20 maig 2026
La comissió del 17-A al Congrés acaba i fixa el 9 de juny per a les
conclusions
Els grups preparen el dictamen final de la
investigació, que s'haurà de votar
Després de més d’un any de treballs i sessions, la comissio d’Investigació del Congrés de Diputats sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d'agost 2017 ha enllestit la feina. De fet, les compareixences i les aportacions de documents i estudis van acabar aquest dimarts amb el testimoni del responsable del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) a les comarques gironines durant els atemptats. Una compareixença que, com és habitual en aquesta mena de testimonis, s’ha d’interpretar més pel que no va dir que pel que va acceptar i escudant-se en la llei de secrets oficials qua les preguntes dels portaveus com Pilar Calvo (Junts), Francesc Marc Àlvaro (ERC) i Jon Iñarritu (EH Bildu) formulaven preguntes incòmodes.
Amb els deures fets, ara la secretaria de la comissió ha instat als diputats a obrir un termini fins el 9 de juny al migdia per la presentació dels conclusions. Uns escrits absolutament imprescindibles per poder elaborar el dictamen dels treballs de la comissió que s’hauran de votar. De fet, aquestes conclusions es poden consensuar entre els grups.
La
feina de la Comissió ha servit per aportar diversos punts de vista, tant
policials, com jurídics, policíacs, periodístics, tècnics, socials, i polítics
i de les víctimes sobre els atemptats, la constitució de la cèl·lula jihadista
de Ripoll i la figura de l’imam Abdelbaky Es-Satty, considerat el cervell
dels atemptats. La comissió ha viscut en paral·lel amb el tram final del procés
judicial que va acabar amb la desestimació del recurs d’emparament per part de
Javier Martínez, pare del petit Xavi assassinat en tres anys a la Rambla,
davant el Tribunal Constitucional i la inadmissió de la demanda davant el
Tribunal de Drets Humans de la Unió Europea (TEDH) al·legant la vulneració del
dret a saber la veritat.
Una munió de papers i canvi
en el relat
Tot
i que el procés judicial tramitat davant l’Audiència Nacional ja va fixar una
veritat material, la comissió ha servit per canviar el relat oficial imposat.
En tot cas, per posar en dubte l’eficàcia de la coordinació dels cossos i
forces de Seguretat de l’Estat i dels serveis d’intel·ligència. També ha estat
clamorós el protagonisme que ha tingut la figura de l’imam de Ripoll, que a
empentes i rodolons i amb una pressió inèdita per part dels grups parlamentaris
de Junts i ERC al PSOE han aconseguit la desclassificació dels documents que
acrediten la seva relació amb els serveis secrets.
Així
mateix, s’ha constatat una investigació sobre la seva mort amb diversos forats
i dubtes que enterboleixen la versió oficial i les gestions del govern espanyol
per facilitar que es romanguès a l’Estat espanyol tot i tenir una orde judicial
d’expulsió. Un primer debat que tindran els grups en les seves conclusions és
discernir si el fet que els serveis de seguretat decidissin desentendre’s de
l’imam va ser més aviat per negligència o bé una temeritat. D’aquí al dia 9 de
juny els grups faran punta al llapis.
.jpeg)
