04 febrer 2026
Què
ha passat amb el faristol de l’atemptat d''El Papus'?
Els
Comuns reclamen a l’Ajuntament que reposi el faristol situat a la plaça
Castella de Barcelona
El
20 de setembre del 1977 Barcelona va patir un atemptat de l’extrema dreta
dirigit contra la redacció del setmanari satíric El Papus. Aquell atemptat va
causar una víctima mortal, Joan Peñalver Sandoval, el conserge de l'edifici de
la plaça de Castella (Ciutat Vella) que acollia les oficines del mitjà esmentat
i que va recollir de mans d’uns desconeguts un maletí destinat a la revista.
Aquell maletí contenia una bomba que, a més de matar Peñalver, va ocasionar
ferides greus a la secretaria de redacció de la revista i va ferir setze
persones més. L'atemptat va ser perpetrat pel grup d'extrema dreta Triple A
—Alianza Apostólica Anticomunista— i gairebé mig segle després, ningú ha estat
condemnat per aquells fets.
En
record d’aquells fets, l’any 2017, en ocasió del quarantè aniversari de
l’atemptat, l’Ajuntament de Barcelona va col·locar un faristol commemoratiu
davant l’edifici d’oficines de la plaça Castella -oficialment, carrer Tallers,
77-, en el que es recordava que “en el context de les lluites socials,
polítiques i culturals de la transició de la dictadura a la democràcia, i en un
ambient de tolerància governativa vers els grups parapolicials i parafeixistes
que hostilitzaven els esforços de democratització del país, l’organització
feixista armada Alianza Apostòlica Anticomunista, més coneguda com a Triple A,
va concretar les seves amenaces contra la revista satírica El Papus (1973-1986)
amb un paquet explosiu que va posar fi a la vida del conserge de l’edifici al
carrer dels Tallers, 77, mentre el lliurava a la redacció de la revista”.
Aquell
faristol de memòria ha tingut una vida difícil, ja que sovint ha estat
vandalitzat -com ha passat repetidament amb el situat davant la prefectura de
policia de la Via Laietana-, però més greu que els atacs a l’objecte ha estat
la seva desaparició, pel fet que en un moment donat, el faristol que recordava
l’atemptat va deixar de formar part del mobiliari urbà. Aquest fet ha portat el
grup municipal de Barcelona en Comú a presentar un prec demanant explicacions
al govern municipal per la desaparició del faristol que commemora l’atemptat i
instant, així mateix a reposar-lo, a més de reclamar que s’informi les víctimes
i a la Unitat d’Atenció i Valoració a Afectatats per Terrorisme (UAVAT). La
iniciativa de BComú, presentada dimarts, també recorda que la instal·lació
havia estat vandalitzada en diverses ocasions, fet que ja evidenciava la
necessitat de garantir-ne la protecció. “La desaparició del faristol suposa un
greuge per a la memòria democràtica de la ciutat i pel compromís de Barcelona
amb la justícia”, apunta un comunicat dels Comuns.
Retirat
arran d'unes obres
Per la seva banda, fonts de l'Ajuntament de Barcelona han precisat a ElNacional.cat que des de la direcció de Memòria Democràtica, "es té constància que el faristol es va retirar arran d'unes obres". Per això mateix, aquest passat mes de gener es va revisar conjuntament amb el districte de Ciutat Vella "com havia quedat l'espai per tornar a col·locar-lo". "El faristol es troba en fase de producció i la reposició de tot l'element es farà ben aviat", apunten les mateixes fonts.
El
Papus era una revista irreverent que explorava els límits de la llibertat
d'expressió en els convulsos anys de la transició i que havia rebut repetides
amenaces per part de l'extrema dreta espanyola per la publicació d'imatges i
caricatures feridores contra els nostàlgics del feixisme. L’atemptat, a més es
va tancar en fals, ja que després d'un procés judicial que es va allargar
durant sis anys i malgrat la detenció de diversos militants d'extrema dreta
presumptament vinculats amb els fets, finalment el cas va quedar en res, sense
cap condemnat, sense considerar l'atac com un acte terrorista i declarant la
mort del conserge i les ferides de la secretària com a simple accident laboral.
Opinió:
Agrair a tothom que ha mostrat l’interès per recuperar el
faristol i tornar-lo a posar en el lloc que es va decidir en el seu moment. Com
sempre he dit des de temps immemorials, les víctimes del terrorisme mereixem
les mateixes mostres de reconeixement sense importar quina sigla hagi estat la
responsable dels atemptats.
I a qui no li agradi aquesta manera de pensar, que vingui
i m’ho digui. Després de 38 anys en el tema no permeto cap lliçó ni de dignitat
ni de respecte.
I menys dels que es creuen tenir la representativitat del
col·lectiu de víctimes i ni tan sols s'han preocupat mai de preguntar com
estem.

No hay comentarios:
Publicar un comentario