15 gener 2025 (2) elnacional.cat

 

15 gener 2025 

Junts sol·licita que es desclassifiqui la informació de les trucades d’Es Satty amb el CNI fora de la presó

Els juntaires volen saber “què va passar, quina va ser la relació i quina informació va facilitar” Es Satty

Nous moviments en la investigació parlamentària dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost del 2017. Després que el Centre Nacional d’Intel·ligència hagi desclassificat els informes de les entrevistes que va mantenir el CNI i la Guàrdia Civil amb Abdelbaki es Satty a la presó de Castelló i la transcripció de la compareixença de Félix Sanz Roldán a la Comissió de Secrets Oficials el març del 2018, Junts per Catalunya demana nova informació. Els juntaires volen que el CNI desclassifiqui “informació sobre els registres del telèfon mòbil que se li havia donat a Es Satty per poder mantenir el contacte amb ell”, segons ha anunciat la diputada Pilar Calvo. “Entenem que el telèfon li dones a qui està fent d’informant, de col·laborador i, per tant, de confident”, ha afegit. “Posem el focus en el telèfon mòbil que el CNI facilita a Es Satty, un telèfon amb el qual es manté una relació de col·laboració amb un confident i informant. Durant els set mesos que té el telèfon, volem saber què va passar, quina va ser la relació i quina informació va facilitar Es Satty als serveis d’intel·ligència espanyols”, ha esgrimit. La setmana que ve, aquesta sol·licitud es votarà a la comissió d’investigació, on caldran els vots del PSOE i de la resta de socis habituals perquè tiri endavant. Fonts juntaires donen per fet que els socialistes hi donaran via lliure.

En un nou escrit registrat al Congrés dels Diputats, Junts reclama informació de les trucades amb aquell mòbil i detalls del seguiment que se li va fer a partir de la seva sortida de la presó. “Fins quan va estar actiu el telèfon i la col·laboració?”, s’ha preguntat Pilar Calvo. “Amb el mòbil hauria trucat els serveis d’intel·ligència des de Bèlgica quan es va reunir amb un imam belga”, ha afegit. “Queden molts dubtes, i per això demanem informació complementària. La desclassificació acredita que hi va haver aquesta relació, i volem saber què va passar un cop va sortir de la presó”, ha verbalitzat Calvo. Així mateix, els juntaires reclamen informació sobre la “creació d’una bústia morta” per contactar amb Es Satty i sobre les entrevistes que va mantenir Es Satty a la mesquita de Ripoll. “Està en joc el dret a saber la veritat de tots els ciutadans de Catalunya. Els fets ens han donat la raó: gràcies que Junts ha mantingut la posició, estem més a punt de saber la veritat”, ha reblat.

Els deu paquets d’informació que Junts demana que es desclassifiquin

Exactament, quina informació vol saber Junts? En total, són deu paquets:

Els registres del telèfon mòbil proporcionat pel CNI a Es Satty després de la seva sortida de la presó de Castelló per mantenir el contacte amb ell: quin número telefònic era i fins quan va estar actiu el contacte amb ell.

Informes de seguiment d’Es Satty entre l’abril del 2014 i el desembre del 2015 (mentre va ser imam a la Mesquita de Castelló). Si els seguiments van continuar, els informes corresponents.

Informes relatius a la creació de la bústia morta (de correu electrònic) per part del CNI per contactar amb Es Satty, que "s’activava des de Ripoll i l’última entrada de la qual es va produir després de l’explosió d’Alcanar".

Transcripcions i informe de les entrevistes mantingudes amb Es Satty a la Mesquita de Ripoll per part de la Policia Nacional i els requeriments realitzats a la mesquita sobre Es Satty.

Documentació que acrediti que Es Satty va estar ingressat a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona el 2014 i informe sobre la visita que va rebre dels Mossos d’Esquadra (segons la nota escrita per ell per al CNI durant la seva estada a la presó).

Nota facilitada pel CNI a les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat els dies posteriors als atemptats del 17-A fent un resum del que se sabia d’EsSatty, amb informe de la seva radicalització a la presó de Castelló realitzat per Institucions Penitenciàries.

Documentació aportada per Es Satty al Jutjat Contenciós Número 2 de Castelló dins del recurs presentat per evitar la seva expulsió al Marroc: el certificat de vida laboral i el contracte de feina.

Notes d’intel·ligència i correus electrònics del comissari José Manuel Villarejo alertant d’informacions que parlen de la possible radicalització d’un Imam, remeses al CNI, segons va declarar a la comissió d’investigació.

A més, els juntaires també volen indagar en la relació d’Es Satty amb l’operació Chacal, impulsada el 2006 per desarticular dues cèl·lules dedicades a enviar combatents a l’Iraq per integrar-se a Al-Qaeda:

Documentació que acrediti que el CNI va sol·licitar, si fos el cas, que Es Satty fos el testimoni protegit B.05 al judici que portava el jutge Baltasar Garzón sobre l’operació Chacal, on altres testimonis van declarar que formava part del grup d’estrets col·laboradors del gihadista Mohammad Mrabet Fhasi i que va conviure amb Bilal Belgacem (autor de l’atemptat suïcida a Nasiriyah el 2003).

L’informe aportat per la Guàrdia Civil a Baltasar Garzón en el qual es descartava la vinculació d’Es Satty amb la cèl·lula gihadista de Mohammad Mrabet.

“Se li va proporcionar un número de telèfon per si, per alguna raó, volia enllaçar amb les persones que s’havien reunit amb ell”

La revelació sobre el telèfon d’Es Satty va aparèixer en la transcripció de la compareixença que va fer Félix Sanz Roldán, l’aleshores director del CNI, a la Comissió de Secrets Oficials del Congrés el 2018. Va relatar que després de la darrera entrevista amb ell a la presó de Castelló, i pocs dies abans de la seva posada en llibertat, el CNI li va proporcionar un número de telèfon de contacte per si, “per algun motiu”, volia parlar amb les persones que s’havien reunit amb ell. Posteriorment, quan estava fora de la presó, “va mantenir algun contacte telefònic, esporàdic, amb personal del CNI”. “Aquests contactes van ser buscats per part d’Es Satty. Era evident que intentava mantenir aquest canal obert i constatar que a l’altra banda del telèfon hi havia algú”, va exposar el director del CNI. “En cap cas va proporcionar informació d’un mínim interès sobre les seves activitats o contactes”, va afegir. Però ara Junts desconfia d’aquesta versió i vol conèixer-ne tots els detalls.

D’altra banda, per tenir més informació sobre la seva “possible perillositat”, el CNI va controlar la seva activitat i va fer-li un seguiment que “no va aportar informació”. Tanmateix, Félix Sanz Roldán va afirmar que, durant set mesos, el CNI no va observar “converses, activitats o contactes que permetessin deduir l’existència d’un pla per executar atacs terroristes a Espanya, ni a cap altre lloc, que formés part de cap organització terrorista o de l’existència d’un procés de radicalització [...] o que estava radicalitzant persones del seu entorn”. “Una vegada que es va poder establir que Es Satty continuava sense ser un risc per a la seguretat, ja que no van aparèixer en cap cas indicis d’activitats extremistes, es va decidir abandonar el seguiment. [...] Es van dedicar els recursos a altres objectius sobre els quals confluïen un seguit de circumstàncies que els feien molt més perillosos”, va justificar Sanz Roldán. Finalment, Es Satty “es va traslladar a Ripoll el febrer del 2015, dos mesos després que deixés de constituir un objectiu d’interès per al CNI”.

Josep Lluís Trapero i Joaquim Forn compareixeran a la comissió d’investigació la setmana que ve

Mentrestant, la comissió d’investigació continua caminant. El pròxim dimecres 22 de gener a les quatre de la tarda, hi compareixeran Josep Lluís Trapero (que era major dels Mossos d’Esquadra el 17-A) i Joaquim Forn (que era conseller d’Interior de la Generalitat en aquell moment). A més, el dimarts 28 de gener al matí estan citats Agustí Carles (l’advocat de Javier Martínez i Sílvia Llompart) i el periodista Quico Sallés.