16 gener 2025 (2) elnacional.cat (opinió)

 

16 gener 2025 

El TEDH admet la demanda del pare del nen mort el 17-A pel dret a la veritat en els atemptats de Barcelona

Els pares del Xavi van presentar una demanda per vulneració del dret a tutela judicial efectiva en el 17-A

Pas important. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha admès la demanda pel dret a la veritat presentada pels pares del Xavi, el nen atropellat mortalment a la Rambla, amb altres 13 persones, en els atemptats del 17-A del 2017 a Barcelona, segons ha avançat elMon i ha confirmat ElNacional.cat, aquest dijous. El cas és: Martinez Espinola v. Espanya i  se li ha adjudicat el número de procediment 26217/24. En una carta, se'ls comunica que el tribunal revisarà el seu cas el més aviat que li sigui possible, i que requerirà documentació, acció que inclou la reclamació d'explicacions a l'Estat espanyol.

Els pares del nen, Javier Martínez i Sílvia Mompart, a través dels advocats Jaume Alonos-Cuevillas i Agustí Carles, van presentar aquesta demanda el maig passat, després que el Tribunal Constitucional rebutgés el seu recurs d’empara  per exigir el dret a la veritat en els atemptats i davant la vulneració del dret de tutela judicial efectiva. El TC no va veure-hi “cap transcendència especial constitucional”, mentre el tribunal amb seu a Estrasburg, sí.

Revelacions de l'imam de Ripoll

La notificació als pares del Xavi arriba en una setmana clau. S'ha confirmat que el CNI va tenir contactes amb l’imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, al qual se li atribueix la radicalització dels joves d’aquest municipi i que protagonitzessin els atemptats a Barcelona i Cambrils amb un total de 16 morts i  més d’un centenar de ferits. El govern espanyol va negar que Es Satty fos confident del CNI, però poc després dels atemptats va haver d’admetre que se l’havia anat a veure a la presó de Castelló. Res més. Ara, amb la desclassificació de documents, aprovada pel Congrés dels Diputats, s’ha evidenciat que el CNI  el  va visitar el 2014, tres anys dels atemptats, el van interrogar i, al final, el va descartar com a confident per poc fiable. Abans, la Guàrdia Civil el va visitar al penal el 2012.

Reclam de més desclassificacions

Precisament, el Congrés dels Diputats  reprèn la setmana vinent la comissió dels atemptats del 17-A, exigida per Junts. El partit de Carles Puigdemont ha demanat al govern de Pedro Sánchez que desclassifiqui més documents per saber les trucades d’Es Satty amb el CNI, un cop fora de la presó. El 2015 s’instal·lava a Ripoll, sense cap control policial, tot i saber els seus contactes amb radicals gihadistes.

Dos interrogants pendents

La família del Xavi vol que s'aclareixi dos extrems: si realment el govern espanyol té responsabilitats perquè tenia algun coneixement dels greus atemptats, negats pels exresponsables del govern espanyol del PP,  i certificar que l'imam de Ripoll és  realment mort com diuen els tribunals, o no.

En el judici a l'Audiència Nacional contra tres dels vinculats als atemptats,  els forenses van indicar que es van trobar restes d'Es Satty en l'explosió de la casa d'Alcanar, om preparaven els explosius. L'acusació dels pares del Xavi va requerir que es comparés les restes trobades amb l'ADN d'algun familiar de l'imam al Marroc.

A la vista, es va aportar una documentació, però no es va poder interrogar a les autores de l'informe sobre algunes imprecisions tècniques. "No compleixen amb els estàndards científics i jurídics exigibles”, indiquen els advocats Jaume Alonso- Cuevillas i Agustí Carles en els seus recursos. La sala penal de l'Audiència Nacional els va respondre que  el tribunal jutjador i sentenciador havia fet tot el més rigorós possible per demostrar la mort d'Es Satty, però que si hi ha novetats del contrari es podia reobrir.

Paral·lelament,  víctimes dels atemptats del 17-A s'han queixat de la passivitat del govern espanyol per trobar-los i per saber com estan. El desembre passat, en complir-se un any de la fermesa de la sentència del 17-A, el govern espanyol informava que ha indemnitzat a 160 persones de les  171 sol·licituds rebudes. És a dir, l'Estat espanyol només ha indemnitzat al 49% del total de 345 persones reconegudes en la sentència de l’Audiència Nacional.

Opinió:

Només dir que les víctimes assessorades i assistides a la UAVAT donen tot el suport al Javier i la Silvia, fins i tot víctimes que resideixen en països estrangers així com víctimes del terrorisme d’atemptats anteriors als d’agost2017.

Malauradament, exceptuant els Companys de l’Asociación 11-M Afectados por Terrorismo, no podem dir res de l’opinió de la resta d’associacions i col·lectius varis sobre el tema, ja que no consta cap tipus dedeclaració... i aixó que son mès de 500 les víctimes afectades pel succeit l'agost de 2017.

Deu ser que hi ha víctimes de diferents categories?

Deu ser que no volen dir res que pugui molestar a certes sigles polítiques amb les quals col·laboren o, fins i tot, fan carrera política?