28
gener 2025
El
Congrés frena la compareixença de Puigdemont sobre el 17-A a l’espera de noves
desclassificacions
Junts
vol que es desclassifiqui la informació de les trucades d’Es Satty amb el CNI
fora de la presó
La
compareixença de Carles Puigdemont a la comissió d’investigació del Congrés
dels Diputats del 17-A haurà d’esperar. És un dels disset noms que encara està
pendent que se citin per aportar el seu testimoni sobre els atemptats que van
causar setze morts a Barcelona i Cambrils el 2017, però el PSOE, Junts i els
socis habituals han decidit deixar-lo per a més endavant. Des de les files
juntaires, confien que en les pròximes setmanes el Consell de Ministres
desclassifiqui la nova informació que han reclamat i aposten perquè Puigdemont
sigui citat un cop es coneguin més detalls sobre la relació entre Abdelbaki es
Satty i el CNI. Fins ara, les compareixences a la comissió d’investigació
havien seguit l’ordre estipulat a la llista que es va aprovar el passat mes de
maig. L’única excepció ha sigut Agustí Carles, que hauria d’haver estat
convocat la setmana passada i que ha comparegut aquest dimarts. A banda d’això,
els deu primers compareixents han seguit l’ordre cronològic.
Ara
bé, quan tocava convocar Javier Martínez (el pare del nen de tres anys
assassinat a la Rambla) i Carles Puigdemont, els grups parlamentaris han
decidit fer un salt de set llocs a la llista i citar Mohamed Houli Chemlal,
condemnat pels atemptats i testimoni dels fets d’Alcanar, el 13 de febrer.
Aquell mateix dia, la comissió votarà (a porta tancada) la petició de Junts
perquè es desclassifiqui la informació de les trucades d’Es Satty amb el CNI
fora de la presó. Si s’aprova, la pilota tornarà a la teulada del govern
espanyol, que haurà de remetre la informació sol·licitada a la comissió. I serà
després de conèixer-la quan, presumiblement, Carles Puigdemont hi compareixerà
D’altra
banda, la comissió d’investigació del 17-A també ha posposat les compareixences
dels principals responsables polítics del govern espanyol: l’exvicepresidenta
Soraya Sáenz de Santamaría i l’expresident Mariano Rajoy, que havien de ser
convocats després de Puigdemont. També queden pendents, per a més endavant, el
delegat del govern espanyol a Catalunya el 2017, Enric Millo, i el representant
del Ministeri d’Interior a la Junta de Seguretat de Catalunya el 2017, Diego
Pérez de los Cobos.
Carles
Puigdemont compareixerà telemàticament, com José Antonio Nieto i Juan Ignacio
Zoido
La
previsió és que Carles Puigdemont hagi de comparèixer per videoconferència,
donat que el Tribunal Suprem continua desoint la llei d’amnistia i es nega a
arxivar la causa per la malversació de l’1 d’octubre i a aixecar l’ordre de
detenció contra ell. Tanmateix, no serà la primera vegada: fins ara, hi ha
hagut dos testimonis que han comparegut telemàticament. El primer va ser José
Antonio Nieto, que va ser secretari d’Estat de Seguretat entre el 2016 i el
2018: “Els recursos es van posar en un altre lloc, es van prioritzar altres
coses i es va abandonar la seguretat i es van dedicar pràcticament tots els
recursos a l’independentisme”, va afirmar l’actual conseller de Justícia,
Administració Local i Funció Pública de la Junta d’Andalusia. Quinze dies després,
va ser el torn de Juan Ignacio Zoido, que era ministre de l’Interior el 2017.
Actualment, és eurodiputat i va intervenir des del seu despatx al Parlament
Europeu: “La teoria que hi havia una possible ocultació d’informació o un
possible abandonament de funcions està fora de tot raonament lògic i ho nego en
absolut”, va sostenir.
Les
onze compareixences fins ara: de Sanz Roldán a Trapero i Forn, passant per
Villarejo, Margallo i Zoido
A
banda d’aquestes dues, la comissió d’investigació ha acollit nou compareixences
més. Dos dels últims van ser Josep Lluís Trapero i Quim Forn. D’una banda,
l’exconseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya va demanar que es
desclassifiqui més informació sobre el 17-A adduint que “no s’ha donat tot” i
que “hi ha molta més informació del que s’ha donat”. Així mateix, va denunciar
la “negligència” de la policia espanyola i les “interferències i obstacles de
l’Estat que dificultaven la feina de la policia catalana”. Per la seva banda,
el major dels Mossos d’Esquadra va afirmar que “ningú” del CNI va informar la
policia catalana sobre Es Satty abans del 17-A i va revelar que, després dels
atemptats, la intel·ligència espanyola sí que “va comunicar als investigadors
de la Comissió General d’Investigació que havien tingut relacions” amb ell.
Aquest
dimarts ha estat el torn d’Agustí Carles, advocat de Javier Martínez i Sílvia
Llompart, que ha reiterat les “incògnites” del 17-A: “En aquest país, ja no
descarto absolutament res”, ha replicat a preguntes del PP. També ha
intervingut el periodista Quico Sallés. Prèviament, l’exdirector del CNI, Félix
Sanz Roldán, va confirmar que el CNI va visitar Es Satty a la presó, però va
negar que fos confident. I l’excomissari de la Policia Nacional José Manuel
Villarejo va argumentar que els atemptats “es podrien haver evitat perfectament
avisant els Mossos”. Els altres tres compareixents han sigut José Luis Olivera
(exdirector del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i Crim
Organitzat), José Manuel García-Margallo (exministre d’Afers Exteriors) i Rocío
Rubio (cap de la policia científica en l’explosió d’Alcanar).
Les
divuit compareixences pendents
A
partir d’aquí, del llistat original aprovat per la comissió d’investigació
inclou divuit noms més que, previsiblement, seran citats en els pròxims mesos a
la cambra baixa:
Mohamed
Houli Chemlal, condemnat pels atemptats i testimoni dels fets d’Alcanar
Javier
Martínez, pare del nen de tres anys assassinat a la Rambla, en representació de
les víctimes
Carles
Puigdemont, expresident de la Generalitat de Catalunya
Soraya
Sáenz de Santamaría, exvicepresidenta del govern espanyol
Mariano
Rajoy, expresident del govern espanyol
Enrique
Barón, comissari general d’Informació entre el 2012 i el 2017
Sebastián
Trapote, cap Superior de Policia a Catalunya des del 16 de juliol del 2015 fins
al 7 de setembre del 2018
Gerard
Gustave, veí de la Urbanització Montecarlo d’Alcanar i testimoni de la fugida
de la furgoneta de l’imam després de l’explosió a la casa d’Alcanar
Ali
Yassine, president de l’associació ANNOUR de Ripoll, on va treballar l’Imam
abans dels atemptats
Enric
Millo, delegat del govern espanyol a Catalunya el 2017
Diego
Pérez de los Cobos, representant del Ministeri d’Interior a la Junta de
Seguretat de Catalunya el 2017
Enric
Hernández, director d’El Periódico de Catalunya entre el 2010 i el 2019
Robert
Manrique, assessor de l’UAVAT (Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats per
Terrorisme)
Montserrat
Torija, sotsdirectora general de suport de Víctimes del Terrorisme
Sara
Bosch, expresidenta de l’UAVAT i psicòloga forense
Moussa
Bourekba, investigador principal del Barcelona Centre for International Affairs
(CIDOB)
Germán
López, exdirector general de la Policia
Fernando
Reinares, investigador i director del Programa sobre radicalització violenta i
terrorisme global en el Reial Institut Elcano