26
maig 2025
Jaume
Alonso-Cuevillas: "L'atemptat de la Rambla no s'ha investigat a Espanya i
es podrà fer a altres països"
L'advocat
sosté que s'ha filtrat que el CNI pagava a l'imam de Ripoll per tancar el cas
del 17A al TEDH
Jaume
Alonso-Cuevillas i Sayrol (Barcelona, 1961), advocat, catedràtic de dret
processal de la Universitat de Barcelona i exdiputat de Junts, és un dels
impulsors de la nova entitat Associació 17-A: Volem saber la veritat, que
presideix Javier Martínez, el pare de Xavi, el nen de 3 anys que va morir
atropellat en l’atemptat de la Rambla el 17A de 2017, i que van presentar
aquest dimecres. Per ara, l’entitat només és formada per la junta directiva, on
també està Mireia Martínez, germana de Xavier, com a tresorera; i David
Torrents, agent dels Mossos especialista en terrorisme, com a vicepresident. La
seu de l’entitat està al despatx d’Alonso-Cuevillas i ell n’és el secretari. En
aquesta entrevista, l’advocat repassa les actuacions fetes en el judici de l’Audiència
Nacional, que va ser acusació en nom dels pares de Xavi , amb l’advocat Agustí
Carles. I les incògnites que considera que hi ha pendents sobre els atemptats i
l’imam de Ripoll, Albelbaki Es Satty, líder de la cèl·lula de joves
radicalitzats.
L’advocat
avança noves actuacions judicials per saber la veritat, com exigeixen víctimes
dels atemptat de Catalunya el 2017, que
gairebé vuit anys després, continuen sentint-se desemparats per les
administracions. Totes. I reclamen que hi hagi una llei catalana d’atenció a
víctimes d’atemptats, i protocols d’atenció reals i efectius. En l'actual
comissió d’investigació del 17-A del Congrés, s’han revelat detalls, tot i que
hi ha intervinents, com el major dels Mossos i actual director de la Policia,
Josep Lluís Trapero, que a més de ser força crític amb els exgovernants del PP
que volien embrutir l'acció de la policia catalana, va demanar defugir de
“teories conspiratives” i no causar més dolor a les víctimes. Això no obstant,
Alonso-Cuevilla veu la ma directa de l’Estat espanyol en el fet que el Tribunal
Europeu de Drets Humans (TEDH) hagi desestimat, de forma inesperada, la seva
demanda a saber la veritat. De
l’actuació del Tribunal Suprem i del seu pas per la política espanyola i
catalana amb Junts, també en parla.
Dimecres
vau presentar l'Associació 17-A: Volem saber la veritat, de la qual vostè n'és
el secretari. Què us mou a crear-la ara, gairebé vuit anys després dels
atemptats de Barcelona i Cambrils?
Doncs,
continuar la mateixa lluita que el Javier Martínez, el pare del Xavi, ha
mantingut des de la tràgica tarda del 17 d'agost del 2017 a la Rambla, on va
perdre el seu fill de 3 anys, i la d’altres familiars. Uns mesos després dels
atemptats, en Robert Manrique em va presentar en Javier. Coneixia en Robert
perquè ell és una víctima d'Hipercor, i en l’època que era degà del Col·legi
d'Advocats de Barcelona, els havíem donat recolzament, a l'Associació Catalana
de Víctimes del Terrorisme. I quan em va presentar en Javier, em va colpir. Em
van colpir diverses frases del Javier, una que he repetit moltes vegades i que
és absolutament certa, però te l'han de dir perquè la reflexionis.
Diu
el Javier: ‘Escolta'm, jo no he triat ser víctima del terrorisme, ningú tria
ser víctima del terrorisme, t'hi trobes’. I d'alguna manera tots som víctimes
del terrorisme. El terrorisme pretén infondre terror a la societat. El Javier
em diu: ‘Jo vull que la mort del meu fill no sigui en va.' I que serveixi
perquè intentem millorar una mica els protocols, el protocol d'atenció a les
víctimes que ha estat fatal. Malauradament, no podrem evitar que es torni a
produir una tragèdia així, però intentem esbrinar què ha passat, per què s'han
radicalitzat aquests nois, i intentem minimitzar el risc. La frase colpidora és
aquesta: ‘Que la mort del meu fill no sigui en va.’
L’Audiència
Nacional va jutjar i condemnar tres acusats, un d'ells recentment expulsat.
Però vostès insistiu que hi ha extrems per aclarir. Quins?
Amb
el Javier ens vam personar a la causa judicial oberta i quan es va aixecar el
secret del sumari, van donar accés als 40.000 folis que tenia el sumari i ens
donen 10 dies per fer al·legacions. Això és una trampa perquè diuen que et
donen accés, però no és que et donin 40.000 fotocòpies, sinó que et donen accés
amb un núvol a internet on hi havia carpetes que no es podien obrir, coses que
no hi eren. Amb tot, vam fer un esforç ingent amb l'Agustí Carles i un equip de
companys que estàvem treballant amb el tema.
Des
d’un primer moment, ja intuïm i de seguida anem a buscar i comprovem, que les
relacions amb l'iman de Ripoll són estranyes. Sabem que ha tingut visites a la
presó, tot i que no hi ha constància
d'això. Sabem que tenia una ordre d'expulsió del territori espanyol per una
condemna de tràfic de drogues, i quan es recorre contra l'ordre d'expulsió, que
sempre es deneguen, no només l'estimen amb el suport de l'advocat de l'Estat,
que és una cosa estranyíssima, sinó que, a més, li donen un permís de residència
de llarga durada. És a dir, que ja començàvem a veure coses que xirriaven.
Comencem a demanar diligències per intentar esbrinar tot això, i la resposta
és: ‘No, no, no.’
I
a mesura que nosaltres volíem ampliar l'objecte d'investigació d'aquest
procediment el van anar tancant i tot i que hem dit el judici del 17A hauríem
de dir el judici del 16A perquè al final només hem acabat parlant de l’explosió
de la casa d'Alcanar. La jurisprudència consolidada de l'Audiència Nacional i
del Tribunal Suprem en matèria de terrorisme diu que tots els integrants d'una
cèl·lula terrorista són responsables de tot allò que fa la cèl·lula. I aquí van
dir que no. I com que l'autor les morts de la Ramblea va morir abatut, no el
podem jutjar. Fins aquí correcte, però els altres - es diu- que no tenen
responsabilitat! I, això, és contrari a
la jurisprudència unànime.
I
què van fer?
Com
ens anaven tancant portes, al final del judici, vam fer els informes. L'Agustí
Carles va fer l'informe que ha de fer un advocat de l'acusació, que és demanar
la condemna dels tres acusats per tots els assassinats que havia provocat la
cèl·lula, a diferència del fiscal que demanava només, i és el que va fer la
sentència que els condemna per tinència d'explosius, estralls per l'incendi i
pertinença a organització terrorista. L'Agustí va fer aquest paper i jo vaig
fer una cosa una mica estranya, que és demanar que s'obrís una nova
investigació per tot allò que no s'havia investigat.
Què
és el que no s’ha investigat?
Un
dels veïns francesos de la urbanització d'Alcanar ens diu que a la casa hi
havia quatre o cinc persones. Mohamed Houli, un dels supervivents, ens diu que
aquella nit estava la furgoneta de l'imam
de Ripoll, i quan li preguntem com s'explica vostè que el dia següent la
furgoneta no hi era, es queda com parat.
El
veí francès diu que al moment de produir-se la primera explosió hi ha una
furgoneta que surt amb els llums apagats de la urbanització. També sabem que
aquella nit s'han comprat dos bitllets d'avió per la neboda del terrorista
responsable de l'atemptat de Brussel·les, un cap a Milà i un cap a Brussel·les,
que s'investigui quin ha agafat, si no l'ha agafat ningú. La furgoneta apareix
a Sant Carles de la Ràpita, al costat d'una carnisseria halal. Les suposades
proves d'ADN que es fan de l'imam de Ripoll, com vam acreditar des d'un punt de
vista científic, no tenien cap validesa, no tenien cap solidesa.
Vostè
afirma que l'imam de Ripoll Albelbaki es Satty és viu?
