miércoles, 11 de noviembre de 2026

10 novembre 2026 (3) Beteve

 

10 novembre 2026 



L’Ajuntament lliura les 25 Medalles d’Honor de Barcelona 2026

Les cinc medalles de ciutat s'han donat a l'activista Juan de Dios Ramírez-Heredia, l'actriu Imma Colomer Marcet, el joier Joan Oliveras i Baguès, l'artista Mari Chordà Recasens i l'activista Isidre Gutiérrez de Tena

 

L’Ajuntament de Barcelona ha lliurat aquesta tarda les 25 Medalles d’Honor de la Ciutat d’aquest 2026 en un acte celebrat al Saló de Cent i presidit per l’alcalde, Jaume Collboni. Com cada any, cinc dels guardonats corresponen a l’àmbit de ciutat i 20 han estat triats pels 10 districtes. Les medalles distingeixen persones i entitats que hagin contribuït al desenvolupament de la consciència ciutadana i els valors cívics amb la pràctica de la seva labor professional o social.

Cinc medalles de ciutat

En la categoria ciutat, els guardons s’han donat a cinc personalitats de diferents àmbits social, artesanal i cultural de la ciutat. Una medalla ha reconegut l’activista i polític Juan de Dios Ramírez-Heredia per la tasca constant de defensa dels drets del poble gitano i la contribució a fer de Barcelona un referent en la lluita contra la discriminació. En l’esfera teatral, s’ha distingit l’actriu i directora Imma Colomer Marcet com a figura essencial del teatre català contemporani, coincidint amb el 50è aniversari del Teatre Lliure, del qual va ser fundadora.

Una altra medalla s’ha atorgat a l’empresari i joier Joan Oliveras i Baguès per la seva contribució al patrimoni artístic i artesanal de la ciutat i a les seves institucions culturals. En l’àmbit artístic, s’ha reconegut l’artista Mari Chordà Recasens per la seva trajectòria artística multidisciplinària com a pintora, poeta i activista feminista.

Pel que fa a la cinquena medalla s’ha concedit al professor i activista Isidre Gutiérrez de Tena en reconeixement de la seva trajectòria de compromís cívic i social especialment en el suport i l’acompanyament a persones en situació d’atur i vulnerabilitat.

Durant l’acte de lliurament, l’alcalde, Jaume Collboni, ha destacat que els premiats representen la identitat de Barcelona. “Amb el vostres compromís cívic, heu aportat valor, essència, memòria i significat a la ciutat”, ha remarcat.

20 medalles a proposta dels districtes

Les 20 medalles proposades pels 10 districtes de Barcelona han distingit tant personalitats destacades del teixit veïnal, social i cultural dels barris, com també entitats i associacions. Els guardonats en aquest 2026 han estat les següents:

Ciutat Vella

Josep Lluís Esteras, el Iaio, per més de 50 anys dedicats a la comunitat i a la transmissió de les tradicions festives a través de l’Associació d’Amics dels Gegants del Pi.

Agrupació de Comerciants i Industrials de la Barceloneta (ACIB), pels més de 70 anys de defensa del comerç de proximitat, la gastronomia de qualitat i el teixit social d’aquest barri.

L’Eixample

Trini Capdevila i Burniol, en reconeixement de la seva participació activa en òrgans institucionals i comunitaris per fer de l’Eixample un espai més amable per al veïnat.

Trapelles de Sant Antoni, per gairebé dues dècades dedicades a apropar la cultura popular i el món del foc a la canalla del barri.

Sants-Montjuïc

Luisa Montero Jodorovich, per la defensa dels drets de la comunitat de la Marina i per la trajectòria de lluita contra el racisme i la segregació.

Orfeó Atlàntida, per la trajectòria centenària de difusió del cant coral, arrelada al barri d’Hostafrancs.

Les Corts

Associació de Veïns de Sant Ramon Nonat, per la defensa del benestar col·lectiu i el foment d’un sentiment de pertinença al barri de la Maternitat i Sant Ramon.

Jordi Lobo i Sastre, per la trajectòria en l’àmbit de l’educació especial, el moviment associatiu i la vida comunitària de les Corts i Pedralbes.

Sarrià – Sant Gervasi

Fundació TEAS, per la tasca d’inclusió social de persones adultes amb discapacitat intel·lectual i pluridiscapacitat a través de l’art i del treball psicocorporal.

Lluís Amat, en reconeixement del seu compromís amb l’acció veïnal i l’esforç per a la millora de les condicions de vida dels veïns del barri de Pedralbes.

Gràcia

Conxita Casanovas, com a referent a Catalunya del periodisme i la crítica cinematogràfica i per la tasca de difusió i promoció del cinema.

L’Independent de Gràcia, com a model de periodisme de proximitat que ha sabut explicar la realitat quotidiana del territori i donar veu a veïnat, entitats i iniciatives locals.

Horta-Guinardó

Robert Manrique Ripoll, en reconeixement d’una trajectòria vital de compromís, dignitat i servei als altres dedicada a la defensa de les víctimes del terrorisme.

Montserrat Pujolar i Giménez, per una trajectòria artística i cultural marcada per la humanitat, el talent i el compromís amb la música catalana.

Nou Barris

Associació de Comerciants de Roquetes, per la tasca a favor del comerç de proximitat, la convivència, la seguretat i la vida de barri.

Vocalia de Dones – Centre Cultural García Lorca, en reconeixement de la contribució al manteniment d’un teixit associatiu que ofereix xarxes de suport mutu entre dones de diferents orígens.

Sant Andreu

Joan Pallarés, per la seva intensa vinculació amb els barris de Sant Andreu i la Sagrera, que ha contribuït a teixir comunitat des d’àmbits diversos com l’espeleologia, la comunicació o la cultura.

Fundació OSAS, per promoure una societat inclusiva i oferir serveis integrals a persones amb discapacitat intel·lectual, malaltia mental i trastorns de conducta.

Sant Martí

Taller d’Història del Clot – Camp de l’Arpa, pels 20 anys dedicats a la recerca i la divulgació de la història del barri del Clot.

Carles Meilán, per la seva trajectòria professional orientada a l’educació, l’esport i el desenvolupament integral de les persones.

10 noviembre 2026 (2) Ajuntament de Barcelona

 

10 noviembre 2026 




Entregadas las Medallas de Honor de Barcelona 2026

Las Medallas de Honor de Barcelona 2026 reconocen a 25 personas y entidades por su contribución a la mejora de Barcelona, de sus virtudes y valores cívicos. Cinco galardonados corresponden al ámbito de ciudad y veinte son otorgados a propuesta de los distritos.

Las personas premiadas en el ámbito de ciudad han sido las siguientes:

Juan de Dios Ramírez-Heredia: por su tarea constante de defensa de los derechos del pueblo gitano y su contribución a hacer de Barcelona un referente en la lucha contra la discriminación.

Joan Oliveras i Baguès: por su contribución al patrimonio artístico y artesanal de la ciudad y a sus instituciones culturales, que demuestra su espíritu cívico.

Isidre Gutiérrez de Tena: en reconocimiento de su trayectoria de compromiso cívico y social y de su aportación continuada a la cohesión social, especialmente en el ámbito del apoyo y el acompañamiento a personas en situación de paro y vulnerabilidad.

Imma Colomer Marcet: como figura esencial del teatro catalán contemporáneo, coincidiendo con el 50.º aniversario del Teatre Lliure, del que fue fundadora.

Mari Chordà Recasens: por su trayectoria artística multidisciplinaria como pintora, poeta, activista feminista e impulsora de múltiples objetos colectivos sociales y culturales.

Las personas y entidades premiadas a propuesta de los distritos han sido las siguientes:

Ciutat Vella

Josep Lluís Esteras, el Iaio, por más de cincuenta años dedicados a la comunidad y a la transmisión de las tradiciones festivas a través de la Asociación de Amigos de los Gigantes del Pi.

Agrupación de Comerciantes e Industriales de la Barceloneta (ACIB), por los más de setenta años de defensa del comercio de proximidad, la gastronomía de calidad y el tejido social de este barrio.

L'Eixample

Trini Capdevila i Burniol, en reconocimiento de su participación activa en órganos institucionales y comunitarios para hacer de L'Eixample un espacio más amable para el vecindario y para fomentar el uso colectivo.

Trapelles de Sant Antoni, por las casi dos décadas dedicadas a acercar el mundo del fuego y la cultura popular a niñas y niños de este barrio.

Sants-Montjuïc

Luisa Montero Mañas, por su defensa de los derechos de la comunidad de la Marina y por su trayectoria de lucha contra el racismo y la segregación.

Orfeó Atlàntida, por la trayectoria centenaria de difusión del canto coral, arraigada en el barrio de Hostafrancs.

Les Corts

Asociación de Vecinos de Sant Ramon Nonat, por la defensa del bienestar colectivo, la promoción de iniciativas para mejorar la calidad de vida y el fomento de un sentimiento de pertenencia al barrio de la Maternitat i Sant Ramon.

Jordi Lobo i Sastre, por su trayectoria en el ámbito de la educación especial, el movimiento asociativo y la vida comunitaria de Les Corts y Pedralbes.

Sarrià-Sant Gervasi

Fundación TEAS, por la tarea de inclusión social de personas adultas con discapacidad intelectual y pluridiscapacidad a través del arte y del trabajo psicocorporal.

Lluís Amat, en reconocimiento de su compromiso con la acción vecinal y su esfuerzo para la mejora de las condiciones de vida de los vecinos y vecinas del barrio de Pedralbes.

Gracia

Conxita Casanovas, como referente en Cataluña del periodismo y la crítica cinematográfica y por su labor de difusión y promoción del cine.

L’independent de Gràcia, como modelo de periodismo de proximidad que ha sabido explicar la realidad cotidiana del territorio y dar voz a vecindario, entidades e iniciativas locales.

Horta-Guinardó

Robert Manrique Ripoll, en reconocimiento de una trayectoria vital de compromiso, dignidad y servicio a los demás dedicada a la defensa de las víctimas del terrorismo.

Montserrat Pujolar i Giménez, por una trayectoria artística y cultural marcada por la humanidad, el talento y el compromiso con la música catalana.

Nou Barris

Asociación de Comerciantes de Roquetes, por la labor en favor del comercio de proximidad, la convivencia, la seguridad y la vida de barrio.

Vocalía de Mujeres-Centro Cultural García Lorca, en reconocimiento de la contribución al mantenimiento de un tejido asociativo que ofrece redes de apoyo mutuo entre mujeres de diferentes orígenes.

Sant Andreu

Joan Pallarés, por su intensa vinculación con los barrios de Sant Andreu y la Sagrera, que ha contribuido a tejer comunidad desde ámbitos diversos como la espeleología, la comunicación o la cultura.

Fundación OSAS, por promover una sociedad inclusiva desde un compromiso ético y por ofrecer recursos y servicios integrales a personas con diferente capacidad intelectual, enfermedad mental y trastornos de conducta.

Sant Martí

Taller de Historia del Clot-Camp de l'Arpa, por los veinte años dedicados a la investigación y la divulgación de la historia del barrio del Clot.

Carles Meilán, por su trayectoria profesional orientada a la educación, el deporte y el desarrollo integral de las personas.

martes, 10 de noviembre de 2026

10 novembre 2026 Ajuntament de Barcelona Acte Lliurament Medalles d'Honor de Barcelona

 

10 novembre 2026 Ajuntament de Barcelona




ACTE DE LLIURAMENT DE LES MEDALLES D’HONOR DE BARCELONA

17:15 h    Hora recomanada d'arribada per als guardonats. Accés per l'entrada principal de l’Ajuntament (Plaça Sant Jaume 1)

17:30 h    Obertura de portes (arribada de la resta de convidats)

Guardonats/des:

A les 17:30 hores l’alcalde, acompanyat per la Ima. Sra. Maria Eugènia Gay, segona tinenta d'alcaldia, saluda a tots els guardonats/des a la Sala Consolat de Mar i els acompanyen en el moment que signen el Llibre d'Honor.

Un cop els guardonats i guardonades hagin signat, van al Saló de Cròniques on es troben amb els regidors i regidores abans de l'inici de l'acte i es fan la fotografia institucional.

Els/les guardonats/des, amb l’alcalde i amb la resta de regidors/es són acompanyats per la guàrdia de gala al Saló de Cent.

18:00 h    INICI DE L’ACTE

Benvinguda a càrrec de l’Excm. Sr. Jaume Collboni, alcalde de Barcelona

La conductora de l’acte, Rut Martínez, dóna pas al lliurament de les medalles.

Dinàmica de lliurament de les medalles:

1.    La conductora de l'acte dirà el nom del guardonat/da i farà una glosa molt breu.

2.    El/la guardonat/da es desplaçarà fins el costat del Sr. Alcalde

3.   Seguidament el Sr. Alcalde li lliurarà la Medalla d'Honor:

4.   Si és un particular, li posarà la medalla. Si és una entitat, li lliurarà el guardó.

5.   El/la guardonat/da tornarà al seu lloc per donar pas al següent.

Paraules d'agraïment en nom de totes les guardonades i guardonats a càrrec de la Sra. Conxita Casanovas Gou, guardonada.

Cloenda a càrrec de l’Excm. Sr. Jaume Collboni, alcalde de Barcelona.

18:45 h    Fi de l'acte i refrigeri al Pati de l'Ajuntament.

L'acte es podrà seguir per streaming a l'enllaç:

https://youtube.com/live/qGU6GYPab5A?feature=share

09 noviembre 2026 RM Presentación del libro “La mochila” de Ander Izagirre

 

09 noviembre 2026 RM Presentación del libro “La mochila” de Ander Izagirre




En la Librería Altair de Barcelona, ayer lunes tuve el honor de asistir a la presentación del libro que narra la vida del amigo Alberto Muñagorri, víctima de la banda terrorista ETA al explotarle en Rentería una mochila cuando tenía 10 años.

La presentación fue dirigida por el periodista de La Vanguardia Iñaki Aldekoa y tras la misma, los asistentes pudimos disfrutar del coloquio con preguntas dirigidas al escritor, Ander Izaguirre.

A continuación, la glosa del libro que puede encontrarse en

https://www.librosdelko.com/products/la-mochila?srsltid=AYCX9vJ-3-Dyh36TSHelNPhHzSUfFF9hlDZrokmVoRYWk4z4DuSEPHfg

 



Vida de Muñagorri

El 25 de junio de 1982, ETA dejó una mochila bomba en una plaza de Rentería. Debía explotar a medianoche, pero no lo hizo hasta el mediodía siguiente, justo cuando Alberto Muñagorri, de 10 años, cruzaba la plaza para ir a jugar al fútbol con sus amigos. La explosión le arrancó una pierna, le cegó un ojo y le dejó secuelas para toda la vida, algunas visibles y otras que se manifestaron décadas más tarde.

Muchos niños vascos de los años 80 crecieron con su nombre grabado como una advertencia: nunca toques una bolsa abandonada, les decían en casa, porque puede explotarte como a Muñagorri. Ander Izagirre fue uno de esos niños. Por eso, después de publicar libros y reportajes sobre la minería infantil en Bolivia, la violencia en Colombia o los ciclistas que atravesaron el genocidio de Ruanda, Izagirre abordó esta historia de su tierra y de su infancia. Conoció a Muñagorri y paseó con él por su pueblo.

Este libro sigue la vida de Muñagorri, que se cruza una y otra vez con la historia violenta del último medio siglo en Rentería y en el País Vasco: los atentados de ETA, la kale borroka, las amenazas, los disturbios sin respiro, los GAL, la devastación de la heroína... hasta llegar a un asombroso proceso de reconciliación en el pueblo y a los encuentros de Muñagorri con antiguos miembros de ETA.

Es un relato trepidante, enriquecido con las voces de protagonistas y testigos de los episodios que marcaron la vida de Muñagorri y la de Rentería. Es también una reflexión sobre los mecanismos de la violencia y la paz, sobre la memoria, el perdón y la convivencia. No ofrece respuestas reconfortantes. Como dice Muñagorri cuando sale a entrenarse con su prótesis: “Lo mío no es una historia de superación. Yo corro enseñando las cicatrices”.

 


 

domingo, 8 de noviembre de 2026

08 novembre 2026 RM Conferència "La Rogeta" de Castelldefels

 

08 novembre 2026 





Conferència VISITA “La Rogeta” de Castelldefels

Malgrat estar tancada “tècnicament”, la seu de la UAVAT resta oberta per continuar fent la tasca per la qual ens vàrem crear el febrer de 2018, òbviament per la manca d’assistència que rebien la infinita majoria de víctimes dels atemptats de l’agost de 2017, com molt bé han anat comentant contínuament elles mateixes. D’altra banda, no cal recordar qui té els recursos per fer la feina, però que és evident i notori que no ha fet…

Malgrat tot continuem i tractant-se d’un equipament municipal, l’horari oficial d’obertura és de dilluns a divendres de 09.00 a 20.00 hores.



Però sempre fem alguna excepció, com la d’obrir un diumenge al matí per gaudir de la visita dels membres de l’entitat “La Rogeta” de Castelldefels, que em van demanar fer una visita guiada a la seu i poder conèixer, directament, la tasca que fem des de 1990 en benefici i assistència integral d’un gran número de víctimes d’atemptats terroristes, tant succeïts a Catalunya, resta d’Espanya i fins i tot a l’estranger.

La visita va ser el passat diumenge 25 d’octubre des de les 11.00 del matí amb la intenció d’acabar a les 13.00… però vàrem sortir passades les 15.00



Ara que ja tinc les fotografies, puc informar sobre la realització d’aquesta activitat. Un cop acabada, alguns dels membres van poder signar també en el “Llibre d’Honor” aportant les seves impressions sobre la visita i la xerrada.

Val a dir que, aprofitant l’horari de diumenge, vàrem gaudir també de l’assistència d’alguns veïns i amics i també de mestres de la meva escola d’EGB i batxillerat… tot un luxe poder fer de “mestre” dels meus mestres de la infància.

A tots els assistents, gràcies per l’interès i per les consultes i preguntes aportades.

Seguim!!!!!!

sábado, 7 de noviembre de 2026

07 noviembre 2026 (2) eldiario.es

 

07 noviembre 2026 



Un cuarto de siglo del asesinato de José María Lidón, el primer golpe de ETA contra la judicatura vasca

Autoridades políticas y judiciales, así como la familia del magistrado, han recordado su figura y denunciado aquel “ataque directo” a la democracia

El 7 de noviembre de 2001, fecha de la que se cumple ahora un cuarto de siglo, ETA asesinó a tiros en Getxo a José María Lidón Corbi, magistrado de la Audiencia Provincial de Bizkaia. Años antes, había sido ponente de una sentencia que condenaba a seis personas por un ataque con cócteles molotov contra la casa del pueblo (sede socialista) de la localidad vizcaína de Portugalete en el que habían fallecido la militante María Teresa Torrano y también Félix Peña, miembro de UGT. ETA nunca se lo perdonó. El crimen, veinticinco años después, sigue sin resolverse, porque solo se condenó al cooperador que facilitó información a los terroristas.

“Cuando el magistrado José María Lidón Corbi se disponía a salir, acompañado por su mujer, María Luisa Galárraga, del garaje de su domicilio para dirigirse a su trabajo, dos terroristas se situaron frente al vehículo, junto a la puerta izquierda, y le descerrajaron cinco disparos a bocajarro. El juez fue alcanzado por tres impactos, uno de ellos en la nuca”, relata el Colectivo de Víctimas del Terrorismo (Covite). “Además de su mujer, fue testigo del asesinato uno de sus hijos, Íñigo, que en ese momento aguardaba en su vehículo fuera del aparcamiento a unos diez metros del lugar de los hechos”, añade.

La banda reivindicó el asesinato unos días después. En el texto, advertía a los jueces de que no tenían “impunidad en Euskal Herria”. Sostenían los terroristas que la Justicia no era más que una “falsa apariencia” y “otro instrumento de agresión más que se utiliza para castigar a los ciudadanos vascos y absolver a aquellos que oprimen a Euskal Herria”. Era el séptimo atentado mortal de ETA contra la judicatura, el primero contra la vasca. Antes, había asesinado a José Francisco Mateu Cánovas (1978, del Supremo), Carmen Tagle González (1989, de la Audiencia Nacional), Francisco Tomás y Valiente (1996, del Constitucional), Rafael Martínez Emperador (1997, del Supremo), Luis Portero García (2000, del Tribunal Superior de Justicia de Andalucía) y José Francisco Querol Lombardero (2000, del Supremo).

En un primer momento, el asesinato se atribuyó a Hodei Galarraga y Egoitz Gurrutxaga. Ambos fallecieron menos de un año después cuando les explotó en Bilbao una bomba que transportaban en su vehículo. En 2019, se juzgó por los hechos al exjefe de ETA Garikoitz Aspiazu, más conocido como “Txeroki”, y Asier Arzalluz, pero la Audiencia Nacional los absolvió aduciendo falta de pruebas. El único condenado, a veintiséis años de prisión, fue Orkatz Gallastegui, por facilitar a la banda información necesaria para acometer el asesinato.

Sentencias contra guardias civiles por torturas

Nacido en Girona en 1951, Lidón cursó estudios de Derecho en la Universidad de Deusto. Llegó a ser catedrático de Derecho Penal, especializado en menores, e impartió clases en el mismo centro. Magistrado de la Audiencia Provincial de Bizkaia, no solo fue ponente de la mayor sentencia hasta la fecha contra la 'kale borroka'. Pero también condenó a varios guardias civiles por torturas: en 1990, por torturas a Tomás Linaza, padre de un miembro de ETA; en 1999, por las infligidas a Juan Ramón Rojo, miembro liberado de la banda terrorista.

“El capricho de unos asesinos a sueldo me arrebató la mitad de mi ser”, aseveraba la viuda en 2007, seis años después del asesinato, según recogió entonces “El Correo”. Este viernes, en la víspera del vigesimoquinto aniversario, se ha honrado su memoria con una ofrenda floral y la entrega de un libro. Se ha celebrado en el Palacio de Justicia, en la capital vizcaína, y ha contado con la participación de Jordi Lidón, hijo del asesinado; el presidente del Tribunal Superior de Justicia del País Vasco, Iñaki Subijana; la consejera de Justicia y Derechos Humanos del Gobierno vasco, María Jesús San José, y el rector de la Universidad de Deusto, Juan José Etxeberria, entre otros.

La consejera ha señalado que el asesinato fue “un ataque directo contra la convivencia y las instituciones democráticas”. Ha apuntado, además, que el Gobierno vasco seguirá trabajando en políticas de memoria y reconocimiento. “No se trata de reabrir heridas, sino de impedir que el paso del tiempo diluya el significado de lo sucedido. Recordar es también proteger nuestra democracia y fortalecer la convivencia”, ha argumentado.

Subijana, por su parte, ha reivindicado la importancia de “la memoria pública”, según recoge Europa Press. “Seguimos y seguiremos reivindicando su memoria, porque es la forma de expresar nuestro dolor personal e institucional [por la pérdida y también es] el modo de trasladar que no hay justicia que se asiente en el olvido”, ha afirmado. Ha pedido, además, una deslegitimación expresa de ETA y de los “valores totalitarios en los que se asentó”.

07 noviembre 2026 Servimedia (opinión)

 

07 noviembre 2026



Detenido en Barcelona presunto yihadista que ya cumplió condena por delitos terroristas

La Policía Nacional informó este sábado de la detención en Barcelona de un presunto yihadista simpatizante de la organización terrorista Daesh, por un delito de adoctrinamiento terrorista activo y pasivo.

El detenido es reincidente, ya que fue condenado previamente por enaltecimiento y adoctrinamiento del terrorismo yihadista.

Según informó el Ministerio del Interior en un comunicado, en la mañana del pasado martes agentes de la Policía Nacional procedieron a la detención en la ciudad de Barcelona de un individuo por un delito de adoctrinamiento terrorista activo y pasivo.

El detenido presentaba un perfil de riesgo para la Seguridad Nacional. Se trata de un presunto yihadista simpatizante de la organización terrorista Daesh, que tenía perfiles en diferentes redes sociales con contenido radical, que interactuaba con seguidores y cuentas explícitamente yihadistas.

En el registro de su domicilio, los investigadores intervinieron distintos dispositivos informáticos que están ahora siendo analizados.

En 2018, el ahora nuevamente arrestado, fue detenido por un delito de enaltecimiento y adoctrinamiento yihadista. Tras cumplir condena, fue puesto en libertad con medidas cautelares en 2021, entre las que se incluían la obligación de estar siempre localizable mediante aparatos electrónicos que permitieran su seguimiento permanente, su presentación quincenalmente en dependencias policiales, y la prohibición de acceso a entornos virtuales proclives a la radicalización yihadista.

Todas estas medidas incumplidas por el sujeto activaron a los agentes de Información quienes, tras el desarrollo de una nueva investigación y comprobando la actividad de nuevos hechos delictivos, procedieron a su detención.

La operación ha sido desarrollada por agentes de la Comisaría General de Información (CGI) con la colaboración de la Brigada Provincial de Información de Barcelona y bajo la dirección de la Sección de Instrucción del Tribunal Central de Instancia Plaza número Uno de la Audiencia Nacional, que decretó su ingreso en prisión.

Opinión:

Para empezar, agradecer a Servimedia la información presentada que demuestra cómo se están haciendo las cosas (mal, obviamente).

¿Cómo se entiende que un condenado por terrorismo todavía permanezca en suelo español? El 27 d emarzo de 2024 hubo un acto considerado y juzgado como terrorismo en el Centro Comercial Magic Badalona. El autor, Hamza Warid, fue condenado a diez años de cárcel para, acto seguido, ser deportado a su país de origen con la condición de no volver a Barcelona en ese mismo periodo de tiempo.

Y ahora tenemos a otro condenado por terrorismo al que se ha permitido permanecer aquí como si nada.

De una puñetera vez ¿cuándo se unificarán los criterios para que las condenas sean lo más creíbles posibles?