02 abril 2025
Més
proves de la temeritat de l’Estat que va obrir l’escletxa per al 17-A
El
sou del CNI que cobrava l'imam de Ripoll, cervell dels atemptats, obre tres
derivades noves en la responsabilitat política del cas
Era
una peça del puzle que faltava i ha aparegut en un moment sociopolític i
judicial concret. Una alineació de diversos factors ha permès afinar encara més
la relació dels serveis d’intel·ligència de l’Estat amb l’imam de Ripoll,
Abdelbaki es-Satty. La informació publicada aquest dimecres pel diari Abc
detalla que el cervell de la cèl·lula dels atemptats de Barcelona i Cambrils
del 17 d’agost de 2017 cobrava 500 euros mensuals del Centre Nacional
d’Intel·ligència (CNI) a canvi de les seves confidències.
Una
dada que ha fet saltar com una molla els portaveus dels grups polítics de la
comissió d’investigació del cas 17-A al Congrés, que, a la vista de les dades
recollides en les sessions que ja s’han celebrat, esbossaven la tesi de la
temeritat o la negligència dels serveis de seguretat de l’Estat en el tracte i
el control que feien a Abdelbaki es-Satty. Una tesi que aquest diari va
defensar en la compareixença del passat 28 de gener a la mateixa comissió: el
comportament de l’Estat va ser, més que una negligència, una temeritat, però en
cap cas deliberada. Una asseveració que portaveus de la comissió consultats per
El Món veuen encara més “fonamentada” i, de moment ja ha servit per reclamar
una nova compareixença de l’exdirector del CNI, Fèlix Sanz Roldán.
Les
noves informacions reblen el clau de la prova i indicis recollits tant en la
instrucció del cas, la prova practicada en el judici als tres jihadistes a
l’Audiència Nacional i, sobretot, el contingut dels documents desclassificats
per part del govern espanyol sobre Es-Satty i la seva relació tant amb
l’administració de l’Estat, com per exemple amb membres del servei
d’intel·ligència o cossos policials. En tot cas, la publicació del sou que
hauria rebut l’imam fins al moment dels atemptats implica diverses derivades.
Per una banda, una resposta política del PP al PSOE, la voluntat de descafeïnar
la demanda presentada davant el Tribunal de Drets Humans (TEDH) en defensa del
dret a saber la veritat i la possibilitat d’obrir una nova via judicial, a
l’ordre contenciós administratiu per responsabilitat patrimonial de l’Estat,
com va passar en el cas de l’atemptat d’Hipercor.
Faltava
saber el sou de l’imam com a confident
La
informació del sou de 500 euros que pagava a Es-Satty “l’oficial de control” de
l’àrea de les comarques Girona acabaria d’acreditar la relació sostinguda de
l’imam amb el CNI. Una relació que Sanz Roldán va negar rotundament en la seva
compareixença a la comissió del Congrés, una versió desacreditada pels 34
documents desclassificats posteriorment. De fet, els informes desclassificats
afegien encara més informació sobre una relació formal que ja dibuixava la
prova documental de la instrucció, on es van fer constar “quatre visites”
d’agents del CNI i del servei d’informació de la Guàrdia Civil a l’imam a la
presó de Castelló.
La
primera sorpresa va ser que els documents topaven amb aquest primer informe del
Ministeri de l’Interior, que computava quatre reunions amb els dos serveis de
seguretat, quan en realitat en van ser sis, tres de cada servei de seguretat.
Els informes dels agents i analistes confirmaven la relació de l’imam com a
col·laborador, informador i confident. Cal remarcar que el mateix imam va
aportar informes manuscrits a canvi de protegir la seva seguretat. A més, dies
abans de sortir de la presó i en plena tramitació del seu dret d’asil –una de
les condicions de treballar amb els serveis d’intel·ligència era no haver de
tornar al Marroc–, se li va suspendre la pena d’expulsió de l’Estat. Una
casualitat evident i, a més, amb el suport explícit de l’advocacia de l’Estat.
De
fet, els informes manuscrits que l’imam va entregar als agents dels cossos de
l’Estat que el visitaven van servir per elaborar un detallat estudi
grafològic-psicològic per part dels serveis secrets, que el definien com un
“individu amb una alta intel·ligència i molta memòria” que seria “capaç de
manipular amb eficàcia”. Expressions com ara que si no informava de qüestions
que hagués d’informar, el més probable era que estigués “mentint”. Fins i tot,
el descrivien de “fiable” perquè percebia “molt bé l’entorn”, però advertien
que tenia tendència a dir “el que els altres volen saber”. També li reconeixien
una gran capacitat de “discernir”. Unes descripcions que feien sospitar que el
CNI el situés fora del seu radar. A més, cal recordar que el 29 de gener de
2019, a la comissió d’investigació del Parlament sobre els atemptats, Hamid
Barbach, secretari de la Comunitat Islàmica Annour, on treballa l’imam, va
detallar que el CNP va preguntar fins a tres vegades pel comportament de l’imam
i si tenia els papers en regla.
Una
pista d’aterratge?
El
detall importantíssim d’un possible sou, talla de soca-rel el debat polisèmic
de com era la relació de l’imam amb el CNI. És a dir, si era confident,
col·laborador o informador. De fet, són tres conceptes que venen a dir el
mateix i que ha servit per jugar a la llumeneta per intentar treure ferro al
nexe dels serveis d’intel·ligència amb Abdelbaki es-Satty. Però la dada sobre
el seu sou confirma aquesta relació. Precisament, hi ha un factor que no es pot
passar per alt i és la demanda al TEDH interposada pels pares del petit Xavi,
el nen de 3 anys de Rubí, assassinat a la Rambla.
El
procediment, que ja ha passat el primer tall de la seva tramitació, s’ha obert
per vulneració del dret a saber la veritat. És a dir, la negativa de l’Estat a
investigar la relació de l’imam amb el CNI que ja apuntaven els indicis i les
proves recollides. Causalment, un cop es va presentar la demanda, va arribar la
primera gran desclassificació de documents on s’acreditava que Abdelbaky Es
Satty era confident dels serveis d’intel·ligència. Una manera de descafeïnar la
reclamació que, tal com estava plantejada, podia tenir números per ser
estimada.
Ara,
el fet que s’hagi difós que tenia un sou, permet una pista d’aterratge a
l’Estat després de vuit anys com és simplificar en una “deixadesa” el fet que
l’imam “enredés el CNI”. D’aquesta manera, es tancaria una carpeta incòmoda per
a l’Estat i que ha permès nodrir la teoria de la conspiració sobre el paper de
l’imam en un context sociopolític molt concret i tens a dos mesos de la
celebració del referèndum del Primer d’Octubre. Reduir a negligència, deixadesa
o temeritat, el descontrol que el CNI tenia sobre l’imam mentre preparava els
atemptats.
Una
nova via judicial
Els
resultats de la comissió d’investigació recollits fins al dia d’avui i les
informacions que han anat sorgint en paral·lel, permet ja algunes de les
víctimes plantejar-se l’obertura d’una nova via judicial. De fet, advocats com
Agustí Carles que va dirigir la defensa de Javier Martínez, o Robert Manrique,
assessor de la Unitat Atenció Valoració d’Afectats per Terrorisme, i que va
comparèixer fa una setmana a la comissió, sospesen obrir la via contenciosa
administrativa. Una possibilitat que no és precisament nova, ans al contrari.
El
precedent és l’atemptat d’Hipercor a la capital catalana el 19 de juny de 1987.
En aquella ocasió, tant la sala del Contenciós Administratiu de l’Audiència
Nacional com posteriorment les sentències en cassació davant el Tribunal Suprem
van obligar l’Estat a pagar milions de les antigues pessetes a les víctimes de
la massacre que va provocar 21 morts.
“No és que diguem que la policia no va fer correctament el que havia de
fer; és que, senzillament, no va fer res, i això plegant-se a interessos
comercials molt defensables, cert, però no a qualsevol preu de vides humanes”,
sentenciava l’Audiència Nacional.
A
més, els magistrats afegien que “es va produir una certa passivitat o per dir
millor conducta omissiva de les Forces de Seguretat – sens dubte determinada
per la subjectiva impressió que es tractaria d’una simple alarma, com tantes
altres vegades, ja que mai no s’havia atemptat amb anterioritat, en una
actuació indiscriminada contra establiments mercantils-“. “Així que la
Policia”, continuava la resolució, “no va considerar convenient o factible
l’evacuació de l’edifici ni es va impedir l’entrada de vehicles a l’aparcament
ni finalment va acudir el servei de detecció d’explosius, tot i que segons els
bombers n’hi havia prou amb deu minuts per desallotjar el recinte, per la qual
cosa es pot interpretar (…) que no es van adoptar les precaucions pertinents,
sobretot quan l’explosió es va demorar des de les 15.40, límit superior
assenyalat pels terroristes i moment en el qual que es va reintegrar al servei
normal una de les dues dotacions policials, fins a les 16.08″. Un argument que
articulava jurídicament la negligència i que va servir per pagar
indemnitzacions que gairebé van arribar a 112 milions de les antigues pessetes.
Un cas perfectament extrapolable perquè, segons els càlculs jurídics, encara
podrien estar dins el termini per presentar la reclamació.
I
el PSOE?
La
notícia apareguda a l’ABC també té una altra derivada gens menor. Concretament,
derivar certa responsabilitat a un alt càrrec del CNI de la màxima confiança
del PSOE, Luis Garcia Teran. Aquest militar va entrar al servei d’espionatge
espanyol al CESID, -Centre Superior d’Informació de la Defensa- el pare de
l’actual CNI, l’any 1992. Des d’aleshores no s’hi ha bellugat amb diferents
responsabilitats, altíssimes, per altra banda, dins els serveis
d’intel·ligència i l’acció exterior. Teran era el cap de la Divisió
Antiterrorista durant el 2017, és a dir, el responsable dels oficials de
control que vigilaven, fiscalitzaven o obtenien informació dels confidents i
els sospitosos d’activitats terroristes. Així, que els informes sobre l’imam i
la despesa del pagament requeien en el seu departament.
Teran,
després d’un grapat d’anys en comandaments de la intel·ligència espanyola, el
maig del 2019 va ser nomenat director general d’Intel·ligència. El desembre del
2024 va ser nomenat secretari general del CNI, això vol dir que és el número
dos de l’organització. La mà dreta de l’actual directora, Esperanza Casteleiro,
que va ser nomenada per Pedro Sánchez, després de la crisi pel cas Pegasus que
va suposar el cessament de Paz Esteban. Val a dir, que amb Sánchez a la
Moncloa, ha estat l’única vegada que un president ha cessat dos directors dels
serveis d’intel·ligència -Esteban i Sanz Roldan-. D’aquesta manera, el PP veu
una escletxa per embolicar un responsable de la seguretat de l’Estat nomenat
pel PSOE en un afer que l’excap del Centre d’Intel·ligència contra el
Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), José Luis Olivera, va definir com una
“gran cagada de tots”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario