06 abril 2025 (04.04.25)
La
gran cagada
"Tots
plegats van ser, com a mínim, uns temeraris. És molt simple: han de respondre i
pagar-ne les conseqüències"
Un
dels personatges més tèrbols de l’entramat de la policia patriòtica és el
comissari José Luis Olivera, Oli. Ex cap de la poderosa (i impune) Unitat de
Delinqüència Fiscal i Financera del Cos Nacional de Policia, la UDEF i primer
director del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat
(CITCO). Olivera, català, és un dels policies que més informació ha tingut
entre les mans i que l’ha servit en còmodes fascicles, convenientment
corregida, acolorida i augmentada. Olivera també és el comissari que es vantava
d’haver posat en marxa l’operació Catalunya amb la col·laboració del comissari
José Manuel Villarejo, un home que ha servit a les ordres de governs de tots
els colors.
Aquesta
setmana, Olivera, que algun dia hauria de donar explicacions de les seves
tasques policials i parapolicials, m’ha vingut a la memòria arran de les
darreres informacions sobre la relació entre Abdelbaky Es Satty, l’imam de
Ripoll, i el Centre Nacional d’Intel·ligència. El 22 d’agost de 2017, poc
després dels atemptats, Olivera va enraonar amb Villarejo. Una conversa que fa
feredat perquè Olivera admet que els atemptats del 17 d’agost de 2017 van ser
una “gran cagada de tots”.
Les
darreres informacions, que cobrava un sou de 500 euros i la “represàlia” als
dos agents responsables del seu control, han acabat de reblar un clau que ja
havia estat prou clavat amb la desclassificació de documents i, sobretot, amb
l’estranya petició d’asil d’Es-Satty. Una sol·licitud que va acabar amb
l’anul·lació de l’ordre d’expulsió d’un convicte i molt vigilats pels serveis
d’informació de l’Estat. Ara només queda una gran pregunta: com és que va anar
a parar a Ripoll i com és que coincideix amb l’obertura de dues associacions
islàmiques, una domiciliada a Madrid? Però això ja serien figues d’un altre
paner.
El
que ara està sobre la taula ja és prou seriós. Hi ha prou indicis, informació i
proves que tot el sistema de seguretat pública, en un nivell 4 sobre 5 d’alerta
antiterrorista, i un despropòsit gegantí de recursos públics malbarats en
obtenció de dades, control i efectius i material policials no van servir
absolutament per a res. Ni tenint al radar un psicòpata radical com Es-Satty i
la seva colla. Van fallar com una escopeta de fira. Una errada garrafal. CNI i
també els Mossos d’Esquadra, CNP i Guàrdia Civil. No podem obviar que on es van
registrar els morts, a la Rambla, la tarda d’un dijous d’agost i no en un
aparcament d’un polígon industrial de Manlleu a les dues de la nit d’un mes de
febrer. Però no és una errada de poca diligència, ni una negligència. Hi ha 16
morts i centenars de ferits. Tots plegats van ser, com a mínim, uns temeraris.
És molt simple: Han de respondre i pagar-ne les conseqüències.
Opinió:
Un cop llegit l’article del Quico Sallés, res més a
afegir.
Resumeix perfectament el que moltíssima gent pensem i
portem defensant des de fa molts anys… una despesa dels recursos públics que no
es podrà saber mai en quina quantitat i en què es va gastar… un sistema de
seguretat que òbviament va fallar… uns polítics i representants públics que
diuen el que els hi ve de gust amb la prepotència típica dels que es creuen
intocables...
Però seguirem…
Mentrestant, on són totes aquestes sigles que diuen
defensar els drets de “LAS” víctimes del terrorisme? Presidents, portaveus,
advocats d’entitats i plataformes i demès, on sou per dir res?
Per sort, encara ens queden els Companys de l’Asociación
11-M Afectados por Terrorismo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario