat un full de ruta que es desplegarà fins al 2030 i que, entre altres coses, preveu la creació del Centre Memorial de la Model, on s'explicarà la repressió política, la conflictivitat social, el control penal i les lluites democràtiques del segle XX; d'un nou Centre d'Interpretació del Terrorisme al Castell de Montjuïc, que sobretot incidirà en els atemptats d'Hipercor (1987) i la Rambla (2017), al Castell de Montjuïc; i del Centre d'Interpretació del Treball de Barcelona, a l'antiga fàbrica Fabra i Coats.

Abans de l'estiu s'inauguraran els centres d'interpretació del terrorisme i del Treball, però el de la Model no estarà enllestit abans del 2030. D'altra banda, es renovarà el Centre d'Interpretació del Castell de Montjuïc. "Tindrà noves sales i una visió més àmplia de la repressió i de les diferents lluites", assegura la tinenta d'alcaldia de Drets Socials, Feminismes i Memòria Democràtica, Raquel Gil. Per exemple, hi haurà una nova sala d'exposicions temporals on es podrà veure SEAT: 1950-2025. Una fàbrica, un barri, moltes vides i Brigades Internacionals i multilingüisme.

El pla també preveu la creació de la web interactiva Barcelona esclavista, la difusió de la memòria LGBTI i la retirada dels últims símbols franquistes que encara hi ha a la ciutat, la majoria en espais privats. En cap cas preveu la retirada d'altres símbols que també han rebut crítiques per la seva vinculació amb el passat colonial, com l'estàtua de Colom. Una altra pota del projecte és la revisió de la normativa de la Ponència del Nomenclàtor amb nous criteris que prioritzin memòries i presències fins ara "poc visibles", amb especial atenció a la feminització del nomenclàtor de la ciutat.

El rebuig de les entitats memorialistes

El consistori ha destacat que el pla s'ha elaborat després d'un llarg procés participatiu, però diferents entitats memorialistes ja han expressat el seu rebuig. Lamenten que el pla no reculli que la comissaria de Via Laietana i la presó de la Trinitat es converteixin en espais de memòria. D'altra banda, consideren que un centre d'interpretació del terrorisme "no hauria de formar part d'un pla estratègic de memòria" perquè "la incorporació d'elements aliens a la memòria democràtica pot distorsionar-ne l'enfocament". A més, alerten que el "pressupost és opac i insuficient": "El document [de l'Ajuntament] només concreta pressupost per al 2026, que s'entén que es destinarà majoritàriament al projecte arquitectònic de la Model", afirmen en el comunicat que firmen l'Ateneu Memòria Popular, l'Associació Catalana de Persones Ex-preses del Franquisme, la Fundació Cipriano Garcia-CCOO, l'amical de les Brigades Internacionals, l'Amical Mauthausen, Ca la Dona i l'Associació Pro-Memòria dels Immolats per la Llibertat de Catalunya, entre altres. Totes elles consideren que el projecte s'ha creat sense la participació real del teixit associatiu.