07 abril 2025
Estúpida
intel·ligència española
"La
responsabilitat del CNI en aquests atemptats està passant com un fet secundari
pels mitjans de comunicació de Madrid"
Salvador
Cot
Ara
sabem, vuit anys després, que els atemptats del 17-A de 2017 van ser ideats i
organitzats per un imam, Abdelbaki es Satty, que, des de feia anys, cobrava
cada mes del CNI. Un individu que va poder captar un grup de joves de Ripoll
gràcies a que els serveis d’intel·ligència espanyols van aturar una ordre
d’expulsió que hi havia contra ell, malgrat que el centre penitenciari on
estava empresonat el considerés “perillós” a causa del seu “caràcter radical
salafista”. Una conclusió a la qual també havia arribat la policia belga, que
va preguntar per aquesta qüestió a la policia espanyola. Però res, Es Satty va
continuar les seves activitats sense ser molestat i rebent mensualment 500
euros provinents dels impostos dels contribuents. El resultat, terrible, van
ser 16 morts.
No
hi ha precedents a Europa d’uns fets així. I, tot i això, la responsabilitat
del CNI en aquests atemptats està passant com un fet secundari pels mitjans de
comunicació de Madrid. L’opinió pública espanyola no n’ha fet ni cas i l’Estat
continua obstaculitzant l’esclariment del que va passar, intentant contenir les
possibles conseqüències d’una demanda que ja ha estat admesa pel Tribunal
Europeu de Dret Humans. Només la tenacitat legal de l’equip de Jaume
Alonso-Cuevillas i l’extraordinària valentia de Javier Martínez, el pare
rubinenc que va perdre el seu fill de tres anys, han obert alguna esquerda per
la qual se’n comença a percebre algun raig de llum.
Però
res de tot plegat no pertorba la pax madrilenya. Com tampoc no genera cap
preocupació el caos ferroviari que tortura, dia a dia, a centenars de milers de
ciutadans que veuen, impotents, com se’ls escapen tantes hores de la seva vida
de forma miserable. Ni el fet que s’hagin inventat proves i fabricat sentències
per raons polítiques o que s’hagi rebentat un banc andorrà, per ordre del
govern espanyol, amb l’objectiu, il·lícit, de combatre una opció impecablement
democràtica com ho és l’independentisme català…
Qualsevol
d’aquests fets, només un, seria suficient per fer caure un govern democràtic
occidental. A Espanya, no. I això no s’explica sense aquell flaire tan
característic de la catalanofòbia, la forma de racisme que el nacionalisme
espanyol ha aconseguit escampar fins a tal punt que els cops dels piolins van
doldre a tot el món menys a Espanya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario