03 abril 2025 (02.04.25)
“X”
@riverolavic (imatges)
https://x.com/riverolavic/status/1907450659147829649
https://x.com/riverolavic/status/1907449998263877833
(castellano)
jueves, 3 de abril de 2025
03 abril 2025 (02.04.25) Entrevistes Matterhorn
03 abril 2025 ElPuntAvui
03 abril 2025
El
voraviu (Joan Vall Clará)
El
CNI malversava
‘ABC’ diu que l’imam de Ripoll cobrava un sou
per donar informació inútil
Porto
tota una vida professional sentint el meu amic bomber parlar de “perimetrar” i
de “contrafoc”. Estava convençut que era argot. Just descobreixo ara que no és
només del seu ofici com jo em pensava, i que en el vocabulari particular del
meu també hi tenen un lloc. Els espanyols, preocupats perquè no aconsegueixen
“perimetrar” l’escàndol de l’actuació del CNI entorn dels atemptats gihadistes
del 2017 a Barcelona i Cambrils, van provar-ho ahir amb un contrafoc encès des
del diari ABC. Sosté, el rotatiu (i cita fonts de l’espionatge espanyol), que
Abdelbaki es-Satty, imam de Ripoll i cervell dels atemptats, cobrava una paga
mensual de 500 euros del CNI. La informació del diari contradiu així i deixa
amb el cul a l’aire el que l’exdirector del CNI Félix Sanz Roldán, responsable
de l’espionatge espanyol, va declarar en seu parlamentària. Reconeixen que era
un dels seus, però també asseguren que la informació que passava era inútil i
que escoltar Es-Satty avorria les pedres. “La información era anodina”, han dit
al diari fonts oficials de l’espionatge. S’ha de salvar el CNI. No sabia res
dels atemptats. Amb ABC mai s’està prou preparat per a espants, però això del
sou mensual em té estupefacte. Sort que tinc amics que ajuden a pair-ho amb un
somriure. “Un marroquí cobrant en negre, i diu que no integrem”, piula un. I
l’altra tampoc s’està de res: “Pagaven per informació inútil. Se’ls ha
d’empurar per malversació.”
02 abril 2025 (16) Links reaccions partits
02
abril 2025
Reaccions
partits
Aporto
els links de algunes de les reaccions de representants polítics després de
conéixer la informació publicada en el diari ABC
ACN
https://x.com/JuntsxCatMadrid/status/1907457524577488926
Canal
3/24
02 abril 2025 (15) elnacional.cat
02 abril 2025
L'atemptat
del 17A sí que s'hauria pogut evitar
Josep
Antich
La
confirmació que l'imam de Ripoll cobrava mensualment del CNI fins als atemptats
de Barcelona i Cambrils posa negre sobre blanc els desmentiments dels serveis
de seguretat espanyols i obre en canal una via que sempre s'havia negat
oficialment: el govern espanyol, presidit el 2017 per Mariano Rajoy, podria
haver fet alguna cosa més per evitar l'atemptat? La informació publicada al
diari ABC certifica que es podria haver fet molt més, ja que l'imam de Ripoll
Abdelbaki es-Satty, cervell dels atemptats gihadistes del 17 d'agost del 2017 a
Barcelona i Cambrils en què van morir setze víctimes innocents, a més de vuit
terroristes, i van resultar ferides més de 150 persones més, era un confident
del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) i cobrava 500 euros al mes de
l'organisme públic pels seus serveis, a través de l'oficina de Girona. Al món
del periodisme, el canal utilitzat de vegades té molta importància, i el fet
que el diari de l'establishment monàrquic espanyol publiqui aquesta notícia,
sigui confirmada pel CNI i es publiquin detalls de la relació entre el
terrorista i els serveis d'intel·ligència espanyols des d'almenys el 2014
—l'imam llavors era a la presó per un delicte de drogues i agents del CNI el
van captar com a confident— obre una via per avançar molt més del que s'havia
pogut avançar fins ara.
Segons
expliquen ara coneixedors de la relació del CNI amb Es Satty a l'esmentat
diari, l'agent responsable del contacte visitava l'imam de Ripoll de manera
recurrent i aquest mai no va mostrar ser violent, i molt menys, intenció de
cometre un atemptat. Tampoc no hauria donat informació sobre la identitat dels
joves que va adoctrinar i que van cometre els atemptats. Aquesta versió oficial
del CNI és discutible, ja que —en la hipòtesi més favorable per al CNI— un
agent no va fer bé la seva feina, ja que va restar importància a la feina de
captació de joves de l'imam de Ripoll. L'altra versió possible és molt pitjor:
va deixar fer, ell o les autoritats que tenia per sobre, i, al darrer moment,
no va ser capaç d'avortar l'atemptat, o encara molt més greu, els responsables
van mirar cap a un altre cantó. També crida l'atenció que tan sols cobrés 500
euros al mes com a confident, un element potser de l'escassa importància que se
li va conferir a Es Satty o un esquer per disfressar una notícia amb uns
emoluments la quantia dels quals costa de creure.
En
vista d'aquests nous fets, és evident que s'han de produir noves compareixences
a la comissió d'investigació al Congrés dels Diputats encarregada d'estudiar
els atemptats del 17A. El més greu és que per les Corts generals han passat
nombroses persones, entre les quals l'exdirector del CNI Félix Sanz Roldán.
L'excap de l'Estat Major de la Defensa entre els anys 2004 i 2008 va negar a la
comissió parlamentària que Es Satty fos confident en aquell moment i es va
desentendre dels atemptats. Ara sabem que va mentir, perquè la informació és
enormement greu i no s'ha portat al jutjat. Com ja he dit en altres ocasions,
en primer lloc, cal forçar novament la presència de Sanz Roldán al Congrés i el
tema ha d'acabar a la Fiscalia. No s'ha de ser optimista amb el seu recorregut
judicial, però és un camí que s'ha d'explorar, atès que ara sabem més coses de
les que s'han aconseguit esbrinar en molt de temps.
Per
això, Junts i Esquerra han de portar el tema fins al final i intentar aclarir
totes les incògnites que hi ha. No es tracta de donar pàbul a les teories de la
conspiració, però tampoc descartar nous camins ara que hi ha informació
important. Els que han volgut enterrar qualsevol avenç en la investigació
d'aquest tràgic atemptat gihadista del 2017, que han estat molts i molt
importants, queden superats per la notícia que l'imam cobrava diners públics
quan es van produir els atemptats. Han perdut, per tant, la seva credibilitat,
perquè el seu principal objectiu era protegir l'estat davant una notícia com la
que ara es coneix. Saber la veritat i que aquesta s'obri pas ha estat sempre
l'objectiu de molts de nosaltres, en un moment en què ningú no volia acceptar
que dels atemptats del 17A no en sabíem tota la veritat perquè faltava molta
informació rellevant. Ara hi ha noves pistes. Seguim el camí i exigim
informació als qui la tenen.
02 abril 2025 (14) elmon.cat
02 abril 2025
Més
proves de la temeritat de l’Estat que va obrir l’escletxa per al 17-A
El
sou del CNI que cobrava l'imam de Ripoll, cervell dels atemptats, obre tres
derivades noves en la responsabilitat política del cas
Era
una peça del puzle que faltava i ha aparegut en un moment sociopolític i
judicial concret. Una alineació de diversos factors ha permès afinar encara més
la relació dels serveis d’intel·ligència de l’Estat amb l’imam de Ripoll,
Abdelbaki es-Satty. La informació publicada aquest dimecres pel diari Abc
detalla que el cervell de la cèl·lula dels atemptats de Barcelona i Cambrils
del 17 d’agost de 2017 cobrava 500 euros mensuals del Centre Nacional
d’Intel·ligència (CNI) a canvi de les seves confidències.
Una
dada que ha fet saltar com una molla els portaveus dels grups polítics de la
comissió d’investigació del cas 17-A al Congrés, que, a la vista de les dades
recollides en les sessions que ja s’han celebrat, esbossaven la tesi de la
temeritat o la negligència dels serveis de seguretat de l’Estat en el tracte i
el control que feien a Abdelbaki es-Satty. Una tesi que aquest diari va
defensar en la compareixença del passat 28 de gener a la mateixa comissió: el
comportament de l’Estat va ser, més que una negligència, una temeritat, però en
cap cas deliberada. Una asseveració que portaveus de la comissió consultats per
El Món veuen encara més “fonamentada” i, de moment ja ha servit per reclamar
una nova compareixença de l’exdirector del CNI, Fèlix Sanz Roldán.
Les
noves informacions reblen el clau de la prova i indicis recollits tant en la
instrucció del cas, la prova practicada en el judici als tres jihadistes a
l’Audiència Nacional i, sobretot, el contingut dels documents desclassificats
per part del govern espanyol sobre Es-Satty i la seva relació tant amb
l’administració de l’Estat, com per exemple amb membres del servei
d’intel·ligència o cossos policials. En tot cas, la publicació del sou que
hauria rebut l’imam fins al moment dels atemptats implica diverses derivades.
Per una banda, una resposta política del PP al PSOE, la voluntat de descafeïnar
la demanda presentada davant el Tribunal de Drets Humans (TEDH) en defensa del
dret a saber la veritat i la possibilitat d’obrir una nova via judicial, a
l’ordre contenciós administratiu per responsabilitat patrimonial de l’Estat,
com va passar en el cas de l’atemptat d’Hipercor.
Faltava
saber el sou de l’imam com a confident
La
informació del sou de 500 euros que pagava a Es-Satty “l’oficial de control” de
l’àrea de les comarques Girona acabaria d’acreditar la relació sostinguda de
l’imam amb el CNI. Una relació que Sanz Roldán va negar rotundament en la seva
compareixença a la comissió del Congrés, una versió desacreditada pels 34
documents desclassificats posteriorment. De fet, els informes desclassificats
afegien encara més informació sobre una relació formal que ja dibuixava la
prova documental de la instrucció, on es van fer constar “quatre visites”
d’agents del CNI i del servei d’informació de la Guàrdia Civil a l’imam a la
presó de Castelló.
La
primera sorpresa va ser que els documents topaven amb aquest primer informe del
Ministeri de l’Interior, que computava quatre reunions amb els dos serveis de
seguretat, quan en realitat en van ser sis, tres de cada servei de seguretat.
Els informes dels agents i analistes confirmaven la relació de l’imam com a
col·laborador, informador i confident. Cal remarcar que el mateix imam va
aportar informes manuscrits a canvi de protegir la seva seguretat. A més, dies
abans de sortir de la presó i en plena tramitació del seu dret d’asil –una de
les condicions de treballar amb els serveis d’intel·ligència era no haver de
tornar al Marroc–, se li va suspendre la pena d’expulsió de l’Estat. Una
casualitat evident i, a més, amb el suport explícit de l’advocacia de l’Estat.
De
fet, els informes manuscrits que l’imam va entregar als agents dels cossos de
l’Estat que el visitaven van servir per elaborar un detallat estudi
grafològic-psicològic per part dels serveis secrets, que el definien com un
“individu amb una alta intel·ligència i molta memòria” que seria “capaç de
manipular amb eficàcia”. Expressions com ara que si no informava de qüestions
que hagués d’informar, el més probable era que estigués “mentint”. Fins i tot,
el descrivien de “fiable” perquè percebia “molt bé l’entorn”, però advertien
que tenia tendència a dir “el que els altres volen saber”. També li reconeixien
una gran capacitat de “discernir”. Unes descripcions que feien sospitar que el
CNI el situés fora del seu radar. A més, cal recordar que el 29 de gener de
2019, a la comissió d’investigació del Parlament sobre els atemptats, Hamid
Barbach, secretari de la Comunitat Islàmica Annour, on treballa l’imam, va
detallar que el CNP va preguntar fins a tres vegades pel comportament de l’imam
i si tenia els papers en regla.
Una
pista d’aterratge?
El
detall importantíssim d’un possible sou, talla de soca-rel el debat polisèmic
de com era la relació de l’imam amb el CNI. És a dir, si era confident,
col·laborador o informador. De fet, són tres conceptes que venen a dir el
mateix i que ha servit per jugar a la llumeneta per intentar treure ferro al
nexe dels serveis d’intel·ligència amb Abdelbaki es-Satty. Però la dada sobre
el seu sou confirma aquesta relació. Precisament, hi ha un factor que no es pot
passar per alt i és la demanda al TEDH interposada pels pares del petit Xavi,
el nen de 3 anys de Rubí, assassinat a la Rambla.
El
procediment, que ja ha passat el primer tall de la seva tramitació, s’ha obert
per vulneració del dret a saber la veritat. És a dir, la negativa de l’Estat a
investigar la relació de l’imam amb el CNI que ja apuntaven els indicis i les
proves recollides. Causalment, un cop es va presentar la demanda, va arribar la
primera gran desclassificació de documents on s’acreditava que Abdelbaky Es
Satty era confident dels serveis d’intel·ligència. Una manera de descafeïnar la
reclamació que, tal com estava plantejada, podia tenir números per ser
estimada.
Ara,
el fet que s’hagi difós que tenia un sou, permet una pista d’aterratge a
l’Estat després de vuit anys com és simplificar en una “deixadesa” el fet que
l’imam “enredés el CNI”. D’aquesta manera, es tancaria una carpeta incòmoda per
a l’Estat i que ha permès nodrir la teoria de la conspiració sobre el paper de
l’imam en un context sociopolític molt concret i tens a dos mesos de la
celebració del referèndum del Primer d’Octubre. Reduir a negligència, deixadesa
o temeritat, el descontrol que el CNI tenia sobre l’imam mentre preparava els
atemptats.
Una
nova via judicial
Els
resultats de la comissió d’investigació recollits fins al dia d’avui i les
informacions que han anat sorgint en paral·lel, permet ja algunes de les
víctimes plantejar-se l’obertura d’una nova via judicial. De fet, advocats com
Agustí Carles que va dirigir la defensa de Javier Martínez, o Robert Manrique,
assessor de la Unitat Atenció Valoració d’Afectats per Terrorisme, i que va
comparèixer fa una setmana a la comissió, sospesen obrir la via contenciosa
administrativa. Una possibilitat que no és precisament nova, ans al contrari.
El
precedent és l’atemptat d’Hipercor a la capital catalana el 19 de juny de 1987.
En aquella ocasió, tant la sala del Contenciós Administratiu de l’Audiència
Nacional com posteriorment les sentències en cassació davant el Tribunal Suprem
van obligar l’Estat a pagar milions de les antigues pessetes a les víctimes de
la massacre que va provocar 21 morts.
“No és que diguem que la policia no va fer correctament el que havia de
fer; és que, senzillament, no va fer res, i això plegant-se a interessos
comercials molt defensables, cert, però no a qualsevol preu de vides humanes”,
sentenciava l’Audiència Nacional.
A
més, els magistrats afegien que “es va produir una certa passivitat o per dir
millor conducta omissiva de les Forces de Seguretat – sens dubte determinada
per la subjectiva impressió que es tractaria d’una simple alarma, com tantes
altres vegades, ja que mai no s’havia atemptat amb anterioritat, en una
actuació indiscriminada contra establiments mercantils-“. “Així que la
Policia”, continuava la resolució, “no va considerar convenient o factible
l’evacuació de l’edifici ni es va impedir l’entrada de vehicles a l’aparcament
ni finalment va acudir el servei de detecció d’explosius, tot i que segons els
bombers n’hi havia prou amb deu minuts per desallotjar el recinte, per la qual
cosa es pot interpretar (…) que no es van adoptar les precaucions pertinents,
sobretot quan l’explosió es va demorar des de les 15.40, límit superior
assenyalat pels terroristes i moment en el qual que es va reintegrar al servei
normal una de les dues dotacions policials, fins a les 16.08″. Un argument que
articulava jurídicament la negligència i que va servir per pagar
indemnitzacions que gairebé van arribar a 112 milions de les antigues pessetes.
Un cas perfectament extrapolable perquè, segons els càlculs jurídics, encara
podrien estar dins el termini per presentar la reclamació.
I
el PSOE?
La
notícia apareguda a l’ABC també té una altra derivada gens menor. Concretament,
derivar certa responsabilitat a un alt càrrec del CNI de la màxima confiança
del PSOE, Luis Garcia Teran. Aquest militar va entrar al servei d’espionatge
espanyol al CESID, -Centre Superior d’Informació de la Defensa- el pare de
l’actual CNI, l’any 1992. Des d’aleshores no s’hi ha bellugat amb diferents
responsabilitats, altíssimes, per altra banda, dins els serveis
d’intel·ligència i l’acció exterior. Teran era el cap de la Divisió
Antiterrorista durant el 2017, és a dir, el responsable dels oficials de
control que vigilaven, fiscalitzaven o obtenien informació dels confidents i
els sospitosos d’activitats terroristes. Així, que els informes sobre l’imam i
la despesa del pagament requeien en el seu departament.
Teran,
després d’un grapat d’anys en comandaments de la intel·ligència espanyola, el
maig del 2019 va ser nomenat director general d’Intel·ligència. El desembre del
2024 va ser nomenat secretari general del CNI, això vol dir que és el número
dos de l’organització. La mà dreta de l’actual directora, Esperanza Casteleiro,
que va ser nomenada per Pedro Sánchez, després de la crisi pel cas Pegasus que
va suposar el cessament de Paz Esteban. Val a dir, que amb Sánchez a la
Moncloa, ha estat l’única vegada que un president ha cessat dos directors dels
serveis d’intel·ligència -Esteban i Sanz Roldan-. D’aquesta manera, el PP veu
una escletxa per embolicar un responsable de la seguretat de l’Estat nomenat
pel PSOE en un afer que l’excap del Centre d’Intel·ligència contra el
Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), José Luis Olivera, va definir com una
“gran cagada de tots”.
02 abril 2025 (13) elnacional.cat
02 abril 2025
Junts
esclata davant la negligència del CNI: “Espanya sabia del gihadisme de l’imam”
Els
juntaires demanen la compareixença al Congrés de l'oficial de la intel·ligència
espanyola que controlava Es Satty
Crit
al cel de Junts per Catalunya davant del nou escàndol sobre els atemptats de
Barcelona i Cambrils del 2017: l’imam de Ripoll cobrava 500 euros mensuals com
a confident del CNI quan es van produir els atacs terroristes del 17A. La
diputada al Congrés Pilar Calvo, la responsable de Junts de seguir la comissió
que investiga aquells atemptats, ha denunciat al seu perfil de Twitter (X) la
negligència dels serveis d’intel·ligència espanyols. “Amb els documents que hem
demanat desclassificar quedarà demostrada aquesta relació en el temps i que
l’Estat va saber del gihadisme d’es-Satty des de bon principi”, ha exclamat; en
un mateix missatge en què ha lamentat que el CNI “no va informar mai els Mossos
d’Esquadra de res de tot això, va permetre que fes d’imam de Ripoll i que
adoctrinés aquells joves terroristes”. Joaquim Forn, conseller d'Interior en
aquell moment, ha manifestat en una entrevista a Ràdio Estel que “hi ha prou
elements perquè la justícia intervingui”. “Encara que sigui per un error de
deixadesa, cal que algú assumeixi responsabilitats”, ha assenyalat.
Davant
de les noves informacions sobre el cervell d'aquells atacs terroristes, el
partit de Carles Puigdemont ha registrat un escrit a la Mesa de la comissió en
el qual sol·licita la desclassificació de la documentació de l'oficina del CNI
a Girona i tres noves compareixences: la de l'excap de la divisió de
contraterrorisme de Girona i actualment subdirector general del CNI, Luis
Garcia Terán; la de l'oficial de relació en contacte amb l'imam de Ripoll; i la
del seu superior en el moment del seguiment.
El
diari ABC ha publicat aquest dimecres que l'imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty
era confident del CNI en el moment dels atemptats i cobrava mig miler d’euros
al mes. El passat mes de novembre, l’exdirector del CNI Félix Sanz Roldán va
comparèixer a la comissió del Congrés que investiga els atemptats del 17A i va
afirmar que es-Satty “no va ser ni col·laborador ni informador del CNI”.
Aleshores va assegurar que els contactes entre agents del Centre Nacional
d’Intel·ligència i l'imam a la presó de Castelló només tenien com a objectiu
fer tasques de control del gihadisme, i que vincular els serveis secrets
espanyols amb els atemptats és “una infàmia”. Ara, Esquerra Republicana i Junts
per Catalunya advoquen perquè la Cambra Baixa pugui tornar a interrogar-lo.
Nou
interrogatori a l'exdirector del CNI
Els
republicans, de fet, ja han registrat una petició a la Mesa de la comissió de
la Cambra Baixa perquè torni a citar Roldán com a testimoni. En el document,
ERC assenyala que l’exdirector de la intel·ligència espanyola “ha de donar
explicacions en relació amb les noves informacions aparegudes a la premsa que
acreditarien la presumpta falsedat de les seves exposicions a la Comissió
d’investigació sobre la vinculació estable entre el CNI i Abdelbaki es-Satty”.
“El pitjor atemptat de la història recent del sud d'Europa va ser finançat en
part amb els diners públics que es pagava a un confident que va resultar ser un
terrorista gihadista; els responsables són uns inútils i negligents més
preocupats en buscar urnes que en fer la seva feina”, ha denunciat a Twitter
(X) el líder d’ERC a Madrid, Gabriel Rufián.
Junts
per Catalunya també té "claríssim" que cal tornar a interrogar
Roldán, però demana tenir abans més informació desclassificada. "Podria tornar a mentir
impunement", ha advertit la diputada Pilar Calvo aquest dimecres. La
juntaire també ha afirmat que les noves informacions demostren que Es Satty va
ser col·laborador del CNI "com a mínim des de la sortida de la presó de
Castelló fins al moment dels atemptats", fet que "demostraria que
l'exdirector del CNI va mentir a la compareixença de la comissió d'investigació
del 17-A".
Els
nous documents que exigeix Junts per Catalunya
Per
altra banda, fonts de Junts expliquen que també exigiran al govern espanyol més
informació desclassificada sobre aquells atemptats. El passat mes de gener,
després que es desclassifiquessin els informes de les entrevistes que va
mantenir el CNI i la Guàrdia Civil amb Abdelbaki es-Satty a la presó de
Castelló i la transcripció de la compareixença de Félix Sanz Roldán a la
Comissió de Secrets Oficials el març del 2018, Junts per Catalunya va demanar
nova informació.
Els
juntaires volen que el CNI desclassifiqui informació sobre els registres del
telèfon mòbil que se li havia donat a es-Satty per poder mantenir el contacte
amb ell, així com de la bústia morta de correu electrònic, informes de
seguiment mentre era imam a la Mesquita de Castelló, transcripcions i informe
de les entrevistes mantingudes amb el gihadista, documentació que acrediti que
es-Satty va estar ingressat a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona el 2014 i que
va ser visitat pels Mossos d’Esquadra, la nota facilitada pel CNI a les Forces
i Cossos de Seguretat de l’Estat els dies posteriors als atemptats del 17A fent
un resum del que se sabia d’es-Satty, la documentació que l’imam havia
presentat per evitar la seva expulsió al Marroc i notes d’intel·ligència i
correus electrònics del comissari José Manuel Villarejo alertant d’informacions
que parlen de la possible radicalització d’un imam.
Per
altra banda, Junts demana la documentació que acrediti, si és el cas, que el
CNI va demanar que es-Satty fos testimoni protegit en l'anomenada Operació
Xacal que instruïa el jutge Baltasar Garzón. Segons el partit de Carles
Puigdemont, altres testimonis d'aquest cas van declarar que l'imam formava part
del grup d'estrets col·laboradors del gihadista Mohammad Mrabet Fhasi, i que va
conviure amb Bilal Belgacem, autor d'un atemptat suïcida contra tropes
italianes a l'Iraq l'any 2003. La Guàrdia Civil va elaborar, segons Junts, un
informe que va aportar a Garzón dins d'aquest mateix judici en què es
descartava la vinculació d'es-Satty amb la cèl·lula gihadista de Mrabet,
informe que el partit també demana que es desclassifiqui.
02 abril 2025 (12) Diari de Girona
02 abril 2025
El
CNI pagava 500 euros mensuals a l'imam de Ripoll com a confident, segons l'ABC
El
diari publica que Abdelbaki Es Satty era confident dels serveis
d'intel·ligència espanyols en el moment dels atemptats del 17ª
L'ABC
publica aquest dimecres una informació que apunta que l'imam de Ripoll
Abdelbaki Es Satty era confident del CNI en el moment dels atemptats del 17-A,
i cobrava 500 euros mensuals.
El
portaveu d'ERC a Madrid, Gabriel Rufián, ha reaccionat aquest dimecres a la
informació d'ABC i en una publicació a X, Rufián ha afirmat que "el pitjor
atemptat de la història recent del sud d'Europa va ser finançat en part amb els
diners públics que es pagava a un confident que va resultar ser un terrorista
gihadista". Els responsables, segons Rufián, són "uns inútils i
negligents més preocupats de buscar urnes que de fer la seva feina". A
més, afegeix que el que era director del CNI, Félix Sanz Roldán, "ha de
comparèixer de nou" a la comissió del 17-A.
ERC
reclama que Sanz Roldán comparegui per respondre per aquestes noves
informacions. El 26 de novembre del 2024 a la mateixa comissió va afirmar que
Es Satty "mai va ser col·laborador ni informador del CNI". Aleshores
va assegurar que els contactes entre agents del CNI i l'imam a la presó de
Castelló només tenien com a objectiu fer tasques de control del gihadisme, i
que vincular els serveis secrets espanyols amb els atemptats és "una
infàmia".
Suscribirse a:
Entradas (Atom)