No,
he intentat sempre ser molt rigorós. Mai he afirmat que l'imam sigui viu, he
dit que no està acreditat que sigui mort. L'Audiència Nacional va demanar, a
través d'Interpol Madrid, a Rabat que traguessin mostres de familiars d'Es
Satty per comparar-la amb les mostres que van treure d'una gel·laba de casa
seva. Curiosament, en comptes d'enviar les mostres dels familiars, de cop
arriba un ofici d’Interpol Rabat dient que han fet les comprovacions i
efectivament les mostres pertanyen a Es Satty. Escolti'm, però a vostè qui els
ha preguntat això? D'on han tret vostès el codi genètic d’Es Satty i no consta
que ningú els hi hagi enviat?
A
l'inici del judici, vam presentar un informe de dos catedràtics de genètica que
diuen que l’aportat per Interpol Rabat és com si comparéssim una fotografia amb
un tall de veu, i que no té cap base ni jurídica ni científica. Quan intento
aportar aquest document és quan el president del tribunal, Alfonso Guevara em
diu: ‘Papelitos aquí no’, i m'ho torna. Uns dies després, un policia que ha
anat a Rabat declarar en el judici. L'Agustí li pregunta: ‘¿Usted habla
árabe?’. Contesta: ‘No’. ‘Francés?’. Diu: ‘No, pero nos trataron muy bien’. No
sabia res, de res i diu: ‘Por cierto, me han dicho que traiga esto’. I porta un
suposat correu electrònic d'Interpol Madrid a Interpol Rabat, suposadament
enviant el codi genètic que no estava a la causa. I que, curiosament, amb el
vistiplau de la Fiscalia, el tribunal, que no ha acceptat el meu dictamen,
llavors sí que l'accepta.
És
a dir, hi ha moltes i moltes i moltes coses. Ningú ha reclamat les suposades
restes d'Es Satty que està a una fosa
comuna d'un cementiri cristià. Totes les altres restes, les ha reclamat algú.
L'imam sabem que tenia nou fills i que feia transferències cada mes.
Quina
sospita més tenen?
A
més, els mòbils de l'imam no es troben i segueixen tenint activitat dos i tres
dies després. La bústia morta de l'imam segueix tenint activitat. Hi ha tota
una sèrie de coses que nosaltres posem sobre la taula. Qui tingui curiositat,
tinc a YouTube, on estan els 30 minuts de l'informe, on explico totes aquestes
coses que no s'han investigat. Amb l'Agustí vam esforçar-nos de ser molt
rigorosos i dir que, on era cada cosa que diem. I com que ens han acusat
reiteradament de conspiranoics, diem: vostès que tenen els mitjans, Justícia
espanyola, investiguin, tanqui’ns la boca si no tenim raó
Hi
ha qui afirma que seguir investigant és provocar més dolor a un pare i a la
resta de familiars i víctimes, com va afirmar el major Trapero a la comissió
del Congrés. Què els hi contesta?
El
que provoca dolor a les víctimes és que no es vulgui seguir investigant i
pensar que algú intenta amagar alguna cosa.
Amb
tot, l’Audiència Nacional, en la sentència, sí que va fer un ampli
reconeixement de víctimes, més que les reconegudes per la Fiscalia, a qui va
renyar.
Sí,
fa una bona feina, però insuficient. Malauradament, els protocols entre
Justícia i Interior van fallar. Precisament, el Robert Manrique amb la UAVAT
s'ha dedicat durant tot un any a intentar localitzar víctimes perquè només
tindran dret a indemnització aquells que estan expressament reconeguts. Hi
havia un any per reclamar-ho i ningú des de les administracions va fer l'esforç
de buscar-les. Ho ha fet privadament el Robert Manrique i el seu equip, a
través de consolats, a través de mil vies, intenta localitzar víctimes per
dir-los: ‘Vosaltres sabeu que teniu dret a una indemnització?’ Des de les
administracions ningú ho ha fet.
La
justícia espanyola els ha tancat totes les portes.
Vam
fer tots els recursos: l'apel·lació a la sala de l'Audiència Nacional, la
cassació a la sala segona al Tribunal Suprem, que al final ens acaben acceptant
que no ha quedat acreditat que l’imam sigui mort, però afirma que és
intranscendent, i ens diuen que no. De la resposta del Tribunal Constitucional,
em sembla un menyspreu absolut. S'ho despatxa amb una providència d'un paràgraf
dient que no queda acreditada la suficient rellevància constitucional i així
s'ho treuen de sobre.
I
la sorpresa ha estat ara que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) primer
els va acceptar la demanda pel dret a saber la veritat, però al cap dels mesos l’ha denegada.
El
dret a saber la veritat és un dret fonamental de terceres generacions, com ja
ha reconegut diverses resolucions de Nacions Unides. Vam fer la demanda de la
mà de dos experts internacionals reconeguts, com són el Nico Kisch i
l'Alejandro Chehtman, professors de la International Law of Human Rights de
Geneve, és a dir, experts reconegudíssims.
Ens
la van admetre a tràmit però quan fa unes poques setmanes un mitjà tan poc
sospitós de desafecte al règim com és l'ABC publica que l'imam tenia un sou del
CNI, vaig trucar al Javier i li dic: ‘Javier, em temo que aviat ens arxivaran
la demanda.’
Vincula
l’arxivament de la vostra demanda al TEHD a les noves revelacions sobre els
vincles de l’imam i el CNI?
Sí.
Fixem-nos que a partir de l'arxivament de la demanda, ja han dit que ja no hi
ha res més que desclassificar, quan és evident que hi ha moltes altres coses
que es podrien desclassificar. Li van proporcionar un telèfon, se li pagava un
sou, diu l’ABC. Hi ha altres visites i reunions que han tingut amb ell. Per
tant, és evident que han d'haver-hi informes. La Comissió d'Investigació del
Congrés, que ha estat positiva malgrat tot, però aquesta filtració de l’ABC ha
servit perquè l'Estat espanyol davant d’Estrasburg diguin: ‘Si ja estamos
investigando, ya se han revelado cosas importantes...’
L’Estat
espanyol ha aturat la investigació a Estrasburg?
Tinc
el convenciment. Perquè Espanya ha dit que si l'objectiu era saber la veritat,
ja s'està sabent perquè ‘ya estamos desclasificando, ya estan saliendo
cosas’. Ara bé, la resolució d’Estrasburg l’ha adoptat un jutge únic i ara
estem treballant per fer una reconsideració davant de tres jutges.
No
teníem cap dubte que l'imam era un confident del CNI, però ara ha quedat acreditat malgrat que
algunes autoritats ho van negar a la seva compareixença al Congrés dels
Diputats, faltant, per tant, a la veritat. Ha quedat acreditat que l'Estat
sabia moltes més coses de les que s'han dit que sabien. En la comissió del
Congrés d’aquesta setmana, la TEDAX també ha dit coses molt rellevants, de les
quals vam fer tots els esforços perquè sortissin on havien de sortir, que era a
la causa judicial que es va obrir pels atemptats, però allà es van anar tallant
totes les portes perquè no sortís.
En
la presentació, vau anunciar que l’Associació 17-A ja té una pàgina web i que
accepta donacions per organitzar actes i per problemes fiscals. Han tingut
problemes amb Hisenda?
Javier
Martínez quan es troba amb la tràgica circumstància de la dramàtica mort del
seu fill, ell i la seva dona -tot i que la dona després prefereix passar
desapercebuda- s'impliquen en aquesta lluita, i llavors, tot i que els advocats
hem treballat pro-bono, han hagut despeses, desplaçaments, el judici,
procuradors, i tot això s'ha sufragat gràcies a donacions que ha rebut el Javier. Són donacions de de molta
gent bonica, com li agrada dir a ell. Però, ha arribat el moment de la
declaració de la renda i l'Agència Tributària ha dit que són ingressos del
Javier Martínez, I li ha fet pagar en la declaració de la renda com si fossin
ingressos obtinguts de rendiments patrimonials. Aquest era un dels motius, no
és l'únic, pels que fa temps que venia insistint que havíem de crear una
associació. No pot ser que després de perdre un fill, el Javier hagi de patir ara una càrrega
fiscal.
Una
associació sempre té més representativitat per poder accedir també a
subvencions, per poder, en fi, tenir una presència més representativa que el
d'una única persona. Això, de fet, ja feia temps que jo li venia dient al
Javier. Vam estar a punt de fer-ho durant el judici, però en aquell moment, com
és freqüent que passi, va defallir anímicament. El judici va ser molt dur per a
ell.
Aquest
any, un dia vam anar a dinar amb el Javier, la seva filla, el David Torrents i
jo, i els vaig tornar a dir el tema de l'associació i com que em van dir que
sí, era un divendres, no els deixo escapar, dic: ‘Doncs, anem cap al despatx i
agafo un col·laborador del despatx i la fem allà mateix’, i està domiciliada
fins i tot el meu despatx i la vam posar en marxa. Som els quatre fundadors,
però hi ha moltes persones que hi han col·laborat: els advocats Agustí Carles,
Josep Rofes i Max Amela; la Rebeca Samuelson, que va fer la presentació de
l’associació, el Robert Manrique, i l'Àlex Martín Fuster, que és una jove
actriu i ara directora que és la que està produint el documental perquè creiem
que és la millor forma de que se sàpiga que existeixen aquestes nebuloses, a
banda que mantinguem la guerra als tribunals. Se n'han fet uns quants del 17A,
però no posant l'èmfasi, en aquelles coses que no s'han investigat, que creiem
que s'haurien d'haver investigat.
Tancada
gairebé la via d’Estrasburg, també ha anunciat que podrien portar la
investigació a altres països que tenen víctimes el 17-A. És possible? Contra
qui anirà?
Quan
hi ha un fet delictiu, no es va contra ningú,
s'investiga què ha passat. És a dir, si aquí apareix un cadàver, potser
no sabem qui l'ha mort, però s'obrirà una investigació per intentar esbrinar
què ha passat. Ara, ens trobem que l’atemptat de la Rambla no s'ha investigat,
només s'ha investigat l'explosió de la casa d'Alcanar i, per tant , això dona
via lliure a que altres jurisdiccions puguin entrar; en principi sempre es
respecta la jurisdicció del lloc on s'han comès els fets.
Hi
ha víctimes de molts altres països, aquí el Robert Manrique novament ha fet una
labor tremenda de localització de víctimes. L'època que estava al Parlament, on
vaig ser president de la Comissió d'Exteriors, ens vam reunir amb la presidenta
Laura Borràs amb una part del cos consular acreditat a Barcelona per fer-los
saber tot això, i ens ha permès tenir el contacte amb moltes víctimes de països
diferents i hem establert contacte amb advocats. En la presentació, hi havia
una advocada parisenca, que és d'origen català, però que està establerta de fa
molts anys a París, i ja hem mantingut contactes amb advocats de diversos
països, i ara estem esperant. També aquest és un dels motius pels quals
necessitem l'associació i poder recaptar fons, perquè conforme més lluny estan,
menys pro-bono treballaran i algunes despeses hi haurà.
Vol
dir que familiars de víctimes de nacionalitat francesa, per exemple, poden
reclamar a la justícia del seu país que investigui com va morir en els
atemptats del 17A a Barcelona?
Sí.
Això depèn, al final, de la regulació processal de cada estat. Poden investigar
allà, poden exhortar des d'allà a les autoritats espanyoles per que
investiguin. De fet, repeteixo l'atemptat del 17A no s'ha investigat
judicialment a Espanya. S'ha investigat l'explosió del 16A, però no l'atemptat
de la Rambla.
Com
advocat de l'exconseller de Cultura i diputat de Junts, Lluís Puig, com
definiria la posició del Tribunal Suprem de no aplicar-li l'amnistia?
Tindria
que definir-ho amb una paraula molt gruixuda, que és al Codi Penal, i
m'abstindré de dir-la. No es pot entendre el seu raonament. Hi ha una guerra
entre sectors de l'Estat espanyol. Una guerra brutal a Madrid, entre diverses
faccions de l'Estat, i en aquests moments el Tribunal Suprem està clarament
desobeint un mandat clar i determinant del legislador. No cal ser un jurista
exquisit per entendre que la llei d'amnistia és aplicable al president
Puigdemont, al conseller Comín, al conseller Puig. T'agradarà o no t'agradarà,
però ho sap tothom i és la voluntat del legislador.
El
Tribunal Suprem està intentant fer unes giragonses inadmissibles, no podem dir
que no sàpiguen dret, és a dir, no ho fan per desconeixement. La resolució del
magistrat Llarena, que denega l'aplicació de l'amnistia al Lluís Puig, al
president Puigdemont, al conseller Comín, arriba a sostenir arguments tan
insòlits com dir: ’No cabe duda de que
si el dinero se hubiera utilizado para favorecer a un amigo sería amnistiable.’
I diu que el cas no ha estat un enriquiment, sinó un empobriment, perquè van
utilitzar els recursos públics per pagar el que havien de pagar de la seva butxaca. És a dir, han de fer uns girs argumentals que has de
llegir tres vegades per entendre-ho.
I
què pensa que farà el Tribunal Constitucional amb l’amnistia?
En
aquesta guerra de poders que hi ha desfermada a Madrid, el Suprem ha aprofitat
algunes resolucions d'assumptes que no venen al cas per dir-li als magistrats
del Constitucional que poden prevaricar, i que qui els jutjarà seran ells.
I
llavors corre la brama per Madrid que és possible que el Constitucional digui
al juny, que la llei d’amnistia és constitucional, per tant la valida, però que
determinar si la llei és aplicable a cada cas concret depèn dels tribunals. És
possible que el Constitucional es renti les mans del tema, i de fet hi ha un
debat intens dins del Constitucional sobre aquest tema. Espero que s’imposi el
sentit comú, ja que no cal ser magistrat del Tribunal Suprem, ni catedràtic de
dret per entendre que és una llei feta a mida per això. Cosa perfectament legal
i constitucional, com el propi Constitucional dirà. En la vista al Tribunal
Suprem, ja ho vaig dir, amb una llatinada
d’inici, que diu: ‘In claris non fit interpretatio’, quan una cosa
és clara no calen interpretacions.
I,
quan podran tornar a Catalunya el president Puigdemont i els exconseller Puig i
Comín?
Els
tribunals estan intentant dilatar-ho al màxim possible; però ha de caure. El
conseller Puig, a més, tenia una altra causa, la de Sixena, que va anar molt
bé, vam aconseguir l'absolució. L'advocat de l'Ajuntament de Vilanova de Sixena
ha presentat recurs de cassació davant el Tribunal Suprem, que ara suposo que
ens donaran en breu trasllat per defensar. Era una causa que ens preocupava
també perquè en cas que hagués acabat amb condemna s’hauria d’haver aplicat la
LOREG que obliga a perdre l’acta de diputat.
El
febrer de 2024 va deixar la seva participació en la política activa i amb
Junts. Quina valoració en fa?
Bé,
ha estat una gran experiència. L'any 2018, un any abans de les eleccions
municipals del 2019, el meu nom va començar a córrer com a candidat a
l'alcaldia de Barcelona per Junts. Me'n vaig anar a Waterloo, vaig estar dinant
amb el president, li vaig dir a Carles, és que no m'hi veig. Llavors, m'havien
vingut a fitxar com a advocat, jo no havia tingut mai militància a cap partit
polític més aviat me'ls mirava amb certa distància, i llavors el president fa
una sèrie de reflexions. Cert és que a partir del moment del 17, quan mig
Govern marxa a l'exili, l'altre a la presó, la mesa del Parlament els hi
prohibeixen parlar. De forma sorprenent, em converteixo de facto en una mena de
portaveu oficiós del que estava passant.
Això
em va donar molta repercussió mediàtica. A partir d'aquí vaig començar a fer
bolos per a tots els poliesportius, teatres i casinos de tota Catalunya. Vaig
fer més de 300 conferències per a tot el país. Algú dins de Junts em va posar
el nom de l'omple pistes. I llavors el president em diu, home, aquesta repercussió mediàtica
que tens l'hauríem d'aprofitar...
I
primer va ser diputat al Congrés per Junts del 2019 al 2020. Quina feina va
poder fer a Madrid?
De
diputat a Madrid jo anava a negociar l'amnistia, llavors teníem vuit vots però
no pintàvem res, i per tant no va haver-hi lloc a negociar més que la reforma
del Codi Penal. Em vaig entendre bé amb el Jaume Asens i va quedar convençut
que s'havia de reformar. Es va derogar el delicte de sedició. I després, vam
entrar en el delicte de malversació, del qual creia que també s’havia de
modificar la reforma feta pel PP, que fins a 2015 només era per apropiació i
aquesta nova modalitat comissiva de la malversació incloïa també per
administració deslleial. Quan intentava també que es derogués això, convencia
el Jaume, però llavors el Pablo Iglesias deia: ‘Nosaltres som intransigents amb
la corrupció.’
Li
constestava que això no és corrupció, i d'aquí ja no ens en vam sortir. A
Madrid, vaig aconseguir de rebot una que no hi comptava, que va anar molt bé,
que és una limitació de la durada de les instruccions penals a un any per
evitar les causes prospectives que s'anaven seguint contra altra gent, però
també contra els independentistes, i això va anar molt bé. Ha estat clau per
l’arxivament de la causa del Tsunami Democràtic, de la causa de Volhov,i
algunes més.
I
després va anar al Parlament de Catalunya, amb les eleccions del 2021. Però el
febrer de 2024 plega?
Sí,
li vaig dir al president: ‘No pinto res a Madrid.’ Es van convocar primàries a
Junts i vaig quedar el tercer del rànquing, doncs vaig venir al Parlament. Però
va haver-hi un moment que vaig pensar que
podia ser més útil fent altres coses.
Decepcionat
de la política?
No.
Surto encantat d'haver-ho conegut per dins. És una experiència impagable haver
tingut el privilegi d'estar diputat a Madrid, al Parlament de Catalunya, vaig
ser membre de la Mesa, president de la Comissió d'Exteriors. És una experiència
impagable, que m'ha permès conèixer grans coses i coses no tan grans diguem-ne.
La política institucional requereix una reforma important perquè ja no vivim en
democràcia sinó en una partitocràcia. Els partits tenen un pes i les cúpules
dels partits un pes exagerat, cosa comprensible perquè venim d'on venim. Calia
reforçar els partits perquè veníem d'on veníem. Però avui en dia hem d'avançar
cap a un sistema de llistes obertes, de llistes desbloquejades perquè si no
segueix sent absolutament cert allò que va dir l'Alfonso Guerra de ‘El que se
mueve no sale en la foto’.
Critica
els partits actuals?
Fa
anys, quan estava de vicepresident del Consell General de l'Abogacía Española,
el Forges em va fer una caricatura, i a la vinyeta sortia escrit ‘Piensa luego estorba’. Crec que els
partits no saben encara gestionar prou bé la seva riquesa interna. És normal
que en un partit plural com és Junts que a més neix de la forma que neix, amb
corrents ideològics socialdemòcrata liberal, d'esquerres, que no tothom pensem
exactament igual sobre un tema, i això crec que els partits han d'aprendre a
gestionar-ho millor perquè és una riquesa en definitiva.
I
llavors va haver-hi un moment que ja sentia que no aprofitava prou el temps.
Havia estat degà al Col·legi d'Advocats de Barcelona, que era un càrrec de
molta gestió, i en canvi el de diputat i en un Parlament que malauradament no
té les atribucions que hauria de tenir, i que quan intenta fer alguna cosa que
tindria sentit, ve el Constitucional i ens ho limita, doncs em sentia una mica
limitat. I és quan li dic al president que vull plegar. I els últims mesos se'm
van fer molt llargs perquè quan ja li dic al president que vull plegar; em diu
d'acord, però que no es pugui malinterpretar. I com era un moment amb
negociacions amb el PSOE, al final ho vaig fer quan es va poder, el 28 de
febrer de 2024, i vaig tornar al meu mon, que és el dret.
Opinió:
Només afegir que qui la volgui llegir en castellà, pot fer-ho
en aquest link
https://www.elnacional.cat/es/politica/jaume-alonso-cuevillas-atentado-rambla-no-investigado-espana-se-podra-hacer-otros-paises_1421548_102.html